Publicité
Publicité

Contenu connexe

Similaire à Canvi Climàtic(20)

Publicité

Canvi Climàtic

  1. Diapositives creades pels alumnes del curs d’informàtica avançada del Centre Cívic Ponent.
  2. CREAR Consum responsable i estalvi a les associacions
  3. Autobusos de REUS Felicitas Clemente
  4. PROVA PILOT • per provar l’ús del combustible Diesel-Bi d’origen 100% vegetal (mescla d’oli de girasol, soja i colza) en vehicles de motor diesel, en una experiència pilot per valorar els resultats i comprovar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental.
  5. SENSE PLUJA ACIDA Al ser el diesel-bi un combustible d’origen vegetal, les emissions de CO2 generades en el procés de combustió són absorbides en el propi creixement de les plantes vegetals productores d’aquest oli combustible i per tant, no s’incrementa el nivell de CO2 atmosfèric. Llur composició no conté sofre, per tant eviten els derivats de SO2, que provoquen la “pluja àcida”, i no s’ha d’oblidar que així es permet una diversificació energètica en el sector del transport, monopolitzada pels combustibles derivats del petroli
  6. AVANTATGES • En aquest sentit, la utilització de combustible d’origen vegetal com a carburant per a motors diesel presenta: • Avantatges energètiques: per ajudar a diversificar energèticament el sector del transport públic reduint la dependència del petroli. • Avantatges ambientals: per revaloritzar (reutilitzar) un residu no biodegradable (l’oli recuperat) i per aprofitar una font d’energia renovable i menys contaminant
  7. CONCLUSIONS • Energèticament el sector del transport depèn del 98%dels derivats del petroli, fet que suposa gairebé la meitat del consum mundial del petroli. A Catalunya el sector transport consumeix el 39% de la demanda total energètica i és el que experimenta major increment. Es en aquest context on s’insereixen aquest tipus d’iniciatives per fomentar l’ús de combustibles alternatius i realitzar actuacions de demostració sobre les possibilitats d’estalvi i diversificació energètica, i sobretot contribuir a la reducció de les emissions atmosfèriques del sector transport.
  8. AUTOBUS TRADICIONAL
  9. CREAR Consum responsable i estalvi a les associacions
  10. “BICING” -ELS CARRILS BICI- J.L. Serrano
  11. LA BICICLETA, UN BON MITJÀ DE TRANSPORT • La bicicleta és un dels mitjans de transport més eficients que hi ha. • Amb la mateixa energia que es necessita per caminar es recorre, en terreny pla, una distància tres cops més gran.
  12. BARCELONA ÉS UNA GRAN CIUTAT • Plànol de la ciutat: On vols anar-hi?
  13. BICING.COM.ES • Bicing.com.es és una comunitat de fòrums sense ànims de lucre que neix amb la finalitat de ser el punt de trobada on els usuaris i els treballadors puguin aportar les seves opinions i els seus comentaris sobre tot el que envolta el món del Bicing. • Actualment el Bicing té 190.000 abonats, que disposen d'un total de 400 estacions i més de 6.000 bicicletes. El fòrum està estructurat en diverses seccions per tal de mantenir els missatges d'una forma més ordenada. • El servei té un cost anual de 30 euros, i funciona amb una targeta magnètica que al apropar-la en qualsevol de les estacions Bicing, ens apareix el número de bicicleta que podem agafar. El temps de trajecte de forma seguida que podem realitzar de forma gratuita és de 30 minuts, si ens passem, el servei cobra 30 cèntims per cada franja de mitja hora, fins a arribar un màxim de dues hores.
  14. COM FUNCIONA • Aparcament • Pagament
  15. I A REUS? • Quan tindrem un carril bici operatiu? • Quan tindrem una ciutat més habitable? • ¡Mira què maca!
  16. ÀNIM… !!!
  17. THE END (fin)
  18. CREAR Consum responsable i estalvi a les associacions
  19. Coches eléctricos Julia Esteban
