SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  16
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
La nutrició dels animals és heteròtrofa i aeròbica.
És heteròtrofa perquè els animals obtenen
matèria orgànica de l'exterior alimentant-se a
partir d'altres éssers vius.
Aquests aliments són massa grans per a ser
transportats i absorbits per totes les cèl·lules d'un
organisme. Per això els animals efectuen un
procés anomenat digestió,que desfà els aliments
en molècules orgàniques prou petites perquè
puguin arribar a totes les cèl·lules de l'animal.
És aeròbica perquè una vegada les molècules
orgàniques han estat absorbides les cèl·lules
animals n'extrauen l'energia química
utilitzant l'oxigen de la respiració cel·lular.
L´OBTENCIÓ DELS NUTRIENTS
Els animals s'alimenten d'altres éssers vius
per incorporar la matèria i part de l'aigua i les
sals minerals que necessiten per a la nutrició.
En la natura hi ha molts tipus d'aliments
diferents. Segons la manera d'obtenir-los,
podem classificar els animals en:
Herbívors Són els que s'alimenten de vegetals.
Carnívors Són els que s'alimenten d'altres
animals.
Omnívors Són els que s'alimenten de vegetals i
d'altres animals.
Suspensívors Són els que s'alimenten de
microorganismes i de matèria orgànica que
obtenen en filtrar l'aigua.
Sapròfits Són els que s'alimenten de restes
d'éssers vius, com branques i fulles mortes,
cadàvers o excrements.
Paràsits Són els que s'alimenten d´una planta o
d'un animal mentre encara és viu, per la qual
cosa li provoquen algun dany.
En alguns animals, com ara les esponges, les
cèl·lules absorbeixen directament els aliments del
medi, però la majoria de les espècies d'animals
necessiten transformar l'aliment abans que les
seves cèl·lules el puguin incorporar.
Veurem els procés que utilitzen els animals en
l'obtenció de nutrients: la digestió i la respiració.
Digestió
La digestió és el procés de descomposició de les
molècules orgàniques de l'aliment en nutrients
,altres molècules més petites que puguin ser
incorporades i utilitzades per les cèl·lules.
En els animals la digestió es realitza en el
conjunt d'òrgans que formen el sistema
digestiu.
La majoria de animals tenen un sistema
digestiu format per un tub digestiu que va
d'un extrem a l'altre del cos i que conté
diferents cavitats.
Ara estudiarem un model de digestió
complex en el qual cada tram s'ha
especialitzat en una funció diferent:
El tram inicial comprèn des de la boca fins a
l´inici de l'intestí. En aquest tram s'alliberen al
tub digestiu les substàncies descomponedores
de l'aliment .L'estómac és la cavitat més
àmplia de tot el tub digestiu i les seves parets
segreguen el suc gàstric . En aquest tram
també es troben les glàndules annexes, com
el fetge, les quals segreguen substàncies que
transformen les molècules del aliments en
unes altres de més petites.
En el segon tram, els nutrients que han
resultat de la transformació dels aliments
són absorbits per les cèl·lules de l'organisme.
Aquest procés es produeix a l'intestí prim,
un òrgan amb una gran longitud i unes
parets internes amb nombrosos plecs per
augmentar la superfície d'absorció.
En l'últim tram, s'absorbeix l'aigua. En
aquest tram el tub digestiu és més ample i
no té els plecs del tram anterior, per això
s'anomena intestí gros.
Les molècules que no s'han pogut digerir i
absorbir són expulsades en la femta.
Respiració
A més dels nutrients procedents dels
aliments, els animals necessiten incorporar
l'oxigen que reaccionarà amb els nutrients ,
com la molècula de glucosa, per a l'obtenció
