2. Importància dels arbres
1. Purifiquen l'aire i fan que sigui més respirable
2. Proporcionen refugi a molts animals (a les branques,
soques, escorces, arrels o fins i tot sota les fulles).
3. Impedeixen, gràcies a les seves arrels, que l'aigua
i el vent s'emportin part del terreny
3. 4. Formen una part fonamental de l'alimentació de les persones i proporcionen aliments als
animals herbívors.
5. Són matèries primeres a partir de les quals podem obtenir productes molt diversos: fusta,
llenya, paper, roba, perfums, medicaments etc
5. LES PARTS D´UNA PLANTA
Totes les plantes, i els arbres com a plantes, tenen
tres parts fonamentals: les fulles, la tija i l´arrel.
LES FULLES
Les fulles tenen dues funcions molt importants.
•Són la part per on la planta respira.
•Transformen en aliment l`aigua i els minerals que
l'arrel absorbeix, per tal que la planta pugui
sobreviure.
PARTS DE LA FULLA
La fulla té dues parts principals: el pecíol i el limbe.
•El pecíol és la part que uneix la fulla amb la tija. Sol
ser estret i allargat.
•El limbe és la part ampla de la fulla. Consta de dues
cares; l’anvers i el revers
6. El tronc o tija;
La tija és la part de la planta que és
prima i llarga i creix cap amunt perquè
busca la llum del sol.
Té tres funcions:
•Sostenir dreta la planta.
•Unir la resta de parts de la planta (fulles, flors
etc.)i afavorir que estiguin ben il·luminades.
•Conduir cap a les fulles les substàncies que
l'arrel ha absorbit.
• EL TRONC - LA TIJA
7. L'arrel
L'arrel, generalment, està sota terra i creix cap
avall. Té dues funcions bàsiques:
•Subjectar la planta a terra.
•Absorbir del sòl l'aigua i els minerals que la
planta necessita per sobreviure.
Algunes arrels són comestibles, com ara el
moniato, el rave, la remolatxa i el nap. Són
arrels engruixades que emmagatzemen
nutrients de reserva.
• L’ARREL
8. Classificació dels arbres segons la
durada de les fulles
Les fulles tenen una vida
limitada però, per a les
plantes que viuen
durant més d'un any, es
poden trobar diferents
comportaments de les
fulles que donen com a
resultat diferents tipus
de plantes:
9. - Perennifòlies:
Plantes que presenten
fulles durant tot l´any,
atès que, a mesura
que cauen les fulles
velles, en van sortint
de noves, com el llorer
(Laurus nobilis).
• PERENNIFÒLIES
10. - Plantes amb fulles que s
´assequen totes sobre la
planta en arribar l´estació
desfavorable ( hivern) però
no es desprenen
immediatament, sinó que
ho fan a la Primavera,
quan s'inicia la nova
brotada foliar de la planta,
com en el faig europeu
(Fagus sylvatica).
• MARCESCENTS
11. - Plantes que perden la
fulla en arribar l
´estació desfavorable
per a la planta, que al
nostre hemisferi
acostumat a coincidir
amb l´hivern. Exemple:
els roures.
• CADUCIFÒLIES
13. El castanyer. Aprofitament
L'espècie de castanyer més comuna a
Europa és la Castanea sativa. Els
Romans en varen fer grans plantades
donat que era un arbre que
proporcionava molt aliment i fusta.
El castanyer pot arribar a fer fins a 30
metres i arriba a viure varis segles sent
força normal trobar castanyers de 4 o 5
segles i fins i tot n'hi ha que són
mil·lenaris. Per aquest motiu, el
castanyer és considerat l'arbre europeu
que més anys pot viure.
14. Ecologia
El castanyer sol estar entre 200 i
600 m. sobre el nivell del mar.
Necessita força humitat però no
tolera sòls entollats, ja que es
produeix la mort de l'arbre per
ofegament en cas que el nivell
d’aigua pugi fins a cobrir totes les
arrels. És per aquest motiu que
pràcticament tots els castanyers
de Catalunya estan sobre un cert
pendent. La pluja que necessita
varia segons les altres condicions
ambientals però es pensa que
aquesta ha d‘estar entre els 600 i
els 800 mm./any.
15. El castanyer ha tingut múltiples
aprofitaments. Destaca la gran qualitat
de la seva fusta, utilitzada en
construcció, mobles, artesania,
parquets, eines diverses, botes,
bigues, cistells... També era important
el seu fruit tant per al bestiar com per
a les persones. Antigament, era dels
aliments més preuats, donat que
permetia fer farina de castanya (pels
desdentegats) i també aportava gran
quantitat d'energia. Prova d'això és la
celebració de la castanyada. La
castanyada és una celebració
clarament funerària on la família
consumia castanyes i panellets amb el
moscatell per tal de tenir així energia
necessària per estar tota la nit en
vetlla
16. Cultiu
En general podríem distingir dos tipus de
cultius: els cultius destinats a producció
de fruit i els cultius destinat a producció de
fusta. Cal destacar que a Catalunya no hi
ha grans cultius estrictament destinats a
producció de fruit sinó que, normalment,
trobem petits cultius o bosquets combinat
amb les plantacions destinades a fusta.
Destacar que els cultius de fruit
destaquen per ser dels boscos més
emblemàtics al nostre país, amb arbres
molt grans
17. Producció de fruit
S'utilitzava un marc de plantació
molt ampli, en general amb 100 i 70
arbres/ha. L’espai de plantació era
molt ampli perquè els arbres
desenvolupaven àmplies capçades
que precisaven de molta llum per tal
de donar bones produccions
(fàcilment 5 kg. de castanya/arbre).
