Cicle de conferències UVic-UCC: 7 visions de salut. Projectes de promoció de la salut mental/innovació desenvolupats a la UVic-UCC. Grup de Recerca Salut Mental i Innovació Social. CESS. 1. Prevenció del suicïdi 2. Projecte antiestigma Potencial 3. Projecte ISL Jardí Miquel Martí i Pol 4. Empresa social Bioartcafè 5. Art i cultura per Alzheimer 6. Sent x 100: promoció salut mental infantil.

1. 0

2. Salut Mental i Innovació
Social (SaMIS)
3
L'objec+u d'aquest grup de recerca
és generar i transferir coneixement
sobre la salut mental des d'una
aproximació interdisciplinària,
holís+ca, col·labora+va i
internacional.

3. 3
1. Línia: Depressió i suïcidi
1. Programa de seguiment de tempta+ves autolí+ques
2. Autòpsia psicològica (Doctorand: Jordi Naudó)
3. Aplicació de la teràpia ocupacional en la recuperació de la depressió
4. Estudi de cohorts de suïcidi (PERIS)
2. Línia: Promoció de la salut i innovació social
1. Impacte de l’art en el benestar i par+cipació social de persones amb malal+a mental
(Museu Thyssen).
2. Prevenció del fracàs escolar (PERIS)
3. Projecte d’abordatge de la pobresa infan+l (La Caixa)
4. Projecte BioARTcafè: inserció laboral de persones amb malal+a mental via
emprenedoria social.
5. Impacte psicològic de la interrupció voluntària d'embaràs
6. Estrès i esclerosis múl+ple (Nova Doctora del grup: Laia Briones)
3. Línia: Trastorn mental greu.
1. Trauma i psicosis
2. Insight i qualitat de vida en el trastorn obsessiu-compulsiu
3. Discapacitat intel·lectual i malal+a mental
4. Línia: Recovery
1. Estudi compara+u de l’aplicació del model de Recovery a USA i Catalunya.

4. OMS: Els trastorns mentals i els trastorns lligats al
consum de substàncies són la principal causa de
discapacitat al món.
Són la causa de prop del 23% dels anys perduts per
discapacitat.

5. OMS: La guerra i les catàstrofes tenen efectes
importants en la salut mental i el benestar
psicosocial
La incidència dels trastorns mentals
tendeix a duplicar-se.

6. Depressió
Una de les principals causes de discapacitat a tot el
món. Afecta a més de 300 milions de persones, amb
major prevalença en les dones que en els homes.
Trastorn afecLu bipolar
Afecta a al voltant de 60 milions de persones.
Alternança d'episodis maníacs i depressius separats
per períodes d'estat d'ànim normal.
Esquizofrènia i altres psicosis
Al voltant de 21 milions de persones. Les psicosis,
entre elles l'esquizofrènia, anomalies del pensament,
la percepció, les emocions, el llenguatge,
la percepció del jo i la conducta.

7. OMS: Cada any se suïciden
més de 800.000 persones
El nombre de temptaLves
suïcides és 20 vegades major
(OMS, 2014).
A Europa el suïcidi és la
segona causa de mort en les
persones d'entre 15 i 35 anys
(OMS, 2009).
A Catalunya és la primera
causa de mort en menors de
34 anys.

8. 1. Prevenció
del suïcidi

9. La pregunta pel suïcidi és
la pregunta més
important de la filosofia,
és la pregunta sobre el
sen+t de la vida.
Albert Camus,
el Mite de Sísif.

10. SUICIDIO:
LA MUERTE SILENCIADA
• de la salud pública.
L'informe mundial Prevenció del suïcidi: un imperaLu global (OMS,
2014) procura augmentar la sensibilització i atorgar a la seva prevenció
alta prioritat en l'agenda mundial de salut pública.
En el Pla d'acció sobre salut mental 2013-2020 els Estats Membres de
l'OMS es van comprometre a reduir les taxes nacionals de suïcidis en
un 10% per 2020 (OMS, 2013).
A Catalunya s'instaura el Codi Risc Suïcidi (CatSalut).

11. SUICIDIO:
LA MUERTE SILENCIADA
• de la salud pública.
El que avui cridem normalitat,
no és més que la psicopatología de la mitjana.
Una societat malalta,
només pot generar individus malalts.
(Abraham Maslow).
Determinants socials de la salut mental
(OMS).
La falta de senLt en les persones, provoca addicció, agressió o
depressió /suïcidi (Victor Frankl).

