SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  11
Introducció a

                       L’existenciaLisme




Lluís Renter i Comes
Filosofia
1r Batxillerat
Introducció general i autors destacats:

• L’existencialisme és un corrent de pensament del segle XX centrat en l’existència
humana i el seu sentit.
• En el segle XX hi ha una gran diversitat de temàtiques, pensadors i corrents, entre les
que destaca l’existencialisme.
• Les arrels de l’existencialisme es troben en el segle XIX, en pensadors com Sören
Kierkegaard i Friedrich Nietzsche.




             Sören Kierkegaard                        Friedrich Nietzsche
                 (1813-1855)                               (1844-1900)
                 Filòsof danès                           Filòsof alemany

• Es desenvolupa principalment a Alemanya i França.
“La vida només pot ser compresa
  mirant enrere, però només pot
  ser viscuda mirant endavant”
                      Sören Kierkegaard
“L’ésser humà és un
   animal malalt”
              Friedrich Nietzsche
•   Els autors alemanys més destacats van ser Martin Heidegger i Karl Jaspers. És un
    existencialisme pessimista perquè es centra en conceptes com l’angoixa, la
    temporalitat i la finitud.
                                                     Karl Jaspers
                                                       (1883-1969)
                                                     Filòsof alemany




                           Martin Heidegger
                               (1889-1976)
                             Filòsof alemany

•   A França, els autors més destacats van ser Jean-Paul Sartre i Albert Camus, que
    posen en evidència l’absurditat de l’existència humana i del món, però aportant
    quelcom de positiu, ja que defensen la possibilitat de què l’ésser humà pugui
    sostreure’s individualment de l’absurd i el caos que representen l’existència i el món.

                           Jean Paul Sartre
                               (1905-1980)
                             Escriptor i filòsof
                                 francès

                                                         Albert Camus
                                                         (1913-1960)
                                                              Escriptor i
                                                           filòsof francès
Idees generals de l’existencialisme:

•   En un sentit general, l’existencialisme és l’intent de donar resposta a l’enorme crisi
    sorgida arran de les dues grans guerres.
•   Els existencialistes entenen l’home com “llençat al món”, “llençat a l’existència”.
    S’interroguen per l’existència humana i si aquesta té sentit, especialment després de
    la devastació que han provocat les dues guerres mundials.
•   Pels existencialistes, “l’existència precedeix l’essència”: el què sigui l’home depèn
    del seu existir. Només podem entendre i definir l’home a partir del seu obrar en el
    món, a partir del seu fer en el món, sense que existeixi una essència eterna o
    precedent que el defineixi (alguns dels autors existencialistes són, per exemple,
    ateus, com els francesos Sartre i Camus). Així, Sartre afirma que “en el seu fer,
    l’home s’hi juga el seu ser”.
•   Donen gran valor a la llibertat humana, perquè el fer de l’home depèn de la seva
    llibertat. El mateix Sartre afirma que “l’ésser humà està condemnat a ser lliure”, en el
    sentit que no pot prescindir ni deslligar-se de la seva llibertat. Mitjançant les seves
    accions lliures constitueix el seu ésser. La vida humana es construeix des de la seva
    llibertat, configurant un projecte de vida, d’aquí la importància de l’elecció.
•   L’existència és un atribut pròpiament humà, perquè només l’home pren consciència
    de si, se sap existent, mentre que les altres coses són, però no existeixen. Per tant,
    l’existència implica consciència, la consciència que l’home té sobre si mateix:
    l’autoconsciència.
•   Segons Heidegger, l’existir és “ser-en-el-món”. L’home està en el món però es
    dirigeix a ell, l’ésser humà és un ésser actiu en el món. L’home fa de “l’espai” un
    “espai humà”. La capacitat adaptativa i transformadora de l’ésser humà respecte la
    naturalesa n’és una prova.
•   Heidegger també pensa que “l’ésser humà es veu llençat” al món, no és un ésser
    acabat i definit, sinó que ha de fer-se a si mateix des de la seva llibertat.
•   Tenint en compte que la vida humana es projecta cap el futur i suposa un projecte
    vital, per Jaspers aquest ha de tenir en compte la seva situació i les seves
    possibilitats. L’ésser humà es trobarà en situacions límit al llarg de la seva vida que
    el poden dur al fracàs.
•   Heidegger exposa el pessimisme existencialista afirmant que l’ésser humà és un
    “ésser-per-a-la-mort”, i que cal preparar-se per aquesta (Kierkegaard ja havia parlat
    de l’angoixa com un sentiment que sorgeix davant la impossibilitat de què l’existència
    doni garanties, d’un horitzó ple de possibilitats però mancat de garanties).
•   Sartre també expressa en la seva filosofia certs sentiments pessimistes, parlant de la
    nàusea que representa l’absurditat de la vida, el seu sense sentit. Això es deu a què
    la llibertat humana comporta un risc, en les meves decisions hi ha el risc d’equivocar-
    me.
•   Segons Camus, “el principal problema filosòfic és el suïcidi”, perquè aquest ens situa
    davant la pregunta de si la vida val la pena d’ésser viscuda.
Altres existencialistes:

