2. Art romànic
ART ROMÀNIC
Estil artístic desenvolupat a l’Europa Occidental entre els segle X i XIII.
després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
Influències:
romanes.
noves tendències aparegudes a la Llombardia.
assimilació de modalitats orientals.
És el primer estil de l’edat mitjana que va assolir el grau d’internacional.
El nou estil s’estengué ràpidament per totes les cultures europees
mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rhin i endinsant-se per
tota la Península Ibèrica.
3. Art romànic
Precedents
Segle VI fundació ordre benedictí.
-vida dedicada a Déu: ora et labora
1- vot d'obediència al superior
2- vot de castedat. enriquiment i luxe
3- vot de pobresa
Segle XI - XII reforma clunienca
Segle XII. fundació ordre del Cister (Robert de Molesmes) impulsada
per Bernat de Claravall
4. Art romànic
Any 1000
invasions bàrbares (normandes, germàniques, hongareses, musulmanes,...)
obscura profecia de l’apocalipsi fi del món.
- s’espera una era de calamitats, de fam i malalties.
A finals del segle X: etapa d’estabilitat
1- tranquil·litat política
2- implantació del feudalisme
3- supremacia de l’Església
A finals del segle XI: es produeixen canvis importants com les primeres
realitzacions en pedra polida, l’ornamentació escultòrica de finestres, portals,
capitells...
Al segle XII:
esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb
pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres...
Limitacions pels recursos arquitectònics que tant millorarà l’estil gòtic.
5. Art romànic
Pelegrinatges
llocs sants: Jerusalem, Roma, Santiago,...
Importància dels monestirs: Relíquies de sants centres d’afluència
Feudalisme
Romànic com un art monàstic però també art aristocràtic.
Terra com a única font de riquesa i poder.
Tant els monjos en els monestirs com els nobles en els castells, s’alcen amunt
com una fortalesa.
6. Art romànic
Etapes de l’art romànic
1- Primer romànic:
finals del X i XI
2- Romànic ple:
finals XI fins mitjans XII
3- Romànic tardà:
mitjans XII fins principi del XIII
7. Art romànic
Elements arquitectònics
- Unificació d’estils regionals.
- Proclamació del triomf de l’església cristiana: nou tipus de temple.
Elements ja utilitzats en estils anteriors
mur construït amb carreus.
arquitectura, escultura
pilars.
i pintura al servei de la
columnes.
glòria de Déu
arc de mig punt.
Elements nous
mètrica espacial.
Elements importants
abolició de l’arc de triomf.
desaparició de l’atri.
creixent dedicació a les façanes.
8. Art romànic
Catedrals i esglésies
Lligades a la seva funció i simbolisme:
est absis (sortida del sol)
oest portalada principal
Aparició del Transsepte
-Creuer: lloc de trobada de les dues naus.
-Cimbori: cúpula sobre el creuer.
Aparició del Nàrtex
-Pòrtic d’entrada.
Plantes: Basilical Grega Llatina
9. Art romànic
A partir del segle XI:
volta de canó sobre la nau central
arc dobler com a reforç. (divideix la volta en trams)
creuament de naus: volta d’aresta.
arcs formers paral·lels a l’eix de la volta.
trifori com a element de descàrrega de la nau central cap el mur.
Arc former Volta d'aresta
Trifori o tribuna
Arc dobler, toral o faixó
10. Art romànic
Elements arquitectònics del Romànic
18. Art romànic
Imatges en l’escultura
-íntimament lligada a l’arquitectura.
-decorar i adoctrinar.
Temàtica: Antic i Nou Testament.
Vides de Sants.
Animals fantàstics.
Escenes de la vida quotidiana.
Motius florals, vegetals i geomètrics.
Lloc:
Decoració dels capitells.
Portalades de catedrals i esglésies.
19. Art romànic
Portalada i Timpà
Teofania
Manifestació local d'una deïtat als éssers
humans. (final dels temps)
Crist Majestàtic o Pantocràtor
Imatge amb què es representa el
Totpoderós, Pare i Fill, és a dir, Creador i
Redemptor.