12. Índex
1. Pròleg
1. Marc teòric
1.1. La salut
1.2. La persona amb malal+a mental
1.3. El suïcidi
2. Recerca
3. Històries de vida
3.1. Sebas+án, el sen+t de la jusncia
3.2. Frida, vull que pensin en una nena
3.3. Yanka, la vida des d'un orfenat
3.4. Javier, un divorci a la memòria
3.5. Julia, la vida comença després del consum
4. Històries de vida paral·leles
5. Discussió
6. Conclusions
7. Epíleg
Bibliografia

13. SEBASTIÁN.
EL SENTIDO DE LA
JUSTICIA
“No esperaba que mi madre me
disparara, por eso le hice frente.
Me disparó al hombro.
Mi madre me mató.
Mató la confianza.
Mató mi sonrisa.
Mató las ganas de vivir”.

14. JULIA.
LA VIDA EMPIEZA
DESPUÉS DEL CONSUM0
“El segundo intento de suicidio fue
con heroína, consumí mucha heroína,
me tuvieron que traer al hospital.
Intentaba destruirme a mí misma, no
quería estar más me+da a la vida, por
un aborto que tuve. Estaba
embarazada y perdí el niño.”

15. YANKA.
LA VIDA DESDE UN
ORFANATO
“El trabajo significa mucho para
mí, en primer lugar me aporta
independencia económica que
para mí es muy importante.
Cuando trabajo aporto a la
comunidad, me siento parte de la
comunidad.
Me desarrollo más como persona
cuando trabajo”.

16. FRIDA.
QUIERO QUE PIENSEN EN
UNA NIÑA YA QUE HA
SIDO VIOLADA…
“Si mi hija me dijera que se quiere
morir, eso sí que me dolería. Es
una muñeca muy guapa.
Mi consejo para ella sería que
luchara, que tuviera una familia.
Ella fue mi razón para vivir, luché
por ella y seguí viviendo por ella”.

17. CONCLUSIONS
1. El trauma infanLl és un factor de
risc dels intents de suïcidi.
2. La capacitat de resiliència
determina la resposta al trauma.
3. El suïcidi es presenta com una
escapatòria davant la falta de senLt.

18. 4. S'ha d'abordar l'esLgma social.
5. L'escolta i el suport dels iguals es
mostren com a factors de protecció.
6. És molt important considerar els
determinants socials de la salut
mental.
7. Caldria prioritzar les polí+ques de
salut basades en la promoció, des
d'una perspec+va comunitària.

19. 8. L'ocupació laboral saLsfactòria és
un factor determinant de la salut
mental i protector del suïcidi.
9. La recerca qualitaLva aporta
informació ú+l i complementària amb
les dades quan+ta+ves, i posseeix un
potencial terapèu+c en si mateixa.
10. És prioritari empoderar a les
persones perquè desenvolupin un
projecte de vida significaLu.

21. OMS: L'esLgmaLtzació i la discriminació
dissuadeixen als pacients de recórrer als
serveis de salut mental
Existeix la creença que no és possible tractar
els trastorns mentals, o que són persones
divcils, agressives...
Aquesta es+gma+tzació pot donar lloc a
maltractaments, rebuig i aïllament.

22. 2.Projecte
d’ ApS-U
POTENCIAL

23. Grau de teràpia ocupacional

26. 3. Jardí Miquel
Marj i Pol

28. Grau de Teràpia
Ocupacional

29. Facebook Blog

31. Bona praxis europea en la lluita contra la pobresa
(COPORE-UE, 2011)
Good pracLce GUNI (Global University Network for
Innova+on, 2013)
Bona praxis APS (Fundació Bofill, 2013)
Reconeixement i suport del CIFE-UVic/UCC

32. • “A lo largo de este año hemos estado
• creciendo juntos, en la co+dianidad de
• cada día. Con cuidado y delicadeza
• hemos construido una experiencia
• conjunta y sincera…
• Estar en un espacio durante un +empo
• hace que nuestras experiencias,
• emociones, sen+mientos, y pensamientos
• queden escondidos en diversos rincones
• del lugar.
• Poder ir haciendo un registro ha sido una
• bella experiencia, ya que ha puesto de
• relieve la necesidad de interactuar y de
• compar+r”.

33. 4. BioArtCafè

36. Demència
Afecta uns 47,5 milions de persones.
És crónica, progressiva i es caracteritza pel
deteriorament de la funció cogni+va
(la capacitat per processar el pensament).
Afecta a la memòria, el pensament,
l'orientació, la comprensió, el càlcul,
l’aprenentatge, el llenguatge i el judici.

