2. EL REGNE DELS FONGS
El regne dels fongs està format per organismes
de diferents formes i mesures que es
caracteritzen per tenir paret cel·lular de quitina.
Els fongs són organismes eucariotes, de nutrició
heteròtrofa i paret cel·lular de quitina.
Hi ha 100.000 espècies de fongs diferents. En
funció de la seva organització cel·lular,
diferenciem dos grans grups: els fongs
unicel·lulars i els fongs pluricel·lulars.
3. Els fongs unicel·lulars
Els més comuns són els llevats. Aquests
organismes presenten unes cèl.lules amb forma
oval i ,en ocasions, poden aparèixer unides
formant cadenes curtes.
Els llevats realitzen un procés molt peculiar en la
seva nutrició, la fermentació. Aquest procés
consisteix en la transformació de sucres per a
l'obtenció d'energia. Durant aquest procés ,
l'organisme allibera gasos i altres residus que que
modifiquen les característiques del medi en què
es troba.
4. Els fongs pluricel·lulars
Els fongs pluricel·lulars estan formats per
filaments llargs i prims anomenats hifes. El
conjunt de totes les hifes rep el nom de miceli. A
partir del miceli es desenvolupen cap a l'exterior
unes estructures reproductores anomenades
esporangis, on es formen les espores.
Les espores són cèl.lules reproductores capaces de
desenvolupar un nou organisme sense la
necessitat de fusionar-se amb una altra cèl·lula.
Trobem dos tipus principals de fongs
pluricel·lulars: les floridures i els bolets.
5. Les floridures
Les floridures estan formades per un miceli molt
ramificat que es desenvolupa a l'interior del medi
en què viu ,principalment aliments en mal estat.
Els bolets
Els bolets són unes estructures reproductores que
produeixen alguns fongs pluricel·lulars.
Alguns fongs terrestres formen grans micelis que
es desenvolupen per la part més superficial del
sòl. Aquest micelis creixen i formen una xarxa
difusa, però quan es produeixen les condicions
naturals necessàries, les hifes s'agrupen, creixen
cap a l'exterior i donen lloc al bolet.
6.
7. En general , en un bolet es distingeixen les parts
següents:
El barret constitueix la part superior del bolet i pot
presentar diferents formes: convex, pla ,
acampanat.
A la part inferior del barret trobem les làmines on
es produeixen les espores.
En ocasions la part inferior del barret no presenta
làmines sinó porus o plecs.
El peu és una estructura generalment cilíndrica
que actua com a suport del barret.
En alguns tipus de bolets, el peu presenta un
anell.
8. El bulb és la base del peu i comunica l'estructura
reproductora amb la resta del miceli.
A vegades, el bulb es troba embolcat en una
membrana anomenada beina.
EL REGNE DE LES PLANTES
El regne de les plantes està format per organismes
pluricel·lulars de nutrició autòtrofa. Les cèl.lules
de les plantes són eucariotes i es troben
embolcades per una paret cel·lular de cel·lulosa.
Per a poder classificar aquestes plantes fem servir
principalment dos criteris:
9. La presència de vasos conductors
La presència de flors
Segons aquests criteris de classificació, podem
distingir entre briòfits, pteridòfits i espermatòfits.
Els briòfits són el grup de plantes més senzilles. Es
tracta de plantes de mida petita sense vasos
conductors ni flors.
Formen part d'aquest grup les molses.
Els pteridòfits són un grup de plantes amb vasos
conductors però sense flors.
En aquest grup trobem les falgueres.
Els espermatòfits són el grup de plantes més
complexes. Presenten vasos conductors i flors.
10. Els briòfits
Els briòfits són plantes senzilles sense vasos
conductors ni flors que es reprodueixen
mitjançant espores.
Els briòfits presenten una estructura de tal·lus
que consta de:
Els rizoides es disposen a la part inferior de la tija
i fixen la planta a terra.
El cauloide s'assembla a la tija d'una planta amb
flor.
Els fil·lòdies se situen al voltant del cauloide i
tenen una forma similar a les fulles d´una planta.
11. Dins els briòfits trobem dos grans grups: les
hepàtiques i les molses.
Les hepàtiques
La majoria de les hepàtiques tenen aspecte de
làmina lobulada i verda que es disposa en la
superfície del substrat en què creix.
Les molses
Les molses són el grup de briòfits més abundant.
Tenen una estructura completa de tal·lus amb
tots els seus components ben diferenciats:
fil·loides, cauloide i rizoides.
12. Els pteridòfits
Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors i
sense flors que es reprodueixen mitjançant espores .
Els vasos conductors dels pteridòfits transporten per
tota la planta saba bruta composta per aigua i sals
minerals, i la saba elaborada, formada pels compostos
orgànics resultants de la fotosíntesis.
Els pteridòfits presenten una estructura de corm,que
és la formada per l'arrel, la tija i les fulles.
L'arrel acostuma a estar molt ramificada per a
incrementar l'absorció d'aigua i sals minerals.
La tija està poc ramificada i sosté les fulles.
13. Les fulles generalment són verdes, grans i estan molt
dividides; a les fulles es produeix la fotosíntesi.
Dins els pteridòfits trobem dos grans grups:els
equisets i les falgueres.
Els equisets
Són unes plantes herbàcies que es poden distingir
molt fàcilment per la forma i disposició de les seves
tiges . Reben el nom comú de cua de cavall.
Les falgueres
Són el grup més nombrós i compten amb les espècies
més grans.
La majoria presenta un rizoma amb arrels. Del rizoma
surten unes fulles grans i molt dividides que
s'anomenen frondes.