d'energia en la respiració cel·lular. Hi ha
diverses estratègies per a l'obtenció del
oxigen del medi, però la majoria necessiten
òrgans especialitzats per aquesta funció. El
conjunt d'aquest òrgans forma el sistema
respiratori.
En els animals trobem quatre tipus de
sistemes respiratoris.
Pell Els amfibis i molts invertebrats obtenen
l'oxigen directament de l'exterior a través de la
seva pell. Aquest tipus de respiració
s'anomena respiració cutània.
Brànquies Els peixos i alguns invertebrats,
absorbeixen l'oxigen que es troba dissolt en
l'aigua a través de les brànquies. Aquest tipus
de respiració s'anomena respiració branquial
Tràquees Els artròpodes obtenen l'oxigen fent
circular l'aire a través d'un sistema de tubs
ramificats que recorren tot el cos, les tràquees.
Aquest tipus de respiració s´anomena
respiració traqueal.
Pulmons Els vertebrats terrestres i alguns
invertebrats disposen d´unes cavitats internes
que omplen d'aire. Es tracta dels pulmons .
Aquest tipus de respiració s'anomena
respiració pulmonar.
TRANSPORT DE NUTRIENTS
Una vegada digerits i absorbits els nutrients i
l'oxigen , s'han de transportar fins a la resta
de l'organisme . En els animals d'estructura
més senzilla, el transport es realitza per
simple difusió a través de les cèl·lules.
En els grups més complexos, com els
vertebrats, l'organisme disposa d'un sistema
circulatori que s'encarrega de distribuir els
nutrients i l'oxigen entre totes les cèl·lules,
així com de recollir els residus perquè no
s'acumulin en les cèl·lules. Per aquest motiu,
els sistemes circulatoris estan constituïts per
una xarxa de conductes i per un fluid que hi
circula i és capaç de transportar nutrients,
oxigen i residus per tot l'organisme. El fluid
més habitual és la sang. La sang flueix per
uns conductes anomenats vasos sanguinis.
Les artèries són els gots sanguinis de major
diàmetre i amb parets més gruixudes.
Els capil·lars tenen unes parets molt fines.
Les venes, són de mida similar a les artèries
però sense el gruix de les seves parets,
recullen la sang que prové dels cap. pilars i la
tornen al origen.
L'estructura del sistema circulatori canvia en
els diversos grups d'animals . En els
vertebrats hi ha dos circuits principals: la
circulació major i la circulació menor.
La circulació major porta per tot el cos la sang
rica en oxigen perquè les cèl·lules en puguin
disposar.
Una vegada sense oxigen, la sang passa a la
circulació menor, que la dirigeix cap al sistema
respiratori, on es torna a oxigenar.
El cor
El sistema circulatori necessita un òrgan que
impulsi i mantingui en moviment tot el volum
de sang que conté. El cor és l'òrgan que impulsa
la sang pels vasos sanguinis.
Els vertebrats posseeixen un cor de parets
musculoses i amb diverses cavitats a l´interior.
Els cors més desenvolupats els tenen les aus i
els mamífers. En aquests casos, el cor està
dividit en dues meitats perquè la sang
oxigenada no es barregi amb la sang no
oxigenada. D'aquesta manera, es mantenen
separats els dos circuits de circulació
sanguínia: la circulació major i la circulació
menor.
El cor d'un mamífer repeteix constantment
dos moviments per a mantenir la sang en
moviment: la sístole i la diàstole.
En la sístole, les parets que envolten els
ventricles, les cavitats més grans del cor, es
contrauen i expulsen la sang cap a les
artèries. Al seu torn, les aurícules, les
cavitats més petites, reben la sang que
retorna al cor.
En la diàstole, les parets que envolten les
aurícules es contrauen, les vàlvules que
regulen el pas entre les aurícules i els
ventricles s'obren, i la sang hi passa.

