1. INTRODUCCIÓ A LA
FILOSOFIA
Lluís Renter i Comes
FILOSOFIA
1r de Batxillerat
Plató (427-347 a.C.)
[considerat per alguns el filòsof més
important de la història]

2. Impossibilitat d’una definició definitiva, clara i precisa
• El terme Filosofia és una paraula difícil de definir. No hi ha una sola definició
tancada. i només ens hi podem aproximar.
• És un terme abstracte, com els termes felicitat, amor, saviesa o realitat, etc, difícils
d’explicar.
• Impossible de definir per vàries raons, però especialment per tres:
 Per l’amplitud i diversitat dels seus temes (l’únic que podem fer és acostar-nos
als temes que planteja).
 La complexitat de les seves preguntes (preguntes sobre les qüestions últimes
de la realitat, l’existència i l’ésser humà).
Exemple: Leibniz (s. XVII-XVIII) es pregunta el següent: “¿Com és que hi ha quelcom
en comptes de no res?” És el que Heidegger (s. XX) en diu “la pregunta pel ser”.
 Perquè el que sigui la pròpia Filosofia és també un problema filosòfic. Què li
correspon a la Filosofia? Quins són els seus mètodes i el seu status en el conjunt
del coneixement?

3. • Primer intent d’aproximació: La Filosofia és una activitat teòrica, un exercici de
recerca intel·lectual que s’orienta a aconseguir una comprensió del món i de
l’ésser humà.
Aristòtil, anomenat “El filòsof”
Activitat inicial 1
Digueu si heu sentit mai les expressions
següents i expliqueu-les:
 Pren-t’ho amb filosofia
 No estic d’acord amb la filosofia de l’empresa
 Deixa’t de filosofies
 La filosofia d’aquest equip és jugar a l’atac
Activitat inicial 2
 Intenta explicar amb les teves paraules que
entens quan sents la paraula filosofia.
 Posa exemples de preguntes que consideris
que són preguntes filosòfiques.
 Esmenta alguns temes que creguis que tenen
a veure amb la paraula FILOSOFIA.
 Digues si creus que la filosofia té alguna
utilitat.
 Menciona algun filòsof que coneguis.

4. Anàlisi etimològic de la paraula Filosofia
• La Filosofia va néixer a Grècia. És, per tant, una paraula grega.
• És una paraula composta. Prové dels termes grecs philein, que vol dir estimar, i
sophia, que vol dir saviesa. Per tant, la Filosofia és, etimològicament parlant,
amor a la saviesa, o estimar la saviesa.
philein = estimar, amor
sophia = saviesa
Filosofia = amor a la saviesa, estimar la saviesa
• El filòsof, doncs, és el qui estima la saviesa, no tant el qui la posseeix. Estimar la
saviesa vol significar una permanent recerca del coneixement i la veritat, no tant
la possessió del coneixement i la seva acceptació dogmàtica.
NOTA: El terme grec philía significa amistat, i el terme philós significa amic. En
un cert sentit, pot dir-se que el filòsof és l’amic de la saviesa i el coneixement,
tot i que habitualment es concep la filosofia com estimar la saviesa.
• Segons Plató, la Filosofia és el pur esforç cap a la saviesa i la veritat, no tant la
possessió del coneixement, sinó l’esforç per adquirir-lo.

5. El començament del filosofar (Què ens empeny a filosofar?)
• Ens podem fer les següents preguntes:
 Per on comença la Filosofia?
 Per què els éssers humans començaren a filosofar?
 Què els empeny a fer-se preguntes i a intentar respondre-les?
• Podríem contestar de la següent manera:
 Per l’EXPERIÈNCIA. Del contacte directe dels éssers humans amb el
món i amb els altres éssers humans, en el seu entorn natural (món) i en
el seu entorn social (relació amb els altres).
 Per l’ADMIRACIÓ. Una mena de sentiment de sorpresa davant
l’existència del món i de la relació amb els altres. Prendre consciència
de l’existència del món i de l’ésser humà.
 Pel DUBTE. Aquest sentiment de sorpresa (admiració) genera
preguntes, es perd l’evidència del món i aquest passa a ser problemàtic.

6. • L’EXPERIÈNCIA, l’ADMIRACIÓ i el DUBTE són tres moments d’un únic procés.
• Ens situen davant el reconeixement de la pròpia ignorància.
• El terme ignorància, més enllà d’usar-se en sentit pejoratiu i despectiu, és
necessari i imprescindible per impulsar la recerca del coneixement.
• Hom només pot buscar el coneixement si sap que no coneix, això és, si reconeix
la seva pròpia ignorància.
• És impossible saber-ho tot, i sempre serà molt més el que no sabem que el que
sabem. Des d’un cert punt de vista serem sempre ignorants.
• No hi ha major ignorància que ignorar la pròpia ignorància.
• Sòcrates ho expressa de manera perfecta de la següent
manera: “Només sé que no sé res”.
Sòcrates
(470 a.C-399 a.C.)
ACTIVITAT
Busca informació de Sòcrates i explica breument
qui era i quines són les seves idees principals.

