Introducció a la bioetica per directius dels serveis d' Atenció Primaria

1. LIDERAT DE L’ÈTICA,
ÈTICA DEL LIDERAT
Dr. Ramon Morera i Castell
Metge de família, ICS Castelldefels
Grup d’ètica de la CAMFiC
Membre de B·Salut
Tarragona 20 Nov 2012

2. Liderat de l’ètica en un EAP
• Els principis ètics… es poden
liderar?
• El director… ha de liderar els
principis ètics?
• Hi ha una ètica del liderat?

3. Un comercial d’un laboratori de
genèrics ens proposa aportar com a
“donació” per l’EAP el 10% del cost de
la prescripció dels seus medicaments.
Què decidim?

4. El Departament de Salut promou un
“Pla de calor” pel qual els infermers
han de localitzar i fer una visita a
domicili als “ancians fràgils”.
Auditaran la cobertura des del SAP.
Què fem?

5. Tenim un contracte eventual de UAU
per cobrir i quatre persones que ens
fan suplències habitualment. Una
d’elles, la que té menys punts a la
borsa, és fill de l’adjunta, que ens
demana que el contractem.
Quina decisió prenem?

6. Un metge de l’EAP vol fer un treball de
recerca usant videogravacions de les
entrevistes clíniques amb els pacients.
Què li diem?

7. Divendres tarda: truca un infermer
susbtitut des del consultori local. Ha
de començar la consulta i no té codi
d’usuari per accedir a l’ecap.
Què fem?

8. Hem d’omplir l’avaluació d’un
professional pel nivell 3 de carrera. És
una persona coneguda per tots com a
“incomplidora”, que va sempre a la
seva, arriba tard, no ve a les reunions
o, quan ve, crea “mal rotllo”…
Què fem?

9. Veiem que la vitrina de la consulta de
pediatria és plena de llet i altres
productes d’una determinada marca
comercial. La pediatra argumenta que
dóna mostres a les mares “que tenen
pocs recursos”.
Què li diem?

10. Ens arriba una nota del jutjat, signada
pel secretari judicial, demanant una
còpia de la història clínica d’una
pacient.
Què fem?

11. Tenim una reclamació perquè el metge
de guàrdia s’ha negat a donar
l’anticoncepció d’emergència
argumentant motius morals.
Quina actitud adoptem?

12. Els administratius ens demanen què
han de fer quan una persona pregunta
si ha vingut un familiar. Tenen dubtes
sobre si s’ha de donar aquesta
informació.
Què els diem?

13. Això no és ètic!!!
Què volem dir amb aquesta
exclamació?

14. Això no és deontològic!!!
Volem dir el mateix amb aquesta
exclamació?

15. Això és il·legal!!!
Volem dir el mateix amb aquesta
exclamació?

16. Alguns conceptes a aclarir…
Jurament Hipocràtic
Codi deontològic
Legislació
Moral- Ètica - Bioetica

18. EL JURAMENT HIPOCRÀTIC
Els preceptes del Jurament Hipocràtic han
constituït el fonament de tota ètica mèdica a
través dels segles. A partir de la dècada dels
60, es va buscar un consens sobre normes
ètiques per aplicar als nous problemes mèdics.

19. Deontològia

21.  Disponible a
 http://www.comb.cat/cat/comb/normativa/codi_deontologic/codi_final.pdf

23. LA BIOÉTICA
No va ser fins l'any 1971 quan en un article
de Rensselaer Van Potter es va utilitzar per
primera vegada el terme Bioètica, en un
llibre titulat "Bioethics: Bridge to the
Future". Un any després es va fundar a
Washington un centre d'investigació en
bioètica, el Kennedy Institute of Ethics. I
no va ser fins als mitjans dels 80 quan va
començar el seu desenvolupament al
nostre país

24. Liderat i moral organitzacional
Els directius són la cadena de
transmissió dels valors de les
organitzacions

25. VALORS
•Quins són els valors de
l’Institut Català de la
Salut?

26. Valors ICS
Canvi
Competència
Compromís
Confiança
Cooperació
Equitat
Il·lusió
Implicació

27. Valors ICS
Innovació
Integritat
Respecte
Responsabilitat
Seguretat
Sensibilitat
Servei públic
Sostenibilitat

28. Competència
Ens comprometem a mantenir el nivell
de coneixements, habilitats i actituds
adequats a l’activitat que
desenvolupem, i aspirem a millorar
constantment la nostra feina
quotidiana.

29. Respecte
Reconeixem la dignitat de la persona,
escoltem i acceptem allò que els altres
són i volen transmetre i tenim en
compte en tot moment els seus drets.

30. Responsabilitat i transparència
Responem de les nostres decisons i
actes i les seves conseqüències, els
assumim i som capaços de donar-ne
compte.

