SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  19
ISÒMERS
Són compostos que presenten la mateixa fórmula molecular,
però diferent fórmula estructural o geomètrica (amb
propietats físiques i/o químiques diferents)
Clasificación
Isòmers
Estructurals
Estereoisòmers
De cadena
De posició
De funció
Cis-trans o geométricos
Ópticos
ISÒMERS ESTRUCTURALS
Els isòmers constitucionals o estructurals són
compostos que malgrat tenir la misma fórmula
molecular difereixen en l’ordre en que estan
connectats els àtoms, es a dir, tenen els mateixos
àtoms units entre si de forma diferent (diferent
fórmula estructural).
ISÒMERS DE CADENA
Els compostos tenen distribuits els àtoms de carboni de
la molècula de forma diferent. Per exemple, existeixen
3 isòmers de fórmula general C5H12 ,(pentà).
CH3 CH2 CH2 CH2 CH3
pentano
CH3 CH CH2 CH3
CH3
2-metilbutano
(isopentano)
CH3 C CH3
CH3
CH3
2,2-dimetilpropano
(neopentano)
ISÒMERS DE POSICIÓ
Són compostos que tenen les mateixes funcions
químiques (mateixa família), però sobre àtoms de
carboni amb números localitzadors diferents.
* CH3CH2CH2CH2OH
1-butanol
CH3CHCH2CH3
OH
2-butanol
* CH3CCH2CH2CH3
O
2-pentanona
CH3CH2CCH2CH3
O
3-pentanona
ISÒMERS DE FUNCIÓ
Són compostos d’igual fórmula molecular amb funcions
químiques diferents. (família diferent)
* O CH2CH3CH3
etil metil éter
un éter
CH3CH2CH2OH
1-propanol
un alcohol
C3H8O
* C3H6O C CH3CH3
O
propanona
una cetona
C HCH2
O
CH3
propanal
un aldehído
* C3H6O2 C OCH3
O
CH3
etanoato de metilo
un éster
C OHCH2
O
CH3
ácido propanoico
un ácido carboxílico
ESTEREOISÒMERS
Els estereoisòmers són isòmers en que els
seus àtoms estan connectats en el mateix
ordre, però amb disposició espaial diferent.
Tenen la mateixa fórmula molecular, la
mateixa estructural però diferent fórmula
geomètrica.
ISOMERIA cis-trans (E / Z)
La isomeria cis-trans es pot observar en molèculas que presenten
dobles enllaços o en molècules de ciclos.
• Isomeria cis-trans en ciclos
Els cicloalcans tenen dues “cares” o costats degut al plaque conté
l’esquelet carbonat; quan el ciclo te dos substituents (radicals) en àtoms
de carboni diferents, existeixen dos isòmers. Si els substituents o radicals
es troben del mateix costat del pla tenim el isòmero cis (Z), i si estan en
coastats oposats tindrem el isòmer trans (E).
trans-1,2-dimetilciclopropano
H
H
CH3
H
H
CH3
Los grupos metilo en lados
opuestos del plano
cis-1,2-dimetilciclopropano
H
H
CH3
H
CH3
H
Los grupos metilo en el mismo
lado del plano
trans-1,3-dimetilciclobutanocis-1,3-dimetilciclobutano
cis-1,4-ciclohexanodioltrans-1,4-ciclohexanodiol
Hacia arribaHacia abajo
De costats oposats, isòmer (E) trans
Hacia arriba Hacia arriba
Del mateix costat, isòmero (Z) cis
• Isomeria cis-trans E/Z als alquens
Una característica de l’enllaç doble C=C és que no té lliure rotació,
(l’enllaç p ho impedeix i aporta rigidesa a aquesta part de la molècula),
cosa que redueix els possibles intercanvis de posició que podien
experimentar les molècules dels alcans (conformacions,
“eclipsada/alternada” “cadira/barca” …) i sorgeix aixì un nou tipus
d’isomeria. La isomeria cis-trans en els alquens es dóna quan els
sustituents (radicals) en cadascún dels carbonis del doble enllaç
són difrents.
C C
H
H
H
CH3
C C
H
CH3
H
CH3
Dos substituents
diferents: H i CH3
Dos substituents
diferents: H i CH3
Aquest compost presenta isomeria
geomètrica, doncs es compleix la condició
