2. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
DE QUÈ PARLAREM ?
1. ABC sobre la formació de preus
2. Volatilitat i especulació
a. Uns mercats en tensió
b. Volatilitat i agricultura
c. Mercats de futurs i especulació
3. Anàlisi de polítiques
a. Apropament per tipus d’impactes
b. Apropament general
4. Aplicació a sectors específics
a. Porcí
b. Llet
c. Oli d’oliva
2
4. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
FORMACIÓ DEL PREU EN LLIURE MERCAT
En condicions de competència perfecta
D l’oferta s’ajusta a la demanda.
El punt d’equilibri oferta demanda
determina el preu.
Aquest preu d’equilibri és igual al cost
s del producte després d’haver
remunerat tots els factors de
producció, és a dir el cost incorpora el
guany ordinari del capital.
P
s
D
Q
4
5. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
DEMANDA ELÀSTICA I INELÀSTICA
P P
Demanda
inelàstica
p2
Demanda
elàstica
p1
p2
p1
q2 q1 Q q2 q1 Q
5
6. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
QUAN EL PREU NO ES SITUA EN EL PUNT D’EQUILIBRI
OFERTA DEMANDA DE LLIURE MERCAT?
Distorsions conjunturals.-
– Durant el procés d’ajust després de desviacions
oferta-demanda
Distorsions estructurals.-
– Condicions de producció diferenciada: escala,
condicions naturals, tecnologia.
– Mercats opacs (amb informació o espectatives
distorsionades)
– Mercats oligopolistes
– Condicions de comercialització no equitatives
– Escassetat estructural del producte (més demanda
sense una oferta possible a curt, mig o llarg termini)
6
7. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
DEMANDA DIFERENCIADA: QUALITAT
D1
s2
D2
s 1
Quan un producte es
P2 comercialitza de forma
diferenciada del producte
estàndard, en termes
P1 econòmics estem parlant
de dos productes
La producció de qualitat és una
opció condicionada a l’existència
de demanda suficient
Q2
1-Producte estàndard
Q1 2-Producte qualitat
7
8. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
DUES AGRICULTURES: CONDICIONANTS NATURALS
D
s2
s 1
PA En condicions de producció diferents
la demanda es cobreix des dels
s2 oferents més competitius als menys
PB competitius fins a cobrir la demanda.
s1 El preu el fixa l’oferta menys
competitiva sempre que sigui
D necessària per cobrir la demanda.
En la opció A l’oferta S2 fixa el preu i la
oferta S1 obté uns sobreguanys.
QA QB
En la opció B tota la demanda es
coberta per la oferta S1 que fixa el preu
Opció A s1 s2 i deixa fora del mercat la oferta S2
Opció B
s1 8
13. UN SEGLE AMB REPTES GLOBALS
DESENVOLUPAMENT SENSE RESTRICCIONS AMB VISIÓ A CURT TERMINI
ESGOTAMENT PROGRESSIU TENSIONS DESIGUALTAT
COMBUSTIBLES CANVI CLIMÀTIC
FOSILS I ALTRES
EN PROVEÏMENT ECONÒMICA
I MEDI AMBIENT
RECURSOS MINERALS ALIMENTARI I SOCIAL
AIGUA
MON GLOBAL
ENERGIA PROBLEMES GLOBALS
SOLUCIONS GLOBALS
SÒL
AGRÍCOLA
COORDINACIÓ
TECNOLOGIA
POLÍTIQUES DE GLOBAL
PREUS I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMB VISIÓ A LLARG TERMINI
MARGES 13
14. DUES CRISIS DE PREUS DELS ALIMENTS
INDEX DE PREUS DE LA FAO Crisi preus
2010-2011..
