1. Aquest és un dibuix acolorit de la secció longitudinal del transatlàntic Reina Victòria Eugènia.
Va ser construït a Anglaterra el 1913 juntament amb el seu bessó, l’ Infanta Isabel de Borbó, i formava
part de la flota de la Compañía Trasatlántica, que es va fundar a Barcelona l’any 1981 per part de
l’indiano Antonio López i López, Marques de Comillas.
TRANSATLÀNTICTRANSATLÀNTICTRANSATLÀNTICTRANSATLÀNTICTRANSATLÀNTIC
REINA VICTÒRIA EUGÈNIAREINA VICTÒRIA EUGÈNIAREINA VICTÒRIA EUGÈNIAREINA VICTÒRIA EUGÈNIAREINA VICTÒRIA EUGÈNIA
A finals del
segle XIX el vapor es va
convertir amb el nou sistema
de propulsió del transport
marítim i les veles van deixar
pas a les hèlix, per a la qual
cosa va caldre destinar un
gran espai als motors i
al carbó.
La primera
classe se situava
dalt de tot, on hi havia
més llum i gaudia d’unes
luxoses instal·lacions i
tota mena de
comoditats.
Entre
la primera i la
tercera classe,
hi havia la
Segona.
La tercera
classe la formava gent
humil que emigrava a Amèrica
amb l’objectiu de fer fortuna. Els
seus cambrots, de fins a 800 llits,
eren a les bodegues inferiors, on
hi havia menys llum i se sentia
més soroll a causa
dels motors.
A les
bodegues s’hi
estibava la càrrega.
No serà fins més tard
que es construiran
vaixells només de
mercaderies
La fusta
es substitueix per
l’acer, que permet la
construcció d’embar-
cacions més grans
i més estables.
Model de l’Infanta Isabel, vaixell
bessó del Reina Victòria Eugènia