Contenu connexe

Tendances

Aparells i processos de la nutrició
Aparells i processos de la nutricióAparells i processos de la nutrició
Aparells i processos de la nutriciójisanta
 
La nutrició i els seus sistemes
La nutrició i els seus sistemesLa nutrició i els seus sistemes
La nutrició i els seus sistemesMontserrat LLado
 
La Nutrició
La NutricióLa Nutrició
La Nutriciósalocin
 
Funcions vitals humans
Funcions vitals humansFuncions vitals humans
Funcions vitals humansmaleman1
 
T11.La nutricio
T11.La nutricioT11.La nutricio
T11.La nutriciocpnapenyal
 
Les funcions vitals PWP
Les funcions vitals PWPLes funcions vitals PWP
Les funcions vitals PWPTeacherLeticia
 
Aparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutricióAparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutriciójisanta
 
Repàs del tema de la nutrició i els aliments.
Repàs del tema de la nutrició i els aliments.Repàs del tema de la nutrició i els aliments.
Repàs del tema de la nutrició i els aliments.Xavier Vinagre González
 
Els aparells del cos humà
Els aparells del cos humàEls aparells del cos humà
Els aparells del cos humàmartacatpi
 
Les tres funcions vitals (Víctor)
Les tres funcions vitals (Víctor)Les tres funcions vitals (Víctor)
Les tres funcions vitals (Víctor)josemanuelcremades
 
La nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excrecióLa nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excrecióMprof
 
Tasca 1.els aparells implicats en la nutrició
Tasca 1.els aparells implicats en la nutricióTasca 1.els aparells implicats en la nutrició
Tasca 1.els aparells implicats en la nutricióRafael Alvarez Alonso
 
La funció de nutrició
La funció de nutricióLa funció de nutrició
La funció de nutriciólmach
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiuCC NN
 
Power tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i marPower tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i marPep Paunero
 

Tendances (20)

Aparells i processos de la nutrició
Aparells i processos de la nutricióAparells i processos de la nutrició
Aparells i processos de la nutrició
 
La nutrició i els seus sistemes
La nutrició i els seus sistemesLa nutrició i els seus sistemes
La nutrició i els seus sistemes
 
La Nutrició
La NutricióLa Nutrició
La Nutrició
 
Funcions vitals humans
Funcions vitals humansFuncions vitals humans
Funcions vitals humans
 
T11.La nutricio
T11.La nutricioT11.La nutricio
T11.La nutricio
 
Les funcions vitals PWP
Les funcions vitals PWPLes funcions vitals PWP
Les funcions vitals PWP
 
Aparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutricióAparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutrició
 
Repàs del tema de la nutrició i els aliments.
Repàs del tema de la nutrició i els aliments.Repàs del tema de la nutrició i els aliments.
Repàs del tema de la nutrició i els aliments.
 
Tema 11 Pau
Tema 11 PauTema 11 Pau
Tema 11 Pau
 
Els aparells del cos humà
Els aparells del cos humàEls aparells del cos humà
Els aparells del cos humà
 
La nutrició
La nutricióLa nutrició
La nutrició
 
Aparells
AparellsAparells
Aparells
 
Les tres funcions vitals (Víctor)
Les tres funcions vitals (Víctor)Les tres funcions vitals (Víctor)
Les tres funcions vitals (Víctor)
 
La nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excrecióLa nutrició. Circulació i excreció
La nutrició. Circulació i excreció
 
Fitxa unitat l'aparell digestiu
Fitxa unitat l'aparell digestiuFitxa unitat l'aparell digestiu
Fitxa unitat l'aparell digestiu
 
Tasca 1.els aparells implicats en la nutrició
Tasca 1.els aparells implicats en la nutricióTasca 1.els aparells implicats en la nutrició
Tasca 1.els aparells implicats en la nutrició
 
Mural medi
Mural mediMural medi
Mural medi
 
La funció de nutrició
La funció de nutricióLa funció de nutrició
La funció de nutrició
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Power tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i marPower tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i mar
 

En vedette

Com respiren les abelles
Com respiren les abellesCom respiren les abelles
Com respiren les abellesFotosorpina
 
Les funcions vitals
Les funcions vitalsLes funcions vitals
Les funcions vitalsAnna Fané
 
Funcions vitals animals
Funcions vitals animalsFuncions vitals animals
Funcions vitals animalsmeryvilardi
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i fallesbertachico
 
Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius jcontre1
 
Tipos alimentación-Autótrofos y heterótrofos
Tipos alimentación-Autótrofos y heterótrofosTipos alimentación-Autótrofos y heterótrofos
Tipos alimentación-Autótrofos y heterótrofosLeobardo Ibarra
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaCC NN
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 
LA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALES
LA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALESLA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALES
LA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALEScharacas
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratstagullo2
 
La Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers ViusLa Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers Viusguest1048d0
 
Tema 5 la nutrición de los animales i
Tema 5 la nutrición de los animales iTema 5 la nutrición de los animales i
Tema 5 la nutrición de los animales ipacozamora1
 

En vedette (15)

LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Com respiren les abelles
Com respiren les abellesCom respiren les abelles
Com respiren les abelles
 
Les funcions vitals
Les funcions vitalsLes funcions vitals
Les funcions vitals
 
Funcions vitals animals
Funcions vitals animalsFuncions vitals animals
Funcions vitals animals
 
