1. 1
ESTAT DE SALUT DEL
RIU POLOP
Seguiment de la qualitat a través de voluntariat ambiental
(Juliol 2013)
Informe redactat per la Fundació Limne en el marc del projecte PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN L’ESTUDI I LA
CONSERVACIÓ DE L’ECOSISTEMA FLUVIAL DEL RIU POLOP AL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DEL RACÓ DE SANT
BONAVENTURA ‐ ELS CANALONS, en què participen les entitats següents:
Amb el finançament de:

2. 2
ANTECEDENTS
Aquest informe recull les dades aportades pel grups de voluntariat ambiental creats en el marc
del projecte PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN L’ESTUDI I LA CONSERVACIÓ DE L’ECOSISTEMA
FLUVIAL DEL RIU POLOP AL PARATGE NATURAL MUNICIPAL DEL RACÓ DE SANT
BONAVENTURA ‐ ELS CANALONS.
L’aspecte innovador que proposa el projecte se centra en la implicació activa de la ciutadania,
creant una xarxa de voluntaris i voluntàries que, a més d’estimar el seu entorn, tinguen ganes
de participar de manera activa en el seu coneixement i conservació.
El voluntaris interessats a aportar dades sobre la qualitat de les aigües reberen una formació a
càrrec de tècnics de la Fundació Limne, que els instruïren en l’ús i l’aplicació d’índexs biològics i
en la presa de mostres químiques.
La metodologia d’inspecció de rius fa servir indicadors fisicoquímics i biològics, animant a fer
una anàlisi multiparamètrica. La reflexió i l’observació de diferents variables ens ha de
permetre establir un criteri per a determinar, a nivell de grup de voluntaris o d’entitat, quina
és la qualitat del riu, quins problemes té i quines potencialitats podem intuir‐hi.

3. 3
PUNTS DE MOSTRATGE
Punt 1 UTM X: 720444
Serpis (partida Pagos) UTM Y: 4286795
Punt 2 UTM X: 719964
Riquer (desembocadura
Serpis)
UTM Y: 4286800
12

4. 4
PARÀMETRES FISICOQUÍMICS
Els paràmetres fisicoquímics com a
indicadors de qualitat, seguint un símil
força conegut, són com una foto, una
imatge del moment precís en què es
fa el mostratge.
Els indicadors biològics, d’altra banda,
són com una pel∙lícula, que integra
més informació.
Els paràmetres fisicoquímics com a indicadors de qualitat, seguint un símil força conegut, són
com una foto, una imatge del moment precís en què es fa el mostratge.
Els indicadors biològics, d’altra banda, són com una pel∙lícula, que integra més informació.
Serà evident, doncs, que la nostra anàlisi fisicoquímica dependrà molt de la distància envers el
vessament o de si fem l’anàlisi quan ja ha passat un temps des de l’impacte contaminant.
La metodologia emprada pels voluntaris es basa en pastilles reactives per a mesurar pH, nitrats
i oxigen dissolt. Les pastilles reaccionen a un volum concret d’aigua i retornen una valoració
colorimètrica que els voluntaris comparen amb una escala per valorar‐ne la concentració (en
mg/l).
pH
El pH és un rang que va de l’1 al 14 i que ens indica si la nostra aigua és àcida (valors baixos) o
alcalina (valors alts). La neutralitat se situa en el valor mitjà de l’escala (7). El pH de les nostres
aigües sol situar‐se entre 6,5‐8,5. Entenem, doncs, que plantes i animals estan adaptats a
aquest rang concret. Qualsevol situació que provoque un biaix, ja siga àcid o bàsic, causarà
repercussions sobre el nostre ecosistema. Situacions de pH àcid, per exemple, poden afectar
greument la fauna piscícola i es poden trobar citacions de poblacions que han desaparegut a
causa d’un increment de l’acidesa en rius.
Els resultats obtinguts als dos punts mostrejats pels voluntaris d’Alcoi mostraren uns resultats
de pH dins els rangs descrit anteriorment:
Punt 1: 2012 pH 7; 2013 pH 8
Punt 2: 2013 pH 8