Tetramorf
Símbols dels quatre evangelistes
20. Art romànic
Portalada
a- timpà
b- llinda
c- arquivoltes
d- mainell
e- muntant o brancal
f- porta Portalada de Sant Pèire de Moissac.
21. Art romànic
Timpà
característiques
-
figures hieràtiques.
-
falta de perspectiva. absència de fons arquitectònic.
-
adaptació dels personatges a l’espai.
-
omplir tot l’espai compositiu.
horror vacui.
- perspectiva jeràrquica.
- geomatització i simetria.
- policromia.
22. Art romànic
Escultura devocional
figures realitzades en fusta i policromades.
- Maria com a Sedes sapientiae (tron de la saviesa)
- Crucifixió:
Crist triomfant (divi)
Crist sofrent (humà)
Crist vestit Majestat
- Davallament de la creu
(en una capella pròxima a la porta d'entrada)
23. Art romànic
Pintura
Supeditada a l'arquitectura
- Pintura mural al fresc. (sobre mur)
- Pintura al tremp. (sobre fusta)
27. SANT VICENÇ DE CARDONA
Sant Vicenç de Cardona
desconegut
Cronologia 1019-1040
Material pedra dels voltants
Dimensions 49 x 17'5m
Tipologia. església
Estil romànic català
Localització Cardona, el Bages
28. SANT VICENÇ DE CARDONA
CONTEXT HISTÒRIC
980 constància de la vida de clergues
1019 - 1029 el vescomte Bermon d'Osona i Cardona, reactiva
la comunitat
1040 consagració pel bisbe Eriball
Del s. XI al XVI: canonica augustiana
van viure un abat, dotze canonges i sacerdots.
Al 1794, va ser convertit en caserna militar per l'exèrcit espanyol.
29. SANT VICENÇ DE CARDONA
ASPECTES BÀSICS
Construida amb pedra extreta de
canteres properes
Sistema constructiu arquitravat i
voltat
Mur lateral amb sis finestres
Una finestra en cada absis
L'església va ser concebuda amb una finalitat religiosa, com a edifici
de culte cristià
30. SANT VICENÇ DE CARDONA
ESPAI INTERIOR
Planta basilical amb tres naus
- capçalera amb tres absis
- transsepte curt
- nau central més alta i més ample
- atri o nàrtex amb tribuna
31. SANT VICENÇ DE CARDONA
finestres cegues
absis
el nombre d'elements simbòlics
que podem trobar tant en la absiola
distribució de l'espai com en la
transsepte
decoració és altíssim.
escales a la cripta
arc former
pilar cruciforme
nau central
nau lateral
voltes de creueria (3)
arc dobler o toral
atri o nàrtex
portalada
32. SANT VICENÇ DE CARDONA
Terra original
Cripta
Nau lateral
Nartex
33. SANT VICENÇ DE CARDONA
ESPAI EXTERIOR
Distribució de volums molt
ordenada
Aspecte sobri.
Cimbori octogonal
Murs decorat per:
arcs cecs
Tres semicercles que es
lesenes
corresponen amb els absis
hi destaca la línia recta, exceptuant els absis i les finestres
34. SANT VICENÇ DE CARDONA
ENTORN
L'església no va ser pensada a escala humana.
- edifici de més de dinou metres d'alçada
- domini territorial. Impressionar a qualsevol que s'hi apropi
El temple queda integrat en l'entorn
Frontera durant la Reconquesta
35. SANT VICENÇ DE CARDONA
ESTIL
Romànic
Primer Romànic. Estil Llombard
Caracteristiques:
Galeries d'arcs cecs
Disposició de l'espai
Voltes atrevides
FUNCIÓ
Sant Climent de Taüll, 1123
Religiosa. Edifici al culte cristià
37. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Portalada de Santa Maria de Ripoll
Taller anònim del Rosselló
Cronologia 1150-1170
Material pedra sorrenca
Tècnica talla
Tipologia relleu bíblic
Estil romànic català
38. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
CONTEXT HISTÒRIC
L’art Romànic a Catalunya
Desvinculació gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en
el segle XI.
Compartimentació dels territoris musulmans en regnes de taifa.
