SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  88
L’art de serconsumidor proactiu (prosumer) per Internet Cursd’Estiu 2011
Presentació Objectius Professoratiprogramació
Objetius Aprendre a ser un prosumercreantidifonentconeixements a través d’internet Treure el màximprofit de les eines de divulgació que ofereix internet Com ? Des de dos punts de vista: el tecnològic el de comunicació humana
Professorat i programació
L’art de serconsumidor proactiu (prosumer) per Internet
L’art de serconsumidor proactiu (prosumer) per Internet
Edupunk Les persones i la comunicació entre elles són la base de l’aprenentagei la innovació La tecnologiaés una einaperajudar en aquestprocés
Edupunk Aquestaparaula implica  una manera d’entendrel’educacióil’aprenentatgeradicalmentdiferents al model convencional  Estàfonamentada en el poder que la tecnologia digital ha escampat entre la comunitat. Identifica actituds, comunitatsi usos de la tecnologia que són tan anticscom la pròpia internet i que s’hadesenvolupatenormementambl’explosió de la web 2.0
Edupunk És un termerecent (2008), creatper Brian Lamb i Jim Groom Significa perl’ensenyança, el que el punk va significar per la música fa unes dècades: una resposta radical i en partutòpicaalspodersestablerts, que tracta de promoure la llibertati la participació activa de les persones (Juan Freire) Ensenyançaiaprenentatge HUM (Hágalo Usted Mismo)
Edupunk La filosofia punk es basa en: Fes-ho tu mateix o a la teva manera Rebutjaelsdogmesiquestional’establert Menysprea les modesi la societat de masses
http://www.edupunkmanifesto.org/
Edupunk Tecnologia educativa (LMS Learning Management System) Afirmacionstecnocèntriques Millora la capacitat de pensamentcrític Millora el funcionament de l’aula WebCT (finals 90): difícil aprenentageimanteniment. Sistema tancat. Blackboard compra WebCT (2006) Plataformesobertes (Moodle) Alternativa ?
Red de redes Técnicamente: Es una red Conecta ordenadores de todo el mundo y de distinto tipo Su origen es la red ARPANET (1969) Navegador (1991)
Pero además... Es un medio  de  comunicación,  de interacción y  de organización social.
Evolución Web 1.0 – Web 1.5 (1991-2003)
Evolución Web 2.0 = web social (>2004)
Evolución Web 3.0 = web semántica  Interpretar  intereses y necesidades del usuario
Nos centramos en la web 2.0
Siete principios de las aplicaciones Web 2.0
1. La WWW como plataforma Plataformas de pago Software 2.0 gratuito + aplicaciones contenido webtop vs desktop Herramientas y contenido en  web
2. Aprovechar la inteligencia colectiva Los usuarios actúan:  P.e Wikipedia  “una experiencia radical de confianza” “un medio ambiente igualitario con sentido de neutralidad entre pares”  en forma activa en forma pasiva Internet nació con esta idea
3. La gestión de la base de datos como competencia básica Infoware: software más datos. En web 2.0: Software suele ser un recurso abierto o de fácil implementación. Datos de gran valor Producidos por  una masa crítica de usuarios
4. El fin del ciclo de las actualizaciones de versiones del software Uso del software como servicio gratuito (en Web) Actualizaciones - constantemente  - sin costes adicionales para el consumidor  - acelerando el proceso de mejoras
5. Modelos de programación ligera. Búsqueda de la simplicidad Simplicidad para el usuario y desarrollador Fiabilidad Escalabilidad Visualización por sindicación o por plataforma propietaria Ensamblaje de productos: creatividad, valor añadido, creación de sinergias   (mashups)
6. El software no limitado a un solo dispositivo No se limita a las computadoras. Favorecido por la sindicación
7. Enriquecimiento a través de la experiencia del usuario Introducir experiencias en internet es: En todo momento y lugar Interfaces fáciles y usables
Nueva sociedad 2.0…
Comentad lo que entendéis por: Sociedad de la información Sociedad del conocimiento Sociedad del saber Sociedad de la inteligencia Sociedad red Sociedad informacional
… Sociedad … Relacionado con la  “innovación tecnológica” Abdul Waheed Khan  (subdirector general de la UNESCO  para la Comunicación y la  Información)
