2. EN AQUEST TREBALL ENS
HEM CENTRAT EN LES
NOSTRES DEESES DE
L’OLIMP PREFERIDES
ATENEA HERA AFRODITA

3. ATENEA
• Deessa guerrera que va romandre verge.
Considerada en el món grec, i sobretot en la
seva ciutat, Atenes, com la deessa de
la Raó
• És una deessa guerrera, però no té el caràcter
violent i irreflexiu d'Ares, sinó que se serveix de
valentia prudent, com s'aprecia en la Ilíada.
També personifica la intel · ligència (herència de
la figura de la seva mare) i la saviesa.

4. COM ES REPRESENTA?
• Se la representa amb l'armadura hoplítica, és
a dir, amb la llança, el casc i l'ègida (espècie
de cuirassa de pell de cabra). A la Egide hi ha
representada el cap de la gorgona
Medusa, que li havia donat Perseu. El seu
animal favorit és l'òliba, la seva
planta, l'olivera. Alta, de trets serens, més
majestuosa que bella, Atenea la hi descriu
tradicionalment com la "deessa d'ulls garzos".

5. NEIXEMENT
• Atenea (Minerva, en llatí) és filla de Zeus i de Metis.
Aquesta es trobava encinta i, a punt de donar a llum
una filla, quan Zeus aconsellat d'Urà i de Gea, que li
van revelar que si Metis donava a llum una filla, a
continuació tindria un fill que arrabassaria a Zeus
l'imperi del cel, quan va arribar el moment del part, el
pare va ordenar a Hefest que li partís el cap amb un
cop de destral. Del cap va sortir Atenea,
completament armada, que va proferir un crit de
guerra que va ressonar en cel i terra. El lloc on va
néixer se situa al llac Tritonis, a Líbia.

6. MITES
Competicion por Atenas
“se disputó con Posidón para la
sobiranía de Atenas, y cada uno trató de
ofrecer al país el mejor regalo para
acrecentar sus méritos. Posidón hizo
surgir, de un golpe de tridente, un lago
salado en la Acrópolis de Atenas;
Atenea en cambio, hizo que brotase allí
un olivo. Los doce dioses, que
desempeñaron de árbitros, confirieron
la victoria a Atenea, y con ella la
sobiranía sobre el Ática
Posidón, enojado, inundó la ciudad.
Se cuenta que dicho olivo pervivió hasta
la invasión de los persas en el 480 a.C”.
ERICTONIO
“Atenea permaneció virgen, pero se
cuenta que tuvo un hijo.
Había ido a visitar a Hefesto en su fragua
para procurarse armas, y el dios, se
prendó de Atenea en cuanto la vio y
comenzó a perseguirla. Atenea huyó
pero Hefesto, a pesar de ser cojo, logró
alcanzarla y la cogió en brazos.
En su deseo, Hefesto mojó la pierna de
la diosa, la cual, asqueada, se secó con
lana y tiró la inmundicia al suelo. De la
tierra así fecundada nació Erictonio.
Erictonio, de apariencia
monstruosa, que con el tiempo expulsó
a Anfictión, rey de Atenas y le sucedió
en el tron”o.

7. CULTE A ATENEA
Atenea simbolitza l'auxili aportat per l'esperit per força
bruta i al valor personal dels herois.
Per això, és considerada al món grec, sobretot a
Atenes, la seva ciutat, com la deessa de la Raó. Presideix
les arts i la literatura
Tanmateix, manté una relació més estreta amb la
Filosofia que amb la Poesia i la Música. També és la
protectora de les filadores, teixidores, brodadores, etc
en el seu caràcter de deessa de la creativitat intel ·
ligent.
Sovint, era triada com protectora i patrona de les
ciutats.

8. AFRODITA
• En la mitologia grega , Afrodita és la deessa
de l' amor , la luxúria , la bellesa i la
sexualitat . Encara que sovint s'al·ludeix a ella
en la cultura moderna com «la deessa de
l'amor», és important assenyalar que no era
l'amor en el sentit cristià o romàntic , sinó
específicament Eros (atracció física o sexual).
El seu equivalent romana és la deessa Venus .

9. COM ES REPRESENTA
• A la popular deessa del amor se la representa
de vegades asseguda en un carro portat per
coloms, cignes o ocells amb una corona de
roses i murta rodejant els seus cabells com
fils d’or.

10. NEIXEMENT
Una de les dues històries explica que, en un matí de
primavera, una enorme petxina marina es gronxava
dolçament en les aigües del Mediterrani. Va xocar amb
les costes de Citerea (una illa), es va obrir i de dins va
sorgir Venus proveïda de tots els encants. D'allí va ser
portada a l'Olimp en un carro excepcional, on les
rialles, les Gràcies i els Jocs van formar la seva comitiva.
L'altra versió diu que Venus va néixer de la mutilació
que Saturn va fer al seu pare en els genitals al
enderrocar-lo. La sang d'aquest acte violent va caure
sobre el mar, es va barrejar amb l'escuma i en va néixer
la deessa

11. FILLS
• Va tenir fills amb moltes divinitats, però
també amb mortals, fet que va provocar la ira
del seu marit Hefest, ja que Afrodita el traïa
sempre que podia.

12. CULTE A AFRODITA
• Afrodita tenia els seus propis festivals, les
Afrodisias, que se celebraven per tota Grècia
però particularment a Atenes i Corint. En el
temple d'Afrodita situat al cim del
Acrocorinto (abans de la destrucció romana
de la ciutat en 146 a. C.) les relacions sexuals
amb les seves sacerdotisses eren
considerades un mètode d'adoració a la
deessa.