5. 5
NITRATS
Els compostos nitrogenats es troben, de manera natural, a l’aigua: la descomposició de la
matèria orgànica entra dins el cicle del nitrogen.
El nitrogen, com a nutrient, és beneficiós (en justa mesura) per a les plantes i per al creixement
del fitoplàncton.
Els rius adés eren capaços de depurar l’excés de compostos nitrogenats de manera natural,
gràcies a la seua capacitat autodepurativa. Els augments poblacionals i el fort impacte humà
sobre els rius ha forçat, més enllà del que és raonable, la capacitat autodepurativa d’aquests
sistemes naturals. Els humans, doncs, hem contribuït a l’augment de les concentracions dels
compostos nitrogenats de les nostres aigües a causa de les poblacions urbanes, les indústries o
l’activitat agrària.
Resultats obtinguts als punts mostrejats:
Punt 1: 2012 5 mg/l; 2013 0 mg/l
Punt 2: 20 mg/l
Els valors de nitrat del punt 1 són molt baixos. L’únic que destaca un poc és l’observat al punt
2, tot i això, no és un valor alarmant. Recordem que 50 mg/l és el màxim legal per a l’aigua de
consum en boca. El perill per a la salut més important que es deriva del contacte amb els
compostos nitrogenats es deu al fet que el nitrit pot reaccionar amb amines o amides per a
formar compostos nitrosos, molts dels quals són carcinògens potents. La toxicitat del nitrat ve
determinada per la seua conversió a nitrit, que pot produir metahemoglobinèmia per oxidació
del ferro de l’hemoglobina i reduir la capacitat de transportar oxigen.
Per prevenir riscos l’OMS fixà, l’any 2004, uns valors guia que no havien de sobrepassar‐se per
evitar efectes aguts: 50 mg/l per als nitrats i 3 mg/l per als nitrits. Per a aquests darrers, i amb
objecte de pal∙liar els efectes a llarg termini, l’OMS va proposar un valor guia de 0,2 mg/l de
nitrits.
OXIGEN DISSOLT
Aquest paràmetre ens informa de la quantitat d’oxigen gasós que es troba dissolt a l’aigua. Els
voluntaris mesuren tres rangs:
0 mg/l: Qualitat dolenta, mala oxigenació.
4 mg/l: Qualitat moderada, quantitat mínima per a la vida piscícola.
>8 mg/l: Qualitat bona, aigües ben oxigenades.
A nivells inferiors a 4 mg/l les poblacions de peixos, efímeres i tricòpters començaran a veure’s
afectades pel dèficit d’aquest element i en disminuirà la densitat. Per contra, observarem un

6. 6
augment d’espècies amb pocs requeriments d’oxigen, com ara les sangoneres, oligoquets,
hemípters o alguns dípters.
Les pastilles reactives emprades pels voluntaris han indicat que els trams de la zona tenen
aigües entre mitjanament oxigenades i molt oxigenades, la qual cosa permet el
desenvolupament de la vida aquàtica.
Punt 1: 2012 4 mg/l; 8 mg/l
Punt 2: 2013 4 mg/l

7. 7
ÍNDEXS BIOLÒGICS
Com s’ha assenyalat adés, l’ús de paràmetres químics per si sol no és suficient per a valorar
l’estat de qualitat dels nostres rius i és precisament per això que, dins el nostre estudi,
integrem un índex biològic basat en macroinvertebrats.
La bona qualitat fisicoquímica de l’aigua no és l’única condició que ens plantegem assolir: la
bona qualitat biològica ens ha de garantir el bon funcionament de l’ecosistema i el seu estat de
salut.
Tal com estipula la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea, el mostratge i l’anàlisi de
resultats han de ser tan heterogenis i multiparamètrics com siga possible, mirant d’aglutinar
tant els paràmetres fisicoquímics com els biològics. Aquests últims solen basar‐se en la
presència/absència d’organismes bioindicadors (macroinvertebrats, algues, macròfits, peixos,
etc.).
Els voluntaris utilitzen els següents índexs biològics:
MaFLi (índex basat en macròfits)
MaPRi (índex basat en macroinvertebrats)
MaPRiFLi (índex basat en macroinvertebrats)
MaFLi és un índex basat en la comunitat de macròfits. Per macròfits entenem aquells
organismes vegetals aquàtics fàcilment identificables sense l’ajuda de cap instrument òptic
(lupa binocular, microscopi...). Per tant, el genèric agrupa algues macroscòpiques, briòfits,
pteridòfits i fanerògames.
El mostratge és senzill i, en la majoria de casos, es determina directament al camp. Els
voluntaris determinen a quin dels quatre grups de qualitat es troben els macròfits identificats.
La pertinença a un o a un altre grup de qualitat determina l’estat de salut del riu.
Aquest índex és una simplificació de l’Índex de Macròfits (IVAM) elaborat pel Centre Regional
d’Estudis de l’Aigua.
El punt 1 durant el 2012 donà bon resultat per a aquest índex, mentre que en el 2013, tant el
punt 1 com el 2 han aportat un resultat més baix, per sota del què estableix la Directiva Marc
de l’Aigua, la qual cosa indica que les comunitats de macròfits no troben el seu òptim en els
trams mostrejats, a causa de la contaminació o d’altres paràmetres.
Punt 1: 2012 Sa; 2013 Malalt
Punt 2: 2013 Malalt