37. 5. CCCB/Alzheimer

39. El olvido está
lleno de memoria.
Benedetti.

40. Tota persona té el dret de poder
par+cipar lliurement en la vida cultural de
la comunitat i gaudir de l'art (Art. 26 de la Declaració
Universal de DH)

41. Les demències
triguen més
temps a afectar
la crea+vitat,
l'expressió i
l'apreciació
arns+ca
(Zaidel, 2010).
Art i cultura
milloren la
qualitat de vida
(Ullán, 2012;
Cohen, 2009).

42. Una mirada diferent des de
l’art i la cultura
Bauman (2009): Cultura com a
control social o emancipació
Ricoeur, (2005): Fenomenologia de
l'home/dona capaç

43. Recerca
mixta
Grups
focals
Qües+onari
Observació
par+cipant
NPT-Es

44. Resultats quanLtaLus
PARTICIPACIÓN
(Frec. Absoluta)
frec.
Relativa
(%)
DISFRUTE
(Frec.
Absoluta)
frec.
Relativa
(%)
RELACIÓN CON
OTROS
(Frec. Absoluta)
frec.
Relativa
(%)
DISPLACER
(Frec.
Absoluta)
frec.
Relativa
(%)
RECHAZO
(Frec.
Absoluta)
frec.
Relativa
(%)
SIEMPRE 32 78,0 34 82,9 33 80,5 0,0 0,0
A MENUDO 4 9,8 3 7,3 3 7,3 0,0 0,0
ALGUNA VEZ 1 2,4 0,0 1 2,4 2 4,9 0,0
NUNCA 0,0 0,0 0,0 35 85,4 37 90,2
NO VALORABLE 4 9,8 4 9,8 4 9,8 4 9,8 4 9,8
N: 41 100 41 100 41 100 41 100 41 100
Escala NPT-ES (Muñiz et al.,
2011)

45. Resultats quanLtaLus
0
5
10
15
20
25
30
35
40
PARTICIPACIÓN
(Frec. Absoluta)
DISFRUTE
(Frec. Absoluta)
RELACIÓN CON OTROS
(Frec. Absoluta)
DISPLACER
(Frec. Absoluta)
RECHAZO
(Frec. Absoluta)
Resultados NPT-ES
SIEMPRE A MENUDO ALGUNA VEZ NUNCA NO VALORABLE

46. • Recerca qualitaLva:
ü Paradigma
Hermenèu+c:
Hermenèu+ca de
com l’ habilitat de
comprendre els fets
humans i l’escolta és
fonamental.
• Tècniques:
ü Grups focals.
ü Diari de camp.
ü Qües+onari.
Mozley (1999) : 80 % persones amb demència poden
respondre a entrevistes
Beard (2009): las persones amb demència han mostrat
desig de parlar per elles mateixes.

47. Benestar
• “És bonic, la memòria se t’en va a l'aigua, però al
moment gaudeixes”. FG4Us
• “No pensar en res… només a gaudir el moment, jo
m'ho he passat molt bé, m'ha agradat”. FG4Us
• “Sí, després a casa està contenta, l'hi explica al
meu pare, la meva mare porta un diari de cada dia,
doncs ho escriu, si és molt posi+u”. FGCui4
• “Neuronalment no sé com funciona tot, però sí sé
que els canvia molt l'estat emocional”. FGCui4

48. • “Els he vist molt bé i atents, quan no els interessa
alguna ac+vitat s’ adormen”. FGCui
• “M'agraden molt els centres de cultura i museus,
perquè al meu marit li agradava molt i anàvem a
aquests llocs”. FGUs1
• “Moltes vegades tenim en compte la història de
vida de les persona, aquestes persones han pintat o
han tocat algun instrument… és una forma de
connectar amb la seva història de vida”. FGCui1

50. • “El d'aquesta noia de la cama, les pròtesis per córrer,
això m'ha agradat molt, els avançaments que hi ha”.
FGUs1
• “Sí, úl+mament només existeix per la guerra (a
Àfrica), encara que també existeix Nelson Mandela…”
FG3Us
• “…a la meva mare li costa més
veure les noncies i entendre el
que passa, amb una exposició
arribes a un debat més ampli”.
FGCui4

52. ParLcipació social
• “Aquí es+c molt millor, espero que ens treguin
més sovint del centre”.
• “Per a nosaltres és una vàlvula de fuita”. FG3Us
• “Molts d'ells són persones que viuen soles o algun
d'ells que tanquen la porta el divendres i no
l'obren fins al dilluns”. FGCui1
• “És la primera vegada que surt en set anys”.
FGCui4