13. MITES D’AFRODITA
El mite de Pigmàlion i Galatea
Es diu que Pigmàlion era un escultor
de molt talent i que era molt
atractiu i estimat per les dones del
seu poble, però estava sempre tan
ocupat en el seu treball que no
trobava cap dona perquè no sortia
del seu taller. Així que Afrodita, el va
amenaçar amb que si no escollia a
cap dona, ella l’obligaria a casar-se
amb alguna. Pigmàlion, va oferir-li
fer una escultura per guanyar temps,
la deessa es va apiadar i li va
concedir, però quan la va acabar, es
va enamorar de l’escultura, i
Afrodita li va donar la vida per tal de
que es cases amb ella i li va atorgar
el nom de Galatea.
• Afrodita i Psique
• Va néixer una dona anomenada
Psique, i era la més maca d’una zona
de Grècia, però no la podien casar, i
van anar a un oracle per aclarir els
seus dubtes. L’oracle, li va dir, que
hauria d’estar amb un monstre que
habitava al cim d’una muntanya. Però
Eros (cupido), es va enamorar de
Psique, i , la va visitar cada nit després
que la noia pugés a la muntanya. Però
quan Afrodita es va assabentar de
l’engany d’Eros, va fer passar a Psique
diverses proves per tal de poder
casar-se amb el seu fill, proves, que va
passar amb èxit. I així Afrodita, va
beneir la seva unió, i Psique i Eros, van
tenir un fill.

14. Hera
· Hera (Ἥρα Hēra) germana i
legítima esposa de Zeus. Tenia el
càrrec de Reina dels Déus.
Hera va ser coneguda per la seva
naturalesa gelosa y vengativa.
Però tambe era considerada la deessa de la llar,
protectora del matrimoni, de la
castedat i la fidelitat conjugal.
El seu equivalent en la mitologia romana era
Juno.

15. Com es representa?
· Es representava bella i severa, vestida fins
als peus. Sovint, gelosa, violenta i venjativa.
També majestuosa i solemne, sovint en un
tron i portant el "pols" (corona cilíndrica
usada per diverses de les Grans Deesses), o
amb vel i diadema. A la seva mà de vegades
porta una magrana, símbol de la fèrtil sang i
la mort, i a l’altre mà portava un ceptre.
També es representava muntada en un carro
tirat per paons.

16. Naixement
· Hera era filla de Reva i Crono, i va ser
abruptament empassada en néixer per aquest a
causa d'una profecia sobre que un dels seus fills
li arrabassaria el tron. Zeus li va ser ocultat i
quan va créixer va salvar a tots els seus germans
i va matar a Crono.
Llavors va ser criada per Oceà i Tetis en el racó
més llunya de la terra, on es va casar amb Zeus.

17. Fills
Hera li va donar a Zeus tres fills: Ares, déu de la
guerra, Ilitía, deessa dels naixements i
Hebe, deessa de la joventut. Es diu que el seu
quart fill, el déu ferrer Hefesto, va néixer d'ella
mateixa i el va criar ella mateixa, però va neixer
lesionat, i Hera de la vergonya que sentia va
expulsar-lo del Olimp. Després d’això, Hefesto va
viure només per venjar-se de la seva mare.
Malgrat la importància de Hera com a deessa del
matrimoni i protectora dels parts, no destaca en
el seu paper com a mare.

18. Culte aHera
El seu culte estava molt estès i el primer de cada
mes era costum oferir-li un be i una porca en
sacrifici.
La importància de Hera en el període més arcaic
queda testificada pel gran nombre d'edificacions
erigides en el seu honor.
Entre els romans, per els qui la llar i la família
eren institucions fonamentals, el culte a Hera va
ser encara més important que per als grecs.

19. Mitesd’Hera
· Hera, juntament amb varis dels
olímpics (Apol·lo, Atenea, Posidó)
van intentar
una vegada destronar a Zeus i
ensenyorir-se de l'Olimp. Per a això
van encadenar a
Zeus al seu jaç i van allunyar d'ell el
seu raig. Mentre discutien qui
governaria
l'Olimp, Zeus es va alliberar, i va
castigar als usurpadors. Com a càstig
exemplar, va penjar a *Hera des del
cel, amb els seus
braços encadenats a argolles d'or i
una enclusa lligada a cada peu. Els
crits de Hera van acabar estovant el
cor de Zeus, qui la
va alliberar posteriorment.
· Durant molt temps una nimfa
anomenada Ressò va tenir el treball
de distreure a Hera de les aventures
de Zeus parlant-li incessantment.
Quan Hera va descobrir l'engany, va
maleir a Ressò a pronunciar només les
paraules dels altres (d'aquí la nostra
paraula moderna «ressò»). D'aquest
mite prové la llegenda de «Ressò i
Narcís».

20. JUDICI DE PARIS
• La confirmació definitiva de la seva bellesa es va produir en
el famós episodi del Judici de Paris, quan la deessa de la
discòrdia (Eris) va llançar entre les deesses reunides durant
les noces de Peleu i Tetis, una poma daurada amb la paraula
kallistēi ("per a la més bella "). Afrodita, Hera i Atenea van
reclamar ser la més bella i per tant la justa propietària de la
poma. Com no es posen d'acord van portar l'assumpte a
Zeus, que es va desentendre del problema i li va passar la
decisió a Paris de Troia. Hera va intentar subornar amb un
regne (Àsia Menor), Atenea li va oferir saviesa, fama i glòria
en la batalla, però Afrodita li va dir que si la declarava la més
bella li donaria la dona mortal més bella del món com a
esposa, de manera que Paris va triar a Afrodita. La dona era
Helena de Troia, el rapte per Paris provocaría la Guerra de
Troia.