Salvat-Papasseit: poemes de L'irradiador del port i les gavines
David Guillamon
1. Les noies de vint anys, que escriuen cartes llarguíssimes al promès que serveix a Extremadura, i les criatures que als capvespres d'estiu criden horriblement pel carrer fins que és ben fosc us poden dir quin dia i a quina hora ha començat la tardor. Ells, només, coneixen els secret perquè l'arribada s'endevina jo també he estat criatura- amb un estreniment tan subtil que fa basarda, i tot el que la gent coneix, i tot el que la gent estima o bé odia, tot el que és la tardor per a nosaltres, és només la seqüela una mica insípida i rutinària d'aquest contacte íntim que fa llanguir la noia que té el promès servint a Extremadura i que deté la cursa folla del vailet, un sol instant, que ja no retrobarà mai més. La tardor Miquel Marti i Pol David Guillamón 1r B Mirades de tardor