53. El programa
• “A aquestes edats ja no podem esperar gens, però he
gaudit molt de veure-ho”. FG5Us1
• “Adoro venir al museu”. FG2Us
• “No +nc paraules, em sembla un programa
espectacular, meravellós”. FGCui 1
• “Jo quan vaig veure el programa de l'Alzheimer per
poder venir el malalt i el familiar... em va semblar
fantàs+c… que una ins+tució que pots pensar que es
dedica més a una audiència més jove +ngui un dia que
tanca a la resta del públic dedicat exclusivament i
adaptat a un malalt d'Alzheimer, em sembla d'allò més
innovador que he vist en molnssims anys”. FGCui4

55. “…¡És molt maco!”
“No, no és maco, és meravellòs!”

56. NPT-Es
Qüues+onari
Diaris de
camp
Grups focals

57. Decàleg de conclusions
- Impacta posi+vament en la salut, el benestar i la par+cipació social
dels usuaris.
- Millora el seu benestar emocional, provocant seu gaudi. L'humor
està molt present durant les visites.
- Impacta de forma a nivell cogni+u, es+mulant la seva atenció i
interès, l'orientació a la realitat i facilitant en gran mesura l'evocació
de records. Destaca en aquest apartat el gaudi de la novetat, molt
proper a l'aprenentatge.
- Destaca l'impacte posi+u que tenen el programa tant en els
cuidadors, els familiars com a les educadores.

58. - La par+cipació en el programa trenca la
situació d'aïllament i exclusió en què es
troben. Facilita la interacció social sent
rellevants les relacions d'ajuda mútua
entre els mateixos usuaris.
- La valoració del programa és molt posi+va
per part de cuidadors i familiars.
Les educadores juguen un paper clau en
aquest èxit.
- L'accessibilitat del museu és un aspecte
molt important, en el marc de la
tendència dels museus cap a la inclusió.

59. “El grupo empieza a comentar juegos que hacían cuando
eran pequeños.
Tere simula como se jugaba a la charranca delante del grupo,
todos ríen al verla saltar.
De manera espontanea alguien comienza a cantar: El pa+o
de mi casa es par+cular... y todos siguen al unísono y
sonríen.
Se miran entre ellos para ver si comparten este momento de
gra+tud, contentos por como está siendo la visita.
Una de las señoras comenta: !Áh, si es que somos pequeños!
Empiezan a describir algunas historias de cuando eran
pequeños, felices por compar+r estos buenos recuerdos con
el resto”.

60. Gràcies per
recordar aquells
que no poden
recordar..

61. Museu Thyssen
Auditori de Catalunya

62. OMS: Es calcula que aproximadament el 20% dels
nens i adolescents del món tenen trastorns o
problemes mentals
Prop de la meitat dels trastorns mentals es
manifesten abans dels 14 anys.
En totes les cultures s'observen +pus de trastorns
similars.
Els trastorns neuropsiquiàtrics figuren entre les
principals causes de discapacitat entre els joves.

63. OMS: Cal superar cinc obstacles clau
1. La no inclusió de l'atenció de salut mental en els
programes de salut pública;
2. L'actual organització dels serveis de salut mental;
3. La manca d'integració de la salut mental en
l'atenció primària;
4. L'escassetat de recursos humans per a l'atenció
de salut mental;
5. La manca d'inicia+va en el terreny de la salut
mental pública.

64. 6. Sent x 100

65. ObjecLu general del projecte
• Abordar integralment la pobresa (aspectes
nutricionals, psicosocials, econòmics,
ocupabilitat) apoderant els infants, els
professors i les famílies.
• Integrar la recerca en els projectes socials i de
benestar a través de la transferència de
coneixement de la universitat a la societat.

66. Grau de teràpia ocupacional

70. TALLER ART X EMOCIONS
ObjecLus
• Que els infants coneguin diversos moviments arns+cs.
• Facilitar l’expressió emocional a través de l’art.
ConLnguts
• A cada sessió es presentarà un/diversos ar+sta/es en
relació a un moviment arns+c. Durant les sessions es
treballaran els moviments: post impressionisme,
fauvisme, expressionisme, cubisme, abstracte,
surrealisme, art oriental i land art.
• Els infants treballaran sobre un projecte arns+c concret,
relacionat amb aquests moviments arns+cs, que servirà de
base per treballar en l’ expressió emocional.

76. www.salvadorsimo.org
salvador.simo@uvic.cat