1. L’ECONOMIA
D’ESPANYA I CATALUNYA
Ciències Socials
3er ESO

2. Apartat 1: “Agricultura i ramaderia a Espanya”
• El sector primari a Espanya és minoritari: dóna feina a
només un 4,2% de la població.
• L’agricultura espanyola té com a conreus principals:
- Olivera i vinya: (secà). L’olivera té importància a
Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa i Catalunya.
La vinya predomina a Castella-La Manxa, La Rioja,
Múrcia, Catalunya, País Basc, etc.
- Els fruiters tenen una gran importància, especialment
els cítrics (taronges, llimones, mandarines) a la
Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia. Altres arbres
fruiters (pomes, cireres, préssecs, ametlles...)
destaquen a Catalunya, Aragó o Múrcia.

3. Apartat 1: “Agricultura i ramaderia a Espanya”
- Les hortalisses d’hivernacle (tomàquets, enciam, pebrot,
ceba, alls, cogombre, carxofa, maduixa) són
predominants a Andalusia i Múrcia.
- Cereals (ordi, blat i blat de moro). Predominen a les
zones planes com Castella i Lleó, Castella-La Manxa i
Aragó.
- Les flors ornamentals en hivernacle tenen importància a
Catalunya, Andalusia o Galícia.
- Podem destacar també els plàtans a Canàries; l’arròs a
Andalusia, Extremadura, València o Catalunya; o la
patata al nord (Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria).

4. Apartat 1: “Agricultura i ramaderia a Espanya”
• La ramaderia predominant a Espanya és intensiva (el
bestiar viu en estables i menja pinso). Destaquem:
- Ramat porcí a Catalunya, Aragó, Múrcia, Navarra,
Andalusia, Extremadura, Balears, etc.
- Ramat oví (ovelles de llet i carn) a Castella-La Manxa,
Castella i Lleó, Extremadura...
- Ramat boví (vaques de carn i de llet) a Galícia, Astúries,
Cantàbria, País Basc i Catalunya.
- Ramat aviar (gallines de carn i ous) a Catalunya, les
dues Castella...
- Ramat caprí (Canàries, Andalusia), equí i conills,
completen la ramaderia espanyola.

5. Apartat 2: “Agricultura i ramaderia a
Catalunya”
• A Catalunya, el sector primari és encara més
minoritari que a la resta d’Espanya: ocupa a
només un 1,8% de la població.
• Les diferències de l’agricultura catalana respecte
a l’espanyola són:
- La propietat de la terra és més petita
(explotacions familiars).
- Alt nivell de mecanització i tècniques de conreu
molt avançades (llavors seleccionades, adobs,
pesticides).
- Diversitat de conreus.

6. Apartat 2: “Agricultura i ramaderia a
Catalunya”
• Els conreus més importants a Catalunya són:
- Fruiters: peres i préssecs a la plana de Lleida,
ametlles i avellanes a Tarragona, cítrics a les
terres de l’Ebre...
- Vinya: Penedès, Empordà, Maresme...
- Olivera: Lleida i Tarragona.
- Cereals (ordi, farratges i blat de moro): plana de
Lleida, Catalunya central, Prepirineu.
- Flor ornamental: Maresme.

7. Apartat 2: “Agricultura i ramaderia a
Catalunya”
• La ramaderia a Catalunya és més important
que l’agricultura (60% de la producció).
- Predomina la ramaderia intensiva,
especialment la porcina a la Catalunya central
i Girona.
- Aviram de carn i ous a prop de Barcelona.
- També té importància la ramaderia bovina als
Pirineus, tant intensiva com extensiva.

8. Apartat 3: “Els paisatges agraris a Espanya”
• Podem distingir quatre paisatges agraris a
Espanya:
• Continental o d’interior: és el predominant.
- El trobem a Castella i Lleó, Castella-La Manxa,
Madrid, Extremadura, Aragó, La Rioja, sud de
Navarra, interior de Catalunya i nord d’Andalusia.
- Predomina l’agricultura de secà (cereal, vinya i
olivera) i la ramaderia ovina. A les ribes dels rius
es practica el regadiu (fruiters, arròs).

9. Apartat 3: “Els paisatges agraris a Espanya”
• Atlàntic: el trobem al nord (Galícia, Astúries, Cantàbria,
País Basc i nord de Navarra).
- Predomina la ramaderia bovina i equina.
- Agricultura poc important: blat de moro, patates,
pomes... També s’exploten els boscos.
• Mediterrani: litoral de Catalunya, Comunitat
Valenciana, Múrcia, Balears, sud d’Andalusia, Ceuta i
Melilla.
- Agricultura de regadiu basada en la vinya, els cítrics i
altres fruiters, hortalisses i flors ornamentals amb
hivernacles.
- Ramaderia intensiva porcina i avícola.