8. 8
MaPRi és un índex basat en macroinvertebrats aquàtics, terme que defineix tot un conjunt
de larves d’insectes, petits gasteròpodes, crustacis, etc. que viuen al riu i que, a través de la
seua presència o absència, ens ajuden a definir quin és l’estat de qualitat de les nostres aigües.
Això es deu al fet que certes espècies són poc tolerants a la contaminació, mentre que d’altres
poden viure a totes bandes, amb independència de la qualitat del riu, per ser molt tolerants.
Per tant, si en la mostra es troben espècies poc tolerants a la contaminació, es determina que
l’estat de salut del nostre tram és òptim.
En contrast amb l’anterior índex, aquest mostra molt bons resultats al punt 1, en què s’ha
observat la presència de macroinvertebrats que indiquen bona qualitat de les aigües.
Punt 1: 2012 Sa; 2013 Molt Sa
Punt 2: 2013 Malalt
Aquesta controvèrsia envers l’índex de macròfits no és tal, ja que l’apreciació de la qualitat
ecològica ha de tenir voluntat multiparamètrica, és a dir, que ens hem d’aproximar des de
diferents grups, ja que cadascun n’indica uns requeriments i unes carències.
MaPRiFLi és, també, un índex basat en macroinvertebrats. La diferència amb l’anterior
és que té en compte la riquesa taxonòmica de cadascun dels grups per establir la puntuació de
la qualitat del riu.
Aquest índex ens modula l’anterior i ens ajuda a tenir una perspectiva diferent. Si bé l’anterior
índex mostra una qualitat molt elevada, ja que s’observen famílies que puntuen alt, MaPRiFLi
analitza el nombre de famílies diferents de cadascun dels grups de macroinvertebrats trobats.
Després d’aplicar la modulació per riquesa taxonòmica, obtenim que el punt 1 té molt bona
qualitat, mentre que el segon s’ha determinat com a “malalt”, un nivell a mig camí entre els
nivells de més qualitat (sa i molt sa) i els de qualitat baixa (greu i molt greu).
Punt 1: 2012 Molt Sa; 2013 Molt Sa
Punt 2: 2013 Malalt

9. 9
QUALITAT DEL BOSC DE RIBERA
Els boscos de ribera tenen importants i sòlides funcions dins el complex entramat de
l’ecosistema fluvial, ja que són part d’intercanvis amb els ecosistemes que el voregen, a més
de ser reservoris de biodiversitat.
El bon o mal estat dels boscos de ribera ens modula l’estat ecològic general de l’ecosistema
fluvial.
No en tenim prou mostrejant els paràmetres fisicoquímics i els macroinvertebrats: l’anàlisi de
l’estat del bosc de ribera ha de ser una peça clau per a la determinació de l’estat de
l’ecosistema fluvial. També s’ha observat, tenint en compte els resultats d’altres anys, que
assolir el seu bon estat és un dels grans reptes que s’han d’afrontar. Els humans hem ocupat
espais inundables i hem criminalitzat el bosc de ribera per l’amenaça d’inundacions i
avingudes.
Açò ha fet que tradicionalment es tinga una visió negativa de la presència de vegetació dins i
fora del caixer del riu, concepte que, des de la Fundació Limne, volem anar corregint i
matisant.
Per a fer l’anàlisi del bosc de ribera es fa servir l’índex de Qualitat de Ribera Simplificat‐QRISI,
una adaptació de l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera‐QBR.
L’índex QRISI es divideix en tres blocs que puntuen tres conceptes diferents:
Estructura (l’aspecte general: si el bosc és dens o no, si és una plantació humana, etc.).
Connectivitat (puntuem com el nostre bosc comunica amb els ecosistemes que té, o hauria de
tenir, al seu voltant).
Continuïtat (puntuem com el nostre bosc es perllonga a través del tram: si és un cinturó verd
continu, si té clarianes, etc.).
Cadascun del blocs té una puntuació concreta i la suma d’aquestes ens dóna un rang de
qualitat que ens determina l’estat del marge que estem observant.
L’índex QRISI determina tres nivells de qualitat: “ben conservat”, “amb alteracions importants”
i “qualitat dolenta”. Els resultats observats a Alcoi donen el següent:
Punt 1: 2012 Alteracions Importants; 2013 Alteracions Importants
Punt 2: 2013 Alteracions Importants
Observant les dades, resulta evident que, encara que en alguns trams puga millorar la qualitat
química i/o biològica, el bosc de ribera encara presenta alguns problemes que han de ser
abordats, precisament perquè la seua millora també condiciona la millora en la qualitat