en ambdós carbonis.
En aquest carboni hi ha
dos substituents iguals,
per tant, en aquest
compost no presenta
isomeria geomètrica.
Un estereoisòmer es cis quan els dos hidrogens estan del mateix costat de l’
enllaç doble.
Un estereoisòmer es trans quan els dos hidrogens estan del mateix
costat de l’ enllaç doble.
C C
H
CH3
H
CH3
A un mateix costat del pla
C C
H
CH3
CH3
H
“Atravessats”, a diferent costat del pla
(Z) cis-2-butè
(E) trans-2-butè
ISOMERIA ÒPTICA
Un isòmer óptic és aquell que té la propietat de
fer girar el pla de la llum polaritzada, cap a la
dreta o cap a l’esquerra.
Aquesta propietat es mesura en un aparell
anomenat “polarímetre” i s’anomena actividad
óptica. Si l’estereoisòmer fa girar la llum cap a la
dreta es denomina dextrògir, i si ho fa girar cap a
l’esquerra se’n diu levògir.
Esquema d’un polarímetre
ISOMERIA ÒPTICA
Els isòmers òptics tenen, almenys, un carboni
“quiral” (“kheir” vol dir ma en grec).
Un carboni és quiral (o assimétric) quan está
unit a 4 substituent diferents. Recorda que el
carboni és tetraèdric.
Una molècula és quiral (o assimétrica) quan no
presenta cap element de simetría (pla, eix o
centre de simetria). Las molècules quirals
presenten activitat òptica.
La quilaritat és una propietat important a la naturalesa ja
que la majoria dels compostos biològics són quirals.
*
CH3 CH
OH
CH2 CH3
2-butanol
El carboni 2, marcat amb asterisc, és quiral
perque té 4 substituients diferents: -OH, -H
CH2CH3 i -CH3,. Hi ha dos estereoisòmers
d’aquest compost.
ENANTIÒMERS
Espejo
C OH
CH3CH2
CH3
H
CHO
CH2CH3
CH3
H
enantiòmers
Els estereoisòmers que són imatges especulars no
superposables reben el nom d’enantiòmers.
 Si una molècula té un únic carboni quiral, només pot existir un parell
d’enantiòmers.
 Si té dos carbonis quirals hi ha un màxim de quatre estereoisòmers
(dos parells d’enantiòmers).
 En general, una molècula amb n carbonis quirales tindrà un número
màxim de 2n estereoisòmers possibles.
Per exemple, el 3-bromo-2-butanol té dos carbonis quirals, per tant,
poden haver-hi 4 estereoisòmers.
*CH3 CH
OH
CH CH3
Br
*
DIASTEREOISÒMERS
C
C
HO CH3
CH3Br
H
H
C
C
OHH3C
H3C Br
H
H
C
C
HO CH3
CH3H
H
Br
C
C
OHH3C
H3C H
H
Br
Fletxes horitzontals: enantiòmers
Fletxes verticals i oblíqües: diastereoisòmers
Els estereoisòmers
que no són imatges
especulars es diuen
diastereoisòmers.
C
C
HO CH3
CH3HO
H
H
C
C
OHH3C
H3C OH
H
H
COMPOSTOS “MESO”
Aquestes dues estructures del 2,3-
butandiol son imatges especulars i no
poden superposar-se, per tant, aquests
dos compostos són enantiòmers
PLANO DE
SIMETRÍA
Aquestes dues estructures del
2,3-butandiol són imatges
especulars, però si poden
superposar-se, per tant, NO
són enantiòmers, sinò que es
tracte del mateix compost. És
el compost meso.
C
C
HO CH3
CH3H
H
HO
C
C
OHH3C
H3C H
H
OH
S’anomenen compostos meso aquells que, malgrat tenir
carbonis quirals, són aquirals (no tenen activitat òptica) perquè
disposen d’un pla de simetria.
MESCLA RACÈMICA
S’anomena “mezcla racémica” o racemat,
aquella que conté un parell de enantiòmers en
una proporció del 50% de cadascun. Aquesta
mescla no desvia la llum polaritzada, es a dir,
no té activitat òptica (opticament inactiva).
Transformació de fórmules en perspectives a projeccions al pla
OH
COOH
CH3
H
Ácido D-láctico
C OHH
COOH
CH3
COOH
C
OHH3C
H
D-gliceraldehído L-gliceraldehído
CHO
C
HO CH2OH
H
CHO
CHO
CH2OH
H=
CHO
C
OHHOH2C
H
C OH
CHO
CH2OH
H=