10. Apartat 3: “Els paisatges agraris a Espanya”
• Illes Canàries:
- Conreus tropicals, especialment plàtans i
tabac.
- Hortalisses, amb o sense hivernacles: sobretot
tomàquets.
- Vinya.
- Ramaderia caprina.

11. Apartat 4: “La pesca a Espanya”
• Espanya és un dels països del món amb més captures de
peix. La pesca espanyola és molt competitiva (vaixells
d’abastament, indústries conserveres).
• Avui dia, la pesca a Espanya afronta dos greus problemes:
- La sobreexplotació.
- La PPC (Política Pesquera Comunitària), que limita la
capacitat productiva dels pescadors espanyols.
• Les comunitats de pescadors més actives es troben a
Galícia (port de Vigo), Mar Cantàbric (Gijón, Passaia,
Bermeo), Andalusia (Cadis, Huelva, Algesires) i les Canàries
(Las Palmas i Arrecife).
• El Mediterrani no té flotes pesqueres importants.

12. Apartat 4: “La pesca a Espanya”
• Els caladors on pesquen els vaixells espanyols són:
- Oceà Atlàntic Nord (Terranova, Galícia, Mar Cantàbric):
bacallà, lluç, anxova, marisc, areng, sardina, tonyina...
- Costes d’Àfrica (Marroc i Sàhara, Somàlia,
Moçambic...): tonyina, lluç.
- Golf de Cadis: gambes, cloïsses, calamars, sardina,
verat...
- Illes Canàries: bacallà, lluç, gamba...
• L’aqüicultura va cobrant importància a tota Espanya,
vinculada als mol·luscs, les orades i altres.

13. Apartat 5:
“Energia i mineria a Espanya”
• Espanya no és un estat gaire gran i, per tant, és deficitari en
recursos minerals i energètics. Espanya necessita importar
petroli i gas natural, entre d’altres minerals. Això sí,
Espanya produeix tota l’electricitat que consumeix.
• Els problemes energètics són dos:
- Escassetat de recursos.
- Augment del consum.
• Les solucions:
- Invertir en fonts d’energia alternatives: eòlica, solar,
mareomotriu, biomassa...
- Ser energèticament més eficients: baix consum, vehicles
elèctrics...

14. Apartat 5:
“Energia i mineria a Espanya”
• Els recursos energètics que utilitza Espanya a l’actualitat
són:
- Carbó a les centrals tèrmiques (40%). La major part de la
matèria prima prové de l’estranger (el carbó espanyol
d’Astúries o Lleó és car d’extreure i de mala qualitat).
- Energia hidràulica (30%), gràcies a les turbines situades
als pantans repartits per tota Espanya.
- Energia nuclear (20%). La matèria prima utilitzada és
l’urani (d’importació).
- Energies alternatives (10%). Principalment l’energia
eòlica, encara que també cobra importància l’energia
solar.

15. Apartat 5:
“Energia i mineria a Espanya”
• La majoria dels jaciments minerals espanyols estan
esgotats. Els jaciments actuals més importants són:
- Carbó: a Astúries i Lleó, però també a Còrdova o Ciutat
Reial.
- Roques industrials (granit, marbre, pissarra) i ciment.
- Mercuri: a Almadén (Ciutat Reial).
- Plom: Jaén, Cantàbria, Huelva.
- Zinc: Huelva.
- Estany: Ourense, Corunya i Salamanca.
- Ferro: Màlaga i Cantàbria.
- Altres: coure, wolframi, sals potàssiques, sofre, etc.

16. Apartat 6: “La indústria a Espanya”
• Espanya és un estat poc industrialitzat en comparació
amb la resta d’Europa occidental.
• La indústria es concentra en poques regions i va
arribar molt tard:
- Al segle XIX neix la indústria tèxtil a Catalunya
- A finals del XIX neix la metal·lúrgia al País Basc
- És a la segona meitat del segle XX quan l’activitat
industrial cobra importància en moltes zones
d’Espanya.
- Però a finals del segle XX també comença la crisi naval i
del tèxtil i les deslocalitzacions de moltes grans
indústries.

17. Apartat 6: “La indústria a Espanya”
• Les principals indústries espanyoles en l’actualitat són:
- Alimentació, begudes i tabac: per tot el territori. Destaca
especialment la vitivinícola (vins i cava), pernils i
embotits, oli d’oliva, les conserveres, refrescos, begudes
alcohòliques, pinsos animals, tabac, etc.
- Metal·lúrgica i automobilística: producció d’automòbils
a prop de les grans ciutats, maquinària,
electrodomèstics, aparells de precisió...
- Energia i aigua: relacionades amb les fonts d’energia
alternatives (eòlica, solar), conductes d’aigua i de gas,
extracció de petroli, energia nuclear...

18. Apartat 6: “La indústria a Espanya”
- Siderúrgica: concentrada al País Basc.
- Tèxtil, cuir i calçat: centrada a la Comunitat
Valenciana i Galícia.
- Química: petroquímica (refinament del
petroli), pintures, plàstics, medicaments, etc.
- Paperera i editorial.
- Altres indústries: naval, joguina (Comunitat
Valenciana), mecànica, òptica, noves
tecnologies, etc.