Plecs i falles
Plecs i fallesPlecs i falles
Plecs i falles
 
Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius
 
Tipos alimentación-Autótrofos y heterótrofos
Tipos alimentación-Autótrofos y heterótrofosTipos alimentación-Autótrofos y heterótrofos
Tipos alimentación-Autótrofos y heterótrofos
 
La cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vidaLa cèl·lula, unitat de vida
La cèl·lula, unitat de vida
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
LA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALES
LA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALESLA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALES
LA NUTRICIÓN DE LOS ANIMALES
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebrats
 
La Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers ViusLa Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers Vius
 
Organismos AutóTrofos Y HeteróTrofos
Organismos AutóTrofos Y HeteróTrofosOrganismos AutóTrofos Y HeteróTrofos
Organismos AutóTrofos Y HeteróTrofos
 
Tema 5 la nutrición de los animales i
Tema 5 la nutrición de los animales iTema 5 la nutrición de los animales i
Tema 5 la nutrición de los animales i
 

Similaire à La nutrició animal

Unitat 1 la nutrició
Unitat 1 la nutricióUnitat 1 la nutrició
Unitat 1 la nutriciómariymiguel
 
La respiració animal (robero i agueda)
La respiració animal (robero i agueda)La respiració animal (robero i agueda)
La respiració animal (robero i agueda)Agueda18
 
La respiració animal (roberto i agueda)
La respiració animal (roberto i agueda)La respiració animal (roberto i agueda)
La respiració animal (roberto i agueda)Agueda18
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoIris31
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoCarles5
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animalsINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Tema 11 medi Elva
Tema 11 medi ElvaTema 11 medi Elva
Tema 11 medi ElvaMaria Salom
 
La funció de nutrició
La funció de nutricióLa funció de nutrició
La funció de nutricióproca82
 
Tema 1 el nostre cos per dins
Tema 1 el nostre cos per dinsTema 1 el nostre cos per dins
Tema 1 el nostre cos per dinsmarialopeztena
 
Tema 2 la nutrició
Tema 2 la nutricióTema 2 la nutrició
Tema 2 la nutricióEVAMASO
 
Revista invertebrats
Revista invertebrats Revista invertebrats
Revista invertebrats alex_mascu
 

Similaire à La nutrició animal (20)

Trabajo 11
Trabajo 11Trabajo 11
Trabajo 11
 
Unitat 1 la nutrició
Unitat 1 la nutricióUnitat 1 la nutrició
Unitat 1 la nutrició
 
Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)
Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)
Elsaparellsqueintervenenalanutrici (1)
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
La respiració animal (robero i agueda)
La respiració animal (robero i agueda)La respiració animal (robero i agueda)
La respiració animal (robero i agueda)
 
La respiració animal (roberto i agueda)
La respiració animal (roberto i agueda)La respiració animal (roberto i agueda)
La respiració animal (roberto i agueda)
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
 
Tema 11 Nerea G
Tema 11 Nerea GTema 11 Nerea G
Tema 11 Nerea G
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
 
Tema 11 medi Elva
Tema 11 medi ElvaTema 11 medi Elva
Tema 11 medi Elva
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Dossier Tema 2
Dossier Tema 2Dossier Tema 2
Dossier Tema 2
 
Aparell respiratori
Aparell respiratoriAparell respiratori
Aparell respiratori
 
La funció de nutrició
La funció de nutricióLa funció de nutrició
La funció de nutrició
 
Nutricio dels animals
Nutricio dels animalsNutricio dels animals
Nutricio dels animals
 
Tema 1 el nostre cos per dins
Tema 1 el nostre cos per dinsTema 1 el nostre cos per dins
Tema 1 el nostre cos per dins
 
Tema 2 la nutrició
Tema 2 la nutricióTema 2 la nutrició
Tema 2 la nutrició
 
Revista invertebrats
Revista invertebrats Revista invertebrats
Revista invertebrats
 
Tema 7 medi
Tema 7 mediTema 7 medi
Tema 7 medi
 

Plus de Anna Fané

La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproduccióAnna Fané
 
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb florAnna Fané
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproduccióAnna Fané
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebratsAnna Fané
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsAnna Fané
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers viusAnna Fané
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi naturalAnna Fané
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi naturalAnna Fané
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi naturalAnna Fané
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaAnna Fané
 
