PRL.pdf

BÁSICO DE
PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Introducció
Contingut i funcions del nivell bàsic de PRL
Una mica d’història...
Jerarquia de les normes laborals
Principis per resoldre les contradiccions normatives
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995
Efectes de les condicions de treball sobre la salut
Accident i incident
Malaltia professional
Investigació, notificació i registre d’accidents
Anàlisi i classificació dels factors de risc

Contingut i funcions del nivell bàsic de PRL

Exercici 1:
Cercar a Internet accidents de treball de la darrera setmana a Catalunya.
Cercar a Internet accidents de treball del vostre municipi.

Babilònia (1780 a.C) codi de
Hammurabi recollia càstigs aplicables
als constructors per les lesions sofertes
pels esclaus a conseqüència del
desplom de les obres que es feien.
Grècia, (460 a.C) el metge grec
Hipòcrates, descriu el saturnisme i altres
malalties que sofrien els miners, així com
consells per evitar-les.
Una mica d’història...

A partir del s.XVIII, amb l’inici de la revolució industrial, es van accelerar els
canvis socials. La població va augmentar considerablement i es va anar
concentrant en grans nuclis urbans, on anaven sorgint les indústries.
Aquests canvis socials generaren grans tensions perquè els interessos de la
classe obrera sovint s’oposaven als de la classe burgesa, propietària dels
mitjans de producció. Aquests conflictes sovint desencadenaven revoltes que
perjudicaven a uns i altres, i per resoldre els conflictes s’instauraren les lleis.
Vaga de joves treballadors a Pennsilvània, any 1902

Les millores que introduïren les primeres lleis varen ser:
- Prohibició del treball de persones menors de 10 anys.
- Reducció de la jornada de treball: 12 hores a 10 hores.
- Prohibició del treball nocturn per als nens.
- Prohibició dels treballs perillosos per als nens.
- Millora general de la salubritat a les empreses.
Nens treballant en una fàbrica de vidre, any 1908

Audiovisual Trabajo y Salud,
desde la protección a la prevención. (9’ i 7’)
https://www.youtube.com/watch?v=0UtceWY3xp8
https://www.youtube.com/watch?v=SDywMw9zwl0

Avui en dia, encara hi ha una gran part del món, que no han arribat
a aquest nivell de protecció que tenim als països "desenvolupats".
Nens arreglant clots a Corea del Nord, s. XXI Nena treballant a l’industria tèxtil. Índia, s.XXI

Jerarquia de les normes
En qualsevol societat hi ha conflictes i cada societat ha anat constituint una forma de
resoldre’ls de forma més o menys civilitzada. En el nostre cas, hem anat
desenvolupant, a poc a poc, a través d’un període molt llarg de temps el que avui dia
coneixem com a ordenament jurídic.
L’ordenament jurídic està format
per normes.
Entre aquestes normes trobem
constitucions, lleis, reglaments,
convenis, contractes, etc.
Aquestes normes s’interrelacionen
les unes amb les altres formant un
conjunt ordenat i sistemàtic, que és
el Dret.

Jerarquia de les normes
Com que hi ha conflictes de naturalesa molt diferent, dins del Dret s’han generat
diferents branques. El Dret Públic és la branca del dret que s’encarrega de regular
els interessos col·lectius, i el Dret Privat és aquell que regula els interessos
particulars.
El Dret del treball s’ubica
entre el Dret Públic i el
Dret Privat perquè hi ha
una relació privada entre
empresari i treballador
però que alhora està
regulada per un ens
públic, l’Estat, a través
d’unes normes laborals
d’obligat compliment.

1. Principi de jerarquia normativa.
2. Irrenunciabilitat del dret.
3. Principi de norma més favorable.
4. Principi de condició més beneficiosa.

El dret del treball
està sotmès al
principi de
jerarquia
normativa,
segons el qual,
cap norma de
rang inferior pot
contradir a una
norma de rang
superior.
1. Principi de jerarquia normativa

En la negociació laboral (empresari-treballador) el treballador és l’element més feble
perquè no té el mateix poder de negociació que l’empresari.
Per aquest motiu, aquesta negociació privada està protegida públicament pel Dret del
Treball: el treballador no pot renunciar voluntàriament als drets que li corresponen.
2. Principi d’irrenunciabilitat del dret del treball
Exemple:
L’empresa et fa signar un document on renuncies a les vacances anuals a canvi d’una
compensació econòmica.

Si hi ha vàries normes aplicables a un cas concret, s’aplicara la norma més
favorable per al treballador
3. Principi de norma més favorable
Exemple:
Una treballadora realitza una jornada de 8 hores diàries d’acord amb el que estableix el
seu contracte.
A la vegada, el conveni col·lectiu del sector fixa una jornada de 7 hores diàries.
Per tant, es considerarà que 7 hores diàries correspon al salari de jornada completa en
ser la norma més favorable per a la treballadora.

Si una nova norma laboral estableix condicions pitjors que les que teníem
contractades, prevaldran les condicions més beneficioses que s’havien fixat
anteriorment.
4. Principi de condició més beneficiosa
Exemple:
Un nou conveni col·lectiu atorga 35 dies de vacances anuals.
Si el contracte de treball inicialment fixava 40 dies de vacances anuals,
seguirem gaudint d’aquests 40 dies de vacances anuals mentre duri la relació laboral,
independentment del que s’apliqui per conveni als nous treballadors contractats.

Les lleis espanyoles de seguretat i salut dels treballadors han estat:
- Llei Dato, any 1900 (la primera que es va aplicar de manera generalitzada)
- Llei Matos, any 1922
- Reglament de Seguretat i Higiene, any 1940
- Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball, any 1971
- Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995 (Directiva Marc 89/391/CEE)
L’evolució de l’incidència
mostra com les polítiques
públiques i la llei de prevenció
de riscos laborals 31/1995 han
servit per reduir la sinistralitat.
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals 31/1995

La legislació més important aplicable en matèria de prevenció de riscos
laborals és:
- Constitució espanyola (article 40.2): obliga els poders públics a
desenvolupar i fomentar una política de protecció i de seguretat en el treball.
- Estatut dels Treballadors (art 19.1): esmenta el dret a la seguretat en el
treball.
- Llei de Prevenció de riscos Laborals (LPRL), de 1995.
És la norma bàsica de PRL.
- Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP), de 1997.
- Eventualment, normes legals com el Codi Civil, el Codi Penal i la Llei
d’Infraccions i Sancions d’Ordre Social LISOS.

Exercici 2.
Cerquem:
1- Constitució Espanyola (article 40.2): què diu, textualment?
2- Estatut dels Treballadors (art 19.1): què diu, textualment?
3- Codi Penal (art 316), Quin càstig pot rebre un empresari que infringeixi
les normes de PRL?

Val més prevenir que curar!
El coneixement popular ens proporciona algunes dites:
«val més prevenir que curar»,
«és millor prevenir que lamentar» o
«el que no previene, accidentes tiene».
La Prevenció de Riscos Laborals s’ocupa precisament d’això: aconseguir que
puguem realitzar un treball de qualitat que ens aporti el màxim de
beneficis a nivell personal, social i econòmic però amb el mínim de risc
per a la nostra salut.
Salut: segons la OMS, la salut integral és l’estat complet de benestar físic,
mental i social i no només l’absència de malalties.

Exercici 3: relacionem cada situació amb el benestar que genera
(físic, mental o social)

Accident → qualsevol lesió corporal que el treballador pateix en ocasió o per
conseqüència del seu treball (art 156 Llei General SS).
S’inclouen patologies no traumàtiques (danys d’òrgans o teixits produïts per factors
endògens; p. ex. infarts, ictus, despreniment de retina...) que es presumiran com a accidents de
treball si ocorren durant la jornada laboral i tenen una relació amb la feina efectuada.
(Sempre que no s’acrediti que no existeix cap relació entre la lesió soferta i el treball).

Incident → succés inesperat que interromp l’activitat normal del treballador però que
no causa danys en la salut del treballador.

Malaltia professional → deteriorament lent i gradual de la salut del treballador,
produït per una exposició crònica a situacions adverses, siguin aquestes produïdes
per l’ambient en el que desenvolupa el treball o per la forma en què aquest està
organitzat.
Pel seu reconeixement cal que estigui recollida al quadre de malalties
professionals de l’INSST (RD 1299/2006, de 10 de novembre).
Malalties inespecífiques → patologia en la qual les condicions de treball no són les
úniques causants.
Hi pot haver motius externs al treball que ocasionin el dany.

Quadre de malalties professionals de l’INSST
(RD 1299/2006, de 10 de novembre).

La Sala Cuarta del Tribunal Supremo ha reconocido que la incapacidad temporal (IT) de una trabajadora, de
profesión limpiadora, deriva de enfermedad laboral, aunque su labor no esté incluida en el cuadro de profesiones
recogidas en la ley, lo que a su vez constituye una discriminación indirecta.
En su sentencia, el Tribunal Supremo afirma que la incapacidad temporal de la limpiadora deriva de
enfermedad profesional, aunque su profesión no aparezca en la enumeración de actividades que recoge el cuadro
de enfermedades profesionales como susceptibles de derivar en enfermedad por causas laborales.
El Supremo hace referencia al artículo 37 del I Convenio Colectivo Sectorial de Limpieza de Edificios y Locales para
destacar que las labores realizadas por las limpiadoras “conllevan esencialmente la realización de esfuerzo
físico, requiriendo en numerosas ocasiones mantener los codos en posición elevada como es la limpieza de techos,
paredes… o que tensen los tendones como las tareas de fregado, desempolvado”.
Y aprecia “discriminación indirecta” al no estar incluida dicha profesión en el referido RD que principalmente
recoge profesiones “fuertemente masculinizadas”, como pintores, escayolistas, montadores de estructuras.
curtidores, mecánicos, chapistas, caldereros, albañiles…, a los que sí se les reconoce como enfermedad profesional
las dolencias derivadas de “posturas forzadas y movimientos repetitivos” en el trabajo.
La sentencia aplica así la perspectiva de género para la calificación del carácter profesional de la dolencia. En
aplicación de lo establecido en la LO 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, la Sala
considera que “la profesión de limpiadora, como es notorio, es una profesión feminizada y no aparece contemplada
en el RD 1299/2006 como profesión susceptible de generar una determinada enfermedad profesional, a pesar de las
fuertes exigencias físicas que conlleva, especialmente movimientos repetitivos”, concluye.
https://www.nuevatribuna.es/articulo/sociedad/supremo-reconoce-lesion-limpiadora-como-enfermedad-profesional/20221006180348203585.html

CONTINGÈNCIES
PROFESSIONALS
CONTINGÈNCIES
COMUNS
Accident de treball
Malaltia professional
Malaltia comú
Accident no laboral
- Cobres el 75-100% del salari
(segons conveni col·lectiu).
- No hi ha període de carència.
- T’atén la mútua.
- Medicaments 100% gratuïts.
- Possibilitat d’indemnització per
assegurança (conveni col·lectiu).
- Possibilitat d’indemnització per
responsabilitat civil de l’empresa.
- Cobres el 60 - 75% del salari.
- Període de carència en les
prestacions. IT 180 dies en 5 anys.
- T’atén la Seguretat Social.
- S’ha de pagar una part dels
medicaments (RD-L 16/2012).
Incapacitat Temporal o Permanent
C. Professionals vs C. Comuns.

