Planificació estratègica 2012

FORMACIÓ 2011 PER AL PERSONAL TÈCNIC DELS PROJECTES
“TREBALL ALS BARRIS”, “TREBALL A LES 7 COMARQUES” I AODL

Bloc 1
Territori i desenvolupament local

SESSIÓ 2.2. Planificació estratègica, territori i crisi

Docent: Eduard Jiménez. Economista i consultor en polítiques públiques

31 de gener de 2012

CONTINGUTS

SESSIÓ 1. Marc conceptual del desenvolupament local
SESSIÓ 2. La planificació estratègica en el desenvolupament urbà i territorial
SESSIÓ 3. Polítiques de desenvolupament econòmic local
SESSIÓ 4. Regeneració urbana i desenvolupament
SESSIÓ 5. Polítiques Actives d’Ocupació
SESSIÓ 6. La formació com a eina de desenvolupament local
SESSIÓ 7. Dinamització turística
SESSIÓ 8. Foment i promoció de l’activitat econòmica

BLOC 1. TERRITORI I DESENVOLUPAMENT LOCAL
Pàgina 2

QUÉ ÉS EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL?

Una política pública que té com objectiu afavorir un procés re‐activador
de l’economia i dinamitzador de les societats locals, que mitjançant
l’aprofitament dels recursos endògens existents en un territori determinat
i la cooperació públic – privada, és capaç d’estimular i fomentar el sèu
creixement econòmic, creant ocupació, renda i riquesa amb la finalitat de
millorar la qualitat de vida i el benestar de les poblacions locals.

Pàgina 3

Barcelona, 1959 DARRERES REALITZACIONS
Resident a Sabadell VINCULADES AL CURS:
Pla estratègic participatiu Com volem el
FORMACIÓ: Moianès del demà?
Llicenciat en Economia, especialitat Creixement
Pla Estratègic Vallès Avança
Econòmic (UAB) Pla Estratègic del Pallars Jussà
Diploma Creació d’Empreses (IESE) Pla Estratègic de desenvolupament
econòmic del Departament de Matagalpa
Diploma en funció gerencial Administracions
(Nicaragua)
Públiques (ESADE)
Pla Estratègic del Fons Català de
Post-Grau en Direcció Urbanística (UAB) Cooperació al Desenvolupament
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL: Pla Estratègic de Desenvolupament
Ajuntament Sant Quirze del Vallès econòmic del municipi de Polinyà Escenaris
Ajuntament de Sabadell de desenvolupament estratègic del municipi
Fundació CIREM de Sant Feliu de Codines
Territoris i Organitzacions ® Marc d’Avaluació del Pla Estratègic Vallès
Avança
Innovación y Consultoria en Políticas Públicas sl
Societat de foment pel desenvolupament
ejimenez@teonetwork.com econòmic del Pallars Jussà (en curs)
@edjihe Pla Estratègic de Badia del Vallès (en curs)
Pàgina 4

Discutint sobre planificació
estratègica i territori

Pàgina 5

Els supòsits de la Planificació estratègica

Pàgina 6

La crisi qüestiona les estratègies i els rols
en favor del desenvolupament econòmic

• Estratègies mimètiques que
s’esterilitzen
• Estratègies no focalitzades en
dinàmiques sostenibles
• Paper feble o residual de les
empreses i sectors econòmics
• Rols dels actors molt més centrat
en la gestió de recursos que en la
cooperació per objectius

Pàgina 7

Planificació (!?) + Estratègica (!?) avui

Idea-força 1
Els factors que fa uns anys asseguraven l’avantatge competitiu
d’un territori donat, ja no són els mateixos. Tothom (o quasi tots)
juga al mateix joc competitiu i la diferenciació es fa molt difícil.

Idea-força 2
En termes territorials, la relació extern-intern es fa cada cop
més problemàtica. Els fluxos travessen els territoris i, cada cop
més, els “llocs” no són gens fàcils de governar.