10. 10
química i biològica. No es tracta de millorar la qualitat paisatgística i morfològica dels nostres
rius, que també, sinó d’ajudar la capacitat autodepurativa dels rius, que milloraria un poc, i
d’ajudar les comunitats animals, que millorarien molt.

11. 11
L’APOSTA PEL VOLUNTARIAT
Al marge dels dos grups d’inspecció esmentats als apartats anteriors, s’ha donat formació a un
gran nombre de gent en el marc d’aquest projecte participatiu.
S’han lliurat materials d’inspecció a cinc grups més en constitució, que esperem que vagen
sumant‐se als que ja realitzen les inspeccions de manera periòdica.
En el transcurs del projecte s’han fet diverses conferències i tallers pràctics amb una doble
finalitat:
Donar formació addicional als integrants de grups d’inspecció.
Divulgar entre la població general els valors i les potencialitats dels ecosistemes
aquàtics del municipi d’Alcoi.
A més, s’ha suscitat interès a la comarca: veïns de poblacions veïnes, com l’Alqueria d’Asnar,
Cocentaina... s’han interessat per les activitats formatives d’aquest projecte i han començat a
organitzar grups d’inspecció al seu municipi.
Les activitats formatives relacionades directament amb l’estudi de la qualitat de l’aigua foren
les següents:
Curs d’Inspectors de Riu
Durant el mes de setembre de 2012 vam realitzar el Curs d'Inspector de Rius, que va consistir a
donar a conèixer entre la ciutadania d’Alcoi la metodologia proposada perquè ella mateix es
constituïra en grups d’inspecció i, de manera periòdica, analitzara la qualitat de l’aigua des del
punt de vista fisicoquímic i biològic, i fera propostes de mesura basant‐se en els resultats
obtinguts, si escau.
Jornada “Bioindicadors dels Nostres Rius”
Fou un taller pràctic realitzat el 6 d’octubre de 2012 i que consistí a donar les claus bàsiques
per a identificar els macroinvertebrats del riu. Són una peça fonamental en la determinació de
l’estat ecològic d’un riu, per la qual cosa es va trobar convenient fer aquesta formació
específica.
La formació es va fer directament al camp, capturant mostres i fent les primeres
identificacions. Posteriorment els assistents es desplaçaren a l’Estació Científica de la Font
Roja, on, amb l’ajuda de les lupes binoculars, es va indagar més en la determinació de certes
famílies i espècies.

