1. GRAU EN CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT
Nom de la matèria Tipus matèria Crèdits ECTS matèria
Educació: ensenyament de l’activitat física i l’esport Bàsica 12
Nom de l’assignatura Codi Crèdits ECTS assignatura
Programació de ensenyament de l’activitat física i l’esport 4020 6
Tipus d’assignatura Curs Semestre
Bàsica 2n 2n
Departament Educació física
Coordinador/a de l’assignatura Carles González Arévalo
Professorat
Crèdits impartits
T P
Carles González Arévalo 4
Rafael Tarragó 2
Competències a assolir
Competències transversals del títol de Grau en CAFE
Desenvolupar habilitats d'adaptació a noves situacions, resolució de problemes i treball autònom
Adoptar una actitud respectuosa i alhora crítica amb els coneixements que es reben.
Capacitat de prendre decisions i d'adaptació a situacions no ideals.
Desenvolupar habilitats de relació interpersonal i de comunicació
Capacitat de col·laborar amb els altres i contribuir a un projecte comú.
Redactar documents acadèmics, científics i tècnics dels àmbits professionals en què s'ha d'intervenir.
Desenvolupar hàbits d'excel·lència i qualitat en la intervenció professional
Capacitat de formular, gestionar i dissenyar projectes.
Organitzar eficaçment el procés d'intervenció professional en els diferents àmbits d'aplicació de l'activitat física i l'esport.
Competències específiques del títol de Grau en CAFE
Planificar i avaluar els processos i programes d'activitat física i l'esport en l'ensenyament, entrenament, salut, gestió i
recreació
Avaluar els processos d'ensenyament-aprenentatge de l'activitat física i esport.
Planificar i desenvolupar programes d'activitat física i esport.
Competències específiques relacionades amb la matèria
Adquirir habilitats per desenvolupar els processos d'ensenyament-aprenentatge relatius a l'activitat física i l'esport.
Programar els processos d’instrucció relacionats amb l'activitat física i l'esport en l'ensenyament, l’entrenament esportiu, la
salut, la gestió i la recreació.
Sensibilitzar-se sobre la importància de programar.
Objectius de l’aprenentatge (coneixements, habilitats, destreses, valors i normes)
L’alumnat en acabar l’assignatura serà capaç de:
Analitzar les fases del procés de programació.
Aplicar el procés de programació als diferents àmbits de l’activitat física i l’esport.
Valorar la importància de programar i els riscos de no programar.
Programar una unitat didàctica contextualitzada en un àmbit de l’activitat física i l’esport específic.
Configuració ECTS assignatura Nre. grups Hores docència
setmanal
Idioma
Teoria Pràctica Teoria Pràctica
4 2 2 4 4,5 hores Català
Hores de dedicació de l’alumnat
Presencials 60 Treballs dirigits 45 Aprenentatge autònom 45
Coneixements previs recomanables
Es recomana estar familiaritzat amb la plataforma virtual d’aprenentatge Moodle per tal de seguir, completar, i ampliar els
continguts propis de l’assignatura
2. Blocs temàtics de l’assignatura (continguts)
Bloc 1. L’assignatura dins el pla d’estudis de grau: ubicació i justificació.
Bloc 2. Marc conceptual.
Planificació i programació.
Ensenyament-aprenentatge de l’activitat física i l’esport.
Activitat física i esport.
L’ensenyament de l’activitat física i l’esport en els seus diferents àmbits.
Bloc 3. La importància de programar.
Bloc 4. Les fases del procés de programació.
El diagnòstic inicial.
Els objectius didàctics.
Els continguts com a mitjans per aconseguir els objectius.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge.
La temporalització.
Les activitats i els criteris d’avaluació dins la unitat didàctica.
Les estratègies d’ensenyament.
Bloc 5. Aplicació del procés de programació en els diferents àmbits de l’activitat física i l’esport.
Metodologia i activitats formatives
Classes presencials
Lliçó magistral Pràctica d’aula Pràctica de laboratori
Pràctica d’AF i Esportiva Altres:
Activitats dirigides
Estudi de casos Fòrums/debats Comentaris text
Exposició de treballs Portafolis Aprenentatge servei
Aprenentatge basat en problemes (ABP) Entorns col·laboratius Seminaris
Altres:
Treball autònom de
l’estudiant
Preparació de temes Lectures Estudi individual
Elaboració d’apunts Altres:
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Requisits per acollir-se a l’avaluació continuada
Condicions generals
‐ Assistir a un 80% de les sessions pràctiques. Si l’alumnat supera el 20% de faltes permeses, no tindrà dret a ser avaluat (les
absències justificades per activitats esportives, visites mèdiques, etc. s’inclouen en aquest 20%).
‐ Lliurar les proves d’avaluació en les condicions i terminis establerts.
Situacions excepcionals
En relació amb l’assistència: l’alumnat assisteix però no pot fer les classes pràctiques per causes justificades (lesió,
malestar...)