•   L’existencialisme, tot i ser un corrent filosòfic, no es limita a aquesta i pot ser
    expressat a través d’altres disciplines, com la literatura, el cinema i l’art en general.
•   Molts literats han expressat idees existencialistes (el mateix Albert Camus sovint se’l
    considera més un literat que un filòsof en sentit estricte), d’entre els que cal
    destacar:




                   Franz Kafka                          Fiodor M. Dostoievski
                       (1883-1924)                             (1821-1881)
           Escriptor txec en llengua alemanya                  Escriptor rus
•   El cinema també ha deixat per a la posteritat grans mestres que han tractat temes
    existencialistes, amb profunditat i rigor, a través del llenguatge fílmic:

                                Ingmar Bergman
                                (1918-2007)
                                Director i guionista suec de
                                cinema i de teatre



                                                   El setè segell
                                            (Ingmar Bergman, 1957)




                                                               Annie Hall
                                                       (Woody Allen, 1977)




                               Woody Allen
                               (1935)
                               Director, guionista
                               i actor nord-americà.
•   En les arts plàstiques, l’existencialisme s’ha manifestat molt especialment en
    l’expressionisme, moviment cultural i artístic que intenta copsar l’angoixa humana
    davant les preguntes sobre l’existència i el seu sentit:




               Edvard Munch                                    El Crit
                 (1863-1944)                             (Edvard Munch, 1893)
               Pintor i gravador                   Galeria Nacional d’Oslo, Noruega
             expressionista noruec
Activitats:

1.        Escriu una frase personal i original que expressi alguna idea existencialista, semblant
          a les que acabem d’exposar.
2.        Què creus que representa el quadre “El Crit” de Munch? Interpreta’l a partir de les
          claus existencialistes que acabem de presentar.
3.        Valoreu la capacitat de l’art per a transmetre idees i per a reflexionar sobre diferents
          qüestions relatives a l’home i la seva existència.
4.        Llegeix el següent text i comenta’l a partir de les preguntes:
                   “L’existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha
     almenys un ésser en el que l’existència precedeix l’essència, un ésser que existeix abans de ser definit per
     cap concepte, i que aquest ésser és l’home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que
     l’existència precedeix l’essència? Significa que l’home, de bell antuvi, existeix, es troba, sorgeix en el món, i
     que després es defineix. L’home, tal com el concep l’existencialista, si no és definible, és perquè comença no
     sent res. Només serà després, i serà tal com s’haurà fet. Per tant, no hi ha naturalesa humana, car no hi ha
     Déu que pugui concebre-la. L’home és l’únic que no solament és tal i com ell mateix es concep, sinó tal i com
     ell es vol, i com es concep després de l’existència, com es vol després d’aquest impuls cap a l’existència;
     l’home no és una altra cosa que allò que es fa a si mateix. Aquest és el primer principi de l’existencialisme.”