  20. ¡El coche del futuro! • El coche eléctrico es la solución tecnológica que ofrece una respuesta a aspectos como calentamiento climático, contaminación y ruido urbano, pues utiliza criterios ecológicos que tienen como objetivo minimizar el impacto en el medio ambiente.
  21. ¿Demasiada inversión? • La única diferencia entre el coche tradicional y el eléctrico es que éste último necesita recargarse, bien en casa, bien en estaciones preparadas para ello. Esto supondrá una fuerte inversión en nuestro país ya que es necesario que el conductor disponga de numerosos puntos eléctricos de recarga distribuidos a lo largo y ancho de su ciudad.
  22. ¡Beneficios!
  23. ¡Capitales implicadas! • Madrid, Barcelona y Sevilla son las tres ciudades que participan en la experiencia piloto “Movele”, para la que el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio ya ha destinado 1,3 millones de euros.
  24. ¡Menos contaminación!
  25. Fácil recarga
  26. ¡Futuro que nos espera! • Los primeros coches eléctricos llegarán el próximo año a España y se calcula que más de un millón de automóviles de estas características estarán circulando por nuestras calles dentro de cinco años.
  27. Presentació per: Misericòrdia Escoda DESFORESTACIÓ DE L’AMAZONAS
  28. PULMÓ DEL MÓN L'anomenat "pulmó del món", la selva de l'Amazònia, a Sud-amèrica, perd força a un ritme mai vist. La desforestació de la selva, per a construir-hi cultius i vendre la fusta ja ha acabat amb quasi un 20% dels set milions de quilòmetres que té aquesta reserva biològica, la més rica del món.
  29. El ritme de desforestació a la selva amazònica arriba a un nivell "mai vist" El 2007 s'ha convertit en l'any en què més arbres s'han talat a l'Amazònia brasilera. La desforestació ha provocat només en els últims cinc mesos de l'any passat la pèrdua de més de 3.200 quilòmetres quadrats de selva. Per això, el govern del president Lula da Silva ha anunciat mesures dràstiques.
  30. Mesures I • En veure que la tala d'arbres ha arribat a un nivell "mai vist", el govern brasiler ha decidit prendre mesures. El president Lula da Silva i la ministra de Medi Ambient, Marina Silva, han fet saber que, a partir del 2008, les empreses i propietaris que no respectin els límits marcats per la llei seran sancionats amb duresa. Les mesures van des de l'augment de la vigilància policial, fins a les expropiacions de terrenys als propietaris que s'hagin saltat les lleis mediambientals.
  31. Mesures II • En 36 de les 603 ciutats que formen part de l'ecosistema amazònic, quedarà prohibida la tala d'arbres per un temps indefinit. Són municipis dels estats de Mato Grosso, Pará, Rondonia i Amazones, on s'han donat els pitjors nivells de desfores- -tació durant l'any passat.
  32. Conclusions • Reduir la desforestació del nostre planeta és un dels objectius que s’ha de perseguir si es vol mitigar realment el canvi climàtic perillós. Cada hectàrea de selva o de bosc perdut significa afegir emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera terrestre.
  33. Canvi climàticCanvi climàtic PRESENTACIO A CÀRREC DE: Mª TERESA MICOLA
  34. RECICLATGE I RESIDUSRECICLATGE I RESIDUS
  35. VidreVidre • De cada kilogram d’envàs de vidre reciclat s’obté un kilogram de nous envasos. • Un kilogram d’envasos de vidre usat estalvia 1’2 kilograms de matèria primera. • Una tona d’envasos de vidre usats estalvia 130 kilograms de combustible, especialment Fuel.
  36. CartróCartró • Cada tona de cartró reciclat representa un estalvi de dos metres cúbics, 140 litres de petroli, 50.000 litres d’aigua i la emisió de 900 kilograms de diòxid de carboni.
  37. EnvasosEnvasos • El reciclatge d’envasos lleugers ens aporta els següents beneficis: – Permet estalviar energia. Una tona d’envasos de plàstic o dues tones de tetrabriks suposa un estalvi d’una tona de petroli. – També suposa reduir la contaminació de l’aigua i l’aire. – I un important estalvi de matèries primeres que
