2. PARADES EN CRESTALL. L’HORT ECOLÒGIC FÀCIL
AMB EL MÈTODE DE GASPAR CABALLERO DE
SEGOVIA
Aquest mètode ens permet treballar la terra amb el mínim esforç,
el mínim consum d’aigua, amb la mínima superfície i sense l’ús
de pesticides, herbicides ni fertilitzants químics.
És una tècnica d’horticultura ecològica intensiva que permet el
cultiu d’una important quantitat d’hortalisses en un espai molt
petit de terra, amb una utilització reduïda d’aigua i poc treball de
sembra i manteniment.
Va ser ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.
Els sis punts bàsics són aquests:
1.Les parades en crestall.
2.No trepitjar la terra de les parades.
3.Els fems de bassa.
4.La sembra densa
5.El reg exsudant
6.La rotació de cultius de quatre anys.
1.- Les parades en crestall:
. Parada: rectangle de terra de llargada variable i amplada
d’1,5 mts.
. Crestall: cobertura de fems de bassa (compost), que es
3. posa damunt la parada sense barrejar amb la terra.
2.- No trepitjar la terra de les parades:
. Evitem la compactació de la terra.
. La terra està més oxigenada.
. Les arrels es desenvolupen millor.
3.- Els fems de bassa (compost):
. És el compost autòcton de Mallorca.
. Adob senzill, econòmic i ecològic.
. Com més diversitat de components,millor.
IMPORTÀNCIA I FUNCIONS DEL COMPOST:
El compost té sis vegades el seu pes sec en aigua.
Un sòl ric en matèria orgànica absorbirà l’aigua com una esponja
i la posarà a disposició de les plantes progressivament, quan
aquestes la necessitin.
Un sòl pobre en matèria orgànica no permet la penetració de
l’aigua la qual cosa propicia la formació de crostes superficials i
l’erosió del sòl.
Neutralitzar les toxines del sòl.
Les plantes cultivades amb sòls rics en compost orgànic assimilen
quantitats inferiors de plom, metalls pesats i altres contaminants
del sòl, en comparació de les plantes que es cultiven en altres
tipus de sòl.
Alliberar els nutrients.
4. Els àcids orgànics que formen part del compost dissolen els
minerals del sòl i els fan accessibles a les plantes. A més, la
matèria orgànica allibera nutrients per a les plantes i per a la
població de microorganismes del sòl a mesura que es
descompon.
Mantenir la vida al sòl.
El compost és un refugi per als cucs de terra i per als fongs
benèfics que ataquen els nemàtodes i altres plagues del sòl.
Reciclar els nutrients
Amb la tècnica del compost retornem a la terra una part dels
nutrients que ens havia cedit amb les plantes. D’aquesta forma
tanquem el cicle de nutrients i permetem que es pugui mantenir
una horticultura sostenible de qualitat.
Preparar el compost
El compost és un element fonamental en aquest mètode. Es
tracta de retornar a la terra els nutrients que li hem extret en
conrear les hortalisses.
El sistema que es proposa es basa en l’aprofitament de les
herbes, les restes de menjar i de poda, i les fulles verdes i
seques que, juntament amb la palla, fermentaran i es
transformaran en compost.
Caldrà garbellar les parts més grolleres que encara no s’hagin
compostat i que seran la base per iniciar de nou el cicle del
compost.
4.- La sembra densa:
. Es crea un microclima que conserva més temps la humitat del
sòl.
. S’estalvia aigua.
5. . No neixen tantes males herbes gràcies a la cobertura del sòl.
En el mètode de parades en crestall la sembra es realitza d’una
manera molt més densa que en els mètodes tradicionals
d’agricultura. Només es deixa a cada planta l’espai just per
créixer.
Així, quan les plantes creixen, les fulles es toquen i creen un
microclima molt favorable per al desenvolupament de les
hortalisses. Aquest microclima reté la humitat, impedeix
l’aparició de qualsevol herba no desitjada i manté un alt grau de
fertilitat gràcies al compost i a les rotacions.
D’aquesta forma s’estalvia molta aigua i molt de treball per
mantenir la parada neta de males herbes.
Al mateix temps es donen les condicions per al desenvolupament
d’un gran nombre d’organismes que són importants per mantenir
l’estabilitat de l’hort.
5.- El reg exhudant:
. S’obté una humitat més constant i uniforme.
. Evita malalties per fongs foliars (a les fulles).
. Es gasta menys aigua.
6.- La rotació de cultius de quatre anys:
. Evitem les malures del cultiu anterior.
. Els sistemes radicals de cada família són diferents.
. Les necessitats de nutrients varien.
6. Una rotació de cultius dissenyada correctament, a més de
prevenir l’aparició d’aquestes malalties, permet la recuperació de
la fertilitat del sòl.
Amb aquestes condicions el rendiment de la producció de les
parades és molt elevat.
Les hortalisses es classifiquen en famílies, que són aquestes:
Solanàcies: tomàquet, pebrot,albergínia, patata.
Lleguminoses: pèsol, cigró, cacauet, fava,
mongeta,llentia,alfals, soja.
Crucíferes: col, rave, nap, bròquil, coliflor, mostassa.
Compostes: enciam, endivia, escarola, herba dels canonges,
carxofa, ruca, dent de lleó.
Quenopodiàcies: remolatxa, espinac, bleda.
Curcurbitàcies: cogombre, carbassó, blat de moro, meló,
síndria.
Umbel.líferes: pastanaga, api, apirave, chirivia, julivert,
fonoll.
Liliàcies: ceba, porro, all, espàrrec.
Plantes aromàtiques i ornamentals.
També és molt important la presència de plantes aromàtiques i
ornamentals. Així s’aconsegueix un hort equilibrat, on hi ha un
control natural dels insectes. L’alta diversitat d’espècies, amb una
gran variació cromàtica i aromàtica, atreu insectes beneficiosos i
afavoreix l’establiment d’un equilibri ecològic a l’hort. Per això no
serà necessària la utilització de cap plaguicida per al control dels
insectes.
7. I la rotació de cultius de quatre anys quedaria així:
SOLINÀCIES: UMBEL·LÍFERES
Tomàquets, pebrots, Pastanagues, apis
Albergínies.
LILIÀCIES
Cebes,porros, alls
LLEGUMINOSES COMPOSTES
Mongetes, faves, pèsols. Enciams, escarola, endívies
QUENOPOD
IÀCIES
CRUCÍFERES
Bledes, remolatxes, espinacs
Cols, raves, coliflors,
bròquils.
CUCURBITÀCIES
Carbassons, carbassó, síndria,
meló