7. Comentari de text: Aristòtil
“Els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l’admiració: al
principi, admirats pels fenòmens sorprenents més comuns, després, avançant a poc
a poc, plantejant-se problemes més grans, com els canvis de la Lluna i els relatius
al Sol i als estels, i a la generació de l’univers. Però qui es planteja un problema o
se n’admira, reconeix la seva ignorància. De manera que, si filosofaren per fugir de
la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per
utilitat de cap mena. I així ho testimonia el que va ocórrer, atès que aquesta
disciplina començà a buscar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries
i relatives al descans i a l’ornament de la vida.”
Aristòtil, Metafísica
1. Quin tema planteja aquest text?
2. Quin és per Aristòtil l’element que fa que els homes filosofin? Hi estàs d’acord?
3. Què es reconeix en el fet de plantejar-se problemes i fer-se preguntes?
Intenta definir-ho amb les teves pròpies paraules i explica si té algun aspecte
positiu.
4. Explica breument però amb claredat la frase subratllada. Hi estàs d’acord?
5. Busca per internet el significat de l’expressió “docta ignorantia”.

8. El començament de la Filosofia (Els seus orígens històrics)
• La Filosofia va néixer a l’antiga Grècia, al s. VI a.C.
• El context polític i social era el de les polis, ciutats
estat lliures i independents.
• La vida cultural i religiosa es caracteritza per:
 Mitologia: els poetes són els seus difusors
 Homer (s. VIII a.C.): La Ilíada, L’Odissea
 Hesíode (s. VIII a.C.): Teogonia, Els treballs i els dies
 Llengua: grec antic (diferent al grec modern).
• Amb l’expressió “pas del mite al logos” designem l’aparació de la filosofia: pas
d’explicacions mitològiques a explicacions racionals.
• El terme grec logos té bàsicament dos significats, paraula i raó. El logos, doncs,
és l’ús de la raó.
• Aquest pas té lloc a Milet, a la costa occidental de l’actual Turquia, a la costa jònica.

9. • Els primers pensadors de la història són els anomenats Presocràtics.
• Els presocràtics buscaven l’arché de la physis, dos termes grecs que designen el
principal centre d’interès de la filosofia presocràtica:
physis = naturalesa
arché (o arkhé) = primer principi originari
• Els presocràtics, doncs, buscaven el primer principi originari de la naturalesa, l’arché
de la physis.
• Tales de Milet està considerat el primer filòsof de la història. Per a ell, l’arché de la
physis és l’aigua, potser perquè l’aigua és necessària per a la naturalesa i la vida en
general.
Tales de Milet
s. VII – s. VI a.C.

10. • La Filosofia és inseparable de la seva història. Què sigui la Filosofia, què plantegi,
quins temes tracti i quins intents de solució hagi ofert als diferents problemes que
ha plantejat, depèn en gran mesura del desplegament que ella mateixa ha anat
fent al llarg del temps.
• L’activitat que han dut a terme al llarg de la història els diferents pensadors i
filòsofs l’ha anat configurant i l’ha anat definint en una certa unitat de conjunt.
• Les idees filosòfiques han tingut diferent incidència i importància al llarg del temps
en diferents aspectes de la vida humana: cultura, ciència, política, religió, etc.
• La disciplina que es dedica a estudiar la Filosofia en el seu desplegament a través
del temps s’anomena Història de la Filosofia, i el seu estudi és ineludible si es
volen encarar els diferents problemes filosòfics amb una certa garantia.
• La Història de la Filosofia es divideix en les diferents etapes en les que es divideix
la Història en general:
Història Història de la Filosofia
Història Antiga Filosofia Antiga
Història Medieval Filosofia Medieval
Història Moderna Filosofia Moderna
Història Contemporània Filosofia Contemporània

11. • Al llarg de la història han anat apareixent uns discursos interpretatius de la realitat
per intentar comprendre-la i explicar-la.
• Aquests discursos tenen pretensió de veritat, volen explicar el món i els éssers
humans.
• Els tres discursos que s’han donat al llarg de la història són els discursos mític-religiós,
el filosòfic i el científic.
3 discursos
interpretatius
de la realitat
Mític-religiós: es basen en les creences i la fe
Filosòfic
Científic
basats en la racionalitat
“Prometeu portant el foc” (1637)
Jan Cossiers (1600-1671)