… Sociedad … Sociedad del saber Incluye una dimensión de  transformación social,  cultural, económica, política  e institucional Abdul Waheed Khan Sociedad de la inteligencia
Sociedad red Sociedad informacional: “el término informacional indica el atributo de una forma específica de organización social en la que la generación, el procesamiento y la transmisión de información se convierten en las fuentes fundamentales de la productividad y el poder, debido a las nuevas condiciones tecnológicas que surgen en este período histórico” M. Castells
Castells, no obstante, denominó a su libro La era de la información. ¿Por qué ese título y no "La era informacional"? "Los títulos –dice– son mecanismos de comunicación".
Debate: “la era de la privacidad ha terminado”  Mark Zuckerberg,  “la gente ha llegado a sentirse cómoda, no sólo de compartir más y más variada información, sino también de hacerlo de modo más abierto y con más gente. Esa norma social es sólo algo que ha evolucionado con el tiempo.”
¿Quién forma parte de esta sociedad?
Nativos digitales Digital Natives, Digital Immigrants (M. Prensky, 2001) Llamados también N-gen: Net-generation D-gen: Digital-generation Milleneals Generación Y Principios de los’80 Alfabetizados digitalmente Estageneración ha pasado 10000 horas con videojuegos 200000 mails recibidos o escritos 20000 horasviendo la televisión 10000 horas en el móvil (Prensky, 2005) “Piensan y procesan la información de forma diferente a sus predecesores” Nativo digital
Conductas Acostumbrados a recibir información rápidamente Procesan la información en paralelo y multi-tarea Prefieren gráficos a texto Trabajan mejor conectados a la red Incorporan la red como elemento importante en sus relaciones sociales Prosperan con “premios” inmediatos y recompensas frecuentes Consumistas “unitarios”
Conductas Eligen jugar en serio en vez de trabajar. Acceden a la información principalmente a partir de fuentes no impresas, sino digitales. Obtienen conocimientos procesando información discontinua y no lineal Poca concentración
¿ Y el resto? Son Inmigrantes digitales Que aprenden a adaptarse al entorno A veces la tecnología no es la primera opción Acciones de un inmigrante Imprimir el e-mail Llamarporteléfonoparapreguntarsihanrecibido el e-mail Otros?
Conductas Estructuras mentales moldeadas por los procesos paso a paso Seguimiento de instrucciones “antes de” o de resolver un problemas a la vez Actuación basada en el análisis deductivo Aprendizaje basado en el enlace con conocimientos pre-adquiridos A los jóvenes que creen saberlo todo
Debate: Brecha digital ¿Qué pasa con las partes del mundo donde la tecnología no está tan introducida? ¿Qué pasa con los sectores de la población que no tienen acceso a las nuevas tecnologías o no saben utilizarlas?
10 rasgos de esta sociedad(Trejo, 2001)
Exuberancia Gran cantidad de datos.
Omnipresencia Los nuevos instrumentos de información y sus contenidos se encuentran por todo Los medios de comunicación se han convertido en el espacio de interacción social por excelencia
Irradiación Distancia prácticamente ilimitada que alcanza el intercambio de mensajes.  Las distancias geográficas se vuelven relativas
Velocidad La comunicación se ha vuelto instantánea y más barata
Multilateralidad / Centralidad ,[object Object],[object Object]
Desigualdad Mientras las naciones más industrializadas extienden el acceso a internet  Internet sigue siendo ajena a casi la totalidad de la gente en los países más pobres o incluso en zonas o entre segmentos de la población marginados aún en los países más desarrollados.
Heterogeneidad Se multiplican las actitudes, opiniones, pensamientos y circunstancias que están presentes en nuestras sociedades.
Desorientación ,[object Object]
Desafío cotidiano y en motivo de agobio. Aturdimiento personal y colectivo.
Destrezas para encontrar y seleccionar,[object Object]
ausencia de capacitación y reflexión
Mayor consumo y menor creatividad
Mayor intercambio mercantil, menor intercambio de conocimientos. ,[object Object]
Tecnologia Aplicaciones Web 2.0 Comunitat Negoci
