Adreçat als Centres Educatius, com a nuclis de concentració de població vulnerable, procedent de països i/o entorns en conflicte bèl.lic Cedit per Ramon Quilis Societat Catalana de Pediatria

1. Protocol per a
l’aplicació de
mesures en
l’arribada de
menors procedents
de països en
conflicte i entorns
bèl.lics.
1- Punt de partida
Es tracta de garantir l’atenció educativa
adient, adreçada a menors que han deixat el
seu entorn d’origen, atesa una causa
desestabilitzant i amb efectes traumàtics o
risc per a la vida, tant per a la família com
per als fills, amb resultat d’un
desplaçament forçat j contextualitzats en
una situació de supervivència.
L’aproximació als menors. L’escola i
els ens administratius.
Aquesta aproximació es farà tenint en
compte la legislació reguladora per a la
protecció del menor i que compta amb
la normativa legal nacional i
internacional.
2- Aspectes immediats.
Disposició informativa
A partir de la intervenció dels EAP,
CSMIJ, SSM, AP, SSAP.
El caràcter especialment colpidor
d’aquesta situació requereix la
informació directa a la direcció del
Centre, així com a la Inspecció
corresponent.
Aspectes a tractar
a) Violència viscuda, violència
presenciada, amenaça sentida,
pèrdua i dol. Avaluació del TEPT.
b) A l’escola serà de transcendent
importància treballar l’adaptació
com a projecció i integració
correcta en la vida social i
comunitària del noi.
c) Treball sobre la reestructuració
de valors.
d) Reelaboració del vincle social, per
a evitar la repercussió del trauma en
les relacions socials.
e) Paper de la tutoria en el reinici de
la confiabilitat i la integració en el
grup-clase.
f) Incidència en la revinculació, amb
la família i amb la dinàmica social,
des de la cultura del país d’acollida.
g) Detecció de desviacions
oportunistes: Tenir en compte
totes les vivències colpidores,
erosionants i traumàtiques
inductores de conductes de rebuig.
h) Trastorns de conducta. Fer
especial incidència en els casos de
fòbia, pensaments intrusius i estats
anormals de consciència, així com
conductes autolesives.
i) Derivació. Assabentar als Equips
Professionals de la ubicació de
nuclis de població vulnerable.
En tota acció rehabilitadora,
l’escola intervé en aquells aspectes que
fan referència a la vida pública del noi i
la noia. La dimensió social ha quedat

2. lesionada. Cal treballar l’habilitat en les
respostes socials i personals.
En aquest sentit ha de quedar
eliminada la por a la vida social tot
treballant la reconstrucció de la
personalitat a partir de la consolidació
del jo.
En l’acció tutorial hem de tenir en
compte tres aspectes clau:
1- El grup proporciona major
protecció contra el terror i la
desesperació.
2- El grup torna la sensació de
pertinença.
3- La dimensió solidària només es
descobreix en la relació amb l’altre.
Raó aquesta pel que el més
important és la restitució dels
vincles comunitaris. Descobrir que
no estem sols.
Així, el treball amb el menor ha de
ser:
- Cognitiu, de retrobament.
- Exploratori, per a descobrir que
la por no pot ser mai una forma
de defensa.
Hem d’evitar que es perllonguin les
mancances en l’atenció, la
percepció i la memòria; i fent una
insistent incidència en les
dimensions positives del jo.
Hem d’avaluar la prevalença dels
factors protectors i amb valor terapèutic
existents a l’escola; així com la
possibilitat d’integració a algun grup
juvenil d’iguals.
També hem de tenir en compte que
viure situacions traumàtiques en
ocasions i segons els casos pot
desenvolupar diferents tipus de psicosi
tributàries de tractament psicològic,
així com l’expressió de paranoies de
persecució i vigilància amb rerefons
fòbic i d’inseguretat i conductes
d’evitació.
3- Identificació i sospita d’afectació
L’experimentació de situacions
extremes agreuja l’afectació de les
defenses atesos diferents estats dissociatius
de la consciència; tot provocant fallides
immunològiques de caràcter psicogen i
possibilitant l’adquisició de diferents
malalties tipificables a partir d’una acció
terapèutica.
Pel que hem de tenir en compte que:
a) Les conductes de desvinculació i
les desafeccions són indicatius
d’una sensibilitat endurida que pot
donar lloc a comportaments
d’indiferència aparent amb
aïllament defensiu, atès que hi ha
un rerefons traumàtic.
b) Es pot produir inhibició,
desvinculació i pèrdua d’interès.
c) Així com factors desencadenants
per situacions d’estrès, fracàs,
frustració, rebuig i indefensió, amb
important efecte fugida.
d) Manifestacions físiques que
requereixen avaluació mèdica i que
poden respondre a reaccions
psicosomàtiques.
- Dra. Anna Bielsa; Psicòloga i Psiquatra
(Centre Londres). Barcelona.
- Dra. Lourdes Duñó. Psiquiatra (CSMIJ Sant
Martí. Barcelona.
- Ramon Quilis . Sociòleg IES Milà i
Fontanals. Societat Catalana de Pediatria).
Barcelona.