1.
 1ª ½ s.XIX  Afirmació d’un sentiment d’identitat que
porta a l’aparició del catalanisme polític.
• Reivindicació de l’autogovern de Catalunya en el si de
l’Estat espanyol.
 En la configuració del catalanisme hi conflueixen:
• Reivindicacions lingüístiques i culturals.
• Realitats econòmiques i socials diferenciades.
• Actituds polítiques pròpies.

2.
 La Renaixença: Moviment sociocultural protagonitzat per
sectors erudits que pretenia dignificar la cultura catalana.
 Objectius:
• Ús del català com a llengua literària.
• Definir els trets diferencials de
Catalunya, els que la identificaven
i li donaven una personalitat pròpia.
 Moviment molt influenciat pel Romanticisme Alemany
Recerca d’un esperit que definís el poble, idelització del passat
medieval, atracció pels temes folklòrics, valoració del patrimoni
històric i arqueològic, la cultura popular…
Poca quantitat i qualitat
Castellanització
Prohibició del català (adm.
i enseny. Després del
Decret de Nova Planta

3.
Els jocs Florals (a partir de 1859)
Bonaventura Carles Aribau
• La Pàtria (1833)
Joaquim Rubió i Ors

4.
 Progressiva industrialització que va eixamplar les
diferències polítiques entre Catalunya i la resta
d’Espanya.
• Catalunya:
Creixent urbanització i nou model social (conflictes entre burgesia i
naixent classe obrera)
• Resta de l’Estat:
Característiques pròpies d’una societat agrària
 Interessos econòmics de la burgesia catalana:
• Proteccionisme
• Lliurecanvisme
 Necessitat d’autonomia (poder polític propi)

5.
 Crítiques al caràcter fortament centralista i unitari
dels governs de l’Estat.
 Els carlins:
• Promesa de retorn als antics furs.
 Els Federals (republicans):
• Defensa d’una organització descentralitzada de l’Estat.

6.
CARLISME
REDREÇAMENT
CULTURAL
PROTECCIONISME
ECONÒMIC
ANTICENTRALISME
CATALANISME POLÍTIC
REPUBLICANSIM
E FEDERAL
CATALANISME
CONSERVADOR
CATALANISME
PROGRESSITA
FACTORS QUE VAN CONDUIR A L’APARICIÓ DEL
CATALANISME POLÍTIC DURANT EL SEGLE XIX
La Lliga Regionalista Esquerra Republicana de Catalunya

7.
 En els seus inicis (La Restauració)  Sentiment limitat
a grups socials minoritaris, de caràcter intel·lectual i
professional.
 A inicis del s.XX (El Desastre)  Moviment de masses
de caràcter interclassista.
 3 Opcions idelògiques:
 Republicanisme Federal
 Tradicionalisme catòlic
 Catalanisme Romàntic

8.
 Abandonament dels plantejaments integristes i
antiliberals del clergat català després del reconeixement
d’Alfons XII per part de la Santa Seu.
 Apropament del clergat català al catalanisme
conservador.
 Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres de
les institucions eclesiàstiques de Vic.
Voluntat de cristianitzar un moviment que havia començat des
de posicions laiques.
 La Veu del Montserrat.
 Josep Torras i Bages (bisbe de Vic)  Impulsa el
catalanisme d’arrels cristianes.
 La Tradició Catalana (1892)

9.
 Defensa la forma republicana de govern.
No accepten la monarquia.
 Partidaris del laïcisme de l’Estat.
 Busca l’ampliació dels drets democràtics i socials.
 Sistema Federal  Repartiment de poders entre
l’Estat, les regions i els municipis.
 Líder  Francesc Pi i Margall.

10.
 Dirigent federal que trenca amb
Pi i Margall l’any 1881.
 La modernització d’Espanya passava
per una república federal.
 Calia trencar amb la tradició centralista i unitària de la
monarquia espanyola.
 L’objectiu era implantar un Estat Català. Defensa un
catalanisme de caràcter democràtic (Lo catalanisme,
1886)
 Organitza congressos catalanistes i funda el Diari Català
(1879-1881).