Característiques pròpies:
Aplicació de les voltes de canó en la cobertura de les naus.
Voltes d’arcs ogivals en els espais menors i en les cúpules sota els
cimboris.
Art auster
finestres cegues.
39. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
CONTEXT HISTÒRIC
La Portalada
879 - fundació de Santa María de Ripoll, confluencia dels ríus Ter i Freser
- el Conte Wifredo el Velloso inicia la repoblació de Catalunya
888 - construcció del primer temple
937 - construcció d'un nou alberg monacal, un nou claustre, unes muralles
(clausura i defensa), un molí i es va canalitzà l'aigua.
977 - ampliació de l'església
1032 - obres d'ampliació a carrec de l'abat Oliva i nova consagració:
grandios transepte i un gran absis amb dos campanars. ( conjunt de 60 x
40 metres)
1150 - construcció del pòrtic exterior de cinc arc que protegeix la portalada
41. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Segle XI
influència de filiació llombarda (nord d’Itàlia)
caracteritzada per:
- ús general d’un aparell de pedres allargades.
- decoració exterior amb lesenes i arcuacions.
- finestres estretes però de doble esqueixada.
L’abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les
esglésies de la seva diòcesi.
Abad Oliba
971 - 1046
comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel
de Cuixà.
Fundador del monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i
Cardona.
42. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Segle XII
La portalada de Sta. Maria de
Ripoll fou construïda en el moment
de màxima esplendor del monestir,
i es convertí en un dels conjunts
escultòrics més rellevants de l’art
romànic català.
44. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Arquivoltes amb diversos motius decoratius:
ANÀLISI FORMAL
Ornaments vegetals i geomètrics, zodíac, mesos de
l’any, històries de la vida de s. Pau, s. Pere, Cain i Abel
- Recorda un arc de triomf.
- Temes distribuïts en registres.
Part central del primer registre hi
ha el Pantocràtor.
Moisès, el rei David i l’abat Oliba,
músics i altres personatges.
Felins medievals i animals
fantàstics.
Sòcol esquerre: Sòcol dret: condemnats
animals fantàstics dels set pecats capitals.
Sant Pere Sant Pau
46. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Entaulament
-cornisa
-fris
Cos Central
-registre central
Arc Central
-línia d’imposta
-muntants
-registre inferior
Sòcol
47. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Arquivoltes
A- ornamentació vegetal
B- signes del zodíac
intercalats amb animals
C- història de sant Pere i
Sant pau.
D- motllures llises.
E- decoració vegetal.
F- històries dels profetes
Daniel i Jonàs.
G- decoració geomètrica.
H- mesos de l’any
representats amb
diferents treballs
agrícoles.
48. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
ESTIL
Romànic català.
FUNCIÓ
Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf
erigit a la glòria del cristianisme.
49. PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL
Temàtica
Contingut i Significació
La iconografia està basada en les
Sentit ascendent de la simbologia.
il·lustracions de la Bíblia de Ripoll.
-sòcol: representa l’infern.
Glòria de Crist.
-6è registre: éssers vius de la Terra.
-5è: diverses classes socials de l’època.
-4t i 3r: històries de l’Antic Testament. escenes
del Llibre de l’Èxode i del Llibre dels Reis.
Història de David i Salomó (les de l'esquerra) i
1
la de Moisès a la dreta. A l'alçada dels ulls es
2
presenta d'una banda (esquerra) a David entre
els músics ia la dreta Déu dóna les taules de la
3
llei a Moisès, Aaron, un príncep sense
4
identificar i un bisbe. A la part inferior es poden
apreciar diversos animals mítics comunament
5
identificats amb les visions del profeta Daniel.
6
-2n: 2 tetramorfs. 22 benaurats que lloen a
Crist.
S -1r: Crist (Pantocràtor). 4 àngels.
2 tetramorfs i 24 ancians de l’apocalipsi.
