Resum del mòdul 2 de l'assignatura de tractament i publicació d'Àudio del Grau Multimèdia de la UOC. Pots veure el projecte complet a www.racovermell.com. Gràcies pel "like" ;-)

1. MÒDUL 2
TÈCNIQUES D’EDICIÓ DIGITAL DEL SO
Mitjançant el processament digital de so és possible:

2. TIPUS BÀSICS DE FILTRES
- Filtre passabaix – Deixa passar les freqüències per sota d’un determinat valor,
denominat freqüència de tall
- Filtre passaalt – Deixa passar les freqüències superior a la freqüència de tall
A partir d’aquests dos filtres bàsics es poden construir dos tipus més molt utilitzats:
- Filtre passabanda – Deixa passar una banda de freqüències i n’elimina la resta. També
es diu filtre ressonant.
- Filtre rebuig de banda – Actua de manera inversa al de passabanda
- Filtres pinta – Denominats així per la peculiar forma de les seves corbes de resposta de
freqüència, que semblen les pues d’una pinta. Deixen passar bandes estretes de freqüència
separades per buits de freqüència de la mateixa mida.
- Filtres passatot - Deixen passar totes les freqüències sense modificació del guany però
introduint canvis de fase. S’utilitzen per a construir unitats de reverberació.
FREQÜÈNCIA DE TALL
En el cas dels filtres passaalt i passabaix, la freqüència de tall determina la zona de freqüència en
la qual el guany es comença a atenuar, ja que la transició no es fa bruscament. Es pren com a
valor el punt en el qual l’amplitud disminueix en 3 dB.

3. FREQÜÈNCIA DE RESSONÀNCIA
En els filtres passabanda i de rebuig de banda, aquesta freqüència es denomina freqüència central
o de ressonància i correspon a la freqüència en la qual l’amplitud es màxima (passabanda) o
mínima (rebuig de banda). Per aquest motiu, el filtres passabanda també s’anomenen filtres
ressonants.
AMPLADA DE BANDA I Q
Se sol utilitzar un paràmetre denominat simplement Q que es defineix com a:
L’amplada de banda és la diferència entre les freqüències superior i inferior, i se mesura en
octaves.
EQUALITZADORS
EQUALITZADOR GRÀFIC
Es construeix amb un banc de filtres ressonants en paral·lel, cada un amb una freqüència de
ressonància pròpia i una amplada de banda fixa. L’únic que es pot modificar és el guany
Aquests dispositius consten de diversos potenciòmetres, cada un associat a una banda de
freqüència, que permeten amplificar o atenuar l’amplitud en cada una d’aquestes zones o bandes.
Com més bandes tingui l’equalitzador, més precís serà el control sobre l’espectre harmònic i es
podrà modificar el timbre amb més precisió.
Avui dia hi ha tres implementacions:
- Maquinari amb filtres analògics
- Maquinari amb filtres digitals
- Programari

4. Equalitzador gràfic d’Audition a 20 bandes, accessible a partir dl menú Efectos > EC Graphico
Equalitzador gràfic amb filtres ressonants en
paral·lel
Equalitzador gràfic de 7 bandes i corbes de
resposta de freqüències disponibles
EQUALITZADOR PARAMÈTRIC
Presenten menys bandes (dues o tres) configurables. Cada una amb una freqüència central i una
amplada de banda variable. És el tipus d’equalitzador que es troba en les taules de mescles
professionals.

5. EQUALITZADOR PARAGRÀFICS
Són un tipus d’equalitzadors híbrids que reuneixen les virtuts de tots dos tipus, per a aconseguir
una potència, flexibilitat i senzillesa d’ús sorprenents. Mitjançant els 10 filtres que incorpora,
l’usuari pot configurar la corba de resposta de freqüència amb molta flexibilitat.
APLICACIONS DELS FILTRES
- L’equalització
o Aporta color a l’enregistrament i producció musical professional
o És aconsellable amb enregistraments de veu
- El filtre passabaix
o S’ha d’aplicar sempre que es vulgui reduir la freqüència de mostreig, per a evitar el
fenomen de l’aliàsing, pel qual apareixen freqüències fantasma que no hi havia en
el so original.
o Per a evitar l’aliàsing, s’haurà d’aplicar un filtre passabaix amb freqüència de tall
igual a la meitat de la nova freqüència de mostreig.
- Equalitzador gràfic
o Emular les característiques sonores de telèfons, ràdios antigues, megàfons
- Filtres ressonants
o S’utilitzen en la música electrònica actual
EFECTES DEL SO BASATS EN RETARDS
Molts efectes sumen al senyals diverses còpies retardades i modificades de diverses formes. Les
més típiques són l’eco i la reverberació
La retroalimentació o feedback no és un efecte pròpiament dit, significa que part del senyal
obtingut a la sortida es torna a processar i s’envia novament a l’entrada. En els sistemes analògics
s’aconsegueix novament connectant sortida i entrada.
La reverberació
En una sala la reverberació es produeix de manera natural perquè els sons que ens arriben a les
orelles no procedeixen d’un únic punt emissor, sinó que són “còpies” reflectides per les parets,
sostre, etc. Com més distants estiguin aquests receptors, més atenuades rebrem les còpies.
La reverberació també depèn del material reflector. Les superfícies poc absorbents (vidre) fan
créixer el temps de reverberació, mentre que les cortines fan que disminueixi.
El temps de reverberació es defineix com el lapse que ha de transcórrer perquè el so inicial
s’atenuï en 60 dB.

6. Efectes basats en retards variables: flanger, phaser i chorus
Ens referim a efectes en els quals els temps de retard varien de manera contínua. Aquests efectes
no solen succeir en la naturalesa, per això solen ser bastant electrònics.
El flanger consisteix a mesclar el senyal original amb una còpia amb un retard molt breu, però
variable de manera periòdica. L’efecte aconseguit recorda als sons de ciència ficció i al so pop
psicodèlic. Es sol dur a terme mitjançant filtres pinta amb retards variables. En Audition aquest
efectes es troben amb el terme bordeador.
El phaser era un efecte semblant però més subtil. Se solen implementar mitjançant bancs de
filtres passatot que desplacen les fases del so original amb diferents retards.
El chorus és un efecte molt utilitzat, amb el qual s’intenta simular que un sol instrument (o una
sola veu) soni com diversos instruments a l’uníson. S’aplica molt als cantants.
Convolució
És una operació fonamental en el processament digital del so. Quan apliquem una reverberació o
una equalització estem fent realment convolucions. Convolucionardos senyals d’àudio és
equivalent a filtrar l’espectre d’un so per l’espectre de l’altre. Mitjançant aquesta tècnica es pot
simular l’acústica d’una sala determinada, de qualsevol micròfon, amplificador o altaveu.
Aplicant la convolució a través de la síntesi creuada podrem produir son híbrids, com instruments
“parlants”.