‐ La no pràctica tindrà una repercussió en la qualificació de l’alumnat en les condicions específiques que cada assignatura
estableixi. En tot cas, un/a estudiant no pot suspendre l’assignatura pel fet de no realitzar les pràctiques de classe.
En relació amb les proves d’avaluació: l’alumnat assisteix però no pot fer l’activitat d’avaluació pràctica
‐ Si es considera imprescindible que l’alumnat executi la prova, tindrà una nova oportunitat en el període de reavaluació
‐ Si no es considera imprescindible l’avaluació de la pràctica, perquè es tracta d’una activitat d’avaluació més, es valorarà la
possibilitat de substituir-la per una altra prova mitjançant la qual aconsegueixi acostar-se al màxim als objectius formatius fixats
(correcció, direcció, progressió d’ensenyament, prova oral, etc.).
Condicions específiques (alumnat que no pot fer les classes pràctiques o una activitat d’avaluació)
‐ En relació amb les proves d’avaluació:
L’alumnat que no realitzi una prova d’avaluació tindrà la possibilitat de fer-ho dins el període de reavaluació. En cas contrari,
obtindrà un zero d’aquesta activitat.
Característiques de l’avaluació continuada
- L’alumnat haurà de realitzar 6 proves d’avaluació
- Per superar l’assignatura caldrà que la mitjana de les proves doni com a mínim un 5.
- Perquè sigui possible fer la mitjana, les activitats 1 i 6 (opcions a o b) han de ser superades cadascuna amb un mínim de 4
punts sobre 10.
3. Activitat d’avaluació 1
Elaboració d’una unitat didàctica (activitat d’heteroavaluació)
Període temporal
orientatiu
Evidències:
quin objectiu ajuda a assolir?
Ponderació
(màxim 60%)
Individual o
grupal
Setmana 10
Programar una unitat didàctica contextualitzada en un àmbit de
l’activitat física i l’esport específic
Valorar la importància de programar i els riscos de no programar
40 parelles
Activitat d’avaluació 2
Revisions de les fases del procés de programació (activitat de coavaluació): 3 subactivitats
Període temporal
orientatiu
Evidències:
quin objectiu ajuda a assolir?
Ponderació
(màxim 60%)
Individual o
grupal
Setmanes
3, 5 i 6
Programar una unitat didàctica contextualitzada en un àmbit de
l’activitat física i l’esport específic
Valorar la importància de programar i els riscos de no programar
10 grupal
Activitat d’avaluació 3
Tests de 10 preguntes (activitat d’autoavaluació): 4 subactivitats
Període temporal
orientatiu
Evidències:
quin objectiu ajuda a assolir?
Ponderació
(màxim 60%)
Individual o
grupal
Setmanes
5, 7, 9 i 12
Analitzar les fases del procés de programació
Aplicar el procés de programació als diferents àmbits de l’activitat
física i l’esport
5 individual
Activitat d’avaluació 4
Resolució de tres casos pràctics (activitats d’autoavaluació): 3 subactivitats
Període temporal
orientatiu
Evidències:
quin objectiu ajuda a assolir?
Ponderació
(màxim 60%)
Individual o
grupal
Setmanes
4, 8 i 10
Analitzar les fases del procés de programació
Aplicar el procés de programació als diferents àmbits de l’activitat
física i l’esport
5 individual
Activitat d’avaluació 5
Correcció “cega” d’una unitat didàctica d’una parella a l’atzar (activitat de coavaluació)
Període temporal
orientatiu
Evidències:
quin objectiu ajuda a assolir?
Ponderació
(màxim 60%)
Individual o
grupal
Setmana 11
Aplicar el procés de programació als diferents àmbits de l’activitat
física i l’esport
10 parelles
Activitat d’avaluació 6
L’alumnat podrà escollir UNA d’aquestes dues activitats d’avaluació
6a. Presentació d’un TLE (projecte d’aprenentatge en equip)
Aquesta activitat suposa l’obligatorietat d’assistir obligatòriament a TOTES les sessions teòriques i pràctiques de l’assignatura. A
més, haurà de signar un contracte de compromís. En cas d’incompliment, automàticament haurà de realitzar l’activitat 6b)
l’examen teòric final.
Període temporal
orientatiu
Evidències:
quin objectiu ajuda a assolir?
Ponderació
(màxim 60%)
Individual o
grupal
Setmanes 12 i 13
Les característiques d’aquesta activitat d’avaluació afavoreix
l’enfocament competencial del títol del graduat/da en CAFE
30
Grupal
(grups de 6)
6b. Examen teòric final
Aquesta activitat suposa l’obligatorietat d’assistir NOMÉS a les sessions pràctiques de l’assignatura.
Període temporal
orientatiu
Evidències:
quin objectiu ajuda a assolir?