                                                              Jean-Paul Sartre, L’existencialisme és un humanisme
 a) Quina és la idea central del text?
 b) Què significa l’expressió “l’existència precedeix l’essència”?
 c) Què significa que “no hi ha naturalesa humana”?
 d) Quin posicionament pren l’autor del text en relació a l’existència de Déu?
    Per què creus que és així?
 e) Digues si estàs d’acord o no amb el text o amb alguna de les seves parts.

Contenu connexe

Tendances

Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
Joan Florit
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
aalmodis
 
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Irene Cortada
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
Jordialejandro
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
Pau Rubert
 

Tendances (20)

Kant
KantKant
Kant
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XXLITERATURA CATALANA.  Moviments literaris XIX i XX
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris XIX i XX
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
Joan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-PapasseïtJoan Salvat-Papasseït
Joan Salvat-Papasseït
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)Criteris de la veritat (filo 1 bat)
Criteris de la veritat (filo 1 bat)
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 
Les grans potències europees
Les grans potències europeesLes grans potències europees
Les grans potències europees
 
Preguntes filosofia
Preguntes filosofiaPreguntes filosofia
Preguntes filosofia
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 

En vedette (9)

E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
Simone de Beauvoir, impresiones de su vida y obra
Simone de Beauvoir, impresiones de su vida y obraSimone de Beauvoir, impresiones de su vida y obra
Simone de Beauvoir, impresiones de su vida y obra
 
L'inconscient
L'inconscientL'inconscient
L'inconscient
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalisme
 
La noción de sujeto en Ser y Tiempo de Martín Heidegger
La noción de sujeto en Ser y Tiempo de Martín HeideggerLa noción de sujeto en Ser y Tiempo de Martín Heidegger
La noción de sujeto en Ser y Tiempo de Martín Heidegger
 
MARTIN HEIDEGGER
MARTIN HEIDEGGERMARTIN HEIDEGGER
MARTIN HEIDEGGER
 
Heidegger
HeideggerHeidegger
Heidegger
 

Similaire à Existencialisme

El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
AlbaiMireia
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3
Anna Gascón
 
L’Esser Humà,Art I Filosofia
L’Esser Humà,Art I FilosofiaL’Esser Humà,Art I Filosofia
L’Esser Humà,Art I Filosofia
arichan91
 
Power Point Joan Fuster Lidia(2)
Power Point Joan Fuster Lidia(2)Power Point Joan Fuster Lidia(2)
Power Point Joan Fuster Lidia(2)
catalite
 
Power Point Joan Fuster Lidia
Power Point Joan Fuster LidiaPower Point Joan Fuster Lidia
Power Point Joan Fuster Lidia
catalite
 

Similaire à Existencialisme (20)

Literatura segle XX
Literatura segle XXLiteratura segle XX
Literatura segle XX
 
Friedrich Nietzsche
Friedrich NietzscheFriedrich Nietzsche
Friedrich Nietzsche
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Biografies filòsofs ilustrats
Biografies filòsofs ilustratsBiografies filòsofs ilustrats
Biografies filòsofs ilustrats
 
El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
 
Presentació de la literatura del segle XX.
Presentació de la literatura del segle XX.Presentació de la literatura del segle XX.
Presentació de la literatura del segle XX.
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
La literatura del segle xx.pptx.pptx
La literatura del segle xx.pptx.pptxLa literatura del segle xx.pptx.pptx
La literatura del segle xx.pptx.pptx
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3
 
Les avantguardes
Les avantguardesLes avantguardes
Les avantguardes
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
Rodin
RodinRodin
Rodin
 
Miró: Interior holandès I
Miró: Interior holandès IMiró: Interior holandès I
Miró: Interior holandès I
 
L’Esser Humà,Art I Filosofia
L’Esser Humà,Art I FilosofiaL’Esser Humà,Art I Filosofia
L’Esser Humà,Art I Filosofia
 
Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!Eticaaaaaaaaa!!!!
Eticaaaaaaaaa!!!!
 