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesUnitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesAnna Fané
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaAnna Fané
 
L´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaL´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaAnna Fané
 
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Anna Fané
 

Plus de Anna Fané (19)

La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
Les plantes amb flor
Les plantes amb florLes plantes amb flor
Les plantes amb flor
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
Els fongs
Els fongsEls fongs
Els fongs
 
La relació
La relacióLa relació
La relació
 
Els animals vertebrats
Els animals vertebratsEls animals vertebrats
Els animals vertebrats
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
L´atmosfera
L´atmosferaL´atmosfera
L´atmosfera
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
 
L´atmosfera
L´atmosferaL´atmosfera
L´atmosfera
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
 
El medi natural
El medi naturalEl medi natural
El medi natural
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenesUnitat 2 risc geològic i roques endogenes
Unitat 2 risc geològic i roques endogenes
 
L´activitat geològica externa
L´activitat geològica externaL´activitat geològica externa
L´activitat geològica externa
 
L´activitat geològica interna
L´activitat geològica internaL´activitat geològica interna
L´activitat geològica interna
 
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
Unitat2lageosfera 140912014335-phpapp01
 

Dernier

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (7)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 

La nutrició animal

  • 1.
  • 2. LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS La nutrició dels animals és heteròtrofa i aeròbica. És heteròtrofa perquè els animals obtenen matèria orgànica de l'exterior alimentant-se a partir d'altres éssers vius. Aquests aliments són massa grans per a ser transportats i absorbits per totes les cèl·lules d'un organisme. Per això els animals efectuen un procés anomenat digestió,que desfà els aliments en molècules orgàniques prou petites perquè puguin arribar a totes les cèl·lules de l'animal.
  • 3. És aeròbica perquè una vegada les molècules orgàniques han estat absorbides les cèl·lules animals n'extrauen l'energia química utilitzant l'oxigen de la respiració cel·lular. L´OBTENCIÓ DELS NUTRIENTS Els animals s'alimenten d'altres éssers vius per incorporar la matèria i part de l'aigua i les sals minerals que necessiten per a la nutrició. En la natura hi ha molts tipus d'aliments diferents. Segons la manera d'obtenir-los, podem classificar els animals en:
  • 4. Herbívors Són els que s'alimenten de vegetals. Carnívors Són els que s'alimenten d'altres animals. Omnívors Són els que s'alimenten de vegetals i d'altres animals. Suspensívors Són els que s'alimenten de microorganismes i de matèria orgànica que obtenen en filtrar l'aigua. Sapròfits Són els que s'alimenten de restes d'éssers vius, com branques i fulles mortes, cadàvers o excrements. Paràsits Són els que s'alimenten d´una planta o d'un animal mentre encara és viu, per la qual cosa li provoquen algun dany.
  • 5. En alguns animals, com ara les esponges, les cèl·lules absorbeixen directament els aliments del medi, però la majoria de les espècies d'animals necessiten transformar l'aliment abans que les seves cèl·lules el puguin incorporar. Veurem els procés que utilitzen els animals en l'obtenció de nutrients: la digestió i la respiració. Digestió La digestió és el procés de descomposició de les molècules orgàniques de l'aliment en nutrients ,altres molècules més petites que puguin ser incorporades i utilitzades per les cèl·lules.
  • 6. En els animals la digestió es realitza en el conjunt d'òrgans que formen el sistema digestiu. La majoria de animals tenen un sistema digestiu format per un tub digestiu que va d'un extrem a l'altre del cos i que conté diferents cavitats. Ara estudiarem un model de digestió complex en el qual cada tram s'ha especialitzat en una funció diferent:
  • 7. El tram inicial comprèn des de la boca fins a l´inici de l'intestí. En aquest tram s'alliberen al tub digestiu les substàncies descomponedores de l'aliment .L'estómac és la cavitat més àmplia de tot el tub digestiu i les seves parets segreguen el suc gàstric . En aquest tram també es troben les glàndules annexes, com el fetge, les quals segreguen substàncies que transformen les molècules del aliments en unes altres de més petites.