Pàgina 8


Idea-força 3
Les identitats territorials estan en qüestió. La identitat
territorial o de “veïnatge” ja no tenen la força decisiva del passat.
Als nostres dies, les noves identitats semblen construir-se a partir
de factors com la qualitat de vida, la cohesió social i les virtuts
cíviques, entre d’altres.

Idea-força 4
La configuració de governs transnacionals (UE) que, cada cop
més, defineixen i condicionen els factors “durs” del
desenvolupament econòmic i de la regulació macroeconòmica,
exigeixen nous plantejaments de promoció “des del territori”.
Pàgina 9


Idea-força 5
Governar el risc i la incertesa dels nous escenaris (econòmics,
socials i mediambientals) exigeix anar més enllà de les
competències entre administracions i trencar les fronteres entre el
sector públic, el privat i el social.

Idea-força 6
Cada cop més els territoris no es defineixen en funció de les
fronteres administratives, sinó en funció de la capacitat real per a
la presa de decisions significatives, és a dir, aquelles que
permeten transformar el territori.

Pàgina 10

Desenvolupament?
• Què és allò important? El nivell de
desenvolupament o la trajectòria de
desenvolupament?
• El desenvolupament territorial és un
joc de suma=0 o de suma positiva?
• Quin és el tempo del
desenvolupament?
Pàgina 11

Casos i exemples de Plans
Estratègics locals i territorials

Pàgina 12

La concreció dels objectius estratègics a
Barcelona i Màlaga

2on Pla Estratègic de Barcelona
Accentuar la integració del àrea de Barcelona en l’economia
internacional per tal de garantir el creixement en termes de
progrés econòmic, social i de qualitat de vida.

Pla Estratègic de Màlaga
Consolidació de Màlaga com a ciutat metropolitana d’abast
mediterrani amb qualitat de vida i mediambiental. Capital
econòmica i tecnològica d’Andalusia. Capital turística d’oci
europeu.

Pàgina 13

Objectius i línies estratègiques Girona
GIRONA
Objectiu central: Fer de Girona un centre econòmic i cultural dintre del sistema
de ciutats català i europeu mediterrani, vertebrador de l’economia de les
comarques gironines, amb una qualitat de vida singular, basada en la participació
ciutadana i la cooperació pública i privada, en benefici de la prosperitat de tots els
ciutadans.

Línies Estratègiques
Línia 1: Fer de Girona un centre que vertebri el seu entorn més immediat
Línia 2: Modernitzar l’economia de la ciutat al servei de tot el territori d’influència
Línia 3: Situar-se al capdavant de la millora del medi ambient i del paisatge urbà
per tal d’assimilar una qualitat de vida i de treball avançats
Línia 4: Equilibrar socialment la ciutat
Línia 5: Fer de l’educació i la cultura un dels entorns de dinamització de la ciutat.

Pàgina 14

Visió Pla Estratègic Pallars Jussà
Cap el 2020 el Pallars Jussà ha
guanyat pes econòmic i
poblacional a Catalunya i l’APiA,
refermant la seva identitat i posició
territorial a partir de renovar els
seus valors intrínsecs –natura,
patrimoni, produccions primàries,
centre industrial, de distribució i
serveis- i d’ampliar i diversificar les
seves relacions socioeconòmiques
amb el Pirineu del qual forma part,
el Pla de Lleida, la regió
metropolitana i l’Aragó.
Pàgina 15

Missió Pla Estratègic Pallars Jussà
Reforçar la cooperació entre
empreses i sectors econòmics, i
entre el sector públic i el privat, per
tal de crear espais i instruments
que permetin generar, realitzar i
gaudir amb èxit projectes de
desenvolupament empresarial i
territorial capaços de produir
riquesa i benestar pel territori
reconduint la tendència a
l’aïllament i l’estancament