Crisi preus
300,0
Les causes 2007-2008
• Tensions estructurals S XXI
• Estocs baixos de cereals
250,0
• Tensions conjunturals d’oferta
• Impuls demanda agrocarburants
200,0 • Irrupció especulativa mercat de futurs
• Espiral especulativa (real i financera)
150,0
100,0
50,0
0,0
1/1990
7/1990
1/1991
7/1991
1/1992
7/1992
1/1993
7/1993
1/1994
7/1994
1/1995
7/1995
1/1996
7/1996
1/1997
7/1997
1/1998
7/1998
1/1999
7/1999
1/2000
7/2000
1/2001
7/2001
1/2002
7/2002
1/2003
7/2003
1/2004
7/2004
1/2005
7/2005
1/2006
7/2006
1/2007
7/2007
1/2008
7/2008
1/2009
7/2009
1/2010
7/2010
1/2011
7/2011
POLÍTIQUES DE
PREUS I
MARGES
Food Price Index Cereals Price Index Lineal (Cereals Price Index)
14
15. ESTOCS DE CEREALS EN TENSIÓ
2ª crisi
1ª crisi de preus
de preus
POLÍTIQUES DE
PREUS I
MARGES 15
16. $/barril
0
20
40
60
80
100
120
140
160
28/09/1988
28/09/1989
28/09/1990
PREUS I
MARGES
28/09/1991
28/09/1992
POLÍTIQUES DE
28/09/1993
28/09/1994
28/09/1995
Font: Thomson Reuters a través de EIA
Els aliments
28/09/1996
segueixen els
preus del petroli
28/09/1997
28/09/1998
10 $/barril
28/09/1999
28/09/2000
28/09/2001
28/09/2002
EUROPE BRENT SPOT PRICE FOB
28/09/2003
28/09/2004
28/09/2005
28/09/2006
28/09/2007
144 $/barril
28/09/2008
28/09/2009
28/09/2010
126 $/barril
28/09/2011
EL PREU DEL PETROLI ES MULTIPLICA PER 10
16
17. TENSIÓ TAMBÉ EN FERTILITZANTS
POLÍTIQUES DE
PREUS I
MARGES 17
18. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
ELS AGROCARBURANTS SEGUEIXEN PRESSIONANT
BLAT DE MORO
ETANOL 40 %
35 %
Producció EEUU
Producció mundial
CANYA DE SUCRE
ETANOL 41 %
55 %
Producció BRASIL
Producció mundial
18
19. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
MES AGROCARBURANTS I MÉS CARS
45.000,00 160,00
40.000,00
140,00
35.000,00
120,00
BIODIESEL 30.000,00
100,00
Milions litres
25.000,00
$ / hl
80,00
20.000,00
60,00
15.000,00
40,00
10.000,00
5.000,00 20,00
0,00 0,00
2005 2006 20 07 2008 2009 20 10 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Producció mundial de biodiesel Preu mundia l de biodiesel
180.000,00 60,00
160.000,00
50,00
140.000,00
ETANOL 120.000,00 40,00
Milions litres
100.000,00
$ / hl
30,00
80.000,00
60.000,00 20,00
40.000,00
10,00
20.000,00
0,00 0,00
2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 2.012 2.013 2.014 2.015 2.016 2.017 2.018 2.019
Font: OCDE - FAO Producció mundial d'etanol Preu mundial d'etanol
19
20. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
EN UN MÓN DELS MONOPOLIS
CONCEPTE NÚM CONTROL
COMPANYIES MUNDIAL
COMERÇ DE GRA 75-90 %
5
COMERÇ MINORISTA 40 %
10
OFERTA FERTILITZANTS 100 % (quasi)
7
MERCAT AGROQUIMICS 68 %
5
MERCAT DE LLAVOR CERTIFICADA 50 %
3
20
22. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
PER QUÈ SON VOLATILS ELS PREUS AGRÀRIS?