Investigació, notificació i registre d’accidents
Els accidents laborals i els incidents en el treball són el resultat d'una disfunció
del procés productiu i dels sistemes de prevenció de riscos empleats, que han
estat ineficaços o insuficients per al control d'una situació de risc.
Per aquest motiu,
quan a l’empresa hi ha
un accident de treball,
encara que sigui un
accident lleu, es té
que realitzar una
investigació per
esbrinar quines han
estat les causes de
l’accident.

«Tant va el càntir a la font que ve que es trenca» Refrany popular

La LLPRL obliga a notificar a l’Autoritat Laboral tots els accidents que
hi hagi hagut que hagin causat danys, tant si han sigut lleus com si han sigut
greus, encara que no hagin causat una Incapacitat Temporal del treballador.
L’empresa elaborarà un registre amb la relació dels accidents i
malalties professionals que hagin patit els seus treballadors. Aquest registre
permetrà el control estadístic de la sinistralitat.
Portal CoNTA del Departament d’Empresa i Treball.
https://observatoritreball.gencat.cat/ca/recursos/dades_estadistiques/dades_mensuals/

Índex d’incidència d’accidents laborals (x 100.000)

Índex d’incidència d’accidents laborals mortals (x 100.000)

Inclou
accidents
no
traumàtics

Exercici 4: Reflexionem sobre els costos humans i costos econòmics que
poden produir els accidents de treball per la persona treballadora, per
l’empresa i per la societat en general.

Anàlisi i classificació dels factors de risc
Factor de risc: tot objecte, substància, forma d’energia o característica de
l’organització que pot contribuir a provocar un accident de treball, agreujar-ne
les conseqüències o produir, fins i tot a llarg termini, danys en la salut dels
treballadors.
Risc: és la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat del
treball. Aquesta possibilitat dependrà dels factors de risc presents i de les
circumstàncies que concretin l’exposició dels treballadors als factors de risc:
l’activitat, l’organització del treball, els procediments, etc.
Dany derivat del treball: malaltia, patologia o lesió soferta amb motiu o en
ocasió del treball. El dany és la materialització del risc.

Els factors de risc es poden classificar en quatre grans grups:
1) Factors de risc materials o de seguretat.
2) Factors de risc ambientals o higiènics.
3) Factors de risc ergonòmics i psicosocials.
4) Factors humans.

Factors materials o de seguretat

Factors materials o de seguretat
Riscs estructurals
Equips de treball
Accidents de trànsit
Risc d’incendi
Actes violents
Normes de seguretat i senyals de seguretat

Són clau per a evitar accidents com per exemple:

Caigudes de persones al mateix nivell o a diferent nivell

Xocs contra objectes mòbils o immòbils

Caigudes d’objectes despresos

Incendis
Lloc de treball: àrea on els treballadors han d’estar-se o accedir per fer la seva
feina. S’hi inclouen els locals de descans, el menjador i els lavabos.
Les mesures de prevenció i protecció estructurals tenen a veure amb la construcció,
organització i manteniment de l’edifici i les instal·lacions.
https://treball.gencat.cat/web/.content/09_-_seguretat_i_salut_laboral/publicacio
ns/imatges/29-Llocs-de-Treball.pdf

Seguretat estructural
Els edificis han de tenir l’estructura i la solidesa apropiades al seu tipus d’utilització.
També els elements estructurals o de servei com plataformes de treball, ascensors,
escales, etc.
V1
https://www.youtube.com/watch?v=10qb2DJV3es

Espais de treball i zones perilloses
Les dimensions dels locals de treball hauran de
permetre que el treball es realitzi sense riscos per
a la seguretat i salut dels treballadors i en
condicions ergonòmiques acceptables.
Les zones on hi hagi risc de caigudes de
persones, o d’exposició a elements agressius,
estaran senyalitzades clarament.
Banda adhesiva
senyalització

Espai per treballador:
2 m² de superfície lliure per treballador.
10 m³ de volum no ocupats per treballador.
Alçada del sostre de 3 m com a mínim. Que en el cas d’oficines i despatxos pot ser de 2,5 m.

Terres, obertures, desnivells i baranes
El terra ha de ser fix, estable i no lliscant, sense
irregularitats ni pendents perilloses.
Per exemple, s’evitaran catifes o moqueta sense
fixar.

Es col·locaran baranes i passamans
adequats en els llocs on hi hagi risc de
caiguda.

Les baranes han
de tenir una
alçada mínima de
90 cm i disposar
d’una protecció
que impedeixi el
pas o el
lliscament de
persones per
sota de les
baranes o la
caiguda
d’objectes.

Portes, envans, finestres i obertures
Les portes i envans transparents o translúcids hauran d’estar clarament senyalitzats i seran
fabricats amb materials segurs per impedir que els treballadors hi puguin topar.
Les portes de vaivé han de ser transparents, o tenir parts transparents que permetin la visibilitat
de la zona a què s’accedeix.
V2
https://www.youtube.com/watch?v=wwaWGCN2Pew

Vies de circulació
L’amplada mínima de es portes exteriors és de 80 cm i la dels passadissos és de 1 m.
1 metre

Vies i sortides d’evacuació
Les portes d’emergència obriran cap a l’exterior, de manera fàcil i immediata per tal que
qualsevol persona pugui utilitzar-les en cas d’urgència.
Les vies i sortides d’evacuació hauran de senyalitzar-se.
Les vies i sortides d’evacuació s’equiparan, si cal, amb il·luminació de seguretat d’intensitat
suficient.

Les zones de pas, les sortides i les vies de circulació dels llocs de treball es
mantindran lliures d’obstacles en tot moment.

Rampes, escales fixes i de servei
Els paviments de les rampes, de les escales fixes i de les plataformes de treball seran de
materials no lliscants o disposaran d’elements antilliscants.

Les rampes de menys de 3 m
tindran una pendent màxima
del 12%.
Les d’entre 3 i 10 m d’un 10%
i les de més de 10 m d’un
8%.
Les escales han de tenir una
amplada mínima d’1 m, llevat
de les de servei, les quals
han de ser de 55 cm
d’amplada mínima.
1 metre

Si els paviments (per exemple
tramex galvanitzat) són perforats,
l’obertura màxima dels intersticis
ha de ser de 8 mm.

Banda autoadhesiva
antilliscant

Instal·lació elèctrica
La instal·lació elèctrica no comportarà riscos d’incendi o d’explosió, ni d’accidents dels
treballadors per contactes directes o indirectes.
Els especialistes realitzaran revisions periòdiques de l’estat de la instal·lació elèctrica
(comprovar diferencials, cables de terra, etc).
Cal desconnectar del corrent eines i equips elèctrics abans de fer operacions de neteja, ajust o
manteniment.

Adaptacions per discapacitats
Els llocs de treball ocupats per treballadors discapacitats i, en particular, les portes, les vies de
circulació, les escales i els servies higiènics es condicionaran de manera adequada per a l’ús
d’aquests treballadors.

Característiques d’un bon lavabo adaptat
- Superfície d’entre 10 i 12 metres quadrats.
- Terra antilliscant.
- Contrast de color entre el terra i les parets per visualitzar millor les dimensions.
- El vàter es situarà de forma que es puguin fer les transferències des de la cadira de
rodes tant per la dreta com per l’esquerra.
- El lavabo no tindrà pedestal per tal que entrin els reposapeus de la cadira de rodes.
- Mirall graduable adaptat a qualsevol alçada.
- Dutxa enrasada al terra.
- Aixetes accessibles (llargada).
- Sistema d’alarma per possibles caigudes o eventualitats.

Ordre, neteja i manteniment
Els llocs de treball, els equips i les instal·lacions es netejaran periòdicament.

Ordre, neteja i manteniment
Les operacions de neteja no han de constituir una font de risc.
S’han de fer en els moments, de la manera i amb els mitjans més adequats.

Serveis higiènics
En els llocs de treball es disposarà d’aigua potable en quantitat suficient i fàcilment
accessible (no cal que sigui aigua envasada, pot ser de l’aixeta).

Quan els treballadors hagin de portar roba especial de treball, els llocs de treball disposaran
de vestidors amb seients i armaris amb clau per guardar-hi la roba i el calçat.
Caldran dos armaris separats quan la roba de treball pugui contaminar la roba de carrer.
Quan no calguin vestidors, s’haurà de preveure, com a mínim penjadors o armaris per la
roba.

Quan es realitzin habitualment treballs bruts, contaminants o que originin suor elevada, hi
haurà dutxes amb aigua corrent, calenta i freda.

Hi haurà vàters amb descàrrega automàtica i paper higiènic.
Hi haurà lavabos amb miralls, rentamans amb aigua corrent (calenta si cal), sabó i
tovalloles individuals o un altre sistema d’assecament amb garanties higièniques.

Els vestidors, els lavabos i els vàters han d’estar separats per a homes i per a dones,
o se n’ha de preveure una utilització per separat.
Les cabines disposaran d’una porta amb tanca interior i un penjador.
Aquests locals només s’utilitzaran per als serveis d’higiene a què estan destinats.

Materials i locals de primers auxilis
En els llocs de treball disposaran de material de primers auxilis adequat al tipus de
treball.
Els llocs de treball de més de 50 treballadors, i els de 25 quan ho determini
l’autoritat laboral, hauran de disposar d’un local destinat als primers auxilis i
d’altres possibles atencions sanitàries amb farmaciola, llitera i font d’aigua
potable.

Equip de treball: qualsevol màquina, eina o instal·lació utilitzada en el treball.
Exemples: serra elèctrica (màquina); tisores (eina); prestatges (instal·lació).

Màquina: conjunt d’elements units entre si, un dels quals ha de ser mòbil, accionat per
una energia i amb el qual es desenvolupa una tasca; per exemple, una màquina de
tallar, un túrmix, una grua per fer transferències.
Si no utilitzem les màquines correctament,
correm el risc de patir:
- Xocs contra objectes mòbils.
- Atrapament per objectes o entre objectes.
- Atrapament per bolcada de màquina.
- Contactes tèrmics o elèctrics.

Mesures de prevenció i protecció
Mantenir els resguards (pantalles, carcasses o tapes) en bon estat.
Mantenir els dispositius d’accionament de seguretat que impedeixen la seva
posada en marxa en bon estat.
Conèixer els dispositius d’aturada d’emergència i mantenir-los visibles i
accessibles.
Senyalitzar els possibles riscos de cada màquina.
Utilitzar EPIs (ulleres, guants, etc) si cal.

Qualsevol màquina que hi hagi al centre de treball ha de conservar:
- Marcat CE.
- Declaració de Conformitat.
- Manual d’Instruccions.
És molt important no perdre mai cap
d’aquests tres documents perquè ens
garanteixen que la màquina és segura.
Aquesta documentació se’ns requerirà durant
la investigació si hi ha un accident greu.

Eina: estri de treball portàtil; per exemple, unes tisores o un ganivet.
Si no utilitzem les eines correctament, correm el risc de patir:
- Xocs contra objectes immòbils.
- Cops o talls amb objectes o eines.
- Sobreesforços.

