Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf

Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
1
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
Tema 1 El Catalanisme Historia
Selectivitat (Català)
El catalanisme polític. precedents, aparició i evolució (1833-
1931)
Índex de preguntes de Selectivitat resoltes
• Expliqueu raonadament les causes del sorgiment del moviment
catalanista durant el segle XIX
• Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui en fou el redactor i
quines altres actuacions protagonitzà. Raoneu les diferències entre el
Memorial i les Bases de Manresa, explicant alhora què foren aquestes i
quins els seus promotors.

2
Expliqueu raonadament les causes del sorgiment del
moviment catalanista durant el segle XIX
a) La influència del moviment literari cultural, de represa dels sentiments regionalistes, amb
exponents com el grup La Renaixença i altres, així com d’un catalanisme d’arrel popular;
Durant la primera meitat del segle XIX a Europa va sorgir un moviment
anomenat el Romanticisme. Aquest va ser l’antecedent que va fer
proliferar les nacions de Europa. El Romanticisme buscava a l’interior de
cada ciutadà la idea de nació, de l’unitat d’un poble o societat. Una idea
com a una identitat, la qual es basava en la cultura la llengua i les
tradicions. Els fonaments del Romanticisme buscaven el dret civil de cada
nació, el qual tenia molta importància, i la voluntat general de formar un
projecte comú. Durant la segona meitat dels segle XIX a partir del
Romanticisme es van anar formant les nacions Europees, on l’estat
s’apodera de més serveis, com per exemple l’educació, administració,
servei militar, per crear un bé comú per a la població i el projecte d’estat.
A Catalunya, mitjançant l’idea del romanticisme interioritzada a principis
del segle XIX i la creixent identitat nacionalista dels pobles va néixer a
Catalunya el moviment de la Renaixença. Un període que data del segle
XIX i que s’ha acceptat com a començament la publicació del llibre “l’Oda
a la Pàtria” escrit per Aribau l’any 1833 i les reivindicacions de J. Rubió i
Ors per utilitzar el català al Diario de Barcelona. El moviment de la
Renaixença no va ser un moviment polític, sinó que va esdevé un
moviment de caràcter literari cultural, on es pretén recuperar els trets
característics de la nacionalitat catalana i la recuperació de la llengua.
Una llengua, el català, considerada prohibida durant segles. La raó
d’aquesta prohibició i la persecució del català va ser atribuida a la repressió
va fer durant anys el govern central conjuntament amb la corona per
construir una Espanya forta amb el mateix llenguatge i tradicions, ja que
pensaven que cultures diferents dintre del mateix regne podria propiciar
l’alçament d’aquests pobles contra el poder central, una situació no
desitjada.
Malgrat la prohibició i la persecució, el català va seguir parlant-se durant
tots aquests anys per la població popular i molt vegades per mitjà oral.
D’aquesta manera les tradicions i la llengua van poder continuar existint.
Com hem dit abans, la Renaixença va aixecar l’esperit catalanista d’un
poble reprimit durant anys, hi ho va fer mitjançant dos eixos principals.
Aquests dos eixos els podem anomenar la Renaixença cultural, la qual va
ser revifada per les classes cultivades de la societat, i la Renaixença
popular, aixecada i portada per un català de carrer i casa, de caràcter més
progressista, planer i popular.
L’alça de la Renaixença cultural va ser atribuida a molt autors coneguts de
l’època, on distingim Jacint Verdaguer amb obres com l'Atlàntida (1877) o