Ètica hacker ,[object Object]
Això va fer possible l’evolució dels ordenadors i el treball col·lectiu a favor de l’anomenat “software lliure”,[object Object]
Innovació cooperativa,
Construcció social de la tecnologia
Propietat comunitària.,[object Object]
Exemples: linux, internet,[object Object]
Desig d’aportar coneixements
Aprendre cada vegada més
Reconeixement social del seu entorn,[object Object]
Ètica hacker És precisament la lliure interpretació d’aquesta ètica la que va fer que alguns hackers fóren catalogats com a criminals cibernétics (o crackers) per fer un ús il·lícit dels seus coneixements informàtics
Ètica hacker
Saber col·lectiu ,[object Object]
L’intercanvi d’informació és fonamental per el desenvolupament i l’expansió del coneixement,[object Object]
Intel·ligència col·lectiva
Multituds intel·ligents
Sabiduria de les multituds
Arquitectura de la participació,[object Object]
Intel·ligènciacol·lectiva (Lévy 1997)	 Tesi central: existeix un saber col·lectiudistribuït a qualsevollloconhihagihumanitat que es pot potenciar amb la utilitzaciódelsdispositiustecnològics La intel·ligènciacol·lectivaés la capacitat que té un grup de persones de col·laborarper decidir sobre el seupropifutur Augmenta les possibilitats de conseguir metes en contextsd’altacomplexitat
Intel·ligènciacol·lectiva (Lévy 1997)	 Cada persona sap sobre alguna cosa, ningú té el coneixementabsolut Sorgeix en un moment en que la interacció entre usuaris  es restringia al correuelectrònic, elschati les BBS (bulletinboardsystem) Lévy va anticipar la necessitat de crear einestecnològiquesper la construcció cooperativa de coneixements
Multitudsintel·ligents (Rheingold 2002) La comunitat virtual ésparescuda a un ecosistema de subculturesigrupsespontàniamentconstituit Exemples: microorganismes, cèl·lules, formigues Flash Mobs: la utilització de les plataformestecnològiquesdigitalsés la columna vertebral d’aquestmoviment, ja que tota la interacció es produeix a distànciai funciona a través de la distribució de missatgesper les xarxessocials.
Multitudsintel·ligents (Rheingold 2002) La convergència de tecnologies té profundes repercusions de caràcter social perquè les persones utilitzeneines que les permeten adoptar nousformatsd’interacció, coordinacióicooperació (telèfon+ordinador=internet)
Multitudsintel·ligents (Rheingold 2002) Aquestes noves formes d’interaccióafavoreixenl’intercanvi de coneixementcol·lectiui la construcciód’un capital social (confiança, reciprocitat, normes ivalorsperpromoure la cooperació entre les persones) [Rheinghold 2005]
Sabiduria de les multituds (Surowiecki 2004) “WisdomofCrowds” Centcervellspensenmillor que un La suma de decisionscol·lectives de moltes persones ésmésencertada que les decisionsindividuals que potprendre un únicmembre del grup Perquè un grup siguiintel·ligentésnecessari que hihagidiversitatd’opinions, independència de criterisidescentralització
Tipologies de col·laboració tecno-social
Arquitectura de la participació (O’Reilly 2005) El principal potencial de internet (web 2.0) és el facilitar la creaciód’unaxarxa de col·laboració entre individusfonamentada en l’arquitectura de participació (construïda alrededor de les persones i no de les tecnologies) Instruments de cooperació entre persones separadesperespaiitemps Moltsinteractuenambmolts
Arquitectura de la participació (O’Reilly 2005) La Web 2.0 és una actitud i no una tecnologia. Hi ha una ètica de cooperacióimplicitai la webésl’intermediari Hi ha hagut un canvitecnològicperòmés encara un canvi social que ofereix a les comunitats la possibilitat de comptarambeinesper generar i distribuir coneixements
Exemplesd’Intercreativitat ,[object Object]
Folksonomia
Colaboratoris,[object Object]
Inspirada en la llicència GPL (General Public License) de la Free Software Foundation
L’usuari pot copiar, distribuir o modificar una obra (fins i tot us comercial),[object Object]
Pretén crear un espai que promogui, faciliti i garantitzi l’intercanvi col·lectiu d’obres i treballs artístics, científics i software rompent els rígits termes del Copyright

