nutrició

2. LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
La nutrició dels animals és heteròtrofa i
aeròbica.
És heteròtrofa perquè els animals obtenen
matèria orgànica de l'exterior alimentant-se a
partir d'altres éssers vius.
Aquests aliments són massa grans per a ser
transportats i absorbits per totes les cèl·lules
d'un organisme. Per això els animals efectuen
un procés anomenat digestió,que desfà els
aliments en molècules orgàniques prou
petites perquè puguin arribar a totes les

3. És aeròbica perquè una vegada les molècules
orgàniques han estat absorbides les cèl·lules
animals n'extrauen l'energia química
utilitzant l'oxigen de la respiració cel·lular.
L´OBTENCIÓ DELS NUTRIENTS
Els animals s'alimenten d'altres éssers vius
per incorporar la matèria i part de l'aigua i les
sals minerals que necessiten per a la nutrició.
En la natura hi ha molts tipus d'aliments
diferents. Segons la manera d'obtenir-los,
podem classificar els animals en:

4. Herbívors Són els que s'alimenten de
vegetals.
Carnívors Són els que s'alimenten d'altres
animals.
Omnívors Són els que s'alimenten de vegetals
i d'altres animals.
Suspensívors Són els que s'alimenten de
microorganismes i de matèria orgànica que
obtenen en filtrar l'aigua.
Sapròfits Són els que s'alimenten de restes
d'éssers vius, com branques i fulles mortes,
cadàvers o excrements.
Paràsits Són els que s'alimenten d´una planta
o d'un animal mentre encara és viu, per la

5. En alguns animals, com ara les esponges, les
cèl·lules absorbeixen directament els aliments
del medi, però la majoria de les espècies
d'animals necessiten transformar l'aliment
abans que les seves cèl·lules el puguin
incorporar.
Veurem els procés que utilitzen els animals en
l'obtenció de nutrients: la digestió i la
respiració.
Digestió
La digestió és el procés de descomposició de
les molècules orgàniques de l'aliment en

6. En els animals la digestió es realitza en el
conjunt d'òrgans que formen el sistema
digestiu.
La majoria de animals tenen un sistema
digestiu format per un tub digestiu que va
d'un extrem a l'altre del cos i que conté
diferents cavitats.
Ara estudiarem un model de digestió
complex en el qual cada tram s'ha
especialitzat en una funció diferent:

7. El tram inicial comprèn des de la boca fins a
l´inici de l'intestí. En aquest tram s'alliberen al
tub digestiu les substàncies descomponedores
de l'aliment .L'estómac és la cavitat més
àmplia de tot el tub digestiu i les seves parets
segreguen el suc gàstric . En aquest tram
també es troben les glàndules annexes, com
el fetge, les quals segreguen substàncies que
transformen les molècules del aliments en
unes altres de més petites.

8. En el segon tram, els nutrients que han
resultat de la transformació dels aliments
són absorbits per les cèl·lules de l'organisme.
Aquest procés es produeix a l'intestí prim,
un òrgan amb una gran longitud i unes
parets internes amb nombrosos plecs per
augmentar la superfície d'absorció.
En l'últim tram, s'absorbeix l'aigua. En
aquest tram el tub digestiu és més ample i
no té els plecs del tram anterior, per això
s'anomena intestí gros.
Les molècules que no s'han pogut digerir i
absorbir són expulsades en la femta.

9. Respiració
A més dels nutrients procedents dels
aliments, els animals necessiten incorporar
l'oxigen que reaccionarà amb els nutrients ,
com la molècula de glucosa, per a l'obtenció
d'energia en la respiració cel·lular. Hi ha
diverses estratègies per a l'obtenció del
oxigen del medi, però la majoria necessiten
òrgans especialitzats per aquesta funció. El
conjunt d'aquest òrgans forma el sistema
respiratori.
En els animals trobem quatre tipus de
sistemes respiratoris.

10. Pell Els amfibis i molts invertebrats obtenen
l'oxigen directament de l'exterior a través de la
seva pell. Aquest tipus de respiració
s'anomena respiració cutània.
Brànquies Els peixos i alguns invertebrats,
absorbeixen l'oxigen que es troba dissolt en
l'aigua a través de les brànquies. Aquest tipus
de respiració s'anomena respiració branquial
Tràquees Els artròpodes obtenen l'oxigen fent
circular l'aire a través d'un sistema de tubs
ramificats que recorren tot el cos, les tràquees.
Aquest tipus de respiració s´anomena
respiració traqueal.

11. Pulmons Els vertebrats terrestres i alguns
invertebrats disposen d´unes cavitats internes
que omplen d'aire. Es tracta dels pulmons .
Aquest tipus de respiració s'anomena
respiració pulmonar.
TRANSPORT DE NUTRIENTS
Una vegada digerits i absorbits els nutrients i
l'oxigen , s'han de transportar fins a la resta
de l'organisme . En els animals d'estructura
més senzilla, el transport es realitza per
simple difusió a través de les cèl·lules.

12. En els grups més complexos, com els
vertebrats, l'organisme disposa d'un sistema
circulatori que s'encarrega de distribuir els
nutrients i l'oxigen entre totes les cèl·lules,
així com de recollir els residus perquè no
s'acumulin en les cèl·lules. Per aquest motiu,
els sistemes circulatoris estan constituïts per
una xarxa de conductes i per un fluid que hi
circula i és capaç de transportar nutrients,
oxigen i residus per tot l'organisme. El fluid
més habitual és la sang. La sang flueix per
uns conductes anomenats vasos sanguinis.

13. Les artèries són els gots sanguinis de major
diàmetre i amb parets més gruixudes.
Els capil·lars tenen unes parets molt fines.
Les venes, són de mida similar a les artèries
però sense el gruix de les seves parets,
recullen la sang que prové dels cap. pilars i la
tornen al origen.
L'estructura del sistema circulatori canvia en
els diversos grups d'animals . En els
vertebrats hi ha dos circuits principals: la
circulació major i la circulació menor.

14. La circulació major porta per tot el cos la
sang rica en oxigen perquè les cèl·lules en
puguin disposar.
Una vegada sense oxigen, la sang passa a la
circulació menor, que la dirigeix cap al
sistema respiratori, on es torna a oxigenar.
El cor
El sistema circulatori necessita un òrgan que
impulsi i mantingui en moviment tot el
volum de sang que conté. El cor és l'òrgan
que impulsa la sang pels vasos sanguinis.
Els vertebrats posseeixen un cor de parets
musculoses i amb diverses cavitats a

15. Els cors més desenvolupats els tenen les aus i
els mamífers. En aquests casos, el cor està
dividit en dues meitats perquè la sang
oxigenada no es barregi amb la sang no
oxigenada. D'aquesta manera, es mantenen
separats els dos circuits de circulació
sanguínia: la circulació major i la circulació
menor.
El cor d'un mamífer repeteix constantment
dos moviments per a mantenir la sang en
moviment: la sístole i la diàstole.

16. En la sístole, les parets que envolten els
ventricles, les cavitats més grans del cor, es
contrauen i expulsen la sang cap a les
artèries. Al seu torn, les aurícules, les
cavitats més petites, reben la sang que
retorna al cor.
En la diàstole, les parets que envolten les
aurícules es contrauen, les vàlvules que
regulen el pas entre les aurícules i els
ventricles s'obren, i la sang hi passa.