Utilitzar l’eina adequada, que millor s’adapti a la nostra mà i operació.
Conservar les eines en bon estat, realitzant un manteniment periòdic.
Emmagatzemar-les en llocs adequats, amb ordre i neteja.
Transportar les eines de forma segura, protegint les puntes i superfícies
tallants.
Utilitzar ulleres protectores quan hi hagi perill de projecció de partícules.
Si cal, utilitzar guants.

Escales de mà
L’ús d’escales de mà genera un gran nombre d’accidents per caiguda a diferent
nivell. Per aquest motiu, ha de limitar-se el seu ús, emprant-les només quan no hi
hagi una alternativa viable.

Cal cercar un sistema de treball més segur que l’escala com pot ser una
plataforma elevadora o una embastida.

Les escales s’han de col·locar sempre sobre una
superfície plana, horitzontal, resistent i no lliscant. La
inclinació adequada és d’uns 75°.
No situar l’escala en llocs perillosos (llocs de pas
de persones, per exemple). Si situem l’escala en
llocs de pas de persones i/o vehicles, senyalitzar-
la correctament.
No fer feines que impliquin desplaçar el cos fora de
la vertical de l’escala. El centre de gravetat del
treballador ha d’estar sempre entre els dos
travessers.

Si emprem l’escala per accedir a un nivell més elevat, ha de sobresortir
com a mínim 1 metre del nivell al qual volem accedir.
La part superior ha de quedar a l’alçada de la cintura per
poder subjectar-se si cal. Mai situar-se "a cavall" entre els
dos costats.

En pujar o baixar s’ha de fer de cara a l’escala i no d’esquena.
No fer feines pesades o manipular càrregues a sobre de l’escala.
«On comença la confiança acaba la seguretat»
(Dita popular)
V3, V4, V5

«¡Trabaja fuerte, trabaja duro, però sobre todo trabaja seguro!» Frasse popular

Accidents de trànsit
Els desplaçaments per carretera in itínere o in mission, són un risc important de
patir accidents de treball, sovint de conseqüències molt greus.
Accident in itínere → és aquell que ocorre en anar o tornar del lloc de residència
al lloc de treball, fora de la jornada laboral. Condicions:
- Succeeix en el camí habitual d’anada o tornada del treball.
- El domicili serà l’habitualment utilitzat pel treballador.
- No hi ha d’haver interrupcions entre el treball i l’accident (llevat excepcions).
- Es considera també el desplaçament a peu.
Accident in mission → és aquell que ocorre en el trajecte que realitza per al
compliment de les tasques encomanades durant la seva jornada laboral.
Condicions:
- L’accident s’ha de produir fora del centre de treball.
- El desplaçament ha d’estar motivat per l’acompliment de les tasques
encomanades en l’activitat laboral.

Actualment un 20% dels morts en accidents de treball ho són per accidents de trànsit.

a) Recomanacions de seguretat pels automòbils
Respectar sempre les normes de trànsit i evitar els excessos de velocitat. Utilitzar
sempre el cinturó de seguretat.
Procurar un bon manteniment del vehicle.
Gestionar el temps per evitar les presses.
No ingerir substàncies que puguin alterar la capacitat d’atenció.
Extremar les precaucions quan les condicions meteorològiques siguin
desfavorables o l’estat de la via sigui deficient.

Evitar distraccions (telèfon, GPS, acompanyants, etc) !!

b) Organització dels desplaçaments
Estar descansat i haver dormit bé abans d’agafar el vehicle.
Calcular el temps de trajecte i sortir de casa o del centre de treball amb temps
suficient, comptant amb la possible aparició d’imprevistos.
Planificar el recorregut més directe i més ben indicat. En el cas d’anar a diferents
llocs, establir un ordre pràctic de desplaçament.
Reduir el número de desplaçaments sempre que sigui possible fent ús de telèfon,
videoconferències, etc.
«No hi ha res tant important ni tant urgent que no es pugui fer de forma segura»

La velocitat influeix tant en
la probabilitat de patir un
accident com en les
conseqüències del mateix.

Cal prestar molta atenció i no
despistar-nos durant la
conducció.

Reduint la velocitat, també
reduirem el consum de
combustible.

Un incendi pot provocar danys humans i materials molt importants:
- Cremades de diferents profunditats i extensió.
- Intoxicacions pels gasos que emet el procés de combustió.
- Caiguda d’objectes despresos.
- Danys derivats de l’evacuació: contusions, aixafaments, etc.
- Explosions.
Un incendi és l’ocurrència de foc no controlada, que crema alguna cosa que
no està destinada a cremar-se.

Un foc és la reacció que es produeix quan l’energia d’activació troba els tres
elements que mantenen la seva combustió: calor, combustible i comburent;
produint una reacció en cadena. Si al foc li falta qualsevol d’aquests elements,
s’apagarà.
Calor o energia d’activació: ha de ser suficient per a iniciar el foc i seguir propagant-lo.
a) Elèctric, per una espurna o curtcircuit.
b) Mecànic, per fregament.
c) Tèrmic, per escalfament, flames, brases, etc.
Si afegim material al foc (aigua, pols, gas, etc), estem «diluint»
la calor i podem aconseguir apagar el foc per refredament.
Combustible: si el combustible s’acaba, el foc es soscava. Podem
provocar processos físics i/o químics que impedeixin que el foc
accedeixi a més combustible, com per exemple introduir un tallafocs.
Comburent: habitualment és l’oxigen. Si evitem l’accés a més oxigen, el foc s’apagarà per
sufocació.

Mètodes d’extinció d’incendis:
1) Sufocació: si evitem que l’incendi tingui
accés a més oxigen (comburent), el foc
s’apagarà per sufocació.

2) Refredament: Si
afegim material al foc
(aigua, pols, etc),
estem «diluint» la calor
i podem aconseguir
apagar el foc per
refredament.

3) Eliminació del combustible: Si el
combustible s’acaba, el foc es soscava.
Podem provocar processos físics i/o
químics que impedeixin que el foc accedeixi
a més combustible, com per exemple
introduir un tallafocs.

Extintors
POLS ABC
DIÒXID DE
CARBONI
V6
https://www.youtube.com/watch?v=TVJBJ1mizb8

Detector d’incendis
Són sistemes automàtics de detecció. N’hi ha de
diversos tipus: òptics, tèrmics, per infrarrojos, etc.
Activen automàticament l’alarma d’incendi.
Polsador d’alarma / alarma
Serveixen per avisar manualment de que hi
ha un incendi, fent sonar l’alarma.
De vegades l’alarma està connectada a
una central d’alarmes i/o als serveis
d’emergència.
Manta ignífuga
Són làmines de material flexible destinades a extingir l’incendi
per sufocació. Són efectives en la fase inicial, evitant la
propagació. És un complement dels extintors. S’empra
especialment en hostaleria, on els petits incendis són habituals.
Altres mitjans d’alarma i extinció

Ruixadors automàtics (Sprinklers):
Són xarxes de canonades d’aigua a pressió amb vàlvules que
s’activen automàticament quan detecten l’incendi o quan es prem
l’alarma d’incendi.

Boques d’Incendi Equipades (BIEs)
Armari que conté una mànega connectada a una
xarxa de canonades amb una llençadora d’aigua.
Hi ha dos tipus de BIEs: de mànega plana i de
mànega semirígida.
25 mm i de 45 mm.
Mànega plana: 45Mm: la mànega s’utilitza en llocs
on es preveuen incendis importants. Aquesta
mànega és plana i necessita el seu total
desplegament per a funcionar. El seu diàmetre és
de 45 mm.
Mànega semirígida: permet la seva utilització
encara que no estenguem la mànega sencera. El
seu diàmetre és de 25 mm.
V7
https://www.youtube.com/watch?v=03gFPC3e2nc

Hidrants
Subministren aigua a les mànegues que s’hi connecten
durant l’ extinció de l’incendi. Generalment es situen a
l’exterior de l’edifici. Poden ser de columna o sota terra.
N’hi ha d’haver cada 100 m en zones urbanes i cada 400
m en la resta de zones.
V8
https://www.youtube.com/watch?v=0nREQLdExzk

Columna seca
És un conducte d’aigua amb boques de
sortida situada a la façana d’edificis de
gran alçada. Les sortides d’aigua es situen
a les plantes parell fins a la vuitena i a totes
a partir d’aquesta. És d’utilització exclusiva
pels Serveis Contra Incendis, que hi
connecten els seus equips per a l’extinció
del foc.

La planificació i senyalització de l’evacuació en cas d’incendi.
Col·locació de dispositius de detecció i alarma d’incendis.
Col·locació de polsadors d’alarma manuals.
Instal·lació d’extintors i altres mitjans d’extinció fixos i mòbils per aturar els conats
d’incendi abans que s’expandeixin o ajudar al personal extern en les tasques
d’extinció.

La violència laboral inclou la violència física i la violència psicològica.
Els actes violents poden ser interns o externs:
Interns: es produeix entre els treballadors de la mateixa empresa, o entre
treballadors i residents de centres assistencials.
Externs: es produeix entre treballadors i persones alienes al lloc de treball (clients,
usuaris, treballadors d’altres empreses, etc).
V9 Como abordar el comportamiento agresivo de un paciente con demencia.
V10 Atracament.
https://www.youtube.com/watch?v=dtt9AIna-d4
https://www.youtube.com/watch?v=ITGrwqcCOPs

Instaurar un protocol d’actuació davant situacions hostils o de violència.
Evitar l’aïllament dels treballadors, que no treballin sols.
Tenir un mobiliari adequat al nivell del risc (visibilitat, pantalles de protecció, etc).
Mesures de seguretat (detectors de metalls, sistemes d’alarma, personal de seguretat,
càmeres de vigilància, accés ràpid a zones segures).
Evitar tenir objectes perillosos (contundents o llancívols) prop de la zona de risc.
Col·locar els articles de valor i diners fora de l’abast dels clients.
Informació i formació als treballadors sobre procediments i sistemes de treball segurs,
conductes a evitar, etc.

Normes i senyals de seguretat
Necessària: la necessitat és conseqüència de l’avaluació de riscos i la
corresponent planificació de la prevenció.
Possible: s’ha de disposar dels mitjans suficients perquè tingui èxit.
Clara, concreta i breu: comprensible, facilitat per a la lectura, contingut
individualitzat.
Actual: renovada i adaptada a les circumstàncies actuals de l’empresa.
Acceptable i exigible: ha de tenir un motiu.
Perquè les instruccions siguin efectives han de complir els següents preceptes:
La LPRL indica que l’empresari «ha de facilitar les degudes instruccions als treballadors».
Per això, habitualment s’empren les normes i els senyals de seguretat.

Senyals de seguretat
Mitjançant els senyals de seguretat,
l’empresa informa als treballadors sobre
els perills i altres advertències que siguin
necessàries observar.
V11
https://www.youtube.com/watch?v=kgZsu3Tbylw
Risc de caiguda o cop.