Art del segle xx
Art del segle xxArt del segle xx
Art del segle xx
 
Power Point Joan Fuster Lidia(2)
Power Point Joan Fuster Lidia(2)Power Point Joan Fuster Lidia(2)
Power Point Joan Fuster Lidia(2)
 
Power Point Joan Fuster Lidia
Power Point Joan Fuster LidiaPower Point Joan Fuster Lidia
Power Point Joan Fuster Lidia
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 

Existencialisme

  • 1. Introducció a L’existenciaLisme Lluís Renter i Comes Filosofia 1r Batxillerat
  • 2. Introducció general i autors destacats: • L’existencialisme és un corrent de pensament del segle XX centrat en l’existència humana i el seu sentit. • En el segle XX hi ha una gran diversitat de temàtiques, pensadors i corrents, entre les que destaca l’existencialisme. • Les arrels de l’existencialisme es troben en el segle XIX, en pensadors com Sören Kierkegaard i Friedrich Nietzsche. Sören Kierkegaard Friedrich Nietzsche (1813-1855) (1844-1900) Filòsof danès Filòsof alemany • Es desenvolupa principalment a Alemanya i França.
  • 3. “La vida només pot ser compresa mirant enrere, però només pot ser viscuda mirant endavant” Sören Kierkegaard
  • 4. “L’ésser humà és un animal malalt” Friedrich Nietzsche
  • 5. Els autors alemanys més destacats van ser Martin Heidegger i Karl Jaspers. És un existencialisme pessimista perquè es centra en conceptes com l’angoixa, la temporalitat i la finitud. Karl Jaspers (1883-1969) Filòsof alemany Martin Heidegger (1889-1976) Filòsof alemany • A França, els autors més destacats van ser Jean-Paul Sartre i Albert Camus, que posen en evidència l’absurditat de l’existència humana i del món, però aportant quelcom de positiu, ja que defensen la possibilitat de què l’ésser humà pugui sostreure’s individualment de l’absurd i el caos que representen l’existència i el món. Jean Paul Sartre (1905-1980) Escriptor i filòsof francès Albert Camus (1913-1960) Escriptor i filòsof francès
  • 6. Idees generals de l’existencialisme: • En un sentit general, l’existencialisme és l’intent de donar resposta a l’enorme crisi sorgida arran de les dues grans guerres. • Els existencialistes entenen l’home com “llençat al món”, “llençat a l’existència”. S’interroguen per l’existència humana i si aquesta té sentit, especialment després de la devastació que han provocat les dues guerres mundials. • Pels existencialistes, “l’existència precedeix l’essència”: el què sigui l’home depèn del seu existir. Només podem entendre i definir l’home a partir del seu obrar en el món, a partir del seu fer en el món, sense que existeixi una essència eterna o precedent que el defineixi (alguns dels autors existencialistes són, per exemple, ateus, com els francesos Sartre i Camus). Així, Sartre afirma que “en el seu fer, l’home s’hi juga el seu ser”. • Donen gran valor a la llibertat humana, perquè el fer de l’home depèn de la seva llibertat. El mateix Sartre afirma que “l’ésser humà està condemnat a ser lliure”, en el sentit que no pot prescindir ni deslligar-se de la seva llibertat. Mitjançant les seves accions lliures constitueix el seu ésser. La vida humana es construeix des de la seva llibertat, configurant un projecte de vida, d’aquí la importància de l’elecció. • L’existència és un atribut pròpiament humà, perquè només l’home pren consciència de si, se sap existent, mentre que les altres coses són, però no existeixen. Per tant, l’existència implica consciència, la consciència que l’home té sobre si mateix: l’autoconsciència.