3
Pàtria (1888), Àngel Guimerà amb Mar i Cel (1888) o Terra Baixa (1896),
i Narcís Oller amb la Papallona (1882) entre d’altres.
Les obres d’aquests escriptors eren sovint llegides per una gran part de la
població o emeses als teatres de pobles i ciutats per a les classes
benestants de la societat.
La gran creació d’obres literàries va donar lloc a la creació dels primers
Jocs Florals (1859), premis a obres destacades en català durant la
Renaixença, que van impulsar finalment el català com a llengua de cultura
literària culte.
Per a una altre banda, la Renaixença popular va esdevenir una gran ajuda
per al manteniment del català. La societat catalana va començar a formar
entitats culturals i cíviques de manera voluntària per a la distribució del
català i la seva cultura. Arrel de l’utilització del català per a un gran nombre
de ciutadans també van néixer diaris i publicacions en català per satisfer
la demanda col·lectiva. Són casos la Renaixensa o el Diari Català o les
revistes La Tramuntana o La Campana de Gràcia, instruments de difusió
de la llengua en l’espai públic.
En l’àmbit de la Renaixença popular també destaquen Anselm Clavé o
Frederic Soler, destacats en l’àmbit de la música i teatre respectivament,
els quals van dedicar les seves obres al català popular, per després ser
distribuïdes a la societat catalana.
Tot això va ajudar a la proliferació del català i no a la seva desaparició. El
que va fer que l’any 1917, Pompeu Fabra constituis el primer diccionari de
la llengua catalana i la creació de la seva gramàtica. Passant així el català
a ser regulat.
a) El moviment polític que sorgeix de la mà del republicanisme federalista, amb figures com
Francesc Pi i Margall, Valentí Almirall i Vallès i Ribot i derivarà cap al catalanisme progressista
La idea de nació i la recuperació de l’entitat d’un poble obtinguda al
Romanticisme va portar alguns personatges de la Catalunya del segle XIX
va reivindicar l’àmbit polític de Catalunya dintre del Regne d’Espanya.
Aquests personatges no volien independitzar-se del regne, com van fer les
colònies d’Espanya com Mèxic, Argentina etc.., sinó considerar el poble
català per les seves tradicions i esperit a partir d’un sistema regionalista.
L’Anticentralisme va començar amb els moviments populars que es van
realitzar entre els anys 1835 i el 1843, aquests moviments anomenats
Bullangues van demostrar el seu descontent a les Corts per utilitzar un
sistema centralitzat. El sistema central eliminava qualsevol oportunitat de
reivindicació per part d’un poble i agrupava totes les institucions del regne
a un únic lloc, Madrid. El moviment dels Bullangues defensaven que un
sistema descentralitzat anava a donar als pobles del regne d’Espanya el
particularisme de cada cultura i un millor coneixement dels problemes

4
habituals de la població d’aquella regió. Polítics i escriptors com Jaume
Balmes o Manuel Duran i Bas van defensar aquesta posició.
El carlisme també va formar part del moviment anticentralista, però amb
una idea diferent. Els carlistes volien tornar a donar poder als furs, un
conjunt de lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un
territori conquerit. Els carlistes catalans pensaven que aquest sistema
restableix les llibertats perdudes el 1714.
A la dècada del 1840 va créixer l’ideal federalista d’arrels progressistes al
conjunt de l’estat, on a Catalunya, prengué embranzida l’aparició del Partit
Democràtic Federal sobretot en l’àmbit urbà de les grans ciutats mitjançant
el suport de la petita burgesia i el proletariat industrial. Francesc Pi i Margall
va ser l’alt exponent d’aquest sistema polític. Pi i Margall pensava que
Espanya era una nació que havia de garantir la participació dels ciutadans
a la política del regne i que l’única manera de que això passes era la
formació d’un sistema descentralitzat. On la unió dels diferents pobles
formes l’Estat Federal Espanyol.
Els federals catalans van aconseguir signar entre diferents pobles el Pacte
Federal de Tortosa (1869), el qual volia impulsar un Estat Federal
Espanyol. A més, durant la proclamació de la Primera República
Espanyola (1873-1874), els ideals federals van tindre l’oportunitat de
caracteritzar el Estat Federal, però tot això es va truncar pel fracàs de la
Primera República.
En el context de la Restauració borbònica el federalisme es va dividir. On
Pi i Margall portava el projecte a Madrid. A Catalunya va ser Josep M.
Vallès i Ribot el que va portar la capdavantera del federalisme a Catalunya
el qual va proposar la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat
Català dins d’una desitjada Federació Espanyola.
Per una altre banda, Valentí Almirall, considerat un dels principals
impulsors del catalanisme polític i alhora un dirigent federal destacat a
Catalunya va l’any 1881 distanciar-se de Pi i Margall i va impulsar una
acció política catalana. Aquest fet esdevé que estava en desacord amb
l’actuació del Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, on era
aquest més aviat d’àmbit estatal.
Valentí Almirall va fundar llavors l’any 1882 el partit Centre Català,
encarregat de reivindicar el català i la seva cultura en l'àmbit polític i lluitar
pels interessos del poble català. Aquest partit va formar part del Segon
Congrés Catalanista (1883) i el projecte catalanista plantejat a l’obra “Lo
catalanisme” de Valentí Almirall. El Partit Centre Català va patir una
escissió ja que el seu líder, Almirall, es va considerar contrari a l’Exposició