Senyals de seguretat
Exercici 5: Kahoot
https://create.kahoot.it/share/senalizacion-de-seguridad-castellano/219baa47-3cf7-
41e4-86dc-0b456402527

Factors ambientals o higiènics

Factors ambientals o higiènics
Soroll
Vibracions
Il·luminació
Temperatura
Radiacions
Entorn químic
Entorn biològic

Soroll
El soroll és un so no desitjat i molest, que interfereix en l’activitat humana i la dificulta.
La seva unitat de mesura és el decibel (dB).
Riscos de l’exposició al soroll:
- Hipoacúsia: sordesa produïda per
l’exposició habitual a sorolls elevats.
- Pèrdua temporal de l’audició: per
exposicions breus a sorolls intensos que
lesionen el timpà i l’oïda mitjana.
- Trauma acústic agut: per exposicions a
sorolls breus de molt alta intensitat que
danyen el nervi auditiu.
- Altres danys: alteracions de l’aparell
circulatori, digestiu, respiratori, etc.

El nivell de soroll s’ha de mesurar. Habitualment s’empra una estratègia de mostreig
amb un sonòmetre o un dosímetre.
El sonòmetre ens indica dos valors diferents: el nivell diari equivalent i el nivell de pic.
Nivell diari equivalent (Laeq,d): mesura el soroll estable o continuo al que s’exposa el
treballador durant tota la jornada de treball.
Nivell de pic (Lpico): mesura el soroll impulsiu en un instant: cops, impactes,
detonacions.
Sonòmetre Dosímetre

Una vegada sabem els valors de Laeq,d i Lpico, determinem les accions
que cal realitzar per a reduir l’exposició al risc.

Mesures
generals
Concepció i disposició dels llocs de treball.
Avaluació periòdica de l’exposició al soroll.
Formació i informació als treballadors. Senyalització.
Vigilància de la salut.
Mesures
sobre el
focus
d’emissió
Substituir els equips de treball sorollosos.
Canviar els processos sorollosos per altres que no ho siguin tant.
Mantenir els equips i les instal·lacions en condicions adequades.
Mesures
sobre el
mitjà de
transmissió
Aïllar les zones sorolloses encapsulant la maquinària o instal·lant
cabines.
Reduir la transmissió aèria mitjançant pantalles.
Instal·lar sostres o envans amb absorció acústica.
Mesures
sobre el
treballador
exposat
Reduir el nombre de treballadors exposats.
Reduir les hores d’exposició.
Utilitzar EPIs de protecció auditiva (cascos, taps, orelleres, etc).

Vibracions
Les vibracions són moviments transmesos al cos humà per estructures
sòlides i que produeixen malestar o danys a la salut. Generalment són produïdes
per màquines o eines a motor.
Segons la part del cos afectada, es poden classificar en dos tipus:
a) Transmesa al sistema mà-braç: el treballador subjecta amb les
seves mans l’eina que produeix vibració. Produeix problemes vasculars,
d’ossos, de nervis i de músculs.
b) Transmesa al cos sencer: el treballador està recolzat en una
superfície que vibra. Produeix fatiga, incomoditat, mals de cap, irritabilitat,
lumbàlgies i lesions de la columna vertebral.

Vibròmetres o acceleròmetres
El nivell de vibracions es pot mesurar amb aparells o es pot estimar mitjançant les
dades del fabricant o de bases de dades (BaseVibra).
https://herramientasprl.insst.es/higiene/exposicion-a-vibraciones

Mesures
generals
Avaluació periòdica de l’exposició a vibracions.
Formació i informació als treballadors. Senyalització.
Vigilància de la salut.
Mesures sobre
el focus
d’emissió
Emprar altres mètodes de treball que no produeixin
aquest risc.
Substituir la maquinària per una altra que produeixi
menys vibracions.
Mantenir la maquinària en condicions adequades.
Mesures sobre
el mitjà de
transmissió
Subministrar un equip auxiliar que redueixi els riscos
de lesió per vibracions: nanses, mànecs o cobertes
per al sistema mà-braç; seients o amortidors per al
sistema cos sencer.
Mesures sobre
el treballador
exposat
Reduir el nombre de treballadors exposats.
Reduir el temps d’exposició.
Utilitzar EPIs antivibració (guants, calçat, faixes i
cinturons).

Els requisits d’il·luminació varien segons l’activitat que es realitzi i comprenen valors
entre 50 i 1.000 Lux.
Una il·luminació incorrecta pot produir trastorns oculars, fatiga visual, mal de cap,
cansament.
Per mesurar el nivell d’il·luminació d’un lloc de
treball s’utilitza el luxòmetre, que ens dona el
valor en Lux.
Per saber si el valor és correcte ho hem de
comparar amb els valors de la següent taula:
Il·luminació
Luxòmetre

Aquests valors mínims han de
duplicar-se quan es presentin les
següents circumstàncies:
A) En les àrees o locals d’ús
general i en les vies de circulació, si per
les seves característiques, estat u
ocupació, existeixen riscos apreciables
de caigudes, xocs u altres accidents.
B) A les zones on s’executen
tasques, i un error d’apreciació visual
durant la realització de les mateixes
pugui suposar un perill pel treballador
que les executi o per tercers.

Sempre que sigui possible el local s’il·luminarà amb llum natural, ja que resulta
més confortable.
Cal evitar els enlluernaments, ja sigui els produïts per la visió directa de les
fonts de llum, com pel reflex de les superfícies reflectants. En aquest sentit, cal
evitar superfícies de treball brillants al lloc de treball com per exemple taules de
fusta amb acabat brillant de color negre.
En cas que la il·luminació no sigui suficient en determinats llocs de treball o
àrees de treball, podem instal·lar il·luminació temporal localitzada.
Disseny correcte de la il·luminació del lloc de treball, evitant reflexos i
enlluernaments per a millorar el confort visual.

L’estrès tèrmic pot ser tant per calor com per fred.
L’estrès tèrmic per calor es produeix per excés de temperatura.
L’estrès tèrmic per fred es produeix per falta de temperatura (per exemple, en
treballadors de càmeres frigorífiques).
L’augment de la temperatura produeix suors, deshidratació i trastorns que
poden provocar fatiga i accidents.
En canvi, la disminució de la temperatura corporal provoca hipotèrmia, que
deriva en l’anquilosament d’articulacions, bronquitis, pneumònies, refredats,
reuma o, fins i tot, la congelació i mort.

El confort tèrmic té un cert grau de subjectivitat.
Hi ha confort tèrmic quan les persones no tenen
fred ni calor i troben una temperatura correcta per
l’activitat que estan realitzant.
Les disposicions mínimes de seguretat i salut en llocs de
treball indiquen que la temperatura òptima dels centres de
treball per aconseguir el confort tèrmic és:
Entre 17 i 27°C en cas de treball sedentari.
Entre 14 i 25°C en cas de treball lleuger.
Per norma general, es recomana:
entre 20 i 24 °C a l’hivern.
entre 23 i 26 °C a l’estiu.
Termohigròmetre

Actuar sobre la font de calor, evitant-la o reduint-la.
Instal·lació de ventilació forçada i refrigerada, si cal.
Rotació de treballadors, descansos.
Mantenir una bona hidratació durant la jornada de treball.

Existeixen dos tipus de radiacions: les ionitzants i les no-ionitzants.
Radiacions ionitzants: són d’alta intensitat i poden produir canvis en les
partícules de la matèria viva. Per tant són perilloses, podent produir des de
vòmits i diarrees a càncer i fins i tot la mort. Ex: radiació ultraviolada, raigs X,
raig gamma, radioactivitat, etc.
Radiacions no-ionitzants: són de mitja o baixa intensitat i segons l’INSST no
afecten el cos humà. Ex: ones de radio, microones, infraroig, etc.
La radiació és l’emissió d’energia a l’espai en forma d’ones electromagnètiques.
Es mesura mitjançant un radiòmetre o un dosímetre de radiació.

Els raigs X, entre els
quals estan les
radiografies, tenen
efectes ionitzants. Per
això existeix senyalització
especial en centres
sanitaris amb risc
radiològic.

V12 Rodeados de ondas (52’)
https://www.youtube.com/watch?v=QTpooqQRIXM

Mesures organitzatives: emprar altres mètodes de treball que no produeixin
aquest risc, reducció de l’exposició, EPIs, etc.
Avaluació periòdica del risc.
Formació i informació als treballadors.
Senyalització de les zones amb perill de radiació.
En treballs a l’aire lliure: protecció solar, roba protectora, ulleres de sol. Cal
evitar l’exposició continuada al sol, sobretot quant l’índex ultraviolat (UV) és
molt alt.

A l’ambient laboral hi pot haver contaminants químics, d’origen natural o artificial,
presents en forma de fibres, fums, gasos, vapors i boirines.
Les conseqüències que poden provocar en l’ésser humà són molt diverses i
depenen de la dosi rebuda i de la seva toxicitat.
Contaminant: substància que es troba en
un medi al qual no pertany o aquella que
degut al seu nivell de presència pot causar
efectes no desitjats i perjudicials per la salut
i el medi ambient.

Avaluació del risc per exposició a agents químics
a) Prendre mostra de l’ambient.
b) Analitzar la mostra (laboratori).
c) Comparar el resultat de la mostra amb els límits VLA-EC i VLA-ED
d) Determinar el risc.
El VLA-EC (Valor Límit Ambiental Exposició de Curta durada): és el nivell de
concentració de contaminant que no pot ser excedit en cap moment durant la jornada
de treball.
I el VLA-ED (Valor Límit Ambiental Exposició Diària): és la concentració mitjana de
contaminant per una jornada de 8 hores diàries u 40 setmanals.

Exemple:
El 19 de setembre de 2021 es va
iniciar l’erupció del volcà Cumbre
Vieja a l’illa de la Palma (Illes
Canàries, Espanya).
L’erupció expulsa lava, i també
emet gasos, entre ells el DIÓXIDO
DE AZUFRE, dissolts en el magma
i alliberats durant l’erupció.
Es diu que una periodista ha patit
danys en la seva salut per
l’exposició excessiva a aquest
contaminant. Els experts indiquen
que hi ha una dissolució ambiental
de 10 ppm de dióxido de azufre a
les proximitats del volcà.
https://www.insst.es/el-instituto-al-dia/limites-exposici
on-profesional-agentes-quimicos
Ha patit Himar González risc per exposició excessiva a aquest contaminant?

Etiquetes
És imprescindible conservar les etiquetes dels productes químics i en cas de
transvasament del producte, mantenir l’etiqueta original.

Etiquetes
4 Pictogrames de perillositat. Indiquen visualment els perills dels químics. Una etiqueta pot dur diversos pictogrames.
5 Frases H (Hazard) identifiquen el perill i potencials símptomes en cas que d’exposició al producte.
6 Frases P (Prudence) són consells de com s’ha de manipular el producte per minimitzar l’exposició i reduir el risc.
Poden referir-se a:
PREVENCIÓ: són requisits d’emmagatzematge. Per exemple: "P405 Guardar bajo llave".
RESPOSTA: són procediments a seguir en cas d’exposició. Per exemple: "P310 Llamar immediatamente a un médico".
ELIMINACIÓ: són indicacions sobre l’eliminació del producte d’importància mediambiental. Per exemple: "P501 Eliminar el
contenido y/o el recipiente en una planta de eliminación de residuos autorizada".
7 Informació del proveïdor / fabricant: nom, adreça, telèfon. Serveix per poder contactar amb els agents implicats si cal.
1 Paraula d’advertència. S’utilitza per notificar la severitat del risc.
Només hi ha dues possibilitats:
PERILL / DANGER en cas de risc sever.
ATENCIÓ / WARNING en cas de risc menys sever.
2 Identificació del producte en cas de substàncies químiques o
llista dels components químics en cas de mescles.
3 Quantitat nominal de la substància.