  • 8. En el segon tram, els nutrients que han resultat de la transformació dels aliments són absorbits per les cèl·lules de l'organisme. Aquest procés es produeix a l'intestí prim, un òrgan amb una gran longitud i unes parets internes amb nombrosos plecs per augmentar la superfície d'absorció. En l'últim tram, s'absorbeix l'aigua. En aquest tram el tub digestiu és més ample i no té els plecs del tram anterior, per això s'anomena intestí gros. Les molècules que no s'han pogut digerir i absorbir són expulsades en la femta.
  • 9. Respiració A més dels nutrients procedents dels aliments, els animals necessiten incorporar l'oxigen que reaccionarà amb els nutrients , com la molècula de glucosa, per a l'obtenció d'energia en la respiració cel·lular. Hi ha diverses estratègies per a l'obtenció del oxigen del medi, però la majoria necessiten òrgans especialitzats per aquesta funció. El conjunt d'aquest òrgans forma el sistema respiratori. En els animals trobem quatre tipus de sistemes respiratoris.
  • 10. Pell Els amfibis i molts invertebrats obtenen l'oxigen directament de l'exterior a través de la seva pell. Aquest tipus de respiració s'anomena respiració cutània. Brànquies Els peixos i alguns invertebrats, absorbeixen l'oxigen que es troba dissolt en l'aigua a través de les brànquies. Aquest tipus de respiració s'anomena respiració branquial Tràquees Els artròpodes obtenen l'oxigen fent circular l'aire a través d'un sistema de tubs ramificats que recorren tot el cos, les tràquees. Aquest tipus de respiració s´anomena respiració traqueal.
  • 11. Pulmons Els vertebrats terrestres i alguns invertebrats disposen d´unes cavitats internes que omplen d'aire. Es tracta dels pulmons . Aquest tipus de respiració s'anomena respiració pulmonar. TRANSPORT DE NUTRIENTS Una vegada digerits i absorbits els nutrients i l'oxigen , s'han de transportar fins a la resta de l'organisme . En els animals d'estructura més senzilla, el transport es realitza per simple difusió a través de les cèl·lules.
  • 12. En els grups més complexos, com els vertebrats, l'organisme disposa d'un sistema circulatori que s'encarrega de distribuir els nutrients i l'oxigen entre totes les cèl·lules, així com de recollir els residus perquè no s'acumulin en les cèl·lules. Per aquest motiu, els sistemes circulatoris estan constituïts per una xarxa de conductes i per un fluid que hi circula i és capaç de transportar nutrients, oxigen i residus per tot l'organisme. El fluid més habitual és la sang. La sang flueix per uns conductes anomenats vasos sanguinis.
  • 13. Les artèries són els gots sanguinis de major diàmetre i amb parets més gruixudes. Els capil·lars tenen unes parets molt fines. Les venes, són de mida similar a les artèries però sense el gruix de les seves parets, recullen la sang que prové dels cap. pilars i la tornen al origen. L'estructura del sistema circulatori canvia en els diversos grups d'animals . En els vertebrats hi ha dos circuits principals: la circulació major i la circulació menor.
  • 14. La circulació major porta per tot el cos la sang rica en oxigen perquè les cèl·lules en puguin disposar. Una vegada sense oxigen, la sang passa a la circulació menor, que la dirigeix cap al sistema respiratori, on es torna a oxigenar. El cor El sistema circulatori necessita un òrgan que impulsi i mantingui en moviment tot el volum de sang que conté. El cor és l'òrgan que impulsa la sang pels vasos sanguinis. Els vertebrats posseeixen un cor de parets musculoses i amb diverses cavitats a l´interior.
  • 15. Els cors més desenvolupats els tenen les aus i els mamífers. En aquests casos, el cor està dividit en dues meitats perquè la sang oxigenada no es barregi amb la sang no oxigenada. D'aquesta manera, es mantenen separats els dos circuits de circulació sanguínia: la circulació major i la circulació menor. El cor d'un mamífer repeteix constantment dos moviments per a mantenir la sang en moviment: la sístole i la diàstole.
  • 16. En la sístole, les parets que envolten els ventricles, les cavitats més grans del cor, es contrauen i expulsen la sang cap a les artèries. Al seu torn, les aurícules, les cavitats més petites, reben la sang que retorna al cor. En la diàstole, les parets que envolten les aurícules es contrauen, les vàlvules que regulen el pas entre les aurícules i els ventricles s'obren, i la sang hi passa.