2. 1ª ½ s.XIX Afirmació d’un sentiment d’identitat que
porta a l’aparició del catalanisme polític.
• Reivindicació de l’autogovern de Catalunya en el si de
l’Estat espanyol.
En la configuració del catalanisme hi conflueixen:
• Reivindicacions lingüístiques i culturals.
• Realitats econòmiques i socials diferenciades.
• Actituds polítiques pròpies.
3. La Renaixença: Moviment sociocultural protagonitzat per
sectors erudits que pretenia dignificar la cultura catalana.
Objectius:
• Ús del català com a llengua literària.
• Definir els trets diferencials de
Catalunya, els que la identificaven
i li donaven una personalitat pròpia.
Moviment molt influenciat pel Romanticisme Alemany
Recerca d’un esperit que definís el poble, idelització del passat
medieval, atracció pels temes folklòrics, valoració del patrimoni
històric i arqueològic, la cultura popular…
Poca quantitat i qualitat
Castellanització
Prohibició del català (adm.
i enseny. Després del
Decret de Nova Planta
4. Els jocs Florals (a partir de 1859)
Bonaventura Carles Aribau
• La Pàtria (1833)
Joaquim Rubió i Ors
5. Progressiva industrialització que va eixamplar les
diferències polítiques entre Catalunya i la resta
d’Espanya.
• Catalunya:
Creixent urbanització i nou model social (conflictes entre burgesia i
naixent classe obrera)
• Resta de l’Estat:
Característiques pròpies d’una societat agrària
Interessos econòmics de la burgesia catalana:
• Proteccionisme
• Lliurecanvisme
Necessitat d’autonomia (poder polític propi)
6. Crítiques al caràcter fortament centralista i unitari
dels governs de l’Estat.
Els carlins:
• Promesa de retorn als antics furs.
Els Federals (republicans):
• Defensa d’una organització descentralitzada de l’Estat.
8. En els seus inicis (La Restauració) Sentiment limitat
a grups socials minoritaris, de caràcter intel·lectual i
professional.
A inicis del s.XX (El Desastre) Moviment de masses
de caràcter interclassista.
3 Opcions idelògiques:
Republicanisme Federal
Tradicionalisme catòlic
Catalanisme Romàntic
9. Abandonament dels plantejaments integristes i
antiliberals del clergat català després del reconeixement
d’Alfons XII per part de la Santa Seu.
Apropament del clergat català al catalanisme
conservador.
Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres de
les institucions eclesiàstiques de Vic.
Voluntat de cristianitzar un moviment que havia començat des
de posicions laiques.
La Veu del Montserrat.
Josep Torras i Bages (bisbe de Vic) Impulsa el
catalanisme d’arrels cristianes.
La Tradició Catalana (1892)
10. Defensa la forma republicana de govern.
No accepten la monarquia.
Partidaris del laïcisme de l’Estat.
Busca l’ampliació dels drets democràtics i socials.
Sistema Federal Repartiment de poders entre
l’Estat, les regions i els municipis.
Líder Francesc Pi i Margall.
11. Dirigent federal que trenca amb
Pi i Margall l’any 1881.
La modernització d’Espanya passava
per una república federal.
Calia trencar amb la tradició centralista i unitària de la
monarquia espanyola.
L’objectiu era implantar un Estat Català. Defensa un
catalanisme de caràcter democràtic (Lo catalanisme,
1886)
Organitza congressos catalanistes i funda el Diari Català
(1879-1881).
12. Fundat per Valent í Almirall el 1882.
S’encarregava de desenvolupar un programa reivindicatiu.
Volia crear nuclis propagandístics del catalanisme per tot
Catalunya.
1885 Redacta el memorial de greuges
Greuge m. Perjudici que hom causa a una persona en els
seus drets o interessos.
Memorial que recull els motius pels quals Catalunya es
veia agreujada. (signatura convenis comercials amb
França i Anglaterra, i intents d’unificació del Codi Civil)
13. Primer manifest polític unitari del catalanisme:
• Denunciava el centralisme.
• Defensava el proteccionisme, regionalisme i dret civil
català.
• Aproximació a la burgesia.
• Va fracassar per ser massa republicà.
• Va atraure poc a les masses populars.
Tarannà personal de Valentí Almirall i lluita contra
l’exposició Universal de Barcelona de 1888.
El 1887 els membres més conservadors del Centre Català
funden la Lliga de Catalunya.
Àngel Guimerà (escriptor), Lluís Domènech i Montaner
(arquitecte), Josep Puig i Cadafalch (arquitecte) Enric Prat
de la Riba
14. Caràcter més conservador que el projecte de Valentí
Almirall. Millor sintonia amb la burgesia catalana.
• Oficialitat de la llengua catalana
• Defensa del dret civil català
• Proteccionisme
• Política exclusivament catalanista
1887 Missatge a la reina regent Maria Cristina
demanant la plena autonomia de Catalunya.
1889 Promoure una campanya en contra del projecte
de reforma del Codi Civil.
1901 Dirigents de la Lliga de Catalunya s’integren a la
Lliga Regionalista.
15. Necessitat de coordinar el moviment catalanista. La Lliga
de Catalunya proposa la fundació d’una nova entitat.
Federació d’entitats diverses amb l’objectiu de coordinar
tots els nuclis catalanistes comarcals.
• Burgesia catalanista i conservadora.
• Suport de la Catalunya rural.
Volia propagar les idees regionalistes.
Realitzar un programa comú per a tots els grups
catalanistes.
Pretenien aconseguir un ampli autogovern per a
Catalunya.
16. 1892 La Unió celebra a Manresa una assemblea.
Aproven un programa polític que va rebre el nom de
Bases per a la Constitució Regional Catalana.
• Limitació de les competències de l’Estat central.
• Plena sobirania de Catalunya en el govern interior.
• Competència en justícia, educació, ordre públic,
encunyació moneda.
• Oficialitat de la llengua catalana.
• Càrrecs públics a Catalunya només per a catalans.
• Recuperació d’institucions catalanes com les Corts.
17. Grup polític creat per dirigents de les corporacions
econòmiques i ciutadanes de Barcelona.
Representaven la burgesia industrial i agrària.
Demanaven l’autonomia política.
Referències al regionalisme.
Projecte polític poc clar. Dirigents sense experiència.
Paral·lelament a aquesta iniciativa…
18. Centre format pels publicadors de La Veu de Catalunya
que abandonen la Unió Catalanista.
Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner.
Partidaris de la intervenció del catalanisme en la política i
per la via electoral.
Bons polítics i bon programa. Poc suport social.
Els dos grups (Unió Regionalista i Centre Nacional
Català) s’uneixen i presenten una candidatura unitària a
les eleccions del maig de 1901.
Obtenen 4 diputats per Barcelona.
19. Nou grup polític fusió de la Unió Regionalista i el Centre
Nacional Català.
La Veu de Catalunya principal mitjà de difusió.
Primer partit no dinàstic en obtenir victòria a Barcelona.
La Lliga Regionalista serà el gran rival dels republicans.
Industrials, comerciants i professionals de Barcelona.
També propietaris agraris.
La Lliga Regionalista s’oposa al sistema centralista i
corrupte de la Restauració.
Estan a favor d’un reformisme polític que porti a
l’autonomia a Catalunya.