31. •Confidencialitat

32. Confidencialitat
Ens comprometem a fer ús adequat de
la informació (que puguem veure,
sentir o intuir) de les persones, de les
dades personals i de les dades de
l’empresa

33. Confidencialitat
Així mateix, ens comprometem a
protegir la intimitat que defineix cada
persona i els seus drets.

34. • Fixa’t!, la setmana passada vaig veure una de les teves
pacients.
• Sí?
• Sí, la senyora Moullad. Mai endevinaries el que li passa!
• No, i prefereixo que no me’n parlis.
• I això!, per què?
• Si ha vingut a veure’t a tu no és per a que m’ho vagis
explicant.
• Eeeh!, evidentment, però entre col·legues es pot discutir
un cas!
Winckler, Martin. La malaltia de Sachs

35. CONFIDENCIALITAT:
El dret a la intimitat
El respecte a la intimitat és un dret fonamental
lligat a la dignitat de la persona. Afecta tant a tot
allò que se’ns diu com a tot el que podem deduir
per l’observació, l’exploració, les proves
complementàries, els comentaris de casos clínics
o per altres mitjans.

37. Treball en equip
Ens comprometem a mantenir un
esperit de col·laboració i solidaritat
amb els companys de treball, tenint en
compte l’objectiu comú de servei al
ciutadà i a la comunitat.

38. Integritat
Treballem amb honestedat i
coherència, tenint en compte els
valors de la institució.

39. Equitat
Atenem les necessitats de salut i
serveis de les persones sense
discriminar ningú.

40. Liderat i moral professional
• Codi deontològic
• Altres compromisos professionals…

41. El compromís del metge de
familia
Societat Catalana de Medicina
Familiar i Comunitària

42. DEDICACIÓ
...fent de l’atenció a la seva
salut el centre del meu
interès professional

43. RESPECTE
…respectant la seva
dignitat, el seu dret a
decidir, la seva intimitat i
guardant secret de la
informació que conec sobre
la seva persona

44. PROXIMITAT
…tractant-lo amb calidesa,
estimació i cortesia,
procurant comprendre les
seves emocions i mantenir
la serenitat en els moments
difícils

45. LLEIALTAT
…donant-li informació clara i
sincera dels seus problemes de
salut, les opcions, riscos i
beneficis previsibles i el meu
consell, atenent les seves
necessitats i creences

46. PRUDÈNCIA
…no actuant sense informació
adequada, ni recomanant
accions poc provades, d’utilitat
o seguretat dubtoses o que
aportin és risc que benefici

47. EQUITAT
…tractant tothom amb el mateix
interès i fent bon ús dels
recursos de què disposo pel
conjunt de ciutadans

48. HONRADESA
…mantenint els meus
coneixements al dia, consultant
quan calgui un altre
professional de confiança, i
evitant que altres interessos
personals alterin aquest
compromís

50. Tenim dilemes ètics en la pràctica
quotidiana?
Què és un dilema ètic?

51. Dilema=dubte
• Què està bé i què no?
• Quina és l’actuació més bona (o
menys dolenta)?
…en una situació determinada

52. Ètica
Judici analític i raonat que intenta
explicar PERQUÈ un comportament
està be o no, és correcte o
incorrecte…
Explica les RAONS que fonamenten
un judici moral…

53. Què podem fer servir per avaluar
quina conducta d’entre totes les
alternatives possibles és la més
bona (o la menys dolenta)?
“Els principis”

54. Els principis intenten aconsseguir un
“gold standard” universal, lluny
d’opinions personals i circunstàncies
culturals / religioses
Pilars fonamentals: respecte
als drets humans i a la
dignitat de l’ésser humà

55. Principis de la bioètica
• Definits l’any 1974 (Informe
Belmont) per a la recerca amb
essers humans…
• S’estenen a l’ètica clínica l’any 1979
(Beauchamp T.L./Childress J.F)…

56. Els 4 principis bàsics
• No maleficència (primum non noscere)
• Beneficència
• Autonomia (Respecte per l’autonomia del
pacient)
• Justícia

57. Autonomia (consentiment
informat)
Beneficència (ponderació
risc-benefici)
Justícia (selecció equitativa
subjectes d’experimentació)
+ No maleficència

58. No maleficència
• “Primum non nocere”
• Procurar que la vida i la salut de
qualsevol persona siguin tractades
amb un mínim d’atenció i cura

59. Inclou:
• No agredir (p.e.obstinació
terapeútica)
• Evitar la futilitat (p.e. medicaments
d’eficàcia no demostrada)
• Evitar mitjans desproporcionats
quant al risc-benefici (p.e.TC per
TCE lleu)

60. Pensar en:
• Contraindicacions
• Riscos
• Fer mal “per omissió”

61. Qüestions clau:
• L’obligació de no fer mal és més forta
que la de fer el be (beneficència)
• No podem fer el be a una persona en
contra de la seva voluntat
• En canvi, si que estem obligats a no
fer-li mal