Fitxes FDS
És obligatori conèixer les fitxes FDS dels
productes químics perillosos que utilitzem i
tenir-ne una còpia actualitzada a l’empresa.
Gràcies a aquesta fitxa podem saber:
- Informació sobre la identificació del producte:
responsables de comercialització, telèfon de
consulta en cas d’emergència, etc.
- Informació rellevant sobre perills (estabilitat,
reactivitat, inflamabilitat, possibles lesions,
danys per inhalació, toxicitat, ingestió o
contacte dèrmic, primers auxilis, ecotoxicitat,
etc).
- Informació sobre ús adequat,
emmagatzematge i manipulació.

Exercici 4.
Cerquem un producte químic que tinguem a casa i observem:
- Pictogrames
- Consells de prudència
- Altra informació interessant

Emmagatzematge de productes químics

Els diferents productes químics,
segons la seva perillositat i
tipicitat han d’emmagatzemar-se
prenent mesures especials de
seguretat. Si ho indica la FDS,
hauran d’emmagatzemar-se
sobre cubetes col·lectores o
dintre de fossats per a retindre el
producte en cas de vessament o
trencament de l’envàs o
contenidor.

És recomanable disposar de
dispensadors de productes químics,
amb dosificadors automàtics, per tal
d’evitar-ne la manipulació.
Així eliminem el risc de transport
manual i transvasaments.

Kansas City, EEUU, any 2016
Més de 140 persones van necessitar atenció mèdica a causa d’un núvol tòxic.
Hi va haver 1 persona morta i diversos afectats per malalties respiratòries greus.
V13
https://www.youtube.com/watch?v=Tflm9mttAAI

Una cabina de seguretat o una
caixa de guants permeten garantir
la seguretat del personal, eliminant
els gasos i vapors que es generen
en algunes operacions.

Disposar de les fitxes FDS de tots els productes químics que utilitzis.
Consultar l’etiqueta de l’envàs o la fitxa FDS abans de manipular qualsevol producte
químic.
Utilitzar els EPIs recomanats (roba de treball, calçat, guants, mascareta, etc).
No menjar ni beure durant la manipulació de productes químics.
Rentar-se bé les mans després de la manipulació dels productes químics.
Tancar bé els recipients dels productes que no s’estiguin utilitzant.
Emmagatzemar correctament els productes de tal manera que no es pugui barrejar o
malmetre els envasos.
No acumular un excés de producte.

Mantenir els productes químics
en els recipients o envasos
originals.
Si pel motiu que sigui es
realitza un tansvasament en un
altre recipient, aquest s’haurà
d’etiquetar d’acord a l’envàs
original.

No barrejar productes químics!
Cada vegada més empreses prohibeixen l’ús de Clor (lleixiu) per a la neteja.
Els motius són:
- El clor és abrasiu per l’acer inoxidable.
- El clor és perillós si es barreja amb altres productes com
l’amoníac o àcid sulfúric.
- Taca la roba de color (a no ser que sigui roba resistent al lleixiu).
- Hi pot haver desinfectants més efectius.
(NTP 429)

Mesures de salvament i socors
V14
https://www.youtube.com/watch?v=sMwTYyQzzS0

V15. Amianto (18’)
https://www.youtube.com/watch?v=hNEKs5Kt9Yo

Entorn biològic
Els agents biològics són éssers vius (bacteris, paràsits, fongs, etc) o estructures
biològiques (virus) que poden infectar i danyar el nostre organisme.
Els agents químics i/o biològics penetren al cos humà per diverses vies: via
respiratòria, via dèrmica, via digestiva i via parenteral.
Via respiratòria: és la inhalació dels agents contaminants presents a l’aire. Per
exemple: el bacteri de la legionel·la, que pot ésser present en un sistema de refrigeració amb
un manteniment deficient.
Via cutània o dèrmica: en aquest cas l’agent contaminant entra en contacte amb la
pell i les mucoses de la persona (ulls, boca, nas, etc). Per exemple: el treballador d’una granja
té contacte amb xais infectats per carboncle i li transmeten la malaltia a través de la pell.
Via digestiva: generalment es produeix una contaminació «mans-boca». És a dir,
que la neteja inadequada de les mans fa que ens acabem contaminant amb allò que mengem.
El tabac per als que fumen també és un element que facilita la contaminació per aquesta via.
Exemple: infecció per Escherichia coli (colitis) per menjar un aliment que ha estat en contacte
amb excrements de ratolí.
Via parenteral: és l’entrada de l’agent a les capes profundes de la pell causada per
punxades, talls, ferides, etc. Exemple: infecció per Clostridium tetani (tètanus) desprès de tallar-
se amb una caixa de fusta contaminada.

Segons el grau d’infectivitat, la facilitat de propagació i l’existència o
no de tractament o vacuna, el riscos biològics es classifiquen en els següents
4 grups d’infecció:

Formació i informació als treballadors: instructius per realitzar tasques amb risc.
Menjar en llocs adequats. Rentar-se bé les mans abans de menjar.
Els lavabos i vàters del personal també han d’estar adequadament nets i
desinfectats per evitar el contacte amb microorganismes susceptibles de causar
malalties.
Els conductes d’aire condicionat i les torres de refrigeració també poden allotjar
agents biològics com és el cas de la legionel·la. Per aquest motiu s’hi ha de realitzar
un correcte manteniment.
Utilitzar EPIs (guants, mascareta, roba de treball, etc) si cal.
Identificar i separar correctament els residus biològics.

BaseBIO
https://www.insst.es/agentes-biologicos-basebio

Factors de risc ergonòmics
i psicosocials.
Factors humans.

Factors de risc ergonòmics i psicosocials
Càrrega física
Pantalles de visualització de dades
Estrès
Assetjament laboral
Assetjament sexual
Factors humans

L’ergonomia és el conjunt de tècniques que pretenen adequar els productes i
sistemes de treball a les necessitats, limitacions i característiques de cada persona,
optimitzant l’eficàcia, la seguretat i el benestar.
Per exemple, un ratolí d’ordinador pot estar dissenyat per fer-lo servir una persona dretana o una
persona esquerrana.
Per un dretà no serà ergonòmic utilitzar un ratolí dissenyat específicament per una persona
esquerrana.

Per aixecar les càrregues s’han de flexionar els genolls, mantenint sempre l’esquena recta.
D’aquesta manera fem la força amb els quàdriceps i descarreguem la columna vertebral.
Sobreesforços

Hem d’evitar la rotació de la columna vertebral durant la manipulació, doncs facilita
l’aparició d’hèrnies discals.

Manipular l’objecte pròxim al cos redueix molt el pes de la càrrega.

Túnel carpià
La manipulació incorrecta en operacions de subjecció o transport comporta riscos
físics, com ara lesions d’esquena, hèrnies discals o sobrecàrregues musculars.
Manipulació manual de càrregues

És convenient mecanitzar els processos quan la força exigida sigui inacceptable,
utilitzant els equips de treball adequats.
V15. Elevador al buit.
https://www.youtube.com/watch?v=QBZtwluGi_A
Es recomana no sobrepassar més de 25 kg.
El personal especialment protegit (dones,
treballadors joves o vells) no hauria
d’aixecar més de 15 kg de forma regular.
(Guia INSHT RD 487/1997)
En circumstàncies especials, treballadors
entrenats podrien manipular càrregues de
fins a 40 kg.

Per exemple, utilitzant màquines
automàtiques, carretons i bobines per
evitar lesions per sobresforços.
V15. Tisora neumàtica
https://www.youtube.com/watch?v=TBeWU69rbpc

Utilització de coixins o
genolleres per evitar el
contacte directe del
genoll amb el terra.
Utilització de
recolzaments: taburets,
seients, etc. regulables
en alçada.
Les postures de genolls o en gatzoneta, són un risc que cal evitar.
Postures inadequades

És millor empènyer les càrregues que
d’arrastrar-les, per evitar postures
forçades de l’esquena i les espatlles.

Per exemple, fer lliscar al pacient sempre
és millor que aixecar-lo.

Hem de manipular els objectes en la zona pròxima al nostre cos, evitant esforços
innecessaris amb braços i/o columna.
Cal evitar l’elevació dels braços per sobre del nivell de l’espatlla, ja que
no és la posició més eficient i comporta riscos musculoesquelètics.

Si la càrrega és rodona, llisa, relliscosa o no té les agafades adequades, el risc augmenta.

Els espais de treball han de ser funcionals.
Els aparells més usuals han d’estar a l’abast de la mà per estalviar desplaçaments inútils.
V15. Kaizen. El secreto de la productividad japonesa. (4’)
https://www.youtube.com/watch?v=REKuuJopQ_o
Movimients repetitus

A
B
C
Es pot estudiar la corba
d’utilització, anomenada
corba ABC.
A: s’utilitzen més
freqüentment.
B: s’utilitzen una mica
menys
C: s’utilitzen amb poca
freqüència.

Si les tasques són massa repetitives, una mesura de prevenció és alternar
les tasques o rotar de lloc de treball per evitar sobrecàrregues.

L’ergonomia ens proporciona una visió «holística», de tots els factors de risc, ja que
no els analitza de forma aïllada, sinó en la interacció amb els demès factors.

Pantalles de visualització de dades (PVD)

Pantalles de visualització de dades (PVD)
Els treballadors que utilitzen pantalles de visualització de dades (PVD) durant la
meitat de la seva jornada de treball o més, es considera que pateixen uns riscs
específics per la seva salut derivats del treball amb aquestes PVD.

V16. Ergonomia (15’)
https://www.youtube.com/watch?v=WjtMdtElVqg

Les alteracions més freqüents que pateixen aquests treballadors són:
Fatiga visual: degut a forçar excessivament la vista, inadequada il·luminació,
deficiències en el contrast, etc.
La fatiga visual es caracteritza per provocar mal de cap, punxades o tremolors a
la musculatura ocular, sequedat ocular, veure-hi doble, etc.
Fatiga física: per treballar en posicions poc ergonòmiques, realitzar moviments
repetitius, tenir parts del cos immòbils durant molta estona, etc.
La fatiga física s’evidencia per trastorns musculoesquelètics: cervicals,
dorsàlgies, lumbàlgies; també trastorns circulatoris.
Fatiga mental: unes elevades exigències d’atenció, immediatesa i/o memòria
durant horaris prolongats provoquen fatiga mental. Sobretot si es treballa sota pressió o es
té molta responsabilitat.
La fatiga mental cursa amb alteracions psíquiques com l’ansietat, la irritabilitat,
estats depressius i amb alteracions psicosomàtiques: cefalees, palpitacions, diarrea, etc.