12. Mite:
relat imaginari de caràcter tradicional que narra històries
fantàstiques sobre personatges llegendaris i sobrenaturals, com
els déus i els herois, per donar resposta a les preguntes que es
formulen els éssers humans sobre l’origen del món (cosmogonia)
i l’home, el funcionament de la natura i les institucions socials, i
que sovint tenen un sentit paradigmàtic per al comportament
humà.
El retorn de Persèfone
(Frederick Leighton, 1891)
Leeds Museums & Galleries
Heracles amb el seu fill Tèlef
(Autor desconegut, còpia romana
de marbre del s.I-II d.C., d’un
original grec del s. IV a.C.)
Museu del Louvre, París

13. Mite (fantasia, religió)
Logos (raó, paraula)
resposta de caràcter diví
o sobrenatural
resposta de caràcter
racional: origen de la
filosofia i de la ciència
pas del mite
al logos
Pas del mite al logos: és el pas d’explicacions mitològiques
a explicacions racionals. Té lloc a l’antiga Grècia, al s. VI a.C.,
a la ciutat de Milet, a Jònia (costa occidental de l’actual Turquia).
Així, la filosofia apareix com un distanciament (separar-se,
desmarcar-se) i un qüestionament (posar-lo en dubte) respecte
el mite.

14. El pas del mite al logos és decisiu per a la cultura
occidental bàsicament per dos motius:
1. Les respostes a les preguntes sobre què sigui el
món, el seu origen i el seu fonament, es troben en
el món mateix, sense necessitat d’haver de
recórrer a elements sobrenaturals.
2. La raó humana (logos) és capaç d’accedir al món i
comprendre’l.
Aquests dos elements, entre molts
altres, permeteren l’origen de la
filosofia i de la ciència.
“El pensador”, Auguste Rodin
Escultura en bronze (1880)
Museu Rodin (París)
[Existeixen vàries còpies en
museus i carrers d’arreu del món]

15. Llegir i comentar els següents textos
“Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-nos dir, si ells no són
conscients de tenir problemes filosòfics, tenen en qualsevol cas, prejudicis
filosòfics. La major part d’aquests prejudicis són teories que inconscientment donen
per bones, o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. [...] Tots
els homes són filòsofs perquè, d’una manera o d’una altra, tots adopten una actitud
davant la vida i la mort.”
Karl Popper, Com veig la filosofia?
“No és possible aprendre filosofia, perquè, on es troba, qui la posseeix i en què
podem reconèixer-la? Només es pot aprendre a filosofar, és a dir, a exercitar el
talent de la raó seguint els seus principis generals en certs assaigs existents.”
Immanuel Kant, Crítica de la raó pura
“La paraula grega filòsof (philosophos) es va formar en oposició a savi (sophós). És
a dir, l’amant del coneixement, a diferència de qui, en posessió del coneixement,
s’anomenava savi. Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca de la
veritat –no la possessió de la veritat- és l’essència de la filosofia [...]. Filosofia vol
dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i
cada resposta es converteix en una nova pregunta.”
Karl Jaspers, Introducció a la filosofia

16. Característiques fonamentals de la Filosofia
• La Filosofia és RACIONAL, en tant que fa ús de la raó o intenta comprendre i
explicar les coses des de la racionalitat, a partir d’arguments basats en la lògica o
en l’experiència, i no apel·lant a la fantasia, el mite o la tradició.
• La Filosofia és SISTEMÀTICA, perquè intenta ser coherent i ordenada. Les
preguntes han d’estar ben formulades, i les seves afirmacions han d’estar
lògicament estructurades i jerarquitzades.
• La Filosofia és CRÍTICA, perquè intenta analitzar les coses i qüestionar-les,
rebutjant les contradiccions i les actituds dogmàtiques, que accepten les coses
sense un anàlisi acurat i sense estar convenientment demostrades o
argumentades.
La Filosofia és CRÍTICA en dos sentits
analitzar
qüestionar
• Aquesta darrera característica potser és la que més la caracteritza, perquè inclou
la racionalitat (la crítica ha de ser racional) i la sistematicitat (ha de ser coherent i
ordenada). Aquí s’usa el terme crítica com a capacitat d’analitzar i qüestionar-se
les coses, el coneixement, els valors, la veritat, el món, l’ésser humà, etc., i no la
mera crítica pejorativa que es produeix quan parles malament d’algú o d’alguna
cosa. Cal incloure, també, la crítica cap a un mateix, allò que anomenem
autocrítica. Per dir-ho socràticament, “una vida que no s’autoexamina no val la
pena ser viscuda”. Allò que ha de caracteritzar al filòsof és, doncs, l’actitud crítica.