5
Universal de Barcelona (1888), cosa que va enfadar a una part dels
membres del partit. Poc temps després el Centre Català va desaparèixer.
L'escissió del Centre Català va donar lloc a la formació de la Lliga de
Catalunya, la qual presenta a la Reina Regent durant l’exposició Universal
de Barcelona les reivindicacions de l’oficialitat de la llengua catalana,
mitjançant el Missatge a la Reina Regent (1888).
La Lliga de Catalunya va ser més de caràcter conservadora que no pas els
partits de Pi i Margall o Almirall, els qual eren de caràcter progressista.
a) La mixtura de la renaixença cultural amb el pensament catòlic en determinats sectors de
l’Església de Catalunya.
A Catalunya va sorgir un catalanisme d’inspiració religiosa, causat per
l’implementació de l’Estat liberal. Molts membres de l'església havien
adoptat l’ideal carlista i eren així opositors al liberalisme. Quan la Santa
Seu va donar el seu suport al Rei Alfons XII, molts membres del clero van
instaurar al ideal liberalista més conservador. Aquest aconteixement va
donar lloc a la formació d’un moviment cultural i intel·lectual anomenat
vigitanisme, en gran part impulsat per les institucions eclesiàstiques de la
ciutat de Vic.
Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades van inicialment liderar aquest
moviment, la cristianització del moviment català, i amb això en ment van
realitzar actuacions com la exigència dels bisbes catalans o la creació del
setmanari “La Veu de Montserrat”.
El gran impulsor del vigatanisme va ser Josep Torras i Bages, el qual
defensava un catalanisme d’arrels cristianes. Torras i Bages defensava un
catalanisme que reposa en la família, la propietat i la religió. Una estrategia
regionalista allunyada de l’acció política, ja que Torras i Bages creia que el
regionalisme no era un sistema, un sistema polític per dividir els seus
pobles per cultures, sinó l’esperit de Catalunya tradicional i cristià allunyat
del model social de la industrialització i fonamentat pel idealisme de l’Edat
Mitjana. Josep Torras i Bages pensava que el clero era essencial per
regenerar la societat catalana i així ho va compartir amb l'òrgan de premsa
més representatiu d’aquest moviment, “La Veu de Montserrat”.
4. Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui en
fou el redactor i quines altres actuacions protagonitzà.
Raoneu les diferències entre el Memorial i les Bases de
Manresa, explicant alhora què foren aquestes i quins els
seus promotors.

