2. BIOGRAFIA Santa Coloma de Farners (10 juliol, 1913 ) – Barcelona (22 febrer, 1985) Primer llibre Israel (castellà) Estudia Dret i Història antiga (Barcelona) Prosa situada entre: sàtira esperpèntica i lirisme.
3. BIOGRAFIA Teatre primera història d’Esther… Musicacions Ronda de mort a Sinera Nomenat doctor honorisUniversitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc Membre (Soci d'Honor) Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
4. OBRA Poeta Era Prosista ·Creava mites Sinera Dramaturg Crític Mitologia Bíblica ·Utilització Mitologia Egípcia Mort Mitologia Grega 1ª temàtica Enyorança Poesia Pessimisme 2ª temàtica Reivindicació Recuperar llengua i país Prosa Perfecció i Rigor. Teatre Distreure de la realitat.
5. OBRES CONEGUDES 1931 El Dr. Rip 1939 Antígona 1948 Primera Història d’Esther 1952 Mrs. Death 1963 El cementiri de Sinera 1981 Les Roques i El Mar, El Blau
6. LLENGUATJE D’ESPRIU Sinera:Arenys de Mar. Representa el valor real amb la seva gent i el seu paisatge com un sentit mític. La va crear com una petita illa de llibertat, un espai lliure i il·limitat. És la casa paternal, tot el que es va quedar a l’altre costat de la guerra. Sinera és el món interior de l’artista, que equival a la terra pàtria. Lavínia Alfaranja Konilòsia Sefarad
7. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh!, què cansat estic de la meva covarda,vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'allunyar-me'n,nord enllà, on diuen que la gent és neta,i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç.Aleshores a la congregació,els germans dirien desaprovant:"Com l'ocell que deixa el niu,així l'home que abandona el seu indret",mentre jo ja ben lluny, em riuria,de la llei de l'antiga saviesad'aquest meu àrid poble,Però no he de seguir mai el meu somni,i em quedaré aquí fins a la mort,car sóc també molt covard i salvatge,i estimo a més amb un desesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria. POEMA --> Preocupació per Catalunya i el seu destí. Té un dilema perquè l’autor vol marxar, perquè no és feliç i perquè no li agrada el destí que tindrà, però per una altre banda, se l’estima tant que prefereix ser un infeliç i quedar-se. Té un registre líric, expressa enyorança per la seva terra i el que podria haver sigut. FIGURES --> Enumeració: cordava, vella, tant salvatge terra. Hipèrbaton: d’aquest meu àrid poble. Comparació: Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret. Paradoxa: i estimo a més amb un desesperat dolor.
8. ANECDOTA Fragment de l'entrevista feta per Joaquín Soler Serrano a Salvador Espriu al programa de televisió "A Fondo" (1976) http://www.youtube.com/watch?v=fs_BGPGgM68