Exercici 5. Enquesta higiènica d’ergonomia - PVD.
Omplena la següent enquesta higiènica
del teu «lloc de treball».
https://docs.google.com/document/d/1z0e
gSzFAhb2aUVUH4XjoxjFaQ1ZKyOoN/edi
t?usp=sharing&ouid=10742919810809588
5299&rtpof=true&sd=true

Els factors psicosocials fan que els
treballadors estiguin més o menys
motivats, que augmentin el rendiment o
que el disminueixin, que millori el clima
laboral o que empitjori, que hi hagi més
o menys absentisme i que augmenti o
disminueixi la possibilitat d’accidents,
per la qual cosa són fonamentals pel
bon funcionament de l’empresa.
Estrès: resultat de la
relació entre les
exigències del lloc de
treball i la capacitat del
treballador per donar-li
resposta.
Estrès

L’estrès és la variable moduladora de tots els riscos psicosocials sobre
al seguretat i salut del treballador, de tal manera que mesurar l’estrès serveix,
indirectament, per mesurar la salut del treballador derivada dels riscos
psicosocials.
Relació de danys d’origen psicosocial:
Trastorn d’ansietat generalitzada.
Trastorns depressius.
Burnout o síndrome del treballador cremat.
Cansament generalitzat, esgotament professional.
Trastorns del son.
Irritabilitat, distanciament afectiu.
Problemes musculars.
Úlceres, problemes intestinals.
Trastorns cardiovasculars.
Addiccions (tabac, alcohol, etc).
Assetjament laboral o mobbing.

Assetjament laboral o mobbing
L’assetjament laboral o mobbing és una situació en què un treballador o
grup de treballadors exerceix una violència psicològica extrema i sistemàtica, durant
un temps prolongat, sobre un altre company en el lloc de treball.
Mobbing descendent: un superior assetja a un subordinat.
Mobbing ascendent: un subordinat assetja a un superior.
Mobbing horitzontal: entre companys del mateix nivell jeràrquic.
Exemples de comportaments assetjadors:
- No assignar tasques al treballador o encarregar-li’n d’inútils.
- Assignar-li feines degradants.
- Aïllar-lo dels companys.
- Calumniar-lo.
- Amenaçar-lo verbalment.
- Difondre falsos rumors.
- Parlar-ne malament.
- Ignorar-ne la presència.
- Assetjament sexual.

Exercici 6. Mobbing a Adalisa
1- Quin risc és el tema principal del vídeo?
2- Quins danys pot provocar aquest risc?
3- Quin és l’origen del conflicte?
4- Quins motius al·lega la Marta per tractar així a la Fabiola?
5- Quin és el comportament dels companys envers la Fabiola? Per què?
6- Quin paper juga la Paula en tot aquest conflicte?
7- Per què, d’entrada, no fan cas a l’assessora que els proposa fer un acomiadament amb
indemnització?
8- Quines són les accions que evidencien que estem davant d’un cas d’assetjament laboral?
V16. Mobbing a Adalisa (33’)

Assetjament sexual
L’assetjament sexual és qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no
desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar
contra la dignitat d’una persona o de crear un entorn intimidador, hostil, degradant,
humiliant o ofensiu.

https://www.elmundo.es/madrid/2019/05/28/5ced493efdddffb0758b48fb.html

Mesures preventives: mètodes específics per avaluar els riscos psicosocials
- Cuestionario de Evaluación de Riesgos Psicosociales, Identificación de Situaciones de Riesgo del
Instituto Navarro de Salud Laboral.
- Cuestionario RED-WONT de la Universitat Jaume I.
- INERMAP del Instituto de Ergonomía de Mapfre.
- Batería de Evaluación de Riesgos Psicosociales para las PYMES de MC-Mutual y Universitat de
Barcelona (MC-UB).
- Batería de Factores Psicosociales de Salud Laboral de la Universitat de València.
- Metodología “Prevenlab-A.M.I.G.O” (análisis multifacético de intervención y gestión organizacional)
de la Universitat de València.
- DECORE: Cuestionario multidimensional para la evaluación de factores psicosociales en el entorno
laboral de la Universidad Complutense de Madrid.

- Metodologia d’investigació-acció.
- Método de Evaluación de Factores Psicosociales FPSICO del Instituto Nacional de Seguridad
e Higiene en el Trabajo.
- CoPsoQ-ISTAS21 de CC.OO.; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra
y Generalitat de Catalunya.

El procés:
- Metodologia d’investigació-acció.
- Millora continua.
- ULL!! no s’ha d’iniciar quan no es preveu implantar les millores ja que en donar
faltes expectatives de millora estaríem actuant de forma iatrogènica.

Factors humans
Les característiques de la persona
treballadora, o factors humans, també es poden
considerar un factor de risc, ja que característiques
com l’edat, la formació, l’experiència i la
personalitat influeixen en una major o menor
probabilitat de patir un accident.
A més, no totes les persones som iguals.
No tots tenim els mateixos trets de personalitat.
Per exemple, no tots tenim la mateixa percepció del
risc. El que per a uns és molt perillós, per a uns
altres pot presentar un risc tolerable.
«La seguretat no és un passatemps, és la teva vida. Aprendre a prevenir riscos
és aprendre a viure»

A banda de la personalitat també influeix l’estat d’ànim del treballador.
Un treballador que està cansat perquè acumula moltes hores extra o que ha tingut
problemes laborals o personals, pot presentar més risc de patir un accident de
treball que un treballador més fresc.
L’estat d’ànim del treballador té més relació amb el clima laboral que amb les
condicions físiques en què es realitza la feina.

La LPRL, a l’article 25, insta a la protecció dels treballadors especialment
sensibles, aquells que per les seves característiques personals o estat biològic
conegut, inclosos aquells que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física,
psíquica o sensorial degudament reconeguda, puguin posar-se en situació de perill ells
mateixos, als altres treballadors o altres persones relacionades amb l’empresa o, en
general, quan es trobin manifestament en estats o situacions transitòries que no
responguin a les exigències psicofísiques dels llocs de treball respectius.
Per exemple:
Si l’empresari coneix que una treballadora està embarassada, haurà de prestar
especial atenció als factors de risc que puguin ser perillosos o tòxics per al desenvolupament
de l’embaràs.
Si l’empresari sap que un treballador té al·lèrgia a un determinat producte (per
exemple, l’ou en un obrador de pastisseria, el làtex en professionals sanitaris, etc), haurà
d’adoptar les mesures preventives que calguin tenint en compte aquestes característiques
personals.
Treballadors especialment sensibles

Gestió de la prevenció
Rendibilitat
Seguretat

Gestió de la prevenció
Drets i obligacions dels treballadors
Obligacions i responsabilitats de l’empresari
Organització de la prevenció (SPA, SPP, ...) i especialitats preventives
Organismes públics relacionats amb la Seguretat i Salut en el Treball
Representació dels treballadors en matèria preventiva: delegats, comitè...
Principis bàsics de l’activitat preventiva
Protecció i prevenció
EPI i EPC
El pla de prevenció de riscos laborals
Coordinació d’activitats empresarials
Pla d’emergència i pla d’autoprotecció

Drets dels treballadors
Protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball.
Participar en l’adopció de mesures preventives.
Que se’ls facilitin els equips de protecció individual (EPIs).
Rebre una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada en matèria preventiva.
Interrompre la seva activitat i abandonar el lloc en cas de risc greu i imminent.
La vigilància periòdica del seu estat de salut, si és necessari.

Obligacions dels treballadors
Utilitzar adequadament les màquines, els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els
equips de transport, els de protecció i, en general, qualsevol altre mitjà amb el qual duguin
a terme la seva activitat.
No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents
o els que s'instal·lin als espais relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball on
aquesta s'esdevingui.
Informar immediatament el seu superior jeràrquic directe sobre qualsevol situació que, pel
seu parer, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut dels
treballadors.
Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l'autoritat competent a fi de
protegir la seguretat i la salut dels treballadors als seus llocs de treball.
Cooperar amb l'empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball segures
i que no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.

Obligacions de l’empresari
Protegir els treballadors: evitant, avaluant i combatent riscos. Adaptant el treball i substituint tot el que
sigui perillós pel que és segur. Planificant la prevenció i facilitant les instruccions oportunes.
Facilitar equips de treball i mitjans de protecció adequats.
Informar, consultar i participar en l’activitat preventiva de l’empresa.
Donar formació teòrica i pràctica als treballadors.
Vetllar per la salut dels treballadors de forma periòdica.
Coordinar-se, quan concorrin diverses empreses en un mateix centre de treball.
Protegir de forma especial determinats col·lectius de treballadors: dones embarassades, menors de 18
anys o treballadors temporals.
Integrar l’activitat preventiva a l’empresa.
Elaborar i conservar documents: avaluació de riscos, pla de prevenció de riscos laborals, resultat dels
controls periòdics de les condicions de treball, relació dels accidents de treball i malalties professionals
que hagin causat IT superior a un dia de treball, entre d’altres.

Responsabilitat de l’empresari:

https://www.economistjurist.es/noticias-juridicas/el-tsj-de-navarra-confirm
a-una-indemnizacion-de-334-059-euros-por-la-muerte-de-un-pintor-debi
do-a-la-toxicidad-de-la-pintura/

Especialitats preventives
El RSP fixa que cal especialistes en quatre especialitats per abordar
adequadament la prevenció de riscos laborals.
1.- Seguretat en el treball: és el conjunt de tècniques i procediments que tenen per
objectiu eliminar o disminuir el risc de que es produeixin accidents de treball.
Incorpora actuacions sobre les instal·lacions, llocs de treball i equips de treball.
2.- Higiene industrial: tècniques i procediments per identificar, avaluar i controlar els
factors de risc ambientals (riscos físics, químics i biològics), amb la fi d’evitar que es
produeixin malalties derivades del treball.
3.- Ergonomia i psicosociologia aplicada: tècniques preventives orientades a
abordar els factors de risc derivats, principalment, de la càrrega de treball i de
l’organització del mateix.
4.- Medicina del treball: té com a objectius la vigilància de la salut i la curació i la
rehabilitació dels danys derivats del treball. S’encarrega dels reconeixements mèdics
periòdics, d’estudis epidemiològics i de la valoració dels riscos dels treballadors
especialment sensibles.

Organització de l’activitat preventiva de l’empresa
L’empresa té diverses formes d’organitzar l’activitat preventiva.
Existeixen quatre formes de fer-ho.
Cada empresa ha d’escollir la forma que consideri més efectiva.
1. Assumpció per part de l’empresari
2. Designació d’un treballador responsable
3. Servei de prevenció propi (SPP) o mancomunat (SPM)
4. Servei de prevenció aliè (SPA)

1. Assumpció personal per part de l’empresari.
L’empresari pot encarregar-se personalment de desenvolupar tota
l’activitat preventiva de l’empresa a excepció de la medicina del treball.
Per aquesta modalitat cal:
- Que sigui una empresa de màxim 10 treballadors i diversos centres de
treball o 25 treballadors i un únic centre de treball.
- Que l’activitat de l’empresa no sigui perillosa.
- Que l’empresari realitzi de forma habitual la seva activitat professional al
centre de treball i disposi d’una formació adequada en PRL.
Existeix una «Guía de simplificación documental» útil per l’autogestió de
la PRL en petites empreses (fins a 50 treballadors) que no realitzin activitats
perilloses.
https://www.insst.es/documents/94886/96076/Guia+Simplificacion+Documental/8a94430e-7fd5-4ee4-9928-174a45255eb4

2. Designació d’un treballador responsable
L’empresari pot designar un o varis treballadors perquè s’encarreguin de
l’activitat preventiva de l’empresa, subcontractant les especialitats no cobertes per
aquests.
Per aquesta modalitat cal:
- Que els treballadors designats tinguin la formació i capacitat suficient per
a desenvolupar les funcions preventives a desenvolupar.
- Que els treballadors tinguin unes hores suficients assignades per a
complir amb les tasques de prevenció.

