Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011. Les Sessions de l'Agència, 17 de març de 2015 Glòria Perez, Sara Trujillo i Carme Borrell

1. Les politiques favorables a la família
i la salut i les conductes de salut
en les mares sense parella
en l’estat espanyol, 2003-2011.
Glòria Perez, Sara Trujillo y Carme Borrell
Sessions de l’Agència 17/03/2015

2. 1. Les polítiques favorables a la família:
Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades
amb la salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.

3. 1. Les polítiques favorables a la família:
Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades
amb la salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.

4. Fecunditat a Europa.
Font: Eurostat, 2012
Nombre de nascuts vius (mitjana per dona en edat fèrtil).

5. El context polític.
Model del “sud” de l’Estat de Benestar (Ferrara, 1996):
 Menor despesa en protecció social (% del PIB) al 2012
(European social statistics, 2014):
 Estat espanyol (25,9%)
 Mitjana de la UE-27 (29,5%)
 Irlanda (32,5%) Finland (31,2%).
 Menys accés de les dones al mercat de treball, major
precarietat i major part de les tasques de la llar (Connell, 2009).
 La família principal proveïdor de serveis d'assistència social,
incloent la cura en la infància.
 Divisió tradicional: els homes com a suport de la família i les
dones com a cuidadores (Haas, 2003).
 La maternitat representa una barrera per les oportunitats
d'ocupació i de carrera professional de les dones (Haas, 2003).

6. Protecció social a la família.
Font: Eurostat, 2012
Percentatge de protecció social dedicada a la família.

7. Desenvolupament de les politiques
favorables a la família.
Cinc polítiques favorables a la família que es consideren les
més importants per a la igualtat de gènere (Ray, 2009):
1. Generositat en els drets materns/paterns.
2. Quotes intransferibles de llicència per els pares.
3. Cobertura universal ens drets materns/paterns.
4. Estructures de finançament compartit amb empresaris.
5. Flexibilitat d'horari en el treball.

8. 1980 1989-1999 2007 2009*
Permís de les
mares
14 setmanes
remunerades
16 setmanes
remunerades
₌ ₌
Permís dels
pares
2 dies ₌
La mare pot
transferir 4
setmanes al pare
13 dies // TP=15
dies
4 setmanes*
Lactància Mares:
1995: ½ hora
1999: 1 hora
₌
Mares o pares:
Hores
acumulades(≈ 1
mes i mig)
Altres Excedència 3
anys
1999: « Jornada
laboral si
discapacidad o <
6 años
« Jornada
laboral si < 8
años
« Jornada
laboral per
malaltia en
menors*
* No ha entrat en vigor; TP: treballador administració.
Generositat en els drets materns
i paterns: Estat espanyol.

9.  Permís de maternitat cobreix el 67% del total de
naixements al 2010 (Escobedo, 2012).
 En les adopcions els pares comparteixen el permís en un
(27,5% en 2005) i al voltant del 2% en els naixements
(2011).
Cobertura del permís
de maternitat i paternitat.

10. 1974 1989 2002
Permis parental
(parental leave)
6 mesos 15 mesos 16 mesos.
Es reserven 2 mesos
per el pare i la mare
obligatòriament.
Es pot allargar fins els 8
anys
Retribució 90%* 65% **
Generositat en els drets materns
i paterns: Suècia.
*Fins a 1994; ** Fins 2010

11. 1. Les polítiques favorables a la família:
Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades
amb la salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.

12.  Arreu del mon, les llars monoparentals estan formades per
dones amb fills a càrrec.
 Les mares sense parella és un dels col·lectius més
vulnerables i desfavorits en molts països: Suècia, Gran
Bretanya o Itàlia (Burstrom B, 2010; Puig V, 2011).
 Son dones amb major risc de pobresa, d'atur i l'exclusió
social.
Atur de les dones : 27% en 2013
 El nombre de llars amb mares sense parella ha crescut a
l’Estat Espanyol (Eurostat, diversos anys).
2001: 1% al 2012: 2,8% (Suècia, 2006: 22%)
Les mares sense parella.

13. Font: Diderichsen F, Evans T, Whitehead M. The social basis of disparities in health. In: Evans T et al., eds.
Challenging inequities in health. New York, Oxford UP, 2001
Marc conceptual.
Differential
exposure
Differential
vulnerability
Differential
consequences
Differential
exposure
Differential
vulnerability
Differential
consequences
Differential
exposure
Differential
vulnerability
Differential
consequences

14. Marc conceptual.
Font: Basat en Diderichsen et al., 2001. Reynolds et al., 2007. Projecte Eurothine
DESIGUALTATS
SOCIALS EN
SALUT
CONTEXTO POLÍTICO Y SOCIAL
MALA salut i
conductes
relacionades
POSICIÓ
SOCIOECONÓMIC
A INDIVIDUAL
MODEL FAMILIAR RESULTATS DE
SALUT
Alta posició SE
Recursos individuals:
⇑ Ingressos
⇑ qualificació
Classe social no
manual
Mares SENSE parella
Sustentadores
i No Sustentadores
Baixa posició SE
Recursos individuals:
⇓Ingressos
⇓ Qualificació
Classe social manual
Mares AMB parella
BONA salut i
conductes
relacionades amb
la salut
Estat del
Benestar
Polítiques
recolzament a
les dones
Polítiques
favorables
família
II
I
III IV
Estratificació
social
Exposició
diferencial
Vulnerabilitat
diferencial Conseqüències
diferencials
Polítiques
reducció
desigualtats
mares
Mecanismes que generen desigualtats

