2. El treball que hauràs de realitzar
aquest trimestre és
Faràs un monogràfic d’una de les malalties que
tractarem al llarg de la unitat.
Per fer el treball hauràs de buscar informació de la
malaltia en qüestió, com per exemple, les
causes, les conseqüències, el
tractament, l’afectació a nivell mundial de la
malaltia, etc.
Una vegada tinguis la informació, la presentaràs
davant la resta de la classe mitjançant una
presentació en power point.
Escull: diabetis, obesitat, al·lèrgies, infart de
miocardi, tabaquisme, alcoholèmia, anorèxia, bulí
mia, depressió, síndrome de dèficit d’atenció i
hiperactivitat, altres malaties mentals i malaltia
4. SALUT I MALALTIA
SALUT: estat complet de benestar físic, mental i
social
MALATIA: alteració de l’estat de salut, és a
dir, pèrdua transitòria o permanent d’aquest
benestar.
5. Esperança de vida
És una estimació mitjana d’anys que
viuria un grup de persones si no variessin
les condicions sanitaries i socials a la
zona on es fa l’estudi
6. Salut = genotip + ambient
Malaties genètiques: degudes a alteracions del
genoma: síndrome Down, diabetes,…
Malaties en les que el genotip marca la pre-
disposició a patir-les: malaties
cardiovasculars, obesitat…..
Malaties congènites:Es manisfesten des del
naixement per problemes durant el
desenvolupament de l’embrió o degudes a
factors ambientals com rX, alguns
fàrmacs, algunes infeccions com la rubeola o la
toxoplasmosi.
7. Agressions i riscos per a la salut
Origen dels
riscos:
Intern (predisposició
genètica)
Mals hàbits de vida
Entorn sociocultural
Ambientals
8. Tipus de malalties
1.Depenent de l’origen
Infeccioses
No Infeccioses
2. Depenent del curs
Agudes
Cròniques
3.Depenent de l’òrgan o
sistema al que afecti
Cardiovasculars
Digestives.....
10. Que las cosas vayan mal no quiere decir que no puedan ir peor. La radiación registrada ayer en la central
nuclear de Fukushima I ha sido la más alta registrada desde que las instalaciones colapsaron como
resultado del terremoto y el tsunami del 11 de marzo. Tokyo Electric Power (Tepco), la empresa que opera
la planta, aseguró que había detectado un nivel de radiación de 1.000 milisievert por hora (100.000 veces
por encima de la radiación habitual), y todo indica a que procede de una fuga de agua del segundo reactor.
Ante los altísimos índices de radiactividad, los trabajadores que desde hace dos semanas luchan para
estabilizar el reactor se vieron obligados a evacuar las instalaciones.
La compañía que opera la planta rectificó una medición exagerada
El 58% de los japoneses critica la gestión del Gobierno en la crisis nuclear
"Es un valor muy elevado", afirmó Hidehiko Nishiyama, portavoz de la agencia de seguridad atómica de
Japón, quien añadió que había una "alta probabilidad" de que el agua contaminada proviniera de una fuga
en el segundo de los seis reactores que tiene la central. Existe la posibilidad de que las vasijas de las
barras de combustible usado o el sistema de tuberías estén dañados. Algunos expertos extranjeros afirman
que estos niveles de radiactividad en el agua indican que el núcleo del reactor se ha fundido en parte.
Una única dosis de 1.000 milisievert puede causar mareo, náuseas y vómitos y, según la agencia de
Protección Medioambiental de Estados Unidos, es suficiente para provocar hemorragias. Se considera que
una exposición a 100 milisievert por año es el umbral a partir del cual es evidente el incremento del riesgo
de sufrir cáncer.
Tepco dijo inicialmente que la cantidad de yodo radiactivo en el agua era 10 millones de veces superior a la
normal, pero más tarde rectificó y aseguró que había cometido un error de medición y que se trataba de
100.000 veces. La situación en las turbinas de los otros reactores tampoco es precisamente idílica: en los
números 1 y 3, la radiación es 10.000 veces superior a la normal.
La radiación en Fukushima alcanza un nuevo máximo
Los expertos creen que podría haber una fuga de agua contaminada. -Los trabajadores del reactor 2 abandona
Fukushima ante el riesgo
JOSE REINOSO - Tokio - 28/03/2011
(http://www.elpais.com/articulo/internacional/radiacion/Fukushima/alcanza/nuevo/maximo/elpepuint/20110328elpepuint_2/Tes
14. Transmissió de malaties infeccioses
Per contacte directe:
per contacte cutani, a
través de l’aparell
respiratori o bé per
transmissió sexual.
Per mitjà de l’aigua.
Per mitjà d’aliments.