En general, un castanyer normal
podia tardar fins a 25 anys en
produir castanyes. No obstant això,
per mitjà de varietats i empelts
s'aconseguia tenir producció als 3-5
anys.
18. Producció de fusta
Tradicionalment, la
producció de fusta
s'iniciava amb la plantació
dels castanyers per mitjà
de llavors. En general, es
feia una plantació en llocs
ocupats per alzinars,
rouredes, sureres i fins i
tot per faigs. Al principi,
calia esperar uns 70-90
anys, per obtenir
diàmetres de 50 o 70 cm
19. Treballs al bosc
TREBALLS DE PREPARACIÓ DEL SÒL I PLANTACIONS
aforestacions i reforestacions
TREBALLS DE PREPARACIÓ DEL SÒL
Són les diferents operacions que es poden
realitzar per millorar les propietats físiques del
sòl i eliminar la competència perquè la nova
planta pugui créixer més fàcilment.
PLANTACIONS (AFORESTACIONS I
REFORESTACIONS)
Es duen a terme quan un bosc té dificultats per
regenerar-se de forma natural, o bé després
d’haver estat tallat.
També es poden dur a terme després d’un
incendi o per recuperar antigues zones
agrícoles.
Les aforestacions es realitzen en zones on
històricament no hi ha hagut arbres mentre que
les reforestacions es duen a terme en zones on
ja hi havia arbres anteriorment.
20. TREBALLS SILVÍCOLES DE
MILLORA
Són totes aquelles feines que es duen a terme
al bosc amb l’objecte de millorar el bosc,
afavorir el creixement dels arbres i millorar la
qualitat del producte que es vol obtenir.
ESTASSADES. Consisteix en l’eliminació
selectiva o total dels arbustos per facilitar les
feines de les persones al bosc i per afavorir el
creixement dels arbres.
PODES I ACLARIDES. La poda consisteix en la
tallada de determinades branques dels arbres i
es realitzen per facilitar l’accés al bosc (podes
baixes i podes de formació, fins a 2 m d’altura) i
per millorar la qualitat de la fusta (podes altes i
podes de formació, a més de 2 m d’altura
L’ACLARIDA és la tallada d’un nombre
determinat d’arbres, normalment els ofegats,
mal formats i dèbils
C
o
l
u
m
n
a
1
C
o
l
u
m
n
a
2
C
o
l
u
m
n
a
3
21. APROFITAMENTS FUSTERS I NO
FUSTERS
TALLADA D’ARBRES PER APROFITAR-NE LA
FUSTA
Es tallen arbres per aprofitar-ne la fusta per fer
mobles, caixes, cases, recobriments de terres,
taulons per a construcció
UTILITZACIÓ DELS ARBRES PER OBTENIR-NE
FRUITES
Dels arbres en surten multitud de fruites
ÚS DE L’ESCORÇA
Per obtenir suro
OBTENCIÓ DE CAUTXÚ
El cautxú és una goma que s'extreu del làtex de
nombroses plantes tropicals, la més important de
les quals és la siringa . Actualment també es pot
fabricar artificialment. El seu nom prové de cautxuc
que és com l'anomenaven els indígenes peruans.
OBTENCIÓ DE CARBÓ VEGETAL
A partir de l’alzina i el roure, se’n feia carbó vegetal
22. LLEVA O PELA DE SURO. El suro és
l’escorça que recobreix l’alzina surera,
desenvolupat com a protecció davant
dels incendis forestals. Les seves
qualitats específiques donen als seus
productes unes característiques
aïllants, d’impermeabilitat, elasticitat i
lleugeresa, que el fan insubstituïble per
cap altre material.
Les majors qualitats de suro s’utilitzen
per a la fabricació de taps de vi
tranquil. En el cas de menors qualitats,
el suro es tritura i, a partir de productes
aglomerats, es fabriquen taps de vi
escumós i altres elements.
L'alzina surera
23. Arbres curiosos
L’arbre més antic del món és el
Old Tjikko a Suècia ( 9.550 anys)
L’arbre més antic del món fins ara
descobert és un avet (Picea
abies), també conegut com Picea
de Noruega, de 9550 anys d’edat
i que només mesura cinc
metres d’altura. Fou descobert
el 2004 a Suècia
Els avets són els arbres que
s’utilitzen habitualment per
decorar les llars durant les festes
nadalenques.
24. General Sherman
El General Sherman és una
sequoia vermella gegant que es
troba en el bosc Giant Forest del
Sequoia National Park, a Califòrnia.
Pel seu volum, té el rècord mundial
de grandària entre els arbres amb
una sola tija. L'arbre General
Sherman fa 83,8 m d'alt amb un
diàmetre de 7,7 m i té una edat
estimada de 2.300 -2.700 anys. Així
doncs, és entre els arbres més alts,
més amples i més vells del món.
25. Hyperion
Hyperion és una Sequoia
sempervirens de 115,55 metres
d'altura, que es troba al Parc
Nacional de Redwood, al nord de
San Francisco (Califòrnia). És
l'ésser viu més alt del planeta
L'Hyperion va ser descobert el 25
d'agost de 2006 i es va verificar
que feia 115,55 metres d'altura.
L'arbre és en una zona remota. La
ubicació exacta de l'arbre no ha
estat revelada al públic per por que
el trànsit d'humans el pogués
alterar. L'arbre s'estima que té una
edat mínima de 700 a 800 anys.
26. Arbres curiosos
Ara us presentem unes webs d'arbres curiosos:
http://www.wynelland.com/web/194/
http://www.facebook.com/media/set/?
set=a.784538021569635.1073741834.300308
259992616&type=3
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-
nos/arbresmonumentals/am_arbres_monument
als_de_catalunya/
27. Gràcies per la vostra
assistència!
Esperem que us hagi
agradat!