Contenu connexe

Tendances

15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)gencat .
 
Redacció tic
Redacció ticRedacció tic
Redacció ticosnoga
 
Presentació del projecte_2.0
Presentació del projecte_2.0Presentació del projecte_2.0
Presentació del projecte_2.0rarquesp
 
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓSOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓAngels032
 
La Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions EducativesLa Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions EducativesDaviniAzh
 
Projecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TIC
Projecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TICProjecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TIC
Projecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TICmgonzalezvas
 
Xxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnat
Xxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnatXxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnat
Xxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnatOreto Masià
 
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual.
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual. Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual.
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual. DesireeGar
 
Diapostic jncp
Diapostic jncpDiapostic jncp
Diapostic jncpGRUP7TIC
 
Competències digitals bàsiques per a trobar feina
Competències digitals bàsiques per a trobar feinaCompetències digitals bàsiques per a trobar feina
Competències digitals bàsiques per a trobar feinaEsther Subias
 
3a sessió metodologia 2.0 juny 2010
3a sessió metodologia 2.0 juny 20103a sessió metodologia 2.0 juny 2010
3a sessió metodologia 2.0 juny 2010Fundación Esplai
 
L'hegemonia de la interfície
L'hegemonia de la interfícieL'hegemonia de la interfície
L'hegemonia de la interfícieJoan Mayans
 
Virtualitat real
Virtualitat realVirtualitat real
Virtualitat realLaietta M
 
Noves formes de comunicació socia lv def mat
Noves formes de comunicació socia lv def matNoves formes de comunicació socia lv def mat
Noves formes de comunicació socia lv def matmamigota
 

Tendances (17)

15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)15 sessions web (2005 2009)
15 sessions web (2005 2009)
 
Redacció tic
Redacció ticRedacció tic
Redacció tic
 
VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig)
VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig)VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig)
VII Seminari especialitzat: Entorns personals d'aprenentatge (Dolors Reig)
 
Presentació del projecte_2.0
Presentació del projecte_2.0Presentació del projecte_2.0
Presentació del projecte_2.0
 
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓSOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
 
La Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions EducativesLa Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
La Societat Digital i les seues Implicacions Educatives
 
Projecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TIC
Projecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TICProjecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TIC
Projecte TIC " Com conèixer el meu poble a través de les TIC
 
Xxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnat
Xxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnatXxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnat
Xxvii cursos d'estiu, oreto doménech, materials per a l'alumnat
 
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual.
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual. Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual.
Internet com mitjà d'informació, comunicació i aprenentatge. Tema 11 manual.
 
10 Sessions Web (2005 2007)
10 Sessions Web (2005 2007)10 Sessions Web (2005 2007)
10 Sessions Web (2005 2007)
 
VII Seminari especialitzat: Communities and networks. CoPs i xarxes professio...
VII Seminari especialitzat: Communities and networks. CoPs i xarxes professio...VII Seminari especialitzat: Communities and networks. CoPs i xarxes professio...
VII Seminari especialitzat: Communities and networks. CoPs i xarxes professio...
 
Diapostic jncp
Diapostic jncpDiapostic jncp
Diapostic jncp
 
Competències digitals bàsiques per a trobar feina
Competències digitals bàsiques per a trobar feinaCompetències digitals bàsiques per a trobar feina
Competències digitals bàsiques per a trobar feina
 
3a sessió metodologia 2.0 juny 2010
3a sessió metodologia 2.0 juny 20103a sessió metodologia 2.0 juny 2010
3a sessió metodologia 2.0 juny 2010
 
L'hegemonia de la interfície
L'hegemonia de la interfícieL'hegemonia de la interfície
L'hegemonia de la interfície
 
Virtualitat real
Virtualitat realVirtualitat real
Virtualitat real
 
Noves formes de comunicació socia lv def mat
Noves formes de comunicació socia lv def matNoves formes de comunicació socia lv def mat
Noves formes de comunicació socia lv def mat
 

Similaire à Curs estiu 2011 v2.0

E Revolució canvi de paradigma de comunicació
E Revolució canvi de paradigma de comunicacióE Revolució canvi de paradigma de comunicació
E Revolució canvi de paradigma de comunicacióBel Llodrà
 
Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.
Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.
Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.Antoni de la Torre
 
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia Bria
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia BriaFonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia Bria
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia BriaLidia Bria
 
Web 2.0: lògiques, usos i eines
Web 2.0: lògiques, usos i einesWeb 2.0: lògiques, usos i eines
Web 2.0: lògiques, usos i einesPau Aragay
 
Web 2.0: lògiques, usos i instruments
Web 2.0: lògiques, usos i instrumentsWeb 2.0: lògiques, usos i instruments
Web 2.0: lògiques, usos i instrumentsguest2713a5
 
Taller d’habilitats informac.power
Taller d’habilitats informac.powerTaller d’habilitats informac.power
Taller d’habilitats informac.powerAjo Monzó
 
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negociEl potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negociCiberteka
 
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del  web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negociEl potencial del  web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negocisantfeliuonline
 
Clausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat total
Clausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat totalClausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat total
Clausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat totalMuseu Marítim de Barcelona
 
Les TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informació
Les TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informacióLes TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informació
Les TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informacióFrancesc Busquets
 