3. Servei de prevenció propi (SPP) o mancomunat (SPM)
En empreses de més de 500 treballadors o empreses d’entre 250 i
500 treballadors amb activitats perilloses, és obligatori constituir un servei de
prevenció propi. També serà obligatori constituir un SPP si per la freqüència o
la gravetat de la sinistralitat de l’empresa, l’Autoritat laboral així ho decideix.
En aquest model organitzatiu el personal del SPP tindrà una dedicació
exclusiva en l’activitat preventiva.
Quan existeixi un SPP es podrà concertar 1 o 2 especialitats
preventives en un SPA.
Quan varies empreses es posen d’acord per formar un servei de
prevenció propi compartint recursos, constitueixen un mancomunat (SPM).
El mancomunat només es pot fer en empreses que pertanyen a un
mateix sector productiu o en un mateix grup empresarial o que desenvolupen
les seves activitats en un mateix polígon o àrea geogràfica limitada.
Cal que desenvolupin com a mínim 3 de les 4 especialitats
preventives. Aquest tipus d’organització és habitual en les grans empreses.

4. Servei de prevenció aliè (SPA)
Consisteix en externalitzar la prevenció. Un Servei de Prevenció Aliè
disposa dels recursos humans i materials necessaris per abordar les quatre
especialitats preventives.

Organismes públics relacionats amb la Seguretat i Salut en el Treball
Autoritat Laboral: òrgan o conjunt d’òrgans de les administracions públiques que
exerceixen la competència executiva en legislació laboral que tinguin atribuïda.
Organismes internacionals
Organització Internacional del Treball (OIT) https://www.ilo.org/global/lang--es/
index.htm
Organismes de la Unió Europea
Autoritat Laboral Europea (ALE) En procés de creació. Es preveu la seva
operativitat per al 2024.
Agència Europea de Seguretat i Salut en el
Treball
https://osha.europa.eu/es
Fundació Europea per a la Millora de les
Condicions de Vida i de Treball
«Eurofound»
https://www.eurofound.europa.eu/

Organismes estatals
Institut Nacional de
Seguretat i Salut en
el Treball (INSST)
S’especialitza en l’anàlisi i estudi de les condicions de seguretat i
salut en el treball i la promoció i millora de les mateixes.
Exerceix la coordinació i col·laboració entre els òrgans de les
comunitats autònomes (a Catalunya l’ICSSL).
Impulsa les polítiques públiques acordades a la CNSST.
Comissió Nacional
de Seguretat i Salut
en el Treball
(CNSST)
Òrgan de participació institucional en matèria de Seguretat i Salut
en el Treball. La integren representants de les 17 comunitats
autònomes, membres de l’Administració General de l’Estat,
representants d’organitzacions d’empresaris i treballadors.
Fundació per a la
Prevenció de
Riscos Laborals
Fundació amb participació tant d’Administracions públiques com
d’Organitzacions d’Empresaris i de Treballadors. La seva finalitat
és, en compliment de la LPRL, promoure les activitats destinades a
la millora de les condicions de SST.
Administració
d’Indústria
Depenent del ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, és competent
en matèria de seguretat industrial: protecció davant els danys o
sinistres que poden produir les activitats industrials. També elabora
els reglaments de seguretat industrial.

Representació dels treballadors en matèria preventiva
La LPRL reconeix el dret a la
participació i consulta dels treballadors
en l’activitat preventiva de l’empresa.
Amb aquest objectiu es creen les
figures de Delegats de Prevenció i
els Comitès de Seguretat i Salut.

Delegats de prevenció
Els Delegats de Prevenció són representants dels treballadors amb
funcions específiques en matèria de PRL, promouen i fomenten la cooperació dels
treballadors i col·laboren amb la direcció de l’empresa en la millora de l’activitat
preventiva. Segons la LLPRL Han de ser escollits per i entre els representants dels
treballadors, d’acord amb la següent taula:

Competències dels delegats de prevenció
- Col·laborar amb la Direcció en la millora de l’activitat preventiva.
- Promoure i fomentar la cooperació dels treballadors en PRL.
- Ser consultats per l’empresari amb caràcter previ a l’execució de les decisions i
informats dels danys produïts en la salut dels treballadors.
- Vigilància i control sobre el compliment de la normativa en PRL.
- Acompanyar als tècnics de PRL en les avaluacions i als Inspectors de Treball en les
seves visites i verificacions, podent manifestar les observacions que considerin
oportunes.

Comitè de Seguretat i Salut
El Comitè de Seguretat i Salut és l’Òrgan paritari i col·legiat de
participació destinat a la consulta i participació regular i periòdica de les
actuacions de l’empresa en matèria de PRL.
Paritari vol dir que està format per representants dels treballadors i
representants de l’empresa a parts iguals.
Col·legiat vol dir que les decisions es prenen de forma unitària, arribant a
acords.
Al Comitè de Seguretat i Salut, també hi poden participar amb veu però
sense vot:
- Delegats Sindicals
- Responsables tècnics de la prevenció de l’empresa
- Treballadors de l’empresa que tinguin una especial qualificació o
informació sobre el tema a tractar.

Exemple: reunió del CSS d’empresa de 50 a 100 persones treballadores:

Funcions del Comitè de Seguretat i Salut
- Participar en l’elaboració, execució i avaluació dels plans i programes de PRL
de l’empresa.
- Promoure iniciatives sobre mètodes i tècniques per fer efectiva la prevenció en
l’empresa, proposant millores de les condicions o corregint les deficiències
existents.
- Conèixer i analitzar les dades sobre danys produïts en la salut o en la integritat
física dels treballadors, per tal d’avaluar-ne les causes i proposar les mesures
preventives oportunes.

Col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social
A falta de diàleg productiu,
també hi ha la possibilitat que
els treballadors i els seus
representants recorrin a la
Inspecció de Treball i Seguretat
Social si consideren que les
mesures adoptades i els
mitjans emprats per l’empresari
no són suficients per a garantir
la seguretat i la salut.
Aquesta institució realitzarà
una actuació preventiva i no
sempre sancionadora.

Principis bàsics de l’activitat preventiva
L’activitat preventiva en PRL és el conjunt d’activitats o mesures adoptades o
previstes en totes les fases d’activitat de l’empresa per tal d’evitar o disminuir els riscos
derivats del treball (art 15 de la LPRL).
- Evitar els riscos que es poden evitar.
- Avaluar els riscos que no es poden evitar.
- Combatre els riscos en el seu origen.
- Adaptar el treball a la persona.
- Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
- Substituir tot el que sigui perillós per allò que comporti poc o cap perill.
- Planificar i executar de forma efectiva l’activitat preventiva.
- Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte a la
individual.
- Donar la formació i les instruccions pertinents als treballadors (teòrica i pràctica,
suficient i adequada).

Mesures de protecció i mesures de prevenció
El pla de prevenció de riscos laborals té com a objectiu eliminar i reduir
els riscos i millorar les condicions de treball. Per això s’utilitzen mesures
preotectores i mesures preventives.
Mesures de protecció: quan les mesures preventives són insuficients
per eliminar el risc, es prendran les mesures de protecció necessàries per evitar o
reduir els danys.
Mesures de prevenció: tracten d’eliminar o disminuir els riscos,
evitant que es produeixin danys.

Equips de protecció col·lectiva i equips de protecció individual
Els principis de l’activitat preventiva ens indiquen que cal combatre els
riscos en el seu origen.
Quan hi hagi riscos que no s’hagin pogut eliminar, controlar o evitar amb
mesures d’organització o equips de protecció col·lectiva, es podran utilitzar els
equips de protecció individual (EPIs). Però com que cal combatre els riscos en el
seu origen, els EPIs seran sempre l'última mesura a aplicar.

Equip de protecció col·lectiva (EPC): mesura de seguretat encaminada
a controlar els riscos mitjançant una mesura preventiva o de protecció que afecti a
tot el col·lectiu de treballadors exposats a aquell determinat risc.
Exemples:
- Instal·lar baranes perquè els treballadors no caiguin des d’un altell.
- Instal·lar un muntacàrregues per pujar i baixar materials amb menys esforç.
- Millorar els sistemes d’extracció per evitar l’acumulació de contaminants a
l’ambient.
- La senyalització de seguretat també es considera una mesura de protecció
col·lectiva. Cal senyalitzar, per exemple, si hi ha un terra moll que pot provocar una
caiguda.

Equip de protecció individual (EPI): EPI és qualsevol equip destinat a
ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos
que puguin amenaçar la seva seguretat o la salut, així com qualsevol
complement o accessori destinat a aquesta finalitat.
L’empresari té l’obligació
de proporcionar als seus
treballadors els equips de
protecció individual (EPIs)
necessaris.

1. Equips de protecció pel cap
Casc contra impactes Gorra de
protecció solar
Còfies o casquets
higiènics
Casc de protecció
contra arc elèctric
Roba de protecció
contra baixes
temperatures
La seva missió és protegir el crani de
diversos riscos: impactes, perforacions,
abrasions aixafaments. També contra el
xoc elèctric, el fred i la calor. En alguns
casos contra riscos químics, biològics,
radiacions, etc.

Taps amb arnés
Orellera amb arnés
Orelleres acoblades
al casc
Aparell d’inter-
comunicació amb
entrada elèctrica
d’àudio
Protector auditiu actiu
depenent de nivell
2. Equips de protecció auditiva
Taps d’un sol ús
Protegeixen davant l’excessiva
exposició al soroll.
Hi ha diversos tipus: taps,
orelleres, cascos i cascos amb
atenuació selectiva segons
nivell sonor o aparells
d’intercomunicació.

3. Equips de protecció per als ulls i la cara
Ulleres de muntura
universal.
Ulleres integrals
Pantalla facial Careta de soldador Pantalla de soldador
En aquests EPI les lents han d’estar graduades, si cal.
Tenen l’objectiu de protegir de la
projecció de partícules sòlides, de
líquids càustics i corrosius, de
radiacions nocives i atmosferes
contaminades. Existeixen diferents
ulleres i pantalles, graduades o no,
amb filtre de llum, etc.

a) Màscares contra partícules i aerosols
Higiènica. Producte no sanitari, no segueix cap norma.
Quirúrgica. Producte sanitari, segueix normes de qualitat estandarditzades.
FFP2 Filtering Face Piece 2 / N95 (eficàcia mitjana)
FFP3 Filtering Face Piece 3 (alta eficàcia)
4. Equips de protecció respiratòria

Caputxó amb
subministrament
d’aire autònom
Casc respiratori depenent
del medi ambient
Equip filtrant mixte
amb filtres
b) Màscares contra gasos

5. Equips de protecció per a mans i braços
Guant contra
agressions
mecàniques (talls,
perforacions).
Guants antitèrmics
Guants de malla
d’acer amb tensors
Guants de protecció
química
Mànigues
Higiènics: làtex, vinil, nitril...
Guants
dielèctrics
Guants, manyoples i mànigues
amb diferents característiques i
materials adequats als diferents
riscos que calgui evitar
(contaminants químics, biològics,
contactes tèrmics, elèctrics, cops,
talls, etc).