51. MAJESTAT BATLLÓ
La Majestat Batlló
Desconegut
Atribuït al taller de Ripoll.
segle XII
Estil
Romànic
Tècnica
talla
Tipologia
exempta
Material
fusta de xiprer policromada
Dimensions
1,56 x 1,20 m
Localització. Museu Nacional d’Art de Catalunya
52. MAJESTAT BATLLÓ
CONTEXT HISTÒRIC
Deu el seu nom al col·leccionista Enric Batlló i Batlló, que la va comprar en
un mercat d'antiguitats i la va donar a la Diputació de Barcelona l'any 1914.
Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a Catalunya pels
pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de Barcelona Ramon
Berenguer III, en la seva conquesta de les illes Balears.
Aquesta representació va ser la més abundant a l'Occident durant tot el
segle XII seguint el prototip del Crist Volto Santo de Lucca.
53. MAJESTAT BATLLÓ
ASPECTES BÀSICS
Obra tallada en fusta de xiprer
La imatge del Crist té unes mides de 94 x 96 x 17 cm
-policromada amb cercles de color vermell amb fons blau i motius vegetals
de clara influència orienta
La creu té unes mides de 156 x 120 x 4 cm
-pintada a base de franges blaves, blanques i vermelles i presenta a la
part superior la inscripció:
«
JHS NAZARENUS REX IUDEORUM
»
-al revers de la creu hi ha en el seu centre restes de la pintura d'un Agnus Dei
La imatge es caracteritza per l'actitud rígida i solemne, amb els ulls oberts, amb
una talla esquemàtica, que s'adiu amb un cert sentit del detall com els que
s'observen als cabells i la barba, li falten els peus i alguns dits de les mans.
54. MAJESTAT BATLLÓ
ANÀLISI FORMAL
Obra representativa del Crist en majestat:
-posició frontal, hieràtica, desproporcionada i simètrica.
-cap sense corona, detallisme al cabell i barba.
-túnica llarga (manicata)
-vestit amb franges paral·leles amb cíngol.
-decorada amb motius florals.
-colors blaus i vermells.
Els braços estan fet a part.
Falten parts de la talla (peus i dits de les mans).
Sanefes d’escriptura cúfica amb la inscripció "Ihs nazarenus
rex iudeorum".
55. MAJESTAT BATLLÓ
ESTIL
Romànic
Rigidesa, frontalitat, desproporció i manca d’interès pel volum del cos.
Antinaturalisme i idealització.
Dues modalitats de representació:
Nu (perizorium) - Crist sofrent redempció dels pecats
Vestit (majestat) - Crist triomfant poder diví infinit
Volto Santo di Lucca
o Santa Faç
Crucifix de Gero
La tradició dels
segle X, Colònia.
crucifixos prové
és l'escultura més antiga de
d'Orient, igual que
certa mida que representa
les túniques reials,
Crist crucificat. (187 x 165 cm)
que recorden les
Està tallat en fusta de roure i
pintat. sedes de luxe de
Bizanci.
56. MAJESTAT BATLLÓ
ICONOGRAFIA
Tema Religiós
Representació de Crist amb els ulls oberts
-en majestat
-triomf sobre la mort (sense signes de patir)
Vestimenta
-reflex de l'Apocalipsi
L'Agnus Dei, que salva els homes amb la seva
sang, també representa el triomf sobre la mort i
comparteix amb Déu el tron i és adorat pels
homes.
57. MAJESTAT BATLLÓ
FUNCIÓ
Obra de funció litúrgica
-mobiliari de l’església
-representacions de teatre o processons.
60. SANT CLIMENT DE TAÜLL
Sant Climent de Taüll
Mestre de Taüll
Cronologia. 1123
Tècnica fresc i tremp sobre mur
Tipologia bíblic
Estil romànic
Localització original Taüll, Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Localotzació actual Museu Nacional d'Art de Catalunya
61. SANT CLIMENT DE TAÜLL
ASPECTES BÀSICS
Pintura figurativa al fresc
Suport: mur
Obra pintada a l'absis de l'església de
Sant Climent de Taüll
62. SANT CLIMENT DE TAÜLL
COMPOSICIÓ
Tres parts:
1 volta de l’absis cel
2 cilindre superior Església
1
3 cilindre inferior món terrenal
Simetria vertical i horitzontal
(excepte en les mans de Crist)
2
Exