Tendències de les desigualtats en l'ús del preservatiu en adolescents de Barcelona. Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens i Anna Pérez Hàbits alimentaris dels adolescents després de l'inici de la crisi econòmica Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier Bartoll, Francesca Sànchez i Mª José López Els divendres de Lesseps, 20 de març de 2015

1. Tendències de les desigualtats en l’ús del preservatiu en
adolescents de Barcelona.
Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens, Anna Pérez.
Hàbits alimentaris dels adolescents després de l’inici de
la crisi econòmica.
Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier Bartoll, Francesca
Sànchez i Mª José López
20 de març de 2015
Els Divendres de Lesseps
Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció (SAMI)
Servei de Sistemes d’Informació Sanitària (SESIS)

2. ENQUESTA FRESC:
Monitorització de Factors de Risc en Escolars de
Barcelona
Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció (SAMI)
Servei de Salut Comunitària (SESAC)
Servei de Prevenció i Atenció a les Dependències
(SEPAD)
Servei de Programes i Intervencions Preventives (SPIP)
Servei de Sistemes d’Informació Sanitària (SESIS)

3. Curs 1986-1987:
Enquesta (FRISC) a escolars
de 10 i 14 anys (5è i 8è d’EGB)
• Tabac
• Alcohol
• Drogues
• Exercici físic
Factors de Risc en ESColars de Secundària
(FRESC)

4. 1987 1992 1994 1996
1998 - 2001 2004 2008 2012
Edicions FRESC

5. 1987
1r (12-13)
2n (13-14)
3r (14-15)
4t (15-16)
2n (17-18)
Curs (edat) dels escolars estudiats
E
S
O
BATX
CFGM
5è EGB
UEC (12-16)
1992 1994 1996 1998-2001 2004 2008
UEC: Unitat d’Escolarització Compartida
PQPI (16-21)
PQPI: Programa de Qualificació Professional Inicial
2012

6. Problemes de salut estudiats
Als 14-16-18 anys:
- Tabac (1987)
- Alcohol (1987)
- Altres drogues (1987)
- Estats d’ànim i relacions amb els altres (2001)
- Violència i assetjament (2004)
- Temps de lleure (1996)
- Alimentació (2001)
- Seguretat vial (1996)
- Pes i alçada (2008)
- Exercici físic (2012)
Només als 16-18 anys:
- Sexualitat (1996)
- Assetjament sexual (2008)
Comportaments i factors de risc estudiats

7. Objectiu general
Conèixer els comportaments i actituds relacionats amb la salut
dels joves escolaritzats de la ciutat de Barcelona, per tal
d’orientar i avaluar les intervencions i polítiques preventives
Objectius específics
 Monitoritzar les tendències en els principals comportaments i factors
de risc dels joves
 Identificar problemes de salut emergents
 Investigar factors associats a determinats comportaments de risc
Objectius de l’enquesta FRESC

8.  Disseny
• Estudi transversal (enquesta FRESC)
 Població d’estudi
• Alumnes de la ciutat de Barcelona
• 2n ESO (13-14 anys)
• 4t ESO (15-16 anys)
• 2n Batxillerat i CFGM (17-18 anys)
Mètodes FRESC

9.  Selecció i mida de la mostra
• 1.000 alumnes per curs acadèmic
• Mostreig aleatori per conglomerats *
- Titularitat del centre (públic, concertat, privat)
- ICEF (baix, mig i alt)
• Unitat mostral: AULA
• Esperant un 20% de “no resposta”
 Recollida de dades
• 2n trimestre curs escolar
• Qüestionari auto-contestat en horari lectiu
• Personal ASPB
* www.randomizer.org

10. Tesines MSP
Tendències de les desigualtats en l’ús del preservatiu en
adolescents de Barcelona. Laia Alvarez
Hàbits alimentaris dels adolescents després de l’inici de la
crisi econòmica. Teresa Arechavala

11. Hàbits alimentaris dels adolescents després de
l’inici de la crisi econòmica
Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier
Bartoll, Francesca Sànchez i Mª José López

12. Antecedents
• La prevalença del sobrepès i l’obesitat en els adolescents
espanyols és del 17% i 8,5% respectivament1
• S’associen amb malalties cardiovasculars durant l'edat adulta2
i,
entre els factors de risc, destaquen els hàbits alimentaris.
• La crisis econòmica pot haver
modificat els hàbits alimentaris
d’aquesta població.
• Els adolescents poden ser una
població vulnerable
1. Sánchez-Cruz J-J, Jiménez-Moleón JJ, Fernández-Quesada F, Sánchez MJ. Prevalence of child and youth obesity in Spain in 2012. Rev Esp
Cardiol. 2013;66(5):371-6
2. Park MH, Falconer C, Viner RM, Kinra S. The impact of childhood obesity on morbidity and mortality in adulthood: a systematic review. Obes Rev
Off J Int Assoc Study Obes. noviembre de 2012;13(11):985-1000

13. Justificació
 Els hàbits alimentaris inadequats durant l’adolescència poden
condicionar la salut en etapes posteriors
 Es disposa de pocs estudis en referència a la freqüència de
consum d’aliments en adolescents durant èpoques de crisis
 L’enquesta FRESC disposa de dades sobre els hàbits
alimentaris dels adolescents de Barcelona després de l’inici de
la crisis

14. Objectius
Descriure els hàbits alimentaris i l’Índex de Massa Corporal (IMC) dels
adolescents escolaritzats (16- 18 anys) a Barcelona en el 2012 (després
de l’inici de la crisis econòmica), y comparar l’IMC del 2012 amb el del
2008, abans de l’inici de la crisis.
• Analitzar possibles canvis en la prevalença de l’excés de pes
com a indicador de salut entre el 2008 (abans del inici de la crisis
econòmica) i el 2012 (durant la crisis econòmica).
• Descriure els patrons de consum i la presa de l’esmorzar a partir
de les freqüències de consum i el compliment de les
recomanacions alimentàries en els adolescents l’any 2012.

15. Mètodes
Diseny:
Estudi descriptiu observacional (2008 i 2012)
Població d’estudi:
Estudiants matriculats a 2n ESO (13-14 anys) i 4t ESO (15 -16 anys), 2n de
Batxillerat i CFGM (17-18 anys) de centres educatius de la ciutat de Barcelona.
Fonts d’informació
Enquesta FRESC 2008 i 2012 hàbits alimentaris i recollida objectiva del pes i
talla

16. Variables dependents
Consum d’aliments
• Freqüència de consum (mai, setmanalment, diari)
• Compliment de les recomanacions (menys del
recomanat, recomanat o més del recomanat)
Esmorzar abans de sortir de casa
• Freqüència de consum (mai, setmanalment, diari)
Índex de massa corporal (WHO BMI z-scores)
• Excés de pes (sobrepès i obesitat)
Aliments de consum
Pa
Hidrats de
carbó
Arròs o pasta
Patates o yuca
Cereals
Amanida o
verdura crua Fruites i
verduresVerduras cocidas
Fruita
Llegums
Carn vermella
Carn blanca
Peix
Ous
Làctics
Fruits secs
Embotits
Refrescos
Dolços
Pastes
No
recomanats
Postres làctics
Patates Xips

17. Variables independents
• Sexe
• Curs acadèmic: 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat
• Nivell Socioeconòmic de l’alumne (Family Affluence Scale)
• Titularitat de l’escola
- pública
- privada / concertada
• Any de l’enquesta: 2008 i 2012

18. Anàlisi de dades
• Excés de pes segons edició de l’enquesta, FAS i
sexe
• Freqüència de consum segons curs i sexe
• Compliment de les recomanacions alimentàries
segons FAS i sexe

19. Resultats

20. Característiques sociodemogràfiques de la mostra.
Enquesta FRESCa
2008 i 2012. Barcelona
a. Informe FRESC
(Factores de Riesgo en
ESColares), 2008 y 2012,
Barcelona, España.
b. Test CHI2 para variables
categóricas y test U--
Mann Whitney para
variables continuas.
c. Family Affluence Scale:
indicador
socioeconómico
individual.
b
c
b

21. Evolució de l’excés de pesa
segons curs, sexe i
FASb
. Enquesta FRESCc
2008 i 2012, Barcelona
*
*
a. L’excés de pes està format pel sobrepès i l’obesitat.
b. Family Affluence Scale: indicador socioeconòmico individual
c. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars), 2008 i 2012, Barcelona, Espanya.
Test CHI2 amb significació <0,05

22. Freqüència de consum “d’aliments no saludables”
segons sexe i curs. Enquesta FRESCa
2012
a. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona, Espanya.
Test CHI2 amb significació <0,05

23. Freqüència de consum de fruita i verdura segons
sexe i curs. Enquesta FRESCa
2012.
a. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona, Espanya.
Test CHI2 amb significació <0,05

24. Freqüència de la presa de l’esmorzar segons sexe
i curs. Enquesta FRESCa
2012.
a. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona, Espanya.
Test CHI2 amb significació <0,05

25. Nois
Prevalença d’adolescents que compleixen les
recomanacions alimentaries segons sexe i FAS.
Enquesta FRESCa
2012, Barcelona
Noies
Nois Noies
Nois Noies
a.Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona,
Espanya.
Test CHI2 amb significació <0,05

26. Limitacions i fortaleses
Limitacions Fortaleses
• El qüestionari no va ser
dissenyat específicament per
aquest estudi
• Qüestionari no validat
• Biaix d’informació
• Informació
autoreportada
• Memòria
• La mostra és representativa
• El Pes i la talla estan recollits
objectivament i permet
comparabilitat
•Aporta informació sobre la
freqüència alimentaria durant
la crisis

27. Conclusions
• El consum de verdures i fruites és més gran en noies que en nois, mentre
que el consum d’aliments poc saludables és més gran en nois.
• Menys del 50% dels adolescents compleix les recomanacions
• El compliment de les recomanacions en el consum d’ous, carn vermella i
refrescos segueix un gradient socioeconòmic, sent les persones de nivell
socioeconòmic més desafavorit qui segueixen més les recomanacions en
relació al consum de proteïnes però menys en el consum d’aliments poc
saludables.
• La prevalença d’excés de pes és més gran en els alumnes d’ESO que en
els de batxillerat, i també és més elevada en nois que en noies.
• Les noies de nivell socioeconòmic més desafavorit que cursen Batxillerat
presenten un augment de l’excés de pes entre el 2008 i el 2012, mentre
que les noies del NSE afavorit i ESO presenten una disminució.

28. Conclusions
• Importància de monitoritzar hàbits alimentaris i l’IMC a
llarg plaç després de l’ inici de la crisis
• Els resultats observats recolzen la implementació de
polítiques públiques orientades a reduir les desigualtats
socials

29. Tesines MSP
Tendències de les desigualtats en l’ús del preservatiu en
adolescents de Barcelona.
Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens, Anna Pérez.

30. Antecedents
El preservatiu és el mètode més efectiu a l’hora de prevenir infeccions de
transmissió sexual i embarassos no desitjats (Holmes et al., 2004).
 Accessibles i fàcils de fer servir.
Factors associats al baix ús de preservatiu:
 Ingesta d’alcohol i/o drogues il·legals (Gómez et al., 2007; Poulin et al.,
2001).
 Freqüents relacions sexuals i elevat nombre de parelles sexuals
(Beadnell et al.,2005).
 Manca de negociació del mètode (Stone et al.,2002).
 Actitud negativa envers comprar i utilitzar preservatius (Bermúdez et al.,
2011).
Eixos de desigualtat:
 Edat (relacions estables) (Faílde Garrido et al.,2008).
 Primera relació sexual (Stone et al.,2002).
 Gènere
 Noies: Relacions més estables (Teva et al.,2009; Faílde et al, 2008; Van
Empelek & Kok, 2006).
 Nivell socioeconòmic familiar (Ruiz Muñoz et al., 2011).
 Barri de residència (Hoyos et al., 2001).
 País d’origen (Puente et al., 2011).

31. Tendències en l’ús de preservatiu (≈90’ - ≈2010’).
 Països que mostren una millora i altres un empitjorament.
 Canadà augmenta l’ús de preservatiu (Rotermann, 2012).
 Nova Zelanda (Clark et al, 2013), Estats Units (Kann et al, 2012)
disminueixen l’ús del preservatiu.
Tendències en les desigualtats socioeconòmiques:
 USA, anys 90’: la prevalença d’ús de preservatiu va
augmentar en tots els NSE, però mantenint les desigualtats
(Besharov, Gardiner, 1997).
 Suècia, 1981-2001: la prevalença d’ús de preservatiu va
augmentar en tots els NSE, sense presència de desigualtats
(Lindh et al, 2009).
A Espanya…
 Disminució de l’ús del preservatiu en persones de 15 a 24 anys
entre 2004 (79,4%) i 2012 (68,6%) (Moreno et al, INJUVE 2012).

32. Justificació
Descriure les tendències en l’ús del preservatiu segons el nivell
socioeconòmic en adolescents de 17 a 19 anys escolaritzats a
Barcelona en els anys 2004, 2008 i 2012.
Es coneixen els factors associats a l’ús del preservatiu.
S’han descrit les desigualtats en l’ús del preservatiu en
l’adolescència.
No s’ha estudiat si l’ús de preservatiu ha augmentat o disminuït
segons nivell socioeconòmic.
Objectiu

33. Metodologia
Disseny:
 Estudi transversal de tendències, 2004, 2008 i 2012.
Població:
 Adolescents 17-19 anys, estudiant 2n de batxillerat i cicles
formatius en centres de Barcelona.
Font d’informació:
 Enquestes FRESC.
2004: 752 (72,4% respostes)
2008: 786 (84% respostes)
2012: 1092 (82,5% respostes)
 Total: 2630 alumnes.
59,7% havia mantingut
relacions sexuals
alguna vegada
2004: 416 alumnes
2008: 504 alumnes
2012: 650 alumnes
Total: 1570 alumnes.

34. Ús del preservatiu en l’última relació sexual.
“¿Quin mètode vas fer servir en la teva última relació sexual amb penetració?
- Píndola anticonceptiva, preservatiu, diafragma, DIU, càlcul de data, espermicides, marxa enrere, altres”.
Variable dependent
Consum d’alcohol o drogues previ a última relació sexual: sí/no.
Haver comprat preservatius alguna vegada: sí/no.
Freqüència de les relacions sexuals: més d’una vegada a la setmana, una vegada o menys a la setmana.
Haver rebutjat una relació sexual per no poder utilitzar el preservatiu: sí/no.
Haver utilitzat la píndola postcoital: sí/no.
Haver quedat/deixat embarassada: sí/no/no ho sé.
Variables explicatives
Sexe: masculí o femení.
Nivell socio-econòmic del barri de l’escola (IRFD*): Tercil baix, mitjà, alt.
Titularitat de l’escola: pública o concertada+privada.
Variables socio-demogràfiques
Variables relacionades amb la conducta sexual
Altres variables explicatives
Any de l’enquesta: 2004, 2008, 2012.
Estat d’ànim negatiu: sí o no.
Consum de cànnabis experimental.
Variables 2012
-Píndola del dia després
-Anell vaginal
-Cap mètode
2012
-Píndola del dia després
-Anell vaginal
-Cap mètode

35. Estimació de les prevalences per any i sexe.
Test de χ2
.
Descens en l’ús de preservatiu al llarg del temps.
Models de regressió Poisson amb variança
robusta, estratificats per any i sexe.
Desigualtats socioeconòmiques en cada any.
Models amb la introducció de la interacció de la
variable de NSE-Any d’enquesta.
Desigualtats socioeconòmiques en el descens de
l’ús de preservatiu.
Anàlisi de les dades

36. Nois (n=694) Noies (n=876)
% (n) % (n)
Any de l'enquesta 2004 30.6 (212) 23.3 (204)
2008 29.2 (203) 34.4 (301)
2012 40.2 (279) 42.3 (371)
IRFD Tercil baix 34.3 (238) 35.6 (312)
Tercil mig 30 (208) 31.9 (279)
Tercil alt 35.7 (248) 32.5 (285)
Tipus d'escola Pública 29.8 (207) 32.4 (284)
Concertada/Priv
ada 70.2 (487) 67.6 (592)
Resultats
Descripció de la mostra en nois i noies.

37. Mètodes utilitzats en l’última relació sexual en nois i noies
Nois Noies
2004 (n=207) 2008 (n=202) 2012 (n=273) 2004 (n=202) 2008 (n=296) 2012 (n=365)
% (n) % (n) % (n) P valor % (n) % (n) % (n) P valor
Preservatiu 87 (180) 87.6 (177) 76.2 (208) 0.001 76.7 (155) 77.7 (230) 64.7 (236) <0.001
Preservatiu (únic) 80.7 (167) 85.7 (173) 69.6 (190) <0.001 73.3 (148) 74 (219) 54.8 (200) <0.001
Anticonceptius orals 9.2 (19) 7.9 (16) 7.7 (21) 0.828 14.9 (30) 12.5 (37) 19.7 (72) 0.036
Anticonceptius orals
(únic) 5.8 (12) 6.9 (14) 5.5 (15) 0.799 12.4 (25) 10.1 (30) 13.7 (50) 0.377
Diafragma 0.7 (2) 0.3 (1)
DIU 0.5 (1) 0.3 (1)
Anell vaginal 1 (2) 2.2 (6) 1 (2) 1.7 (5) 3.6 (13) 0.101
Pegats 0.3 (1)
Espermicida 0.3 (1)
Càlcul de data 0.5 (1) 0.5 (1) 0.7 (2) 0.92 1 (2) 0.7 (2) 1.1 (4) 0.85
Marxa enrere 7.3 (15) 3.5 (7) 14.7 (40) <0.001 8.9 (18) 10.1 (30) 14.5 (53) 0.081
Marxa enrere (únic) 5.8 (12) 3 (6) 9.9 (27) 0.009 7.9 (16) 8.4 (25) 10.1 (37) 0.616
Cap mètode 0.5 (1) 0.5 (1) 5.9 (16) <0.001 1 (2) 0.3 (1) 6.0 (22) <0.001
Píndola postcoital 2.2 (6) 2.7 (10)