17. • La Filosofia parteix de preguntes. Sovint aquestes preguntes generen poques
respostes i noves preguntes.
• En Filosofia, doncs, sovint són més importants les preguntes i que estiguin ben
formulades que no pas les respostes que ens ofereix.
• Immanuel Kant, filòsof alemany del s. XVIII, afirmava que les preguntes
essencials de la Filosofia són tres, resumides en una quarta que seria la
pregunta última i fonamental:
QUÈ PUC CONÈIXER?
QUÈ HE DE FER?
QUÈ PUC ESPERAR?
QUÈ ÉS L’ÉSSER HUMÀ?
Immanuel Kant
(1724-1804)

18. LES DIFERENTS DISCIPLINES FILOSÒFIQUES
METAFÍSICA LÒGICA TEORIA DEL
CONEIXEMENT ÈTICA ESTÈTICA ALTRES...
La metafísica
està
considerada la
branca més
antiga i
característica
de l’activitat
filosòfica.
S’ocupa de la
realitat en
general, de
l’existència,
del que els
filòsofs han
anomenat
l’Ésser. Grans
metafísics han
estat Plató,
Aristòtil, Sant
Tomàs
d’Aquino o
Heidegger.
Se la sol
definir com la
ciència del
raonament
correcte.
Estudia la
forma,
l’estructura i la
correcció dels
raonaments, la
base de la
racionalitat,
que es troba
present també
en les ciències
i en les
matemàtiques.
Grans lògics
han estat
Aristòtil o
Bertrand
Russell.
També
anomenada
epistemologia
o gnoseologia,
la teoria del
coneixement
s’ocupa de les
qüestions
relatives al
coneixement,
la seva
possibilitat i
els seus límits.
És una de les
disciplines
filosòfiques
fonamentals.
Destaquen
Plató,
Descartes,
Hume o Kant.
També
anomenada
Filosofia
Moral, s’ocupa
dels temes
relacionats
amb la moral,
el seu sentit i
significat, la
seva
necessitat i la
seva
fonamentació.
És molt
important per
a la vida
pràctica.
Destaquen
Sòcrates,
Aristòtil, Kant
o Nietzsche.
Reflexiona
sobre l’art i la
bellesa. Es
formula
bàsicament
les següents
preguntes:
Què és l’art?
Què és la
bellesa?
Aquestes
qüestions
sempre han
interessat als
filòsofs, però
és una
disciplina
relativament
recent. Kant i
Hegel en són
alguns dels
seus
representants.
La Filosofia es
bifurca en
diferents
disciplines,
relacionades
totes elles
entre sí.
Algunes, no
menys
importants,
són la
Filosofia de la
Ciència, la
Filosofia
Política, la
Filosofia del
Dret, la
Filosofia del
Llenguatge,
l’Hermenèutic
ao la Filosofia
de la Religió.

19. Comentari de text: Ortega y Gaset
“La primera resposta a la nostra pregunta «Què és Filosofia?» pot sonar així «La Filosofia és
una cosa... inevitable». Però té bon sentit plantejar-se un problema tan descomunal com és el
filosòfic? Si es comença a parlar aquí de probabilitats caldria declarar que el bon èxit de
l’intent anomenat filosofia és la cosa menys probable del món. Sembla una empresa boja. Per
què cal intentar-la? Per què no ens podem acontentar a viure i a excusar la filosofia? Si no és
probable assolir la seva finalitat, la filosofia no serveix de res, no n’hi ha necessitat.
Perfectament; però, d’antuvi, és un fet que hi ha homes per als quals el fet superflu és
necessari... La filosofia no neix per raó d’utilitat, però tampoc per desraó de caprici. És
constitutivament necessària a l’intel·lecte. Per què aquest anhel? Per què no ens acontentem
amb el que trobem en el món sense filosofar, amb el que ja és i és allà patent entre nosaltres?
Per aquesta senzilla raó: tot el que és i és allà, tot el que ens és donat, present, patent, és per
la seva essència un simple tros, bocí, fragment, munyó. I no ho podem veure sense preveure i
trobar a faltar la porció que ens manca.”
José Ortega y Gaset, Què és filosofia?
1. Què creus que vol dir l’expressió “la filosofia és inevitable”?
2. Què creus que vol dir que el bon èxit de l’intent de fer filosofia és la cosa menys probable
del món?
3. Explica l’afirmació que diu que la filosofia no neix per raó d’utilitat, però tampoc per desraó
de caprici.
4. Per què creus que diu l’autor que la filosofia és necessària a l’intel·lecte?
5. Digues si estàs d’acord o no amb el text o amb alguna de les seves parts.

20. “Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a
filosofar, ni per haver arribat a la vellesa
no es cansi de filosofar. Ja que, per
assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni
massa jove ni massa vell.”
Epicur, Carta a Meneceu
FI