Per mitjà d’animals:
VECTORS
15. El desenvolupament de les malalties
infeccioses
Infecció: el microorganisme entra al cos i es
comença a reproduir.
Incubació: temps transcorregut entre la infecció
i l’aparició dels símptomes.
Període agut: la malaltia és manifesta
plenament.
Declivi: van remetent els símptomes.
Convalescència: tornem a l’estat normal de
salut.
16. La prevenció de les malalties
infeccioses
BONS HÀBITS:
Veure aigua embotellada quan anem de viatge.
Conservar i manipular els aliments correctament.
Rentar bé els aliments que haguem de menjar
crus.
Rentar-se les mans i tenir una bona higiene.
Utilitzar preservatius en les relacions sexuals.
17. La defensa contra les infeccions
Mecanismes de defensa
inespecífics: ens defensem davant de
qualsevol infecció
específics: van dirigits a microorganismes
concrets
18.
19. Mecanismes de defensa inespecífics
El nostre cos disposa de diferents barreres per
evitar que entrin microorganismes:
La pell: si no hi ha cap ferida, la pell és una
barrera molt eficient.
Les mucoses: estan recobertes de mucositats
que destrueixen els microorganismes.
La inflamació: resposta de l’organisme davant de
microorganismes aliens. Intervenen els glòbuls
blancs de la sang que fagociten els
microorganismes i els destrueixen.
20. Mecanismes de defensa específics :
sistema immunitari
El component més important des sistema immunitari
són els glòbuls blancs (LIMFÒCITS).
Els limfòcits reconeixen els microorganismes aliens.
N’hi ha de dos tipus i cada un actua d’una manera
diferent:
LIMFÒCITS B
LIMFÒCITS T
Els microorganismes contenen molècules diferents de
les del nostre cos que són reconegudes pel nostre
sistema immunitari. S’anomenen ANTÍGENS i
desencadenen la resposta del sistema immunitari.
21. Limfòcits B i anticossos
Els anticossos són molècules proteiques
anomenades immunoglobulines, alliberades pels
limfòcits B.
Aquests s’uneixen als antígens
LIMFÒCITS T
Quan un virus infecta una cèl·lula, deixa fora les
seves proteïnes. Els limfòcits T les reconeixen i
destrueixen les cèl·lules en que es troben.
Dibuixos
22.
23. Els trastorns del sistema immunitari
Malalties
autoimmunes:
Es produeixen que els
sistema immunitari
reconeix com a
estranya alguna
molècula dels nostre
propi organisme:
Esclerosi
múltiple, diabetis,...
Al·lèrgies:
Apareixen quan el
sistema immunitari
respon a antígens als
quals no hauria de
respondre en
condicions normals.
25. El tractament de les malalties
infeccioses
Tractament contra malalties causades per bacteris:
Es tracten amb ANTIBIÒTICS: substàncies letals
pels bacteris i inofensives per les persones.
El primer antibiòtic que es va descobrir va se la
penicilina (Fleming 1881-1955)
Problemàtica actual: degut a la generalització dels
antibiòtics han sorgit bacteris resistents que fan
que l’ús d’aquest hagi percut efectivitat.
27. Les vacunes
Tenen com objectiu
immunitzar les
persones contra una
sèrie de
microorganismes
patògens. Per fer-
ho, s’injecta el mateix
microorganisme dins
l’organisme.
Amb un programa de
vacunació a escala
mundial s’han
aconseguit eradicar
29. Les malalties tumorals i el càncer
Què és un tumor?
En els teixits del nostre organisme es produeix un
reemplaçament de les cèl·lules velles per noves
cèl·lules.
Quan es trenca l’equilibri de producció i destrucció
de cèl·lules apareix un tumor, que es defineix
com una massa de teixit desorganitzat.
Aquests tumors poden ser benignes o malignes.
Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual és
poden desplaçar des de lloc inicial del tumor per
fer tumors en altres parts del cos.
30. Les cèl·lules d’un tumor maligne
tenen dos característiques
Invasivitat Metàstasi
Capacitat de penetrar
i estendre’s pels
teixits contigus.
Capacitat de penetrar
dins els vasos
sanguinis i
limfàtics, moure’s per
la sang i la limfa i
dipositar-se en
qualsevol part del cos
per formar un altre
tumor.
31. El tractament del càncer
Cirurgia: extirpació del tumor.
Radioteràpia: ús de radiació per eliminar les
cèl.lules canceroses.
Quimioteràpia: administració de fàrmacs.
Tractaments hormonals: ús de fàrmacs per
contrarestar l’efecte d’hormones que ajuden en el
desenvolupament del càncer.
Immunoteràpia: ús d’agents que reforcen el
sistema immunitari.