12. 12
Al marge de les jornades esmentades, se’n feren per a donar formació accessòria en la
identificació de la fauna del riu. Si bé no està directament relacionat amb la qualitat de les
aigües, una major diversitat ens indica que el nostre ecosistema, o els circumdants, presenten
unes condicions òptimes per a la vida.
A més, conèixer què tenim al voltant enriqueix l’experiència del voluntariat i contribueix a la
seducció ambiental del projecte i a la divulgació dels valors del Paratge Natural Municipal.
Amb aquest objectiu es feren les següents activitats formatives:
Jornada formativa “Seguiment i Identificació de Mamífers
Carnívors”
L’1 de desembre de 2012 es va portar a terme aquesta jornada formativa, encarada a conèixer
millor els rastres (petjades, excrements, caus, restes de menjar, etc.) que ens poden indicar la
presència de mamífers a la zona de mostratge.
En aquest cas, fou la Universitat d’Alacant l’encarregada de seguir i identificar els mamífers
carnívors d’Alcoi, i mostrar als voluntaris la metodologia que cal utilitzar per a aconseguir‐ho,
per tal que pogueren inscriure’s.
Jornada “Seguiment d’Ictiofauna i Rèptils”
El seguiment d’ictiofauna i rèptils realitzat al racó de Bonaventura es va realitzar el dia 4 de
maig amb la col∙laboració d’Antonio Pradillo, expert en peixos i membre de la brigada del
projecte Trachemys. La xerrada es va fer al voltant de les espècies de tortugues exòtiques
presents a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, amb voluntat de conscienciar la ciutadania
d’Alcoi sobre la problemàtica de la seua alliberació al medi.
Al marge, es col∙locaren trampes amb esquer a diversos tolls del riu Polop per a estudiar la
població de peixos de la zona.
La participació ciutadana ha sigut molt positiva. En total hi assistiren 25 voluntaris entre els
quals hi havia, a més a més, interès de formar grups d’inspecció al riu Polop per a fer un
seguiment continuat de la ictiofauna.
A les trampes es van capturar 30 bagres (Squalius pyrenaicus), única espècie que es va trobar,
però hem de destacar que es tracta d’una espècie autòctona al nostre territori.
Les trampes estan dissenyades perquè també entren tortugues, però no es va capturar cap
exemplar.

13. 13
Jornada “Seguiment d’Amfibis i d’Ictiofauna”
El seguiment d’amfibis es va realitzar el dia 1 de juny a unes fonts properes al riu Polop.
Amb els salabres es capturaren i identificaren les larves d’amfibis (cabuts) de dins de les fonts
amb unes claus dicotòmiques.
S’aprofità per a fer un nou estudi de la població de peixos.
En aquest cas, participaren 22 ciutadans entre adults i xiquets, i es capturaren peixos (bagres,
un gran nombre d’exemplars) i amfibis (una gran quantitat de cabuts de gripauet, Pelodytes
punctatus; comadró, Alytes obstetricans, i un exemplar de cabut de gripau pintat, Discoglossus
sp). A més a més, poguérem observar diferents larves d’insectes emprats per a calcular índexs
biològics de la qualitat de les aigües (efemeròpters, anisòpters, ditíscids i gèrrids) i també
estats juvenils d’odonats a punt de realitzar la metamorfosi a parotet.

14. 14
CONCLUSIONS
L'educació ambiental és un excel∙lent procés que, satisfactòriament enfocat, programat,
executat i avaluat en els distints grups i sectors de la nostra societat, pot estimular l'acció per a
la prevenció i la protecció. És a través de l'educació ambiental com s'aconsegueix que la
societat prenga consciència del medi ambient i s'hi interesse, de manera que adquirisca els
coneixements, les actituds, les aptituds, la motivació i la voluntat necessaris per a millorar les
condicions i problemes ambientals.
La Fundació Limne vol fer un pas més endavant i apostar per un model de voluntariat que
aproxime la ciència a la ciutadania, per tal d’obtenir dades més fidels i rigoroses amb l’objectiu
d’involucrar la societat en la gestió compartida dels nostres ecosistemes aquàtics. Resulta
evident que fer participar voluntaris carregats de motivació en projectes que generen dades
que no són preses en compte genera a la llarga certa desafecció.
Per aquest motiu, es considera fonamental per tal de millorar i protegir el patrimoni social i
ambiental dels ecosistemes aquàtics del terme municipal d’Alcoi, el següent:
• Aproximar la ciutadania d’Alcoi als seus ecosistemes aquàtics per tal que coneguen els
seus valors socials i ambientals.
• Crear i dinamitzar grups de voluntaris compromesos a aportar dades científiques sobre
l’estat de conservació dels ecosistemes aquàtics.
• Millorar els coneixements específics dels voluntaris per tal que puguen desenvolupar
de manera mes rigorosa i fiable les seues tasques.
• Promoure un acord de custodia fluvial per tal d’organitzar accions de millora i
conservació, com ara la restauració del bosc de ribera.