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación IsmaVidal
 
Alfabetització digital de persones adultes def
Alfabetització digital de persones adultes def Alfabetització digital de persones adultes def
Alfabetització digital de persones adultes def Gabriel Gonzalez Carrillo
 
1a sessió - Entitats Terrassa 4
1a sessió - Entitats Terrassa 41a sessió - Entitats Terrassa 4
1a sessió - Entitats Terrassa 4Fundación Esplai
 
1a sessió - Entitats Terrassa 5
1a sessió - Entitats Terrassa 51a sessió - Entitats Terrassa 5
1a sessió - Entitats Terrassa 5Fundación Esplai
 
1a sessió- Entitats Terrassa 5
1a sessió- Entitats Terrassa 51a sessió- Entitats Terrassa 5
1a sessió- Entitats Terrassa 5ivanformacio
 

Similaire à Curs estiu 2011 v2.0 (20)

Curs estiu 2011 prosumer
Curs estiu 2011 prosumerCurs estiu 2011 prosumer
Curs estiu 2011 prosumer
 
E Revolució canvi de paradigma de comunicació
E Revolució canvi de paradigma de comunicacióE Revolució canvi de paradigma de comunicació
E Revolució canvi de paradigma de comunicació
 
Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.
Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.
Internet: Concepte, història i perspectives - Gonçal L.-P.
 
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia Bria
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia BriaFonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia Bria
Fonaments i evolució de la Multimèdia - Pac3 - Lídia Bria
 
Web 2.0: lògiques, usos i eines
Web 2.0: lògiques, usos i einesWeb 2.0: lògiques, usos i eines
Web 2.0: lògiques, usos i eines
 
Web 2.0: lògiques, usos i instruments
Web 2.0: lògiques, usos i instrumentsWeb 2.0: lògiques, usos i instruments
Web 2.0: lògiques, usos i instruments
 
Taller d’habilitats informac.power
Taller d’habilitats informac.powerTaller d’habilitats informac.power
Taller d’habilitats informac.power
 
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negociEl potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
 
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del  web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negociEl potencial del  web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
El potencial del web 2.0 i les xarxes socials pel nostre negoci
 
Excel·lència en Aprenentatge
Excel·lència en AprenentatgeExcel·lència en Aprenentatge
Excel·lència en Aprenentatge
 
Presentació Tesi V0.4
Presentació Tesi V0.4Presentació Tesi V0.4
Presentació Tesi V0.4
 
Entorns col.laboratius, xarxes, eines
Entorns col.laboratius, xarxes, einesEntorns col.laboratius, xarxes, eines
Entorns col.laboratius, xarxes, eines
 
Clausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat total
Clausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat totalClausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat total
Clausura grup Linkedin: Comunicació 3.0 i accessibilitat total
 
Les TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informació
Les TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informacióLes TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informació
Les TIC, eina de coneixement a l'escola de la societat de la informació
 
Llegir avui
Llegir avuiLlegir avui
Llegir avui
 
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
 
Alfabetització digital de persones adultes def
Alfabetització digital de persones adultes def Alfabetització digital de persones adultes def
Alfabetització digital de persones adultes def
 
1a sessió - Entitats Terrassa 4
1a sessió - Entitats Terrassa 41a sessió - Entitats Terrassa 4
1a sessió - Entitats Terrassa 4
 
1a sessió - Entitats Terrassa 5
1a sessió - Entitats Terrassa 51a sessió - Entitats Terrassa 5
1a sessió - Entitats Terrassa 5
 
1a sessió- Entitats Terrassa 5
1a sessió- Entitats Terrassa 51a sessió- Entitats Terrassa 5
1a sessió- Entitats Terrassa 5
 

Dernier

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Dernier (8)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Curs estiu 2011 v2.0