Ponderació
(màxim 60%)
Individual o
grupal
Període exàmens
oficials
Analitzar les fases del procés de programació
Aplicar el procés de programació als diferents àmbits de l’activitat
física i l’esport
30 individual
Activitats formatives de les setmanes acadèmiques
L’alumnat podrà aconseguir fins un punt màxim extra per la seva participació en activitats de les setmanes acadèmiques
organitzades pel centre.
Ara bé, un alumne com a màxim podrà obtenir 0,5 punts per assignatura i sempre d’acord a les següents condicions:
1. No podrà ser utilitzat per optar a matrícula d’honor.
2. No podrà ser utilitzat per aprovar l’assignatura.
3. No podrà ser utilitzat per aconseguir el mínim per arribar a la reavaluació (3,5).
4. El professorat podrà demanar a l’alumnat evidències/proves que ha aprofitat l’ activitat i dictaminar si és aplicable.
Aquest suplement serà afegit a la seva nota final un cop l’hagi aprovada, en el curs on s’hagin realitzat les activitats formatives
de les setmanes acadèmiques.
4. Avaluació única
Característiques de l’avaluació única:
‐ L’avaluació única es reconeix com un dret de l’estudiant que, en exercir‐lo, renuncia a l’avaluació continuada. L’exercici
d’aquest dret no podrà comportar discriminació respecte a l’avaluació continuada en relació a la qualificació màxima a obtenir.
‐ L’alumnat interessat haurà de sol·licitar-la durant els primers 10 dies, des de l’inici de la docència de l’assignatura, mitjançant
el formulari estàndard disponible a la web. La petició s’entregarà al professor o professora responsable, que la signarà, i se’n
facilitarà una còpia a l’estudiant sol·licitant.
Activitats i criteris de qualificació de l’avaluació única
L’alumnat amb avaluació única no durà a terme les activitats d’avaluació 2, 3 i 4.
Activitat 1: UNITAT DIDÀCTICA; ponderació 50% (ampliació marc teòric i/o activitats d’ensenyament-aprenentatge).
Activitat 6b: EXAMEN FINAL; ponderació 50%
Procediment i criteris de la reavaluació
‐ La reavaluació és un procés que es posarà en funcionament una vegada finalitzat el període de publicació de les
qualificacions finals.
‐ Per superar l’assignatura caldrà que la mitjana de les proves doni com a mínim un 5. Perquè sigui possible fer la
mitjana, les activitats 1 i 6 (opcions a o b) han de ser superades cadascuna amb un mínim de 4 punts sobre 10.
‐ L’alumnat que tindrà dret a una reavaluació serà aquell que obtingui entre un 3.5 i un 4.9 en la nota de la Unitat
Didàctica (activitat 1) o en la del Projecte d’aprenentatge en equip (activitat 6a). Si l’alumne treu menys d’un 3.5 en
alguna d’aquestes dues activitats, no tindrà dret a ser reavaluat.
‐ L’alumnat sotmès al procés de reavaluació no podrà passar dels 5 punts (aprovat) en la qualificació final.
Activitats o proves que són objecte de reavaluació
Només podran ser objecte de reavaluació les activitats 1 i 6b
- De l’activitat 1, l’alumnat realitzarà una prova relacionada amb les fases del procés de la programació en les quals hagi obtingut
un pitjor resultat.
- L’activitat 6 podrà ser objecte de reavaluació en dos sentits:
Si l’alumnat no supera el TLE (activitat 6a) haurà de realitzar l’examen final (activitat 6b)
Si l’alumnat no supera l’examen final (activitat 6b) haurà de realitzar un nou examen.
Fonts d’informació bàsica (bibliogràfiques, TIC, etc.)
Anguera, B.; Iglesias,X.; González C.(2007) “Valors en guàrdia“. Revista Apunts.Educació Física i Esports, núm. 87, 1r trimestre
2007; pàg 35-53.
Casamayor, G. (coord) (2007) Els “trucs” del formador. Art, ofici i experiència. Barcelona: editorial Graó.
González, C. (2005) “El procés de programació en l’ensenyament de l’activitat física i l’esport”, en Revista Apunts, Educació Física i
Esports, núm. 80, 2n trimestre; pàg 20-28.
Mager, R. (2000) Cómo formular objetivos didàcticos. El primer paso para el éxito de la formación. Barcelona, Ed Epise. Gestión
2000.
Mestre, J.A. (1997) Planificación deportiva: teoría y práctica Barcelona, Inde Publicaciones
Pieron, M. (1999) Para una enseñanza eficaz de las actividades físico-deportivas. Barcelona, Inde Publicaciones
Pocket Mentor (2006) Gestionar proyectos. Una guía práctica para gestionar tareas y personas. Barcelona. Ediciones Deusto.
Paris, F. (1998) La planificación estratégica en las organizaciones deportivas, Barcelona, Editorial Paidotribo
Riera, J. (2005) Habilidades en el deporte. Barcelona, Inde Publicaciones
Seners, P. (2001) La lección de educación física. Barcelona, Inde Publicaciones