  38. Matèria OrgànicaMatèria Orgànica • Les restes orgàniques es porten a les plantes de compostatge, on es barregen amb restes vegetals triturades per tal d'iniciar el procés de compostatge. • S’obtenen 1.500 tones de compost, un adob natural de qualitat. De cada 10 kg de restes orgàniques que recollim, obtindrem 3 kg de compost de qualitat. • El compost es pot utilitzar en agricultura, jardineria o per restaurar zones degradades.
  39. Altres residusAltres residus • El tractament de la resta de residus és molt específic de cadascun d’ells. • Així doncs, podem trobar un tractament diferenciat per a neumàtics, piles, olis, mobles i un llarg etcètera.
  40. Consum responsable i estalvi a les associacions CREAR
  41. BOMBETES DE BAIX CONSUM Presentació per: Núria Tello
  42. També s’anomenen LFC (Làmpades Fluorescents Compactes)
  43. El final de les bombetes d’incandescència • A partir de l'1 de setembre del 2009 els fabricants deixaran de distribuir bombetes incandescents de 100W als comerços de la Unió Europea. L'1 de setembre del 2010 passarà el mateix amb les bombetes d’incandescència de 75W i, el setembre del 2011, amb les de 60W. Finalment, la resta de bombetes d’incandescència de menys potència no es distribuiran a partir del setembre del 2012. • Aquesta decisió es basa en l’aprovació que el Parlament Europeu va fer de la iniciativa de la Comissió Europea el mes de febrer del 2009 i en els acords de la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats del mes de juny del 2008. • Aquesta mesura té com a principal objectiu reduir el consum de llars i empreses dins del pla que inclou la reducció del 20% en consum energètic a l’any 2020.
  44. Aquest gest comporta
  45. AVANTATGES :
  46. • Gest ecològic :
  47. •Estalvi energètic : Es redueix notablement el consum elèctric consumint un 30% menys d’energia.
  48. Sostenibilitat mediambiental, L’ús d’una bombeta de baix consum, en comptes d’una tradicional, suposa una emissió de 20 quilos menys de CO2 a l’atmosfera causants de l’efecte hivernacle.
  49. Consumeixen un 80% menys que les d'incandescència i duren 10 vegades més, ja que converteixen l’energia en llum i no en calor. • La potència consumida per les bombetes d'incandescència domèstiques sol variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W (més llum), mentre que les de baix consum consumeixen només entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les d'incandescència.
  50. Com treure el màxim rendiment a les bombetes de baix consum • És convenient instal·lar-les en els punts d’il·luminació de la llar amb més hores d’encesa a l’any. Estalviareu més i la bombeta de baix consum durarà més. • És aconsellable posar-les en aquelles habitacions d'ús més continuat. L’encesa i apagada freqüent de les bombetes de baix consum redueix la seva vida útil.
  51. INCONVENIENTS :
  52. El preu Si una bombeta tradicional costa uns 60 cèntims d’euro, les altres costen entre 2 i 10 euros.
  53. • Problemes de salut
  54. – Mercuri Les bombetes "de baix consum" conténen una gran quantitat de mercuri. Si se't trenca alguna a dins de casa tindràs una concentració de mercuri a l'aire milers de vegades superior a la recomanable. El mercuri i d'altres metalls com el bari o l'alumini, causen molts problemes de salut, sobretot neurològics, ja que interfereix en les sinàpsi (connexions) entre neurones. Els efectes són falta de concentració, reducció del coeficient intel·lectual, depressió, angoixa, i fins i tot Alzheimer...). Totes aquestes malalties ténen una elevadíssima incidència en els temps actuals, degut precisament a l'elevada concentració de metalls pesants a l'entorn. És possible eliminar el mercuri i altres metalls pesants de l'organisme, però s'ha de saber com fer-ho, i els metges convencionals no ho saben. Si vas al metge adduint problemes neurològics o mentals com els esmentats, et receptaran una colla de pastilles amb més merdes químiques, quan la solució és molt més barata i senzilla, i s'ha comprovat experimentalment. – Contaminació electromagnètica Les bombetes fluorescents, malgrat que s'alimenten de la xarxa elèctrica convencional, no treballen als 50Hz nominals que aquesta proporciona, sinó a una freqüència molt més elevada. Això causa emissió de llum ultraviolada i l'anomenada "contaminació electromagnètica".