6. Equips de protecció per a peus i cames i protecció antilliscant
Sabata de seguretat amb
puntera, antilliscant,
antiestàtic. Cobrecalçat
Polaines de soldar Genolleres
Bota aïllant d’electricitat
Canyelleres
Peücs higiènics
Aïllen les extremitats inferiors de riscos
mecànics, tèrmics, químics i elèctrics. Hi ha
diversos tipus de calçat de protecció, segons
el lloc de treball i els riscos a evitar.

Arnés anticaigudes
Armilla plomada
contra raig-X
Mandril
de protecció
Faixa de subjecció, antivibració
Armilla de protecció
antitall, projecció de
metalls, etc.
Bussos contra
contaminació
química o
radioactiva.
Bata higiènica o
monos de treball
7. Equips de protecció del cos S’utilitzen en els treballs en altura
(bastides, elevadors, grues, línies de
vida), i també en el treball en pous i
canalitzacions. Inclouen arnesos,
cinturons de subjecció i d’altres
dispositius anticaigudes.

8. Protecció per a la pell: cremes i locions barrera
Crema de
protecció
solar
Crema
dermoprotectora
contra agents
químics i biològics
Protegeixen la pell davant factors de risc higiènic
(radiacions UV, entorn químic/biològic, etc).
V19 EPI
https://www.youtube.com/watch?v=7CqeXhc7WWw

Els EPI s’empraran quan existeixin riscs per la seguretat o salut que no
s’hagin pogut evitar o reduir suficientment per mitjans tècnics u organitzatius de
protecció col·lectiva.
Els EPI han de proporcionar una protecció eficaç, sense ocasionar riscos
addicionals ni molèsties innecessàries.
Si s’han d’emprar simultàniament diversos EPIs, aquests hauran de ser
compatibles entre sí.
Els EPIs estaran destinats, en principi, a ús personal. Si cal utilitzar un EPI
per vàries persones s’hauran d’adoptar les mesures necessàries per fer-ho de forma
higiènica.
L’empresari organitzarà, si cal, sessions formatives i d’entrenament per
garantir l’adequada utilització dels EPIs.
Els EPIs no eliminen els riscos, per això, sempre és preferible limitar
al màxim la necessitat de recórrer a ells.

«Per evitar els riscos laborals cal complir correctament la Llei.
I correctament vol dir complir el seu esperit, no només la lletra».

Pla de prevenció de riscos laborals
Ha d’incloure, amb l’amplitud adequada a la dimensió i característiques de
l’empresa, els elements següents:
a) La identificació de l’empresa, de la seva activitat productiva, el nombre i les
característiques dels centres de treball i el nombre de treballadors.
b) L’estructura organitzativa de l’empresa, amb la identificació de les funcions i
responsabilitats que assumeix cadascun dels seus nivells jeràrquics i les respectives vies
de comunicació entre aquests, en relació amb la prevenció de riscos laborals.
c) L’organització de la producció quant a la identificació dels diferents processos
tècnics i les pràctiques i els procediments organitzatius existents a l’empresa, en relació
amb la prevenció de riscos laborals.
d) L’organització de la prevenció a l’empresa, amb la indicació de la modalitat
preventiva elegida i els òrgans de representació existents.
e) La política, els objectius i fites que l’empresa pretén assolir en matèria
preventiva, així com els recursos humans, tècnics, materials i econòmics de què disposa
per fer-ho.
f) L’avaluació dels riscos laborals.
g) La planificació de l’activitat preventiva.

1) Identificació dels riscos
El primer que farem serà identificar els riscos.
Per fer-ho hem de demanar ajuda als treballadors, que són els qui coneixen els
seus riscos de primera mà o també podem consultar a un prevencionista.

2) Avaluació dels riscos
Seguidament, cal fer una avaluació del risc. L’avaluació de riscos és el procés
mitjançant el qual s’identifiquen i es valoren els riscos del lloc de treball.
Per avaluar el risc utilitzarem el mètode binari de l’INSST. Aquest mètode
s’anomena mètode binari perquè té en compte només dos factors:
probabilitat del succés i
severitat dels danys per a la salut que es puguin ocasionar.

Probabilitat
La probabilitat és la facilitat de que es produeixi la situació crítica.
Per determinar la probabilitat d’un dany cal considerar:
- Si hi ha mesures preventives implantades adequades.
- Les característiques personals dels treballadors.
- Freqüència i intensitat de l’exposició al perill.
- Possibles fallades a les instal·lacions, maquinària i demès dispositius de protecció.
- Actes insegurs dels treballadors (intencionats o no).
La probabilitat es gradua de baixa fins a alta amb el següent criteri:
Probabilitat baixa: el dany ocorrerà poques vegades.
Probabilitat mitjana: el dany ocorrerà en algunes ocasions.
Probabilitat alta: el dany ocorrerà sempre o gairebé sempre.

Severitat
Per valorar la severitat cal tenir en compte les parts del cos que es veuran
afectades i també la naturalesa dels danys, des de lleugerament danyós fins a
extremadament danyós.
La severitat es gradua amb el següent criteri:
Lleugerament danyós: talls, petites contusions, molèsties, etc.
Danyós: cremades, contusions, fractures menors, malalties que condueixen a
una incapacitat menor, etc. Per exemple: tall en un dit que requereix pocs punts de sutura
i pocs dies de IT.
Extremadament danyós: amputacions, grans factures, intoxicacions, lesions
múltiples, etc. Per exemple: atrapament amb una màquina que causa l’amputació d’un dit.

3) Priorització
Una vegada tenim avaluats tots els riscos, la següent taula ens servirà per a
establir prioritats d’actuació. És a dir, si cal o no cal emprendre mesures urgents. I
establir una planificació de l’activitat preventiva.

4) Planificació
La planificació de l’activitat preventiva tindrà en compte l’avaluació del
risc, prioritzant les actuacions preventives a efectuar. D’aquesta manera els riscos
més importants tindran prioritat en ser corregits. Ara bé, hi ha altres factors a tenir
en compte com per exemple la complexitat o el cost de cada actuació.
La planificació de l’activitat preventiva establirà també els responsables i
els recursos necessaris per cada actuació.

5) Execució
És la part més important del procés. De fet, és l’objectiu del procés, doncs l’
execució de les mesures és el que ens ajudarà a reduir la sinistralitat de l’empresa i
a millorar la seguretat i salut de les persones treballadores.
A partir d’aquí s’ha d’iniciar un procés de millora continua davant els riscos,
integrant la prevenció a l’empresa i realitzen successives avaluacions de riscos i
millores en els processos productius. La política en PRL de l’empresa determinarà
el grau d’acompliment i millora en aquests processos.

6) CONTROL
El cicle de Deming o PDCA ens permet millorar els processos contínuament.

Hi ha empreses que creen valor amb
la seva política de prevenció de
riscos laborals.
La certificació més important de qualitat en PRL és la de Sistemes de gestió de la
Seguretat i la Salut en el Treball ISO 45001:2018.

«Inventar el tren es inventar el descarrilamiento» (Paul Virilio)

La responsabilitat penal de l’empresa i del tècnic de Prevenció
https://www.lmee-svmt.org/noticias/556/un-ano-de-prision-para-una-tecnico-de-prevencion-por-no-reflejar-la-no-adopcion-de-
una-medida-preventiva-en-sus-informes

La responsabilitat penal de l’empresa i del tècnic de Prevenció
https://elpais.com/espana/2022-10-13/el-exjefe-de-seguridad-de-adif-la-causa-del-accidente-es-el-incumplimiento-de-la-velocid
ad-del-maquinista.html
https://www.europapress.es/galicia/noticia-maquinista-alvia-no-ningun-tipo-senal-curva-nada-nada-20221006110341.html

Exercici 7. Realitzem una avaluació de riscos laborals
Avaluació de riscos laborals i planificació preventiva

Avaluació de riscos exemple TOT NET.
Manual de seguretat i salut.

La concurrència, en un mateix centre de treball, de persones
treballadores de diferents empreses o d’empreses i personal treballador autònom
pot incrementar la probabilitat que hi hagi un accident.
Concurrència: Existeix concurrència quan en un mateix centre de treball hi ha
personal treballador de diferents empreses o personal autònom.
Les empreses i les persones treballadores autònomes concurrents s’han
d’informar recíprocament dels riscos específics (importats i exportats) de les activitats
que desenvolupen al centre de treball, en particular sobre els que es puguin veure
agreujats o modificats per circumstàncies que derivin de la concurrència d’activitats.

Pla d’emergència i pla d’autoprotecció
Pla d’emergència
Emergència: qualsevol situació anormal que generi un perill, que es produeix
amb l’aparició d’un fenomen imprevist, i que requereix d’una actuació immediata.
Exemples: incendis, explosions, accidents greus, fuita de gas, amenaça de
bombes, robatoris, inundacions, etc.
La LPRL, a l’article 20, indica que l’empresari ha d’analitzar les
possibles situacions d’emergència i adoptar les mesures necessàries en matèria
de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació dels treballadors. També ha
de designar les persones encarregades de posar en pràctica aquestes mesures i
comprovar periòdicament que funcionen correctament. Això es plasma en un
document conegut amb el nom de «pla d’emergència i evacuació».

Classificació de les emergències:
Conat d’emergència: situació que pot ser controlada i solucionada de forma senzilla i
ràpida per part del personal i els mitjans de protecció del local.
Emergència parcial: situació que, per ser dominada, requereix l’actuació d’equips
especials. Els seus efectes es limiten a aquest sector i no afecten terceres persones.
Emergència general: situació per al control de la qual es necessiten tots els equips i
mitjans de protecció propis i l’ajuda de mitjans d’auxili i salvament externs. Generalment,
comportarà evacuacions totals o parcials.

El pla d’evacuació ha d’estar plasmat en un document que indiqui qui farà
què en cada cas d’emergència i qui formarà part dels següents equips:
Cap d’emergències: rep les alarmes des del centre de control
d’emergències. Declara el tipus d’emergència. Rep i informa als equips professionals
d’intervenció.
Equip d’alarma i evacuació: és l’equip de persones que donen l’alarma i
conduirà les persones evacuades cap a les vies d’evacuació, dirigint l’evacuació de
forma ordenada.
Equip de 1ª intervenció: controla l’emergència amb els mitjans de la zona
(extintors, mànegues, etc). Col·labora amb els professionals d’intervenció.
Equip de 2ª intervenció: col·labora amb els equips de 1ª intervenció en el
control de l’emergència amb els mitjans de les zones contigües. Col·labora amb els
professionals d’intervenció.
Equip de primers auxilis: prestarà els primers auxilis als ferits i ajudarà en
l’evacuació dels ferits.

Un plànol com aquest ajudarà a situar els
mitjans d’extinció i el recorregut d’evacuació.
El pla d’evacuació es posarà en marxa quan el cap d’emergència ordeni l’evacuació
de l’empresa.

PRL.pdf

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à PRL.pdf

Similaire à PRL.pdf (20)

Dernier

Dernier (8)

PRL.pdf