  • 1. L’art de serconsumidor proactiu (prosumer) per Internet Cursd’Estiu 2011
  • 3. Objetius Aprendre a ser un prosumercreantidifonentconeixements a través d’internet Treure el màximprofit de les eines de divulgació que ofereix internet Com ? Des de dos punts de vista: el tecnològic el de comunicació humana
  • 5. L’art de serconsumidor proactiu (prosumer) per Internet
  • 6. L’art de serconsumidor proactiu (prosumer) per Internet
  • 7. Edupunk Les persones i la comunicació entre elles són la base de l’aprenentagei la innovació La tecnologiaés una einaperajudar en aquestprocés
  • 8. Edupunk Aquestaparaula implica una manera d’entendrel’educacióil’aprenentatgeradicalmentdiferents al model convencional Estàfonamentada en el poder que la tecnologia digital ha escampat entre la comunitat. Identifica actituds, comunitatsi usos de la tecnologia que són tan anticscom la pròpia internet i que s’hadesenvolupatenormementambl’explosió de la web 2.0
  • 9. Edupunk És un termerecent (2008), creatper Brian Lamb i Jim Groom Significa perl’ensenyança, el que el punk va significar per la música fa unes dècades: una resposta radical i en partutòpicaalspodersestablerts, que tracta de promoure la llibertati la participació activa de les persones (Juan Freire) Ensenyançaiaprenentatge HUM (Hágalo Usted Mismo)
  • 10. Edupunk La filosofia punk es basa en: Fes-ho tu mateix o a la teva manera Rebutjaelsdogmesiquestional’establert Menysprea les modesi la societat de masses
  • 12. Edupunk Tecnologia educativa (LMS Learning Management System) Afirmacionstecnocèntriques Millora la capacitat de pensamentcrític Millora el funcionament de l’aula WebCT (finals 90): difícil aprenentageimanteniment. Sistema tancat. Blackboard compra WebCT (2006) Plataformesobertes (Moodle) Alternativa ?
  • 13. Red de redes Técnicamente: Es una red Conecta ordenadores de todo el mundo y de distinto tipo Su origen es la red ARPANET (1969) Navegador (1991)
  • 14. Pero además... Es un medio de comunicación, de interacción y de organización social.
  • 15. Evolución Web 1.0 – Web 1.5 (1991-2003)
  • 16. Evolución Web 2.0 = web social (>2004)
  • 17. Evolución Web 3.0 = web semántica Interpretar  intereses y necesidades del usuario
  • 18. Nos centramos en la web 2.0
  • 19. Siete principios de las aplicaciones Web 2.0
  • 20. 1. La WWW como plataforma Plataformas de pago Software 2.0 gratuito + aplicaciones contenido webtop vs desktop Herramientas y contenido en web
  • 21. 2. Aprovechar la inteligencia colectiva Los usuarios actúan: P.e Wikipedia “una experiencia radical de confianza” “un medio ambiente igualitario con sentido de neutralidad entre pares” en forma activa en forma pasiva Internet nació con esta idea
  • 22. 3. La gestión de la base de datos como competencia básica Infoware: software más datos. En web 2.0: Software suele ser un recurso abierto o de fácil implementación. Datos de gran valor Producidos por una masa crítica de usuarios
  • 23. 4. El fin del ciclo de las actualizaciones de versiones del software Uso del software como servicio gratuito (en Web) Actualizaciones - constantemente - sin costes adicionales para el consumidor - acelerando el proceso de mejoras
  • 24. 5. Modelos de programación ligera. Búsqueda de la simplicidad Simplicidad para el usuario y desarrollador Fiabilidad Escalabilidad Visualización por sindicación o por plataforma propietaria Ensamblaje de productos: creatividad, valor añadido, creación de sinergias (mashups)
  • 25. 6. El software no limitado a un solo dispositivo No se limita a las computadoras. Favorecido por la sindicación
  • 26. 7. Enriquecimiento a través de la experiencia del usuario Introducir experiencias en internet es: En todo momento y lugar Interfaces fáciles y usables
  • 28. Comentad lo que entendéis por: Sociedad de la información Sociedad del conocimiento Sociedad del saber Sociedad de la inteligencia Sociedad red Sociedad informacional
  • 29. … Sociedad … Relacionado con la “innovación tecnológica” Abdul Waheed Khan (subdirector general de la UNESCO para la Comunicación y la Información)
  • 30. … Sociedad … Sociedad del saber Incluye una dimensión de transformación social, cultural, económica, política e institucional Abdul Waheed Khan Sociedad de la inteligencia