32. Malalties endocrines, nutricionals i
metabòliques.
S’inclou un ampli grup de trastorns, congènits o
adquirits, causats per una alteració dels enzims o
les hormones que intervenen en el metabolisme
o per malalties de les glàndules endocrines o
dels òrgans que intervenen en el metabolisme.
Les dues malalties més freqüents dins d'aquest
grup són la diabetis i l’obesitat.
33. Conductes addictives
S’engloben dins les malalties mentals, ja que una
persona que pateix una addició experimenta
canvis en la seva personalitat.
Drogodependència o drogoaddicció:
La persona pateix un trastorn per abús d’alguna
substància.
Hi ha dependència.
Es pateix el síndrome d’abstinència.
Els components principals de les addiccions són la
pèrdua de control i la dependència.
34. Les drogues
Una droga és una substància que, introduïda en
l’organisme, és capaç de produir canvis en el
cervell que comporten alteracions del
comportament, condueixen a processos d’abús i
dependència i provoquen un impuls irreprimible a
prendre la substància, sigui per obtenir-ne els
efectes o per evitar el malestar de l'abstinència.
Les drogues és poden classificar com:
Depressores del sistema nerviós
Estimulants del sistema nerviós
Pertorbadores del sistema nerviós.
36. El diagnòstic de les malalties
Anomenem diagnòstic al procediment pel qual
s’identifica la malaltia que té un pacient.
La diagnosi té diverses fases:
Entrevista clínica anamnesi
Exploració física
Exploracions complementàries.
A partir d’aquí és pot donar un diagnòstic, al qual li
seguirà el pronòstic o evolució i la fase del
tractament.
37. Exploracions complementaries més
utilitzades
Anàlisi de sang: és una prova diagnòstica que
consisteix en extreure sang d’un pacient per
analitzar-ne paràmetres com:
Hematies = nombre de glòbuls vermells
Glucosa= quantitat de sucre a la sang
Triglicèrids= greix ingerit en la dieta
Ferro= forma part de l’hemoglobina
Colesterol= component de les membranes
cel·lulars
Leucòcits= nombre total de glòbuls blancs
38. Tècniques de diagnòstic per
imatge
Radiografia
Tomografia axial computada (TAC o escàner)
Ressonància magnètica
Ecografia
Medicina nuclear
39. Altres tècniques de diagnòstic
són:
Cateterisme cardíac: es porta un catèter a través
d’una artèria fins al cor i es prenen imatges.
Tècniques de registre de l’activitat elèctrica: en
formen part l’electrocardiograma, i
l’electroencefalograma.
Test d’esforç.
Tècniques endoscòpiques: utilitza l’endoscopi
que és un instrument en forma de tub amb una
càmera que capta l’interior de la cavitat.
Biòpsia: extracció d’una petita part de teixit per
examinar-la al laboratori. S’utilitzen per
determinar si un tumor és benigne o maligne.
40. Tractament de malalties : fàrmacs i
medicaments
Un medicament és un
producte que utilitzem
per curar, prevenir o
alleujar una malaltia.
Els medicaments
contenen un fàrmac
que és el principi actiu
del mateix.
Els medicaments s’han
de prendre en dosis
adequades i sota
prescripció mèdica.
41. La indústria farmacèutica: patents i
genèrics
Comercialització d’un
medicament:
Proves amb animals
de laboratori
Proves amb humans
sans
Proves amb malalts:
assaig clínic.
Comercialització.
42. Quan una empresa crea un nou fàrmac en sol.licita
una patent.
Aquesta l’autoritza a ser l’únic fabricant i
comercialitzador del fàrmac durant un període
d’entre 10 i 20 anys.
A partir d’aquest temps aquesta patents expira i
altres laboratoris poden comercialitzar el
fàrmac, llavors rep el nom de genèric.
43. La llarga i increíble
historia d'un comprimit
(subtitulat en català)
44. Tractament de malalties: la
cirurgia
La cirurgia és un
mètode agressiu
d’extirpació
d’òrgans, teixits o
d’altres que s’efectua
mitjançant una
incisió, la qual
posteriorment haurà
de cicatritzar.
Avui en dia s’avança en
el camp de la cirurgia
no agressiva:
endoscòpica o
46. La medicina als països en vies de
desenvolupament
L’ONU reconeix la salut com un dret
universal, però en realitat és així?
47. Problemes sanitaris al tercer món
Els països en vies de
desenvolupament
tenen una esperança
de vida d’entre 40 i 50
anys.
Influeixen factors com :
LA POBRESA,
DESASTRES
NATURALS, MANCA
DE PERSONAL
SANITARI I
RECURSOS,
GUERRES, FALTA
