2. DEFINICIÓN
L’autisme és un trastorn generalitzat del
desenvolupament. És permanent.
És una síndrome, un conjunt de
símptomes i signes que indica una
important alteració de funcions essencials
en el desenvolupament humà.
El processament i utilització de la
informació es produeix d’una forma
diferent a la nostra.
Tenen problemes principalment en:
Comunicació
Conducta social
Imaginació
3. DIFERENTES TIPUS D’AUTISME
El autisme atípic.
La síndrome d’Asperger.
La síndrome de Rett.
Trastorn generalitzat del desenvolupament
sense especificar.
El trastorn per desintegració de la infantesa.
Altres trastorns generalitzats del
desenvolupament.
4. CAUSES
Les interpretacions actualment
acceptades ens porten a concloure que
ens trobem davant una síndrome
conductual de base orgànica (produïda
per alguns gens) més que psicològica, i
que pot estar associada a factors
ambientals(virus, factors
químics, anomalies metabòliques…).
Encaraque hui el seu origen és encara
desconegut, sembla estar clar que no
depèn d'una sola causa sinó de múltiples.
5. HISTÒRIA
Els nens autistes foren descrits per primera
volta com a grup especial per Leo Kanner
aproximadament en 1940.
Va ser sols una característica social
(l’aïllament) el que el va cridar l’atenció.
Diversos autors com Lorna Wing i Àngel
Riviere van ser els que continuaren
estudiant-los.
6. El moviment de normalització va
començar a Escandinàvia. L'objectiu era
permetre que les persones amb dificultats
veren i treballaren en un entorn menys
limitador. Gràcies a açò, moltes persones
els els van traure de les grans institucions
on les cures mèdiques i la protecció era
de major prioritat que donar-li un major
independència.
7. ¿Com saber si un nen te
autisme? Àmbit mèdic
Diagnòstic anterior als 3 anys,
La Clasificación Estadística Internacional
de Enfermedades y Problemas
Relacionadas con la Salud de la
Organización Mundial de la Salud (CIE-
10)
El Manual Diagnóstico Estadístico de los
Problemas Mentales de la Asociación
Americana de Psiquiatría, 4ª edición
(DSM-IV).
8. Cada xiquet té la seua personalitat
pròpia, que determina la forma en què
reaccions davant els seus desavantatges.
Cada xiquet autista és un individu i en
molts aspectes és diferent d'altres xiquets
amb igual diagnòstic.
S'estima que la prevalença de l'autisme
se situa entorn de 4 de cada 1.000
nascuts.
Predomina en el sexe masculí que en el
femení.
10. La conducta social
Un interès molt reduït per explorar l'entorn.
Absència d'interès per desenvolupar
relacions socials i per estar amb altres
xiquets del mateix grup.
Poc o nul contacte visual.
Evita el contacte social.
Rabietas inesperades.
Aïllament.
11. Joc solitari, repetitiu i limitat.
Indiquen les seues necessitats portant al
major de la ma.
Poden parèixer sords perquè no responen
i no fan cas a altres persones.
No els agrada el contacte físic amb la
resta de persones.
12. DESENVOLUPAMENT DE LA
COMUNICACIÓ
Presència de retard en el
desenvolupament temprà de les habilitats
lingüístiques.
Les “ecolalias”, (repetició de paraules o
frases).
Intercanvi erróneo de pronoms.
Adquisició no adequada de les habilitats
formals del llenguatge (sintaxi i fonologia)
abans dels 5 anys.
Compresió lectora deficient.
13. Repeteixen com a “eco” el que han
escoltat.
Memòria visual.
Pot ser que parlen, però els costa conversar.
No entenden el doble significat de les frases
o paraules, els ressulta difícil establecer els
diversos significants.
Ús escas de patrons d’entonació.
14. Dificultat per a mantindre una
conversació recíproca.
Interès excesiu per activitats
manipulatives y viso-espacials.
Les esteriotipies són frecuents.
Les habilitats musicals són frecuents.
No utilitcen gests per a comunicar les
seues emocions.
15. La imaginació
Retard considerable en el joc simbòlic i
imaginatiu.
Parlar incessantment sobre el mateix
tema.
No utilitzen els jocs de forma funcional.
Posen en línia les coses o els donen voltes.
Els agraden molt els trencaclosques.
16. Pensen de forma més inflexible.
Anar de més senzill a més complex en les
activitats és molt important.
17. Altres característiques:
Riure inadequat.
Riuen o es posen contents sense motiu
aparent.
Poca sensibilitat al dolor.
No respon a quan li criden pel seu nom.
Inclinació inesperada a objectes.
Els agrada molt l'aigua.
Conductes obsessives.
Minuciosos, es fixen en tots els detalls.
No saben preveure esdeveniments futurs.
NO ELS AGRADEN ELS CANVIS, sempre
realitzen les mateixes rutines.