38. Evolució de la prevalença d’ús de preservatiu segons NSE
en nois d’entre 17 i 19 anys escolaritzats a Barcelona
RPa= 0,80 (IC95%=0,68-0,94)

39. Evolució de la prevalença d’ús de preservatiu segons NSE
en noies d’entre 17 i 19 anys escolaritzades a Barcelona
RPa= 0,84 (IC95%=0,71-0,99)

40. Evolució de la prevalença d’ús de preservatiu segons NSE
en nois i noies d’entre 17 i 19 anys escolaritzats a
Barcelona
*
* *

41. Evolució de les raons de prevalença d’ús de
preservatiu ajustades en nois d’entre 17 i 19 anys
escolaritzats a Barcelona
RPa
IRFD mig vs baix IRFD alt vs baix Escola concertada o
privada vs pública
Alcohol/drogues
en l’última relació
sexual vs no
Relacions més
d’un cop per
setmana vs menys
Haver comprat
preservatius alguna
vegada vs no
Tenir un estat d’ànim
negatiu vs no

42. Evolució de les raons de prevalença d’ús de
preservatiu ajustades en noies d’entre 17 i 19 anys
escolaritzades a Barcelona
RPa
IRFD mig vs baix IRFD alt vs baix Escola concertada o
privada vs pública
Consum experimental
de cannabis vs
no haver-lo provat
Alcohol/drogues en
l’última relació
sexual vs no
Relacions més d’un
cop per setmana vs
menys
Haver rebutjat una
relació sexual sense
preservatiu vs no
Haver utilitzat
la píndola
postcoital vs no

43. Discussió
Descens d’ús del preservatiu.
 Diferents programes d’intervenció que modifiquen conductes.
 Manca d’educació sexual (Wellings & Parker, 2006).
 Pèrdua de percepció del risc d’embaràs o de patir una ITS.
 Embaràs com a oportunitat d’independència familiar (Alvarez et al, 2012, Seoane
et al, 2005).
 No esperança en el futur (Seoane et al, 2005).
 Píndola del dia després? (2009)
 Canvi de mètode anticonceptiu?
Espanya
Nova Zelanda
Estats Units
Canadà

44. Discussió II
Descens en NSE desafavorits.
 S’ha descrit un comportament sexual més de risc en barris de NSE
baix i ambients deprivats (Hoyos et al, 2001; Akers et al, 2011).
 No estudis (?) que descriguin empitjorament només en NSE
desafavorits.
Gènere.
 Noies tenen parelles sexuals més estables (Teva et al, 2009;
Faílde et al, 2008; Van Empelek & Kok, 2006).
 Increment dels estereotips de gènere (Alvarez et al, 2012, Megías
et al, 2005).
Immigració?
* Desenvolupats
Suïssa, USA,
Bahames, Japó, UE
(fins 2004)

45. Limitacions i fortaleses
Limitacions:
Diferències en qüestionaris.
IRFD com a mesura del NSE.
Biaix d’informació.
Informació autoreportada.
Memòria.
Fortaleses:
Primer estudi d’aquestes característiques a
Espanya.
Variables comparables al llarg del temps.

46. Conclusions i recomanacions
L’ús de preservatiu ha disminuït significativament en
els adolescents de 17 a 19 anys escolaritzats a
Barcelona entre 2004 i 2012.
 Més important en nois i noies de nivell socioeconòmic
desafavorit.
Es recomana:
 Assegurar l’accés generalitzat al preservatiu.
 Augmentar l’educació afectiva-sexual i la prevenció de
conductes sexuals de risc, en tots els nivells
socioeconòmics i no només en els menys privilegiats.
 Tenir en compte la perspectiva de gènere en les
intervencions en població adolescent.
 Seguir realitzant aquest tipus de vigilància mitjançant les
enquestes FRESC.

47. Gràcies per la vostra atenció!