  • 7. Segons Heidegger, l’existir és “ser-en-el-món”. L’home està en el món però es dirigeix a ell, l’ésser humà és un ésser actiu en el món. L’home fa de “l’espai” un “espai humà”. La capacitat adaptativa i transformadora de l’ésser humà respecte la naturalesa n’és una prova. • Heidegger també pensa que “l’ésser humà es veu llençat” al món, no és un ésser acabat i definit, sinó que ha de fer-se a si mateix des de la seva llibertat. • Tenint en compte que la vida humana es projecta cap el futur i suposa un projecte vital, per Jaspers aquest ha de tenir en compte la seva situació i les seves possibilitats. L’ésser humà es trobarà en situacions límit al llarg de la seva vida que el poden dur al fracàs. • Heidegger exposa el pessimisme existencialista afirmant que l’ésser humà és un “ésser-per-a-la-mort”, i que cal preparar-se per aquesta (Kierkegaard ja havia parlat de l’angoixa com un sentiment que sorgeix davant la impossibilitat de què l’existència doni garanties, d’un horitzó ple de possibilitats però mancat de garanties). • Sartre també expressa en la seva filosofia certs sentiments pessimistes, parlant de la nàusea que representa l’absurditat de la vida, el seu sense sentit. Això es deu a què la llibertat humana comporta un risc, en les meves decisions hi ha el risc d’equivocar- me. • Segons Camus, “el principal problema filosòfic és el suïcidi”, perquè aquest ens situa davant la pregunta de si la vida val la pena d’ésser viscuda.
  • 8. Altres existencialistes: • L’existencialisme, tot i ser un corrent filosòfic, no es limita a aquesta i pot ser expressat a través d’altres disciplines, com la literatura, el cinema i l’art en general. • Molts literats han expressat idees existencialistes (el mateix Albert Camus sovint se’l considera més un literat que un filòsof en sentit estricte), d’entre els que cal destacar: Franz Kafka Fiodor M. Dostoievski (1883-1924) (1821-1881) Escriptor txec en llengua alemanya Escriptor rus
  • 9. El cinema també ha deixat per a la posteritat grans mestres que han tractat temes existencialistes, amb profunditat i rigor, a través del llenguatge fílmic: Ingmar Bergman (1918-2007) Director i guionista suec de cinema i de teatre El setè segell (Ingmar Bergman, 1957) Annie Hall (Woody Allen, 1977) Woody Allen (1935) Director, guionista i actor nord-americà.
  • 10. En les arts plàstiques, l’existencialisme s’ha manifestat molt especialment en l’expressionisme, moviment cultural i artístic que intenta copsar l’angoixa humana davant les preguntes sobre l’existència i el seu sentit: Edvard Munch El Crit (1863-1944) (Edvard Munch, 1893) Pintor i gravador Galeria Nacional d’Oslo, Noruega expressionista noruec
  • 11. Activitats: 1. Escriu una frase personal i original que expressi alguna idea existencialista, semblant a les que acabem d’exposar. 2. Què creus que representa el quadre “El Crit” de Munch? Interpreta’l a partir de les claus existencialistes que acabem de presentar. 3. Valoreu la capacitat de l’art per a transmetre idees i per a reflexionar sobre diferents qüestions relatives a l’home i la seva existència. 4. Llegeix el següent text i comenta’l a partir de les preguntes: “L’existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si Déu no existeix, hi ha almenys un ésser en el que l’existència precedeix l’essència, un ésser que existeix abans de ser definit per cap concepte, i que aquest ésser és l’home, o com diu Heidegger, la realitat humana. Què significa aquí que l’existència precedeix l’essència? Significa que l’home, de bell antuvi, existeix, es troba, sorgeix en el món, i que després es defineix. L’home, tal com el concep l’existencialista, si no és definible, és perquè comença no sent res. Només serà després, i serà tal com s’haurà fet. Per tant, no hi ha naturalesa humana, car no hi ha Déu que pugui concebre-la. L’home és l’únic que no solament és tal i com ell mateix es concep, sinó tal i com ell es vol, i com es concep després de l’existència, com es vol després d’aquest impuls cap a l’existència; l’home no és una altra cosa que allò que es fa a si mateix. Aquest és el primer principi de l’existencialisme.” Jean-Paul Sartre, L’existencialisme és un humanisme a) Quina és la idea central del text? b) Què significa l’expressió “l’existència precedeix l’essència”? c) Què significa que “no hi ha naturalesa humana”? d) Quin posicionament pren l’autor del text en relació a l’existència de Déu? Per què creus que és així? e) Digues si estàs d’acord o no amb el text o amb alguna de les seves parts.