Contenu connexe

Tendances (20)

Article ru
Article ruArticle ru
Article ru
 
La taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsLa taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elements
 
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
 
Glúcids
GlúcidsGlúcids
Glúcids
 
Història de l'atom
Història de l'atomHistòria de l'atom
Història de l'atom
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Cat re fisquim4eso_009
Cat re fisquim4eso_009Cat re fisquim4eso_009
Cat re fisquim4eso_009
 
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
 
Qui 1 bat_u10_presentacions
Qui 1 bat_u10_presentacionsQui 1 bat_u10_presentacions
Qui 1 bat_u10_presentacions
 
Qui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacionsQui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacions
 
Qui 1 bat_u5_presentacions
Qui 1 bat_u5_presentacionsQui 1 bat_u5_presentacions
Qui 1 bat_u5_presentacions
 
Qui 1 bat_u4_presentacions
Qui 1 bat_u4_presentacionsQui 1 bat_u4_presentacions
Qui 1 bat_u4_presentacions
 
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèria
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r eso
 
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicaUd 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
 
U4 Elements I Compostos
U4 Elements I CompostosU4 Elements I Compostos
U4 Elements I Compostos
 

En vedette

Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXTema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXmmarti61
 
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n BatxTema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batxmmarti61
 
Isomeria Plana - UERR
Isomeria Plana - UERRIsomeria Plana - UERR
Isomeria Plana - UERRleka2013
 
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00  Formulació Inorgànica1 BatxTema 00  Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batxmmarti61
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxmmarti61
 
Aula.teorica.10 isomeria.optica
Aula.teorica.10 isomeria.opticaAula.teorica.10 isomeria.optica
Aula.teorica.10 isomeria.opticaKarla Agda B
 
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batxT ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batxmmarti61
 
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATXTena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATXmmarti61
 
Tema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batxTema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batxmmarti61
 
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batxT Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batxmmarti61
 
Tena 9 Enllaç Quimic1batx
Tena 9 Enllaç Quimic1batxTena 9 Enllaç Quimic1batx
Tena 9 Enllaç Quimic1batxmmarti61
 
Tema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATX
Tema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATXTema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATX
Tema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATXmmarti61
 
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batxTema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batxmmarti61
 

En vedette (20)

Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXTema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
 
Problemasacidbase
ProblemasacidbaseProblemasacidbase
Problemasacidbase
 
EQUILIBRI QUÍMIC
EQUILIBRI QUÍMICEQUILIBRI QUÍMIC
EQUILIBRI QUÍMIC
 
Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15
 
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n BatxTema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
 
Isomeria Plana - UERR
Isomeria Plana - UERRIsomeria Plana - UERR
Isomeria Plana - UERR
 
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00  Formulació Inorgànica1 BatxTema 00  Formulació Inorgànica1 Batx
Tema 00 Formulació Inorgànica1 Batx
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
 
Propietat i enllaç químic
Propietat i enllaç químicPropietat i enllaç químic
Propietat i enllaç químic
 
Aula.teorica.10 isomeria.optica
Aula.teorica.10 isomeria.opticaAula.teorica.10 isomeria.optica
Aula.teorica.10 isomeria.optica
 
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batxT ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
T ema 2 Classificació de la matèria 1r batx
 
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATXTena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
Tena 1 Classificació De La Matèria 2nBATX
 
Tema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batxTema 3 Cinetica 2n batx
Tema 3 Cinetica 2n batx
 
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batxT Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
 
Isomeria
IsomeriaIsomeria
Isomeria
 
PROBLEMAS DE CINEMÁTICA
PROBLEMAS DE CINEMÁTICAPROBLEMAS DE CINEMÁTICA
PROBLEMAS DE CINEMÁTICA
 
Tena 9 Enllaç Quimic1batx
Tena 9 Enllaç Quimic1batxTena 9 Enllaç Quimic1batx
Tena 9 Enllaç Quimic1batx
 
Tema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATX
Tema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATXTema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATX
Tema 2 TermodinàMica QuíMica 2 BATX
 
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batxTema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
 
Energia, calor i temperatura
Energia, calor i temperaturaEnergia, calor i temperatura
Energia, calor i temperatura
 

Similaire à Isomeria modificat ppt

Similaire à Isomeria modificat ppt (12)

Introducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànicaIntroducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànica
 
L’Enllaç QuíMic Last
L’Enllaç QuíMic LastL’Enllaç QuíMic Last
L’Enllaç QuíMic Last
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
 