11.
 Fundat per Valent í Almirall el 1882.
 S’encarregava de desenvolupar un programa reivindicatiu.
 Volia crear nuclis propagandístics del catalanisme per tot
Catalunya.
1885  Redacta el memorial de greuges
Greuge m. Perjudici que hom causa a una persona en els
seus drets o interessos.
 Memorial que recull els motius pels quals Catalunya es
veia agreujada. (signatura convenis comercials amb
França i Anglaterra, i intents d’unificació del Codi Civil)

12.
 Primer manifest polític unitari del catalanisme:
• Denunciava el centralisme.
• Defensava el proteccionisme, regionalisme i dret civil
català.
• Aproximació a la burgesia.
• Va fracassar per ser massa republicà.
• Va atraure poc a les masses populars.
 Tarannà personal de Valentí Almirall i lluita contra
l’exposició Universal de Barcelona de 1888.
 El 1887 els membres més conservadors del Centre Català
funden la Lliga de Catalunya.
 Àngel Guimerà (escriptor), Lluís Domènech i Montaner
(arquitecte), Josep Puig i Cadafalch (arquitecte) Enric Prat
de la Riba

13.
 Caràcter més conservador que el projecte de Valentí
Almirall. Millor sintonia amb la burgesia catalana.
• Oficialitat de la llengua catalana
• Defensa del dret civil català
• Proteccionisme
• Política exclusivament catalanista
 1887  Missatge a la reina regent Maria Cristina
demanant la plena autonomia de Catalunya.
 1889  Promoure una campanya en contra del projecte
de reforma del Codi Civil.
 1901  Dirigents de la Lliga de Catalunya s’integren a la
Lliga Regionalista.

14.
 Necessitat de coordinar el moviment catalanista. La Lliga
de Catalunya proposa la fundació d’una nova entitat.
 Federació d’entitats diverses amb l’objectiu de coordinar
tots els nuclis catalanistes comarcals.
• Burgesia catalanista i conservadora.
• Suport de la Catalunya rural.
 Volia propagar les idees regionalistes.
 Realitzar un programa comú per a tots els grups
catalanistes.
 Pretenien aconseguir un ampli autogovern per a
Catalunya.

15.
 1892  La Unió celebra a Manresa una assemblea.
 Aproven un programa polític que va rebre el nom de
Bases per a la Constitució Regional Catalana.
• Limitació de les competències de l’Estat central.
• Plena sobirania de Catalunya en el govern interior.
• Competència en justícia, educació, ordre públic,
encunyació moneda.
• Oficialitat de la llengua catalana.
• Càrrecs públics a Catalunya només per a catalans.
• Recuperació d’institucions catalanes com les Corts.

16.
 Grup polític creat per dirigents de les corporacions
econòmiques i ciutadanes de Barcelona.
 Representaven la burgesia industrial i agrària.
 Demanaven l’autonomia política.
 Referències al regionalisme.
 Projecte polític poc clar. Dirigents sense experiència.
Paral·lelament a aquesta iniciativa…

17.
 Centre format pels publicadors de La Veu de Catalunya
que abandonen la Unió Catalanista.
 Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner.
 Partidaris de la intervenció del catalanisme en la política i
per la via electoral.
 Bons polítics i bon programa. Poc suport social.
 Els dos grups (Unió Regionalista i Centre Nacional
Català) s’uneixen i presenten una candidatura unitària a
les eleccions del maig de 1901.
 Obtenen 4 diputats per Barcelona.

18.
 Nou grup polític fusió de la Unió Regionalista i el Centre
Nacional Català.
 La Veu de Catalunya principal mitjà de difusió.
 Primer partit no dinàstic en obtenir victòria a Barcelona.
 La Lliga Regionalista serà el gran rival dels republicans.
 Industrials, comerciants i professionals de Barcelona.
També propietaris agraris.
 La Lliga Regionalista s’oposa al sistema centralista i
corrupte de la Restauració.
 Estan a favor d’un reformisme polític que porti a
l’autonomia a Catalunya.