62. Justícia
• Atendre i tractar tothom de forma
equitativa, amb la mateixa consideració
i respecte a la dignitat, sense
discriminacions
• És un principi col·lectiu: té en compte el
bé comú (sempre està per sobre
l’individual)

63. Pensar en:
• Universalització de l’actuació

64. Qüestions clau
• Té en compte l’equitat, que ens porta a
protegir a qui més ho necessita
• Quan hi ha conflicte entre un principi
individual i un de col·lectiu, sempre ha
de prevaldre el col·lectiu (p.e.
distribució de recursos)
• Hi ha obligacions exigides per llei (p.e.
“deure d’auxili”)

65. Autonomia
• Respectar la llibertat i la responsabilitat
de la persona, que valora què és bo
per a ella
• És un procés lligat a la maduresa
personal
• És un estat que es modifica al llarg del
temps

66. Pensar en:
• Consentiment informat
• Respecte per les decisions
• Competència

67. Pressuposa:
• Estar CAPACITAT per decidir
• Disposar d’INFORMACIÓ útil per
avaluar les possibilitats i
conseqüències
• Estar LLIURE de coacció externa i
interna

68. Qüestions clau:
• Si hi ha conflicte amb la justícia
(p.e.exploracions innecessàries) o la
no maleficència (p.e.AINES en I.renal),
l’autonomia queda en segon terme
• Els dilemes més habituals són entre
autonomia i beneficencia
• Es pot ser incompetent per prendre
unes decisions, però no unes altres

69. Beneficència
• Actuar en benefici de l’altre
• Obliga a ponderar riscos i beneficis
• A més de l’adequació tècnica, cal
respectar la voluntat de la persona
• Poden haver-hi diverses opcions
acceptables, sense que cap sigui
obligatoria

70. Qüestions clau:
• La noció del bé, la defineix cadascú per
a un mateix
• No podem “fer el be” sense el
consentiment de l’altre
• Moltes vegades hi ha conflicte amb
l’autonomia

71. Jerarquia de principis
Els principis basats en el bé comú (ètica
de mínims):
• No maleficència
• Justícia
Prevalen sobre els individuals:
• Beneficència
• Autonomia

72. Podem “saltar-nos” els principis?
Els principis són “prima facie” (ideal moral
al que s’ha de tendir a l’hora d’actuar)…
Moltes vegades no es poden respectar
tots i del tot…
…què hem de tenir en compte?

73. Condicions per “saltar-nos” els
principis
• Objectiu moral realista
• No hi ha una alternativa preferible que
sigui possible assolir
• S’ha de causar el dany més petit
possible
• Cal minimitzar els efectes de la
trasgressió

74. Molts principis, valors,
lleis…
Molt en què pensar…
Quan més en sabem, més
dubtem…
“Només sé que no sé rés”
Socrates (VaC)

75. Mateo, 7, 12
"Tot el que vulgueu que
facin els homes amb
vosaltres, feu-li també
a ell "

76. CODI ÈTIC CAP PARE CLARET
EAP 6A – 6B

78. WEB Camfic

79. El Grup d’Ètica
MISSIÓ
La missió del Grup d’Ètica es concreta en 3 punts:
• Aportar elements de reflexió sobre aspectes ètics de la nostra
pràctica quotidiana, que ens poden ser útils com a referència, amb la
finalitat de promoure un hàbit de reflexió que indueixi canvis per
millorar les actituds ètiques
• Aportar elements de reflexió sobre aspectes del funcionament habitual
de la CAMFiC, per promoure millores en les actituds ètiques del
comportament dels òrgans directius, dels grups de treball, de les
persones que treballen en ells i, en general, de tots els seus membres.
• Aportar elements de reflexió ètica sobre les actituds i actuacions dels
membres de la CAMFiC i dels seus òrgans de govern davant
actuacions de l’Administració, les organitzacions sanitàries, les
organitzacions col·legiades o la societat en general.

80. Documents: Reflexions en la
pràctica quotidiana
- L'ètica en la recerca en Atenció - Les relacions de la CAMFiC
Primària. Versió en català / castellà amb la indústria farmacèutica.
Versió en català / castellà
- La relació entre els metges de
família i els especialistes. Versió en - Confidencialitat: El dret a la
català / castellà intimitat. Versió en català / castellà
- Públic-privat: una relació - Relacions dels metges de
complexa. família amb la indústria
Versió en català / castellà farmacèutica.
Versió en català / castellà
- Dades Clíniques en l'era
electrònica. - Autonomia: Respecte a les
Versió en català / castellà decisions dels pacients.
Versió en català / castellà
http://www.camfic.org/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Arxius/Etica.aspx

82. Moltes gràcies
per la vostra atenció
Dr. Ramon Morera i Castell
www.ramonmorera.com
Dr.rmrorera@gmail.com