  • 31. Sociedad red Sociedad informacional: “el término informacional indica el atributo de una forma específica de organización social en la que la generación, el procesamiento y la transmisión de información se convierten en las fuentes fundamentales de la productividad y el poder, debido a las nuevas condiciones tecnológicas que surgen en este período histórico” M. Castells
  • 32. Castells, no obstante, denominó a su libro La era de la información. ¿Por qué ese título y no "La era informacional"? "Los títulos –dice– son mecanismos de comunicación".
  • 33. Debate: “la era de la privacidad ha terminado” Mark Zuckerberg, “la gente ha llegado a sentirse cómoda, no sólo de compartir más y más variada información, sino también de hacerlo de modo más abierto y con más gente. Esa norma social es sólo algo que ha evolucionado con el tiempo.”
  • 34. ¿Quién forma parte de esta sociedad?
  • 35. Nativos digitales Digital Natives, Digital Immigrants (M. Prensky, 2001) Llamados también N-gen: Net-generation D-gen: Digital-generation Milleneals Generación Y Principios de los’80 Alfabetizados digitalmente Estageneración ha pasado 10000 horas con videojuegos 200000 mails recibidos o escritos 20000 horasviendo la televisión 10000 horas en el móvil (Prensky, 2005) “Piensan y procesan la información de forma diferente a sus predecesores” Nativo digital
  • 36. Conductas Acostumbrados a recibir información rápidamente Procesan la información en paralelo y multi-tarea Prefieren gráficos a texto Trabajan mejor conectados a la red Incorporan la red como elemento importante en sus relaciones sociales Prosperan con “premios” inmediatos y recompensas frecuentes Consumistas “unitarios”
  • 37. Conductas Eligen jugar en serio en vez de trabajar. Acceden a la información principalmente a partir de fuentes no impresas, sino digitales. Obtienen conocimientos procesando información discontinua y no lineal Poca concentración
  • 38. ¿ Y el resto? Son Inmigrantes digitales Que aprenden a adaptarse al entorno A veces la tecnología no es la primera opción Acciones de un inmigrante Imprimir el e-mail Llamarporteléfonoparapreguntarsihanrecibido el e-mail Otros?
  • 39. Conductas Estructuras mentales moldeadas por los procesos paso a paso Seguimiento de instrucciones “antes de” o de resolver un problemas a la vez Actuación basada en el análisis deductivo Aprendizaje basado en el enlace con conocimientos pre-adquiridos A los jóvenes que creen saberlo todo
  • 40. Debate: Brecha digital ¿Qué pasa con las partes del mundo donde la tecnología no está tan introducida? ¿Qué pasa con los sectores de la población que no tienen acceso a las nuevas tecnologías o no saben utilizarlas?
  • 41. 10 rasgos de esta sociedad(Trejo, 2001)
  • 43. Omnipresencia Los nuevos instrumentos de información y sus contenidos se encuentran por todo Los medios de comunicación se han convertido en el espacio de interacción social por excelencia
  • 44. Irradiación Distancia prácticamente ilimitada que alcanza el intercambio de mensajes. Las distancias geográficas se vuelven relativas
  • 45. Velocidad La comunicación se ha vuelto instantánea y más barata
  • 46.
  • 47. Desigualdad Mientras las naciones más industrializadas extienden el acceso a internet Internet sigue siendo ajena a casi la totalidad de la gente en los países más pobres o incluso en zonas o entre segmentos de la población marginados aún en los países más desarrollados.
  • 48.
  • 49. Heterogeneidad Se multiplican las actitudes, opiniones, pensamientos y circunstancias que están presentes en nuestras sociedades.
  • 50.
  • 51. Desafío cotidiano y en motivo de agobio. Aturdimiento personal y colectivo.
  • 52.
  • 54. Mayor consumo y menor creatividad
  • 55.
  • 56. Tecnologia Aplicaciones Web 2.0 Comunitat Negoci
  • 57.
  • 58.
  • 60. Construcció social de la tecnologia
  • 61.
  • 62.
  • 65.
  • 66. Ètica hacker És precisament la lliure interpretació d’aquesta ètica la que va fer que alguns hackers fóren catalogats com a criminals cibernétics (o crackers) per fer un ús il·lícit dels seus coneixements informàtics
  • 68.
  • 69.
  • 72. Sabiduria de les multituds
  • 73.
  • 74. Intel·ligènciacol·lectiva (Lévy 1997) Tesi central: existeix un saber col·lectiudistribuït a qualsevollloconhihagihumanitat que es pot potenciar amb la utilitzaciódelsdispositiustecnològics La intel·ligènciacol·lectivaés la capacitat que té un grup de persones de col·laborarper decidir sobre el seupropifutur Augmenta les possibilitats de conseguir metes en contextsd’altacomplexitat