6
Cal que l’alumnat expliqui què va ser el Memorial de Greuges destacant el seu caràcter alhora
reivindicatiu i de protesta per la manca d’atenció tant administrativa com política de la
monarquia envers Catalunya, en demanda del respecte i la restitució de llibertats perdudes i
també de protesta contra mesures concretes del govern i de defensa del proteccionisme.
El Memorial de Greuges va ser un redactat amb un conjunt de
reivindicacions polítiques i econòmiques de Catalunya, conegut amb el
sobrenom de “Memoria en defensa de los intereses morales y materiales
de Cataluña”. El Memorial de Greuges va ser un redactat molt reivindicatiu
en aquells temps ja que va ser dels primers a ser enviat a una autoritat del
Regne d’Espanya, en aquest cas Alfons XII, Rei d’Espanya.
Podem distingir al memorial la reivindicació d’un sistema regionalista, on
els poders de l’estat no estiguin centrats a Madrid i tingui cada part del
regne la capacitat de contribuir al sistema administratiu i polític, amb
aquesta mesura els redactors del Memorial afirmen que un sistema
regional milloraria fins i tot la situació política en molts indrets del Regne
d’Espanya.
També li comuniquen al Rei Alfons XII com n’és de difícil per al poble català
parlar la seva llengua, una llengua utilitzada sols a les llars. Els
reivindicants demanen que la llengua pugui ser utilitzada a les escoles i al
poder administratiu on a vegades els jutges no poden exercir la seva labor
perquè no entenen la llengua amb la qual els hi parla el processat. Els
redactors del Memorial de Greuges volen protecció per a la seva llengua
ja que la veuen afeblida i en perill d’extinció ja que està prohibida la seva
parla.
Una altre reivindicació que fa el Memorial és contra la mesura presa pel
govern central la qual afecta als interessos de Catalunya. El govern central
va pactar amb el Regne Unit (modus vivendi) i amb França (Pacte de
França), per poder comerciar amb les diferents indústries d’aquests
països, una decisió que afecta totalment a la indústria catalana i el comerç
d’aquesta amb tot el territori espanyol.
A més a més, es comunica al Rei Alfons XII que s’està vulnerant el dret
civil català, i demanen la devolució de totes les llibertats perdudes
anteriorment, unes llibertats que són molt importants per la família catalana
i el que representa.
S’ha de destacar l’autoria de Valentí Almirall, i es valorarà que l’alumnat faci referència a fets
com la fundació per aquest del Centre Català (1882) i anterior organització del I congrés
Catalanista (1881) (1’25 punts);
El redactor principal del Memorial de Greuges va ser el progressista
Valentí Almirall, impulsor del primer Congrés Catalanista l’any 1880,
gràcies a la seva insuperable tasca propagandística. A més, Valentí
Almirall amb arrels federalistes republicanes es va distanciar l’any 1881

7
del partit principal federal republicà, l’anomenat Partit Republicà Federal
constituït per Pi i Margall. Al distanciar-se de Pi i Margall, Almirall va fundar
el Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa
catalanista reivindicatiu.
Valentí Almirall va escriure el Memorial de Greuges conjuntament amb
intel·lectuals de l’època i personatges de la burgesia industrial catalana.
L’alumnat haurà d’explicar que foren les Bases de Manresa de 1892, en el marc de les actuacions
de la Unió Catalanista i en tant que Constitució Regional Catalana que formulava un projecte
autonomista, molt conservador i amb sufragi restringit.
Les bases de Manresa van ser estructurades en disset articles i
presentaven a Catalunya com a un poder regional i autònom en certs
aspectes. Les bases de Manresa van ser un document aprovat per Unió
Catalanista on es decretava un autogovern català plantejat desde
Catalunya, conservador amb els ideals catalans.
Les bases de Manresa volien atribuir al sistema polític català la
governança de la constitució catalana, amb el poder d’anar-la reformulant
segons els interessos del poble català. Un projecte molt autonomista
centrat en Catalunya i el seu poble.
També van establir el català com única llengua oficial de Catalunya al
Català. On aquest seria l’única llengua que e pogués utilitzar de forma
interna i externa.
A més, les bases de Manresa dictaven que únicament les persones
nascudes a Catalunya o persones arrelades aquesta durant un llarg
període de temps podien sol·licitar un treball com funcionari al sistema
administratiu, judicial i educatiu al territori de Catalunya.
Finalment, les Corts Catalanes tenien el dret a reunir-se mínimament un
cop cada any per poder decidir el futur i protegir els interessos del poble
català.
Les bases de Manresa van ser un document molt afí amb la política
catalana però també van deixar algunes questions estatals al poder
central, com per exemple les relacions diplomàtiques amb altres països, el
poder de l'exèrcit i les relacions comercials amb altres països, sempre que
siguin beneficioses per a la indústria catalana i a la industria de la resta.

Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf

Similaire à Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf (20)

Preguntes resoltes Tema 2 El Catalanisme Polític (Català).pdf