  55. En cas de ruptura… En el cas que la bombeta es trenqui a casa teva, has de prendre precaucions a fi de no tocar, ingerir ni inhalar el vapor de mercuri. Per tant has d’evacuar l’habitació i airejar-la durant almenys 15 minuts; no fer servir l’aspiradora per a recollir els trossos de la bombeta, ja que poden contenir mercuri; i, en aquest cas, usar guants de goma per recollir-los. Fent cas d’aquestes petites indicacions i consells, evitaràs qualsevol cas d’intoxicació per mercuri gasós. En tot cas, la quantitat de mercuri que conté una bombeta de baix consum és mil vegades menor a la que té un termòmetre i el risc de patir una intoxicació és força més baix.
  56. Reciclatge • Tenen una petita part de mercuri dins del tub (uns 0'003 grams) i per tant no s'han de llençar a les escombraries sinó en un punt verd com les piles i les bateries.
  57. CREAR Consum responsable i estalvi a Les associacions
  58. AEROGENERADORS Pere Pujol
  59. Definició: • Un aerogenerador és una màquina que permet transformar l'energia del vent en energia elèctrica. Històricament s'ha aprofitat l'energia del vent per diferents usos, entre els quals cal destacar els molins de vents que eren utilitzats en diferents zones per moldre gra i obtenir farina. A causa del baix preu d'altres fonts d'energia, els molins de vent es van anar abandonant, fins que darrerament la preocupació per medi ambient, i per l'efecte hivernacle han fet augmentar molt l'interès per les energies renovables, recuperant energies pràcticament abandonades com l'energia eòlica.
  60. Potència dels aerogeneradors • els aerogeneradors assoleixen potències superiors al megawatt (1000 kW), cosa que s'aconsegueix amb rotors de diàmetres superiors als 70 metres. Donat que la velocitat de punta de la pala queda limitada per problemes aerodinamics i de soroll, la velocitat de rotacio de l'eix principal és per als aerogeneradors moderns cada vegada més lenta. Els generadors asincrons estàndards tenen tres parells de pòls i han de girar forçosament al voltant de les 1500 voltes per minut (rpm), per produir corrent altern de 50Hz, amb molt poc marge de variació.
  61. CREAR CONSUM RESPONSABLE I ESTALVI A LES ASSOSIACIONS.
  62. Plaques solars Presentació per Ramona Mateu
  63. Tipos de paneles solares Haciendo una gran división podemos decir que tenemos dos clases distintas de paneles solares dependiendo del uso que le queramos dar principalmente.
  64. Tipos de paneles solares • los paneles solares para el calentamiento del agua generalmente para uso domestico o colectores solares, estos paneles solares son los que podemos ver principalmente en los tejados de nuestras casas y edificios, a través de un circuito cerrado calientan agua que es almacenada en un depósito para su posterior uso doméstico.
  65. Qué nos espera? • A partir de Enero de 2007 la instalación de estos colectores solares será de uso obligatorio en España para todos los edificios de nueva construcción, esto dará un impulso de una magnitud enorme al mercado de los paneles solares en España.
  66. Gràcies per la vostra atenció. Visualització de les diapositives creades pels alumnes del curs d’informàtica avançada del Centre Cívic Ponent.

Notes de l'éditeur

  1. Es redueix
Publicité