  • 75. Intel·ligènciacol·lectiva (Lévy 1997) Cada persona sap sobre alguna cosa, ningú té el coneixementabsolut Sorgeix en un moment en que la interacció entre usuaris es restringia al correuelectrònic, elschati les BBS (bulletinboardsystem) Lévy va anticipar la necessitat de crear einestecnològiquesper la construcció cooperativa de coneixements
  • 76. Multitudsintel·ligents (Rheingold 2002) La comunitat virtual ésparescuda a un ecosistema de subculturesigrupsespontàniamentconstituit Exemples: microorganismes, cèl·lules, formigues Flash Mobs: la utilització de les plataformestecnològiquesdigitalsés la columna vertebral d’aquestmoviment, ja que tota la interacció es produeix a distànciai funciona a través de la distribució de missatgesper les xarxessocials.
  • 77. Multitudsintel·ligents (Rheingold 2002) La convergència de tecnologies té profundes repercusions de caràcter social perquè les persones utilitzeneines que les permeten adoptar nousformatsd’interacció, coordinacióicooperació (telèfon+ordinador=internet)
  • 78. Multitudsintel·ligents (Rheingold 2002) Aquestes noves formes d’interaccióafavoreixenl’intercanvi de coneixementcol·lectiui la construcciód’un capital social (confiança, reciprocitat, normes ivalorsperpromoure la cooperació entre les persones) [Rheinghold 2005]
  • 79. Sabiduria de les multituds (Surowiecki 2004) “WisdomofCrowds” Centcervellspensenmillor que un La suma de decisionscol·lectives de moltes persones ésmésencertada que les decisionsindividuals que potprendre un únicmembre del grup Perquè un grup siguiintel·ligentésnecessari que hihagidiversitatd’opinions, independència de criterisidescentralització
  • 81. Arquitectura de la participació (O’Reilly 2005) El principal potencial de internet (web 2.0) és el facilitar la creaciód’unaxarxa de col·laboració entre individusfonamentada en l’arquitectura de participació (construïda alrededor de les persones i no de les tecnologies) Instruments de cooperació entre persones separadesperespaiitemps Moltsinteractuenambmolts
  • 82. Arquitectura de la participació (O’Reilly 2005) La Web 2.0 és una actitud i no una tecnologia. Hi ha una ètica de cooperacióimplicitai la webésl’intermediari Hi ha hagut un canvitecnològicperòmés encara un canvi social que ofereix a les comunitats la possibilitat de comptarambeinesper generar i distribuir coneixements
  • 83.
  • 85.
  • 86. Inspirada en la llicència GPL (General Public License) de la Free Software Foundation
  • 87.
  • 88. Pretén crear un espai que promogui, faciliti i garantitzi l’intercanvi col·lectiu d’obres i treballs artístics, científics i software rompent els rígits termes del Copyright
  • 89.
  • 90. S’ordena la informació amb etiquetes o tags
  • 91. No hi ha una lògica jeràrquica sino que únicament decisions d’etiquetat dels propis usuaris (utilitzada a flickr, del.icio.us, Amazon, last.fm, Facebook, Twitter, ...)
  • 92. El coneixement s’ha d’organitzar amb posterioritat a la seva creació, així com ho utilitza la gent i no com ho creu un generador d’informació
  • 93.
  • 94. Significa un centre de recerca distribuït que permet als científics fer feina junts en un mateix projecte, malgrat les distàncies
  • 95. El principi fonamental és la regla de reciprocitat: donar i rebre
  • 96.
  • 97. Ejercicio de escritura colectiva Blog, wiki, rss…
  • 98. Projecció video Video part 1/2 Video part 2/2
  • 100. Diseño de la experiencia persuasiva Problemática Supuesto básico Propuesta: mensaje objetivo audiencia Propuesta de participación. Acciones comunicacionales del equipo y de la audiencia materiales. Técnicas y herramientas medios
  • 101. Diseño de la experiencia persuasiva Prezi Producción audiovisual Logo Inicio de las actividades
  • 102. Ejemplos BIO-BOTTLE (2010, UCES) http://prezi.com/k2diikth_xpm/final-biobottle/  DECILO BAILANDO (2011, UCES). Tema danza terapia http://prezi.com/zc6-z6ccz2lh/copy-of-decilo-bailando/ 
  • 103. Referències Planeta web 2.0 Inteligencia colectiva o medios fastfood. C. Cobo Romaní y H. Pardo Kuklinski, 2007 Thenetworksociety. Fromknowledgetopolicy M. Castells y G. Cardoso El poder de las redes. Manual ilustrado para personas, colectivos y empresas abocados al ciberactivismo D. de Ugarte
  • 104. Referències Inmigrantes digitales vs. nativos digitales Piscitelly Digital Natives, Digital Immigrants M. Prensky, 2001 La escuela en la sociedad red. Internet en el ámbito educativo no universitario. Informe de investigación Generalitat de Catalunya, 2004