19. Apartat 6: “La indústria a Espanya”
• Els problemes de la indústria a Espanya són:
- La situació geogràfica marginal del territori (la
Península Ibérica és a un extrem d’Europa).
- Aïllament de la xarxa ferroviària europea.
- Preferència dels inversors per la economia
especulativa, en front de la inversió en
economia productiva.
- Deslocalitzacions d’empreses a regions amb
mà d’obra encara més barata.

20. Apartat 7: “La indústria a Catalunya”
• Catalunya és la comunitat autònoma més industrialitzada
d’Espanya. La indústria es concentra en torn a Barcelona
(Vallès, Baix Llobregat, Bages), però també a Tarragona,
Girona i altres zones.
• Les indústries més importants del territori són:
- Automòbil: la Seat a Martorell i la Nissan a Barcelona.
També es fabriquen motocicletes i automòbils industrials.
- Química (medicaments, pintures, plàstics, àcids) i
petroquímica a Tarragona.
- Alimentació: vins i caves al Penedès, pastes, conserves,
begudes, etc.
- Noves tecnologies: òptica, enllumenat, informàtica, etc.

21. Apartat 8: “El turisme a Espanya”
• Els dos pilars de l’economia espanyola a les
últimes dècades han estat el turisme i la
construcció. Amb la “crisi del maó”, només ens
queda el turisme.
• Espanya va ser, al 2011, el país del món que va
rebre més turistes.
• El turisme estranger prové de la Unió Europea
(Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Països
Baixos), però també de Rússia, Àsia (Xina i Japó) o
els Estats Units.

22. Apartat 8: “El turisme a Espanya”
• Els turistes estrangers troben al nostre país:
- Sol i platja. També festa, diversió i alcohol a baix preu.
Genera problemes d’incivisme. Té importància per la
quantitat, no per la qualitat (els turistes gasten pocs diners i
només venen a l’estiu).
- Turisme cultural: visita de les grans ciutats (Barcelona i
Madrid). És un turisme que sol gastar més diners.
- Turisme d’interior: visita de pobles i ciutats, rutes culturals
i gastronòmiques, activitats relacionades amb la natura,
esports d’aventura, etc.
- Turisme de neu.
• També té una gran importància el turisme interior (els
espanyols quan fan turisme surten poc a l’estranger).

23. Apartat 8: “El turisme a Espanya”
• Les zones més turístiques d’Espanya són:
- Els dos arxipèlags: Balears i Canàries. Sol i platja.
- Catalunya: sol i platja a la Costa Brava (Girona) i la Costa
Daurada (Tarragona). Visites més o menys culturals a
Barcelona.
- Andalusia: turisme de sol i platja a les costes, especialment
la Costa del Sol (Màlaga). Visites culturals a Granada,
Sevilla o Còrdova.
- Turisme cultural a Madrid.
- Comunitats Valenciana: sol i platja per tot el litoral,
especialment el d’Alacant.
- Altres zones: Camí de Santiago (Castella i Lleó, Galícia,
etc.), costa cantàbrica, ciutats de la Meseta, etc.

24. Apartat 8: “El turisme a Espanya”
• Els beneficis econòmics del turisme són:
- Llocs de treball.
- Beneficis en matèria de hostaleria (hotels i
restaurants), oci i augments del consum
energètic i alimentari.
• Els problemes del turisme són:
- Llocs de treball estacionals i mal remunerats.
- Degradació del paisatge i el medi ambient.

25. Apartat 9: “Altres sectors econòmics a
Espanya i Catalunya”
• La construcció ha estat el gran negoci dels
últims 20 anys. Ha donat feina a prop d’un
20% de la població, amb el 20% del Producte
Interior Brut (PIB).
• La crisi de la construcció ha contribuït a que la
taxa d’atur actual estigui en torn al 25%.
• La construcció és un model d’economia
especulativa (no genera riquesa).

26. Apartat 9: “Altres sectors econòmics a
Espanya i Catalunya”
• Espanya ha invertit molts diners els últims
anys en la construcció d’infraestructures:
aeroports, ports marítims, carreteres i tren
d’alta velocitat.
• El problema és que s’han gastat molts diners
públics en infraestructures moltes vegades
innecessàries.

27. Apartat 9: “Altres sectors econòmics a
Espanya i Catalunya”
• La balança comercial espanyola és deficitària:
Espanya importa més béns dels que exporta. La
causa principal és la manca de petroli i gas
natural.
• En canvi, la balança de pagaments espanyola és
positiva, gràcies a les divises que arriben
mitjançant el turisme.
• Per últim, destacar la importància de la banca
espanyola. Els bancs espanyols han fet un gran
negoci amb la “bombolla immobiliària”. La crisi
està posant en perill el sector financer espanyol.