Q1 u0materia
Q1 u0materiaQ1 u0materia
Q1 u0materia
 
Formulacio
FormulacioFormulacio
Formulacio
 
Estructura materia
Estructura materiaEstructura materia
Estructura materia
 
4 fq3(1)
4 fq3(1)4 fq3(1)
4 fq3(1)
 
4 fq3(1)
4 fq3(1)4 fq3(1)
4 fq3(1)
 
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I BiomolèculesTema 1. Bioelements I Biomolècules
Tema 1. Bioelements I Biomolècules
 
Elements
ElementsElements
Elements
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
 
Unitat11
Unitat11Unitat11
Unitat11
 

Dernier

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Dernier (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Isomeria modificat ppt

  • 1. ISÒMERS Són compostos que presenten la mateixa fórmula molecular, però diferent fórmula estructural o geomètrica (amb propietats físiques i/o químiques diferents) Clasificación Isòmers Estructurals Estereoisòmers De cadena De posició De funció Cis-trans o geométricos Ópticos
  • 2. ISÒMERS ESTRUCTURALS Els isòmers constitucionals o estructurals són compostos que malgrat tenir la misma fórmula molecular difereixen en l’ordre en que estan connectats els àtoms, es a dir, tenen els mateixos àtoms units entre si de forma diferent (diferent fórmula estructural).
  • 3. ISÒMERS DE CADENA Els compostos tenen distribuits els àtoms de carboni de la molècula de forma diferent. Per exemple, existeixen 3 isòmers de fórmula general C5H12 ,(pentà). CH3 CH2 CH2 CH2 CH3 pentano CH3 CH CH2 CH3 CH3 2-metilbutano (isopentano) CH3 C CH3 CH3 CH3 2,2-dimetilpropano (neopentano)
  • 4. ISÒMERS DE POSICIÓ Són compostos que tenen les mateixes funcions químiques (mateixa família), però sobre àtoms de carboni amb números localitzadors diferents. * CH3CH2CH2CH2OH 1-butanol CH3CHCH2CH3 OH 2-butanol * CH3CCH2CH2CH3 O 2-pentanona CH3CH2CCH2CH3 O 3-pentanona
  • 5. ISÒMERS DE FUNCIÓ Són compostos d’igual fórmula molecular amb funcions químiques diferents. (família diferent) * O CH2CH3CH3 etil metil éter un éter CH3CH2CH2OH 1-propanol un alcohol C3H8O * C3H6O C CH3CH3 O propanona una cetona C HCH2 O CH3 propanal un aldehído * C3H6O2 C OCH3 O CH3 etanoato de metilo un éster C OHCH2 O CH3 ácido propanoico un ácido carboxílico
  • 6. ESTEREOISÒMERS Els estereoisòmers són isòmers en que els seus àtoms estan connectats en el mateix ordre, però amb disposició espaial diferent. Tenen la mateixa fórmula molecular, la mateixa estructural però diferent fórmula geomètrica.
  • 7. ISOMERIA cis-trans (E / Z) La isomeria cis-trans es pot observar en molèculas que presenten dobles enllaços o en molècules de ciclos. • Isomeria cis-trans en ciclos Els cicloalcans tenen dues “cares” o costats degut al plaque conté l’esquelet carbonat; quan el ciclo te dos substituents (radicals) en àtoms de carboni diferents, existeixen dos isòmers. Si els substituents o radicals es troben del mateix costat del pla tenim el isòmero cis (Z), i si estan en coastats oposats tindrem el isòmer trans (E). trans-1,2-dimetilciclopropano H H CH3 H H CH3 Los grupos metilo en lados opuestos del plano cis-1,2-dimetilciclopropano H H CH3 H CH3 H Los grupos metilo en el mismo lado del plano
  • 8. trans-1,3-dimetilciclobutanocis-1,3-dimetilciclobutano cis-1,4-ciclohexanodioltrans-1,4-ciclohexanodiol Hacia arribaHacia abajo De costats oposats, isòmer (E) trans Hacia arriba Hacia arriba Del mateix costat, isòmero (Z) cis
