2. Estructura de l'examen de Selectivitat
La prova tindrà dues opcions (A i B) perquè l'alumnat en triï una.
Cada opció constarà de dos exercicis (1 i 2)
Cada exercici valdrà 5 punts.
A cada opció, el primer exercici serà introduït per un mapa i el segon per
una font no cartogràfica (quadre estadístic, gràfic, fotografia, dibuix,
text breu, etc.).
A cada exercici es demanaran quatre preguntes.
Les preguntes de cada exercici respondran a l'estructura següent:
A la primera pregunta es demanarà una descripció del contingut de la font (1
punt).
A la segona pregunta es demanarà la definició breu de dos conceptes
relacionats amb el tema general de l’exercici. (1 punt).
A continuació, una anàlisi, comentari o explicació d'algun element, procés o
fenomen geogràfic relacionat amb el contingut del mapa o el gràfic. (1,5
punts).
A la darrera pregunta es demanarà una exposició breu d’unes qüestions
relacionades amb el tema general que s’ha introduït, i que correspondrà a
algun o alguns dels enunciats de concreció del currículum (1,5 punts).
3. Cal insistir que a la primera pregunta es demana només una
descripció de les dades o de la informació representada: tipus
de font, procedència, any, tipus de dades o d’informació, localització
geogràfica del fenomen representat, forma de representació de les
dades, escala o escales de la font (enteses com a àmbits territorials
i no com a "escales" del mapa) resum de les idees principals, etc.
No cal efectuar una explicació causal del fenomen representat, la
qual ja es farà a les preguntes següents.
Exemple:
Descriviu la informació representada
en el mapa.
Tipus de mapa (mapamundi,
continental, croquis, plànol, etc.).,
tipus de dades
representades, font, any.
Localització geogràfica del subjecte
representat
[1 punt]
Exemple:
Resumiu les idees principals del text.
Tipus de text, font, any. Redactat (no un
esquema) que reflecteixi les idees principals
recollides en el text
[1 punt]
4. PAUTA PER CONTESTAR LA PRIMERA PREGUNTA
1. ÀMBIT TERRITORIAL DEL MAPA
Segons l’àmbit territorial del mapa, es pot distingir entre:
MAPAMUNDI, CONTINENTAL, ESTATAL, REGIONAL, COMARCAL o
PLÀNOL.
També existeix el CROQUIS. Es tracta d’un dibuix esquemàtic.http://www.posets.com
Vies ferrades de Canillo,
Andorra
Quan més petita és l’escala, menys detalls (com un zoom allunyat
mapamundi)
Quan més gran és l’escala, més detalls (com un zoom proper plànol
d’una ciutat)
5. 2. TIPUS DE MAPA
Segons la informació que continguin, hi
ha diferents tipus de mapes: FÍSICS,
POLÍTICS o TEMÀTICS.
2.1. Els MAPES FÍSICS presenten el
relleu i les aigües d’un territori.
Si contenen indicacions amb molt de
detall, com ara l’altitud del terreny en
cada punt, els noms dels llocs, els rius,
els camins, etc., se’ls anomena mapes
topogràfics (escales grans, d’entre
1:10.000 i 1:50.000).
2.2. Els MAPES POLÍTICS mostren les
fronteres entre uns territoris i uns altres,
i també les divisions administratives
d’una zona de la Terra. Indiquen estats,
divisions internes dels estats,
províncies, comarques o municipis.
Font: ICC ,Mapa topogràfic de la Noguera,
1:50.000
http://aoestany.wordpress.com/category/socials/page/
3/
6. 2.3. Els MAPES TEMÀTICS proporcionen informació sobre un aspecte concret
i ens permeten conèixer com es distribueix aquest aspecte en una zona
determinada. El tema escollit pot ser qualsevol que variï en funció del lloc:
vegetació, clima, població, recursos econòmics (indústria, mineria, agricultura,
serveis financers), alimentació, atenció sanitària, etc.
Els mapes temàtics es poden ser: qualitatius o quantitatius.
2.3.1. Qualitatius: quan la
variable és representada sense
cap jerarquia o valor numèric.
Podem distingir dos tipus:
a) De símbols puntuals
Ex. mapa de monuments, mapa
de conreus o un mapa del temps.
Font: www.324.cat
Mapa turístic d’Egipte (també es pot
parlar de mapa pictòric)
Font: http://www.viajejet.com
7. b) Corocromàtic, es tracta de colors o trames que mostren a on es
localitza un determinat fenomen, però no hi ha valor numèric o jerarquia.
Ex. mapa climàtic o mapa dels partits polítics.
10. c) Mapa de fluxos
Símbols lineals que varien de gruix segons el valor que expressen. Per
exemple, fluxos migratoris, trànsit de vehicles per carretera o comerç
mundial.
En aquest
exemple, els
fluxos es
combinen amb
diagrames
proporcionals.
Font:
http://blogsaverroes
.juntadeandalucia.e
s/geohistoria/categ
ory/economia/
11. d) Mapa d’isopletes
Són línies que uneixen punts amb el
mateix valor. Per exemple les línies
isotermes, que indiquen la mateixa
temperatura; les isohietes, que
indiquen la mateixa precipitació; les
isòbares, que indiquen la mateixa
pressió atmosfèrica o les corbes de
nivell, que indiquen la mateixa
alçada.
Font: Geografía, 2º de Bachillerato. Ed. Anaya
23 de febrer de 2013
12. e) Mapa de coropletes
Es representen dades jerarquitzades segons un codi de color. A cada interval
li correspon un color que anirà augmentant d’intensitat a mesura que
augmenten els valors.
13. f) Mapa anamòrfic o cartograma
Relaciona el valor d’un element no territorial, per exemple, les persones
amb VIH, amb la superfície que ocupen al mapa. D’aquesta forma, la
base es deforma i es remarquen les diferències importants. Poden
resultar formes més arrodonides o quadrades segons, la tècnica
d’elaboració.
Font: Worldmapper, HIV Prevalence, 2004.
14. 3. TIPUS DE FONT
Font: Historia del Mundo
contemporáneo. !º de Bachillerato.
Editex. Madrid, 2002
16. L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents: En la
identificació caldrà que quedi clar que és un mapa de fluxos de productes
agrícoles mundial de 2006, entre les grans zones econòmiques mundials
(continents i subcontinents) en el que apareixen representades tres variables. En
diagrama circular: el volum global de mercaderies en milers de milions de dòlars;
la referència a si el comerç es dóna a l’interior de la zona o vers altres zones
geogràfiques i les direccions dels fluxos comercials, en fletxes, el gruix de les
quals està en relació al valor de les mercaderies. La font de les dades és
l’Organització Mundial del Comerç, amb xifres de 2007.