DEMANDA INELÀSTICA OFERTA ERRÀTICA
• Producte de primera necessitat • Peribilitat del producte
• Riscos climàtics
P
Demanda
• Riscos sanitaris
inelàstica
• Temporada
p2
• Dinàmiques conjunturals de l’entorn
• Retard entre decisions i producte
p1
Possible reacció segons model Cobweb
Teorema de la telaraña
q2 q1 Q
Llei de King
22
23. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
VOLATILITAT I RENDIMENTS
VOLATILITAT RISC RENDIBILITAT
VOLATILITAT
CRISI
RENDIBILITAT
23
24. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
EXEMPLES DE VOLATILITAT: PRÉSSEC
0,80
MAX: 0,73 €/kG
0,70
MAX / MIN: 4,29
0,60
0,50
€/kG
0,40
0,30
0,20
0,10
MIN: 0,17 €/kG
0,00
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
S5
S 11
S 17
S 23
S 29
S 35
S 41
S 47
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
2005 2006 2007 2008 2009
Setmanes
Font: Elaboració pròpia amb dades Mercolleida 24
25. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
EXEMPLES DE VOLATILITAT: POMA
0,70
MAX: 0,64 €/kG
0,60
MAX / MIN: 3,56
0,50
0,40
€/K g
0,30
0,20
MIN: 0,18 €/kG
0,10
0,00
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
S5
S 11
S 17
S 23
S 29
S 35
S 41
S 47
S1
S7
S 13
S 19
S 25
S 31
S 37
S 43
S 49
S3
S9
S 15
S 21
S 27
S 33
S 39
S 45
S 51
2005 2006 2007 2008 2009
Setmanes
Font: Elaboració pròpia amb dades Mercolleida 25
26. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
VOLATILITAT DE DIFERENTS AGROPRODUCTES
ANALISI DE VOLATILITAT DE DIFERENTS PRODUCTES
AGRARIS 2005-09
Productes Max/Min
Patata 6,38
Ceba 6,75
Tomàquet rodó llis 5,20
Poma golden 3,56
Préssec vermell 4,29
Ibex 35 (2010) 0,41
Font: Elaboració pròpia amb dades de: 1: Obs Preus MARM; 2: Mercolleida; 3; Llotja Barcelona; Llotja Reus
26
31. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
QUÈ ÉS UN CONTRACTE DE FUTURS?
O SIMPLEMENT “FUTUR”
Es un contracte
Amb un compromis d’entrega de producte
– A data futura
– A un lloc determinat
– Per un preu determinat
31
32. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
CHICAGO BOARD OF TRADE (CBOT)
Fundat a l ‘any 1848
CBOT es fusiona el 2007 amb Chicago
Mercantil Exchange creant la companyia
CME Group
32
33. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
PER QUÈ?
Moderació de la volatilitat
Estabilitat dels preus
Seguretat econòmica de proveïdors
Seguretat de proveïment
Eina de regulació de mercats 33
34. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
REQUISITS BÀSICS
Producte estàndard
Contracte estàndard
Especificacions imprescindibles:
– Volum o quantitat
– Preu
– Dipòsits
– Venciment
– Data d’entrega
34
35. POLÍTIQUES DE PREUS
I MARGES
COM FUNCIONA EL MERCAT DE FUTURS?
Mercat real Mercat futurs
PREU
GUANY C
PÈRDUA D
PÈRDUA E
28
25
GUANY B
23 DIF A
22
B C
Entrega
A B
Producte
98 % dels contractes
A E
Dia 230 VENCIMENT
Dia 1
2 % dels contractes
35
39. POLÍTIQUES DE
PREUS I MARGES
COM ES FORMA UNA BOMBOLLA?
Exemple crisi preus 2010 El cercle viciós de la bombolla
• Previsió de bones collites arreu del món
• Estocs més alts des de feia set anys
Psicologia pro bombolla • Sequera històrica a Rússia
• Expectatives de reducció d’oferta de blat
(moderada)
El passat no existeix (no hi ha • Irrupció de fons especulatius a mercat de futurs
memòria històrica) • Increment de preus reals
S’imagina el futur extrapolant el • Rússia tanca l’exportació de blat
present • S’afegeixen a les pujades altres cereals i soja
Les tendències son eternes • Els pagesos retenen collites
• Argentina limita l’exportació de soja i cereals
• Inundacions a Austràlia
• Sequera a la Xina
• Tensions socials al Nord d'Africa amb el preu
dels aliments al rerefons
• Hi ha evidencies d’acaparament individual
• Pujada del petroli per les incerteses
geopolítiques 39