Pàgina 16

Missió Pla Estratègic Pallars Jussà
Reforçar la cooperació entre
empreses i sectors econòmics, i
entre el sector públic i el privat, per
tal de crear espais i instruments
que permetin generar, realitzar i
gaudir amb èxit projectes de
desenvolupament empresarial i
territorial capaços de produir
riquesa i benestar pel territori
reconduint la tendència a
l’aïllament i l’estancament

Pàgina 17

Línies Estratègiques Pallars Jussà
• L’impuls de les produccions competitives del
sector primari ampliant i estenent la cadena de valor
pròpia del territori
• La creació de productes turístics i d’instruments
de comercialització
• La creació de serveis de suport als emprenedors,
empresa i innovació
• La promoció d’Indústries auxiliars i
complementàries als sectors d’especialització
• L’aprofitament dels grans projectes de l’entorn
• La potenciació dels serveis de capitalitat i
l’eficàcia de l’administració

Pàgina 18

Visió del Moianès (2005)
• El Moianès és un territori singular, on es
concentren factors d’identitat, de qualitat de
vida, recursos econòmics i ambientals, que cal
preservar i potenciar, a partir d’una estratègia i
presa de decisions locals que interactuïn amb
l’entorn gestionant oportunitats i recursos de tal
manera que es generi un equilibri entre la
preservació d’aquesta singularitat amb el
progrés econòmic, la valorització i rendiment
del medi ambient, una mobilitat eficient, la
voluntat de cohesió social i qualitat de vida dels
seus habitants i una vertebració institucional
diferenciada.

Pàgina 19

Escenari del Moianès (2005)
• Es preveu que el Moianès, fruit d’un continu i
pausat creixement poblacional, assolirà una
població resident cap al 2015 de poc més de
16.000 habitants (11.800 en l’actualitat) i
mantindrà un nivell d’autocontenció i
autosuficiència en l’activitat econòmica
important (superior al 50%) amb la localització
d’aproximadament 5.000 llocs de treball (3.500
el 2001) fruit del desenvolupament dels
principals sectors locals, amb millores notables
en els serveis col·lectius, les comunicacions i el
desenvolupament d’actuacions conjuntes de les
polítiques personals i de cohesió socials

Pàgina 20

Breu Xec-List sobre
Planificació estratègica

Pàgina 21

Xec-List (1): Escala i
interdependència
• Saber distingir entre escala d’identificació
dels problemes, escala d’anàlisi de les
seves causes i escala d’aplicació potencial
d’una solució
• Només es pot fer estratègia sobre allò que
es té capacitat de control

Pàgina 22

Xec-List (2): Rellevància dels temes
crítics
• Ha d’establir-se un encadenament lògic
(causa-efecte) dels problemes
• La rellevància pel desenvolupament del
territori no és el mateix que la seva
intensitat o gravetat
• Només és estratègic allò que en el futur
serà capaç d’explicar el present
Pàgina 23

Xec-List (3): Participació i actitud
dels actors
• Aspecte crític en l’elaboració del PE
– Identificació dels problemes i interessos reals dels
actors
– Presència efectiva en el procés
– Compromísos en l’execució
• El lideratge compartit
• L’aparició de nous actors
• La no exclusió d’actors rellevants
Pàgina 24

Xec-List (4): Concreció, concreció,
concreció
• Els supòsits de la planificació estratègica demanen un
pla concret d’actuació, a ser possible quantificat, i on
quedin clar els compromisos d’actuació dels actors que
han participat en l’elaboració
• Els plans d’acció han de tenir interrelació amb els altres
instruments de planificació i amb la capacitat de gestió
de les institucions promotores del Pla

Pàgina 25

Taller: Identificant pertinència i
viabilitat de Plans Estratègics

Pàgina 26

Guió pel treball de grups
• Per què es necessita un Pla Estratègic?
• Quins són els assumptes claus que ha
d’abordar el Pla?
• Poden implicar-se els actors decisius
relacionats amb els assumptes clau?
• Estan prou madurs els assumptes clau
com per a definir un pla d’acció?
Pàgina 27