  • 9. • Isomeria cis-trans E/Z als alquens Una característica de l’enllaç doble C=C és que no té lliure rotació, (l’enllaç p ho impedeix i aporta rigidesa a aquesta part de la molècula), cosa que redueix els possibles intercanvis de posició que podien experimentar les molècules dels alcans (conformacions, “eclipsada/alternada” “cadira/barca” …) i sorgeix aixì un nou tipus d’isomeria. La isomeria cis-trans en els alquens es dóna quan els sustituents (radicals) en cadascún dels carbonis del doble enllaç són difrents. C C H H H CH3 C C H CH3 H CH3 Dos substituents diferents: H i CH3 Dos substituents diferents: H i CH3 Aquest compost presenta isomeria geomètrica, doncs es compleix la condició en ambdós carbonis. En aquest carboni hi ha dos substituents iguals, per tant, en aquest compost no presenta isomeria geomètrica.
  • 10. Un estereoisòmer es cis quan els dos hidrogens estan del mateix costat de l’ enllaç doble. Un estereoisòmer es trans quan els dos hidrogens estan del mateix costat de l’ enllaç doble. C C H CH3 H CH3 A un mateix costat del pla C C H CH3 CH3 H “Atravessats”, a diferent costat del pla (Z) cis-2-butè (E) trans-2-butè
  • 11. ISOMERIA ÒPTICA Un isòmer óptic és aquell que té la propietat de fer girar el pla de la llum polaritzada, cap a la dreta o cap a l’esquerra. Aquesta propietat es mesura en un aparell anomenat “polarímetre” i s’anomena actividad óptica. Si l’estereoisòmer fa girar la llum cap a la dreta es denomina dextrògir, i si ho fa girar cap a l’esquerra se’n diu levògir.
  • 13. ISOMERIA ÒPTICA Els isòmers òptics tenen, almenys, un carboni “quiral” (“kheir” vol dir ma en grec). Un carboni és quiral (o assimétric) quan está unit a 4 substituent diferents. Recorda que el carboni és tetraèdric. Una molècula és quiral (o assimétrica) quan no presenta cap element de simetría (pla, eix o centre de simetria). Las molècules quirals presenten activitat òptica. La quilaritat és una propietat important a la naturalesa ja que la majoria dels compostos biològics són quirals.
  • 14. * CH3 CH OH CH2 CH3 2-butanol El carboni 2, marcat amb asterisc, és quiral perque té 4 substituients diferents: -OH, -H CH2CH3 i -CH3,. Hi ha dos estereoisòmers d’aquest compost. ENANTIÒMERS Espejo C OH CH3CH2 CH3 H CHO CH2CH3 CH3 H enantiòmers Els estereoisòmers que són imatges especulars no superposables reben el nom d’enantiòmers.
  • 15.  Si una molècula té un únic carboni quiral, només pot existir un parell d’enantiòmers.  Si té dos carbonis quirals hi ha un màxim de quatre estereoisòmers (dos parells d’enantiòmers).  En general, una molècula amb n carbonis quirales tindrà un número màxim de 2n estereoisòmers possibles. Per exemple, el 3-bromo-2-butanol té dos carbonis quirals, per tant, poden haver-hi 4 estereoisòmers. *CH3 CH OH CH CH3 Br *
  • 16. DIASTEREOISÒMERS C C HO CH3 CH3Br H H C C OHH3C H3C Br H H C C HO CH3 CH3H H Br C C OHH3C H3C H H Br Fletxes horitzontals: enantiòmers Fletxes verticals i oblíqües: diastereoisòmers Els estereoisòmers que no són imatges especulars es diuen diastereoisòmers.
  • 17. C C HO CH3 CH3HO H H C C OHH3C H3C OH H H COMPOSTOS “MESO” Aquestes dues estructures del 2,3- butandiol son imatges especulars i no poden superposar-se, per tant, aquests dos compostos són enantiòmers PLANO DE SIMETRÍA Aquestes dues estructures del 2,3-butandiol són imatges especulars, però si poden superposar-se, per tant, NO són enantiòmers, sinò que es tracte del mateix compost. És el compost meso. C C HO CH3 CH3H H HO C C OHH3C H3C H H OH S’anomenen compostos meso aquells que, malgrat tenir carbonis quirals, són aquirals (no tenen activitat òptica) perquè disposen d’un pla de simetria.
  • 18. MESCLA RACÈMICA S’anomena “mezcla racémica” o racemat, aquella que conté un parell de enantiòmers en una proporció del 50% de cadascun. Aquesta mescla no desvia la llum polaritzada, es a dir, no té activitat òptica (opticament inactiva).
  • 19. Transformació de fórmules en perspectives a projeccions al pla OH COOH CH3 H Ácido D-láctico C OHH COOH CH3 COOH C OHH3C H D-gliceraldehído L-gliceraldehído CHO C HO CH2OH H CHO CHO CH2OH H= CHO C OHHOH2C H C OH CHO CH2OH H=