15. La salut de les mares
sense parella.
Les mares sense parella tenen:
 Pitjor estat de salut (Witvliet, 2014),
 Major ansietat i problemes de son (Baker, 2002),
 Major freqüència de problemes de salut mental i de
depressió (Chatterji, 2012),
 Pitjors conductes relacionades amb la salut, com el
tabaquisme, consum d’alcohol i drogues, (Sperlich, S
2014),
que les mares que viuen amb una parella.

16. Objectius de l’estudi.
1. Descriure l’evolució de la salut i les conductes
relacionades amb la salut de les mares sense parella en
relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys
2003 i 2011.
2. Descriure les desigualtats en salut i en les conductes
relacionades amb la salut de les mares sense parella en
relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys
2003 i 2011 segons:
- La classe social de les dones.
- La activitat laboral de les dones.

17. Resum de la metodologia
d’estudi
 Estudi transversal de dues enquestes nacionals de salut (2003 i
2011). Ministerio de Sanidad, Políticas Sociales e Igualdad i Instituto Nacional de Estadística.
 Es seleccionen les dones que son mares 16-64 anys de fills ≤ de
18 anys:
Nombre de casos 2003: 2982.
Nombre de casos 2011: 2955.
 Variables:
- Salut i conductes de salut.
- Tipo de maternitat:
1) Mares AMB parella (casades o conviuen) (n2003=2502; n2011=2499).
2) Mares SENSE parella sustentadores de la llar (n2003=429; n2011=346).
3) Mares SENSE parella NO sustentadores de la llar (n2003=51; n2011=110).
- Classe social ocupacional: manual i no manual.
- Actives: Treball remunerat i atur (17,3%; 26,5%).

18. 83,9 84,6
14,4 11,7
1,7
3,7
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Descripció de la distribució del tipus de
maternitat, estat espanyol 2003-2011.

19. 20,9
36,5
29,1
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Prevalença de mala salut mental
segons tipus de maternitat, estat
espanyol 2011.

20. 29,1
40,8
43,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Prevalença de consum de tabac
segons tipus de maternitat,
estat espanyol 2011.

21. Desigualtats de classe social en la mala
salut percebuda segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2011.
13,8
25
16,3
32
13,3
18,5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parella
sustentadores
Mares sense parella
No sustentadores
2011
13,8
25
16,3
32
13,3
18,5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parella
sustentadores
Mares sense parella
No sustentadores
2011

22. Desigualtats segons activitat laboral en
la mala salut mental segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2011.
17,5
24,9
30,3
47
8,3
38,8
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Treball
remunerat
Atur Treball
remunerat
Atur Treball
remunerat
Atur
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parella
sustentadores
Mares sense parella
No sustentadores

23. 7,1
11,4
7,5
14,5
3,9
16,4
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Evolució de la prevalença de patir
malalties cròniques (1 o més) segons
tipus de maternitat, estat espanyol
2003-2011

24. 6 6
9
11
7,8
11
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Evolució de la prevalença de dormir
< 6 hores al dia segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2003-2011.

25. Desigualtats de classe social en la mala
salut percebuda segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2003.
20,9
13,8
29,5
25
17
16,3
42,2
32
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella
Mares sense parella
sustentadores
2003
2011

26. Conclusions
Les polítiques favorables a la família: Drets
materns i paterns a l’estat espanyol.
1. El permís per maternitat es manté inalterable des de fa
dècades.
2. Millores com el temps de lactància o l’augment de permís
patern són insuficients.
3. Les 5 politiques favorables a les família estan per
desenvolupar.
Les 5 politiques favorables a la família:
- Generositat en els drets maternals/paternals.
- Quotes intransferibles de llicència per els pares.
- Cobertura universal ens drets maternals/paternals.
- Estructures de finançament compartit amb empresaris.
- Flexibilitat d'horari en el treball.

27. 1. Les mares senes parella (sustentadores o no) tenen pitjor salut
percebuda, salut mental i pitjors conductes relacionades amb
la salut que les mares amb parella.
2. Evolució:
 La presencia de trastorns crònics i les hores dedicades a dormir
empitjoren en les mares.
 La percepció de la salut i el consum de tabac millora en les mares.
3. Desigualtats en salut:
 Les mares sense parella de classe social desafavorides o a l’atur són les
que tenen pitjor salut i conductes relacionades amb la salut.
 Es mantenen les desigualtats en salut per tipus de maternitat, per
classe social i ocupació.
Conclusions
La salut i les conductes relacionades
amb salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.

28. MOLTES GRÀCIES