La planificació estratègica i la
governança territorial: nous
reptes per la innovació pública

Pàgina 28

De què parlem realment?
Estratègia
+ Empty
Desenvolupament your
+
Territori
mind !
Pàgina 29

Els nous reptes de la governabilitat
territorial

Pàgina 30

Els pilars d’innovació (1):
Estratègies singulars
• Paradoxalment, la globalització dóna valor a lo
local, si i només sí, té visió i projecció general
• Cal reexaminar la posició territorial, no tothom
pot aspirar a tot... I bandejar allò que realment
pot fer
• La clau de volta de l’estratègia singular és que
sigui autosostinguda
• Una estratègia no és un Pla Estratègica, però a
vegades ajuda
Pàgina 31

Relacions reals entre actors
• El formalisme i la paròdia han substituït la relació
entre actors
• Sempre s’han de tenir en compte les asimetries i els
antecedents de les relacions
• Les relacions reals es construeixen amb els ítems
del capital social: confiança, reciprocitat i xarxes
• L’organització té sentit si és l’altra cara de la moneda
de les relacions

Pàgina 32

Complicitats amb l’entorn i xarxes
• Les estratègies singulars generen naturalment
interseccions amb les polítiques generals i amb les
estratègies d’altres territoris
• En un context com l’actual, les relacions d’un
territori amb els altres no es podrà construir sota la
queixa o la demanda... Només serà efectiu un
plantejament win-win
• Les complicitats a mig-llarg termini convé que
generin xarxes de relació
Pàgina 33

Creació de valor i adequació d’instruments
• En un context de restricció de despeses cal
reexaminar el valor que s’aporta des del sector
públic, sense por: Cut, Invest and Tax
• Cal fer un xec-list d’adeqüació dels instruments de
que disposem:
– Claredat de la missió
– Especialització i professionalitat per donar valor
– Funcionalitat jurídica i orgànica
– Sostenibilitat financera (inclòs participació beneficiaris)
• Cal millorar molt la transparència, el seguiment i
l’avaluació
Pàgina 34

Els cicles del desenvolupament, la gestió
pública i la planificació estratègica

Pàgina 35

La planificació concurrent
Exemple municipi industrial Com aprofitar la planificació
metropolità petit. Plans concurrent?
elaborats al mandat 2004-
2007
• Pla Director d’Equipaments Només s’executa allò que té
esportius eines i recursos per a
• Pla Local d’Habitatge l’execució, i llavors la
• Pla d’Igualtat definició del model i eines
• Pla de Participació Ciutadana de gestió del PE i les
• Pla de Seguretat Vial actuacions DEL són
• Pla d’Equipaments determinants per a l’avanç
• Pla de Desenvolupament de la planificació
Econòmic
Pàgina 36

Estratègia?
• Es que potser hi ha una formula que
asseguri el desenvolupament?
• Quina és l’estratègia quan tothom i
arreu es fixa en els mateixos ítems claus
del desenvolupament? Quin és el
resultat?
• La difícil combinació (bona) d’estratègia i
escala territorial
Pàgina 37

Triangle de desenvolupament estratègic del Pallars
Jussà
Naturals

Geologia /
Paleontologia

Aigua Rapinyaires

Produccions
ramaderes de Diversitat
Castells de qualitat d’hàbitats
Frontera
Vi d’alçada
Etnologia

Pantans / Nous conreus
Energia de regadiu Raiers

Petjada antròpica Comunitaris
Pàgina 38

Pàgina 39

Pàgina 40

Pàgina 41

De la planificació a la gestió estratègica
del territori

Pàgina 42

Planificació estratègica 2012

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (9)

Similaire à Planificació estratègica 2012

Similaire à Planificació estratègica 2012 (20)

Plus de UBICIVIS

Plus de UBICIVIS (20)

Planificació estratègica 2012