Reportage científic

1. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I BIOLOGIA
Silvia Mejías Tarancón
“ El que caracteritza a
l'home de ciència no és
la possessió del
coneixement o de
veritats irrefutables,
sinó la cerca
desinteressada i
incessant de la veritat ”
Karl Popper

2. ÍNDEX
1. QUÈ ÉS LA BIOLOGIA?
2. QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?
2.1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC
3. QUÈ ÉS LA CIÈNCIA?
4. ELS CIENTÍFICS
4.1.EL MÈTODE CIENTÍFIC
5. GLOSSARI

3. QUÈ ÉS LA BIOLOGIA?
Organisme viu: és una
entitat biològica unicel·lular
o pluricel·lular, animal o
vegetal, normalment capaç
de fer un cicle vital complet
de naixement, creixement i
reproducció.
La biologia (del grec «βιος» bios, vida i
«λογος» logos, estudi) és una de les ciències
naturals que té com a objecte d'estudi la
matèria viva i més específicament el seu
origen i evolució; així com de les seues
propietats (gènesi, nutrició, morfogènesi,
reproducció, patogènia, etc.).

4. MATÈRIA VIVA
• Material fisicoquímic que té un alt grau de complexitat, que
posseeix metabolisme i es autoperpetua a través del temps
• Organismes vius: gat, gos, etc
MATÈRIA MORTA
• és aquella que ha deixat de realitzar les seves funcions vitals
Això significa que aquest material ha perdut la seva capacitat
per metabolitzar i autoperpetuar-se.
Exemple: la fusta, cadàvers,
MATÈRIA INANIMADA
• La matèria inanimada és aquella que mai ha
realitzat funcions vitals.
Exemple: el plàstic, minerals, roques, etc...
CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

5. 5
LA BIOLOGIA
UNA CIÈNCIA EXPERIMENTAL
Les nines ruses “matriuska” són
un bon exemple de la tendència
generalitzada de formar grups, i
aquests incloure’ls en grups més
grans i aquests en grups molt més
grans.......com les famoses nines de
l´Est d´Europa.
D´aquesta característica no
s´enlliure el fenòmen de la
vida.

6. Podríem fer tots els nivells
d'organització que creiem
convenient. Tot es basa en
fer servir diferents
paràmetres o arribar a
diferents límits d'exigència

8. CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS
ELS ÉSSERS
VIUS ES
CARACTERITZEN
PER:
- Tots neixen, creixen i moren
- Estan formats de
substàncies
químiques
semblants
- Realitzen les
tres funcions
vitals
- Estan formats per cèl·lules (estructura més petita que pot fer les
funcions vitals)
-Funció
de
nutrició
- Substàncies inorgàniques: aigua i sals
minerals
- Substàncies orgàniques: Sucres, greixos,
proteïnes i àcids nucleics
-Funció
de
relació
-Funció de
reproducció
Consisteix en agafar informació del
medi i elaborar una resposta
- 2 tipus: asexual i sexual.
-Consisteix en obtenir una còpia
de l’individu
- Inclou digestió, respiració, circulació
i excreció
- Consisteix en agafar les substàncies
necessàries i eliminar els productes
de rebuig
- 2 tipus: autòtrofa i heteròtrofa

9. QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

10. Les necessitats humanes són aquelles coses que no tenim i que
trobem a faltar, podem distingir dos tipus de necessitats.
•Necessitats bàsiques: que són aquelles que s’han de satisfer per
sobreviure.
•Necessitats secundàries: que són aquelles que no son bàsiques però
que, en satisfer-les tindrem una vida més còmoda, més segura i més
divertida. .
Una de les característiques de l'ésser humà és la capacitat de construir eines i
objectes de tota mena per cobrir les necessitats bàsiques per sobreviure.
Alimentació
Habitatge
Sanitat
Vestit
Transport
Comunicaci
Satisfer
necessitat
s
humanes
CONSTRUCCIÓ
D’EINES I
OBJECTES
NECESSITATS HUMANES

11. La tecnologia és el conjunt de coneixements teòrics i pràctics
sobre el disseny, la fabricació i l’ús d’objectes que, degudament
ordenats i sistematitzats, serveixen per transformar la natura
amb la finalitat de satisfer necessitats humanes de caire
material.
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?
Cal conèixer el significat de …
Objecte Necessitat humana
És qualsevol element físic que ha
estat manipulat per l’ésser humà:
estris, instruments, màquines,
edificis, aparells….
Manca d’una cosa important
per viure o fer-nos la vida
més agradable:
vestit, alimentació, habitatge,
comunicacnions, transport…

12. Per exemple tenim un problema: hem de creuar un riu
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

13. Es dissenya
Es construeix
S’utilitza
Per exemple tenim un problema: hem de creuar un riu
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

14. Tècnica vs. Tecnologia
Tècnica
Habilitat per aplicar un
procediment determinat
Tecnologia
Conjunt de coneixements
teòrics que permeten
l’existència d’aquesta
tècnica en concret
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

15. TÈCNICA
Són els diferents
procediments que tenim per
fabricar un objecte.
(Es millora amb el temps i la
pràctica)
( Procediment d’un fuster
per fer cadires)
CIÈNCIA
Estudia l’entorn per
adquirir coneixements
i donar resposta als
diferents fenòmens
(Física de materials)
La Tecnologia utilitza els coneixements científics per millorar les tècniques i aconseguir
crear o millorar diferents objectes
TECNOLOGIA
Conjunt de coneixements tècnics i científics que
ens permeten construir
objectes per satisfer determinades necessitats
humanes
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

16. • Es poden descriure amb el seu nom i explicant la seva utilitat.
• Cal contestar a les preguntes:
• “Com es diu?”
• “Per a què serveix?”
• Tots els Productes tecnològics són capaços de satisfer alguna
necessitat o resoldre algun problema.
• Tos els Productes tecnològics han estat dissenyats i després fabricats
en alguna indústria.
• Els Productes tecnològics poden pertànyer a diferents àmbits segons
la utilitat que tinguin.
PRODUCTE TECNOLÒGIC
16
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

17. Un Producte tecnològic és algun objecte que ha estat dissenyat i
fabricat, que té com a finalitat satisfer alguna necessitat o
resoldre algun problema.
• Els Productes tecnològics no són
només objectes moderns de darrera
generació, sinó que existeixen des
de fa temps.
• Un cotxe del 1950 és un producte
tecnològic i un cotxe de Fórmula 1
també. La diferència és que
pertanyen a èpoques diferents.
PRODUCTE TECNOLÒGIC
17
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

18. Quins són els principals problemes que origina la fabricació de grans quantitats de
productes ?
1. La contaminació
2. L’acumulació de residus industrials tòxics
3. Reducció de recursos naturals
4. Esgotament de fonts d’energia
EL MEDI AMBIENT
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

19. PROCÉS TECNOLÒGIC
Construcció
d’un objecte
La Tecnologia pretén resoldre necessitats humanes i per tant el
resultat dels objectes és important. Això fa que calgui seguir un
procés ordenat que anomenarem procés tecnològic
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

20. La tècnica és el conjunt de coneixements i habilitats
necessaris per fabricar o construir objectes útils.
La tecnologia és el conjunt de coneixements tècnics,
científicament organitzats, que ens permeten obtenir
productes capaços de satisfer necessitats humanes.
El procés tecnològic és el mètode de treball propi de
la tecnologia i consisteix en un conjunt ordenat
d’accions que es fan per satisfer una necessitat.
Necessitat
Procés
tecnològic
Solució
20
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?
PROCÉS TECNOLÒGIC

21. Necessitat
Projecte
Construcció o
fabricació
Avaluació
21
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?
PROCÉS TECNOLÒGIC

22. PROCES TECNOLÒGIC
Mètode de treball que consta d’una sèrie
d’etapes ordenades que calen seguir per
elaborar un objecte i satisfer una necessitat.
Ciències Tècniques
Procés
Tecnològ
ic
Experiències
SolucióNecesitat
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

23. FASES DEL PROCÉS TECNOLÒGIC
d’idees
Projecte
Fabricació
Avaluació
PositivaNegativa
Disseny
Avaluació
Investigació i
recerca
Selecció
millor idea
Fabricació
Detectar la
necessitat
Generació Planificació
producció
QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA?

24. ALGUNES QÜESTIONS PER COMENÇAR…
• Què és la ciència?
• Com es fa la ciència?
• Hipòtesi, lleis, teories... és el mateix?
• Podríem viure sense la ciència?
• La ciència ha millorat la vida dels éssers
humans?
• Ciència i tecnologia... van de la mà?
• És necessari tenir coneixements de ciència?
• Ciència i religió... poden anar unides?

25. EL DICCIONARI DIU:
ciència
(del lat. Scire = saber; Scentia)
1. f. Conjunt de coneixements obtinguts
mitjançant l'observació i el raonament,
sistemàticament estructurats i dels que es
dedueixen principis i lleis generals.
2. f. Saber o erudició.
3. f. Habilitat, mestratge, conjunt de
coneixements en qualsevol cosa.

26. I QUE NO DIU EL DICCIONARI ÉS:
• El més gran llegat de la Humanitat.
• L'única manera fiable i vàlida de conèixer
el nostre món, l'Univers, la vida, la matèria
... Autèntica cultura.
• La forma oficial de ser curiós.
• Un preciós repte.
• Un gran desafiament.
Això és la Ciència.

27. ELS TRETS CARACTERÍSTICS DE LA CIÈNCIA I
1.- El coneixement científic és fàctic: La ciència
estudia fets. Establir els fets és el primer estadi del
coneixement científic.
2.- El coneixement científic transcendeix els fets: la
ciència va més enllà de la simple descripció dels fets.
3.- La ciència és analítica: la ciència s'apropa al
coneixement des de l'anàlisi de totes les parts. L’anàlisi
de cadascuna de les parts d’un fenomen ens permet
comprendre la seva relació interna o síntesi.
4.- La investigació científica és especialitzada: és una
conseqüència de l’enfocament analític.
5.- És clara i precisa: la ciència, a diferència del
coneixement popular defineix els conceptes sense
ambigüitat

28. ELS TRETS CARACTERÍSTICS DE LA CIÈNCIA II
6.- És comunicable: no és un llenguatge privat sinó
públic i l’ha de poder entendre tothom que hagi estat
ensinistrat.
7.- És verificable: ha d’aprovar l’examen de
l’experiència. Sense superar proves en contra que posin
en qüestió les conseqüències particulars i concretes de
les hipòtesis generals no hi ha coneixement científic.
8.- És metòdica: mai no és erràtica sinó planejada. I té
un mètode propi: el mètode científic.
9.- És sistemàtic: la ciència és un sistema d’idees
connectades lògicament entre elles.

29. ELS TRETS CARACTERÍSTICS DE LA CIÈNCIA III
10.- És general: la ciència busca les pautes generals per
explicar els fets singulars.
11.- És legal: busca lleis i les aplica.
12.- És explicativa: la ciència procura donar explicació a
perquè passen els fets i com passen. La ciència pretén
ser entesa.
13.- És predictiva: transcendeix els fets imaginant com
pot haver estat el passat i com podrà ser el futur.
14.- És oberta: no reconeix barreres a priori que limitin el
coneixement. Si un coneixement no és refutable no
pertany a l’àmbit de la ciència.
15.- És útil: perquè busca la veritat, la ciència és eficaç
en tant que provisió d’eines que poden ser aplicades per
al bé i per al mal.

30. CIENTÍFICS PER LA CIÈNCIA
• Els científics construeixen la Ciència: en els seus
laboratoris, amb les seves bates, els seus
experiments i els seus equips, la Ciència no s'atura..
Ser científic és investigar.
• Els científics ensenyen la Ciència: les nostres
universitats i instituts i formen als futurs
professionals de la Ciència perquè aquesta no
s'aturi. Ser científic és ensenyar ciència.
• Els científics comuniquen els seus resultat entre
ells: la Ciència és una obra col·lectiva. El treball en
grup és fonamental. Ser científic és divulgar la
Ciència.

31. CIÈNCIA = VERITAT ABSOLUTA ?????
Cal tenir en compte que la ciència no garanteix la
veritat absoluta: allò que la comunitat científica accepta
en un moment determinat pot acabar sent rebutjat.
• Una creença es pot considerar justificada quan el que
afirmem ho defensa la ciència del nostre temps.
• Al llarg del seu desenvolupament, la ciència ha
demostrat tal grau de fiabilitat que se la considera una
font de saber, malgrat que en sentit estricte no ho
sigui, perquè no ens garanteix la veritat absoluta.

32. VÍDEO QUE ENS PARLA SOBRE EL MÈTODE
CIENTÍFIC
El mètode científic és un procediment en etapes que s’utilitza per
determinar quina és la resposta a qualsevol pregunta científica. A
continuació trobareu un vídeo amb els passos d’aquest mètode.

36. 1. OBSERVACIÓ: es pot dur a terme
a la natura o en un medi no natural.
L'observador intenta entendre tot el
que passa i detecta algun aspecte
que es desconeix, és a dir,
l'observador s'ha fet una pregunta
de la qual no en sap la resposta.
D'aquesta forma l'observador ha
arribat al plantejament d'un
problema que s'ha de resoldre o, dit
d'una altra manera, a la formulació
d'una pregunta que cal contestar.
ETÀPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

37. 2. ESTABLIMENT D'HIPÒTESIS:
Aquesta etapa consisteix en
imaginar possibles respostes a
la pregunta anterior.
De totes les hipòtesis que
l'observador es pot plantejar, hi
hauran algunes menys vàlides o
que tenen menys possibilitats,
per tant se'n selecciona una
que sigui creïble.
ETÀPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

38. 3. ELABORACIÓ D'EXPERIMENTS:
Aquesta etapa consisteix en
dissenyar i fer una sèrie
d'experiments que donin resultats
que puguin servir per confirmar o
descartar la hipòtesi inicial.
Els experiments han d'estar
dissenyats de tal forma que només
han de dependre d'una sola variable,
perquè si depenguessin de dues o
més variables, seria impossible saber
quina és la que hi ha influït.
ETÀPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

39. LES HIPÒTESIS ES COMPROVEN AMB
EXPERIMENTS
Un experiment és una estratègia que es projecta per tal de demostrar
una hipòtesi.
Els experiments per tal de resultar valuosos han de complir:
1. VALIDESA: Obtindrem resultats negatius si la hipòtesi no és vàlida, i
resultats positius quan aquesta hipòtesi és vàlida. Un experiment que no
permet descartar res, que accepta igualment A i no-A, no és vàlid.
2. REPLICABILITAT: Cal que diferents observadors puguin arribar als
mateixos resultats de forma independent en fer la mateixa experiència.
3. VERIFICABILITAT INTERSUBJECTIVA: Cal que hi hagi acord entre
partidaris i crítics d’un experiment respecte als criteris utilitzats per a la
seva verificació. Això és el que s’anomena ‘consens científic’.
4. SIMPLICITAT: (també anomenada ‘llei d’Ockham’ o principi d’elegància).
Entre dues explicacions d’un experiment sempre resulta preferible la més
senzilla.

40. •A vegades aquesta part experimental es
fa al laboratori, també hi pot haver treball
de camp amb recollida de mostres o
enquestes.
•En aquest cas hi ha d'haver un àrea
mínima de mostratge o un volum mínim
de mostra que sigui suficientment
representatiu.
•És important analitzar més d'una mostra
de cada punt, és a dir realitzar rèpliques.
•El resultat en les rèpliques haurà de ser
similar o igual. Si es realitza un treball
quantitatiu , s'agafarà la mitjana dels
valors.
ETÀPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC
La variable independent és
la que determina
l'investigador i la variable
depenent, la que varia a
conseqüència de l'anterior.

41. 4. ANÀLISI DELS RESULTATS:
Aquesta etapa consisteix en
recollir els resultats, els seu
estudi estadístic la valoració
d'aquests.
Generalment es fa una
comparació dels resultats
obtinguts amb els que caldria
esperar si fos certa la hipòtesi
plantejada.
ETÀPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

42. 5. CONCLUSIONS: Interpretació
del significat dels resultats
respecte a l'acceptació o no de
la hipòtesi plantejada.
Quan una hipòtesi ha estat
repetidament verificada per
l'observació i l'experimentació,
es pot procedir a enunciar una
teoria.
ETÀPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

43. APORTACIONS DE LA CIÈNCIA

44. “La primera
gran virtud
de l’home va
ser el dubte i
el primer
gran defecte
la fe”
Carl Sagan

45. GLOSSARI I
• CIÈNCIA: Conjunt de coneixements sobre el món obtinguts per mitjà del
mètode científic
• CONCEPTES CIENTÍFICS són els termes propis i especialitzats del
vocabulari d’una ciència. El llenguatge científic és precís, poc ambigu i el
seu significat no sempre coincideix amb el del llenguatge col·loquial (p.
ex. energia, àcid, pressió, pes...)
• HIPÒTESI: és una proposició, una resposta provisional que es pot
verificar o negar científicament mitjançant un experiment o
l'observació. Una hipòtesi prediu que si passa X en la condició H, la
conseqüència hauria de ser N; i ho fa basant-se en dades empíriques
fiables i verificades prèviament.
• LLEI: Una llei científica és una hipòtesi verificada, sigui per un
experiment o per un càlcul. Tota llei científica ha de tenir caràcter
universal, és a dir, ha de permetre explicar de la mateixa manera tots els
fenòmens de la mateixa classe. L’objectiu de tota ciència és elaborar
lleis

46. • TEORIA: Moltes lleis sovint estan emparentades, és a dir, tenen relació
entre elles. Quan una sèrie de lleis científiques són congruents entre si,
és a dir, quan s’estableix una mena de xarxa consistent de lleis que no
tenen contradiccions entre elles es parla de teoria científica.
• PARADIGMA: Conjunt de teories, lleis, mètodes d’investigació i criteris
de validació que, en un moment concret de la història, la comunitat
científica dóna per bons. Apareixen paradigmes alternatius (científics
discordants amb el paradigma acceptat). Cada sector defensa el seu
paradigma, fins que un triomfa (és acceptat per la majoria de la
comunitat científica).
• Revolució científica: Canvi d’un paradigma a un altre.
GLOSSARI II

47. Moltes gràcies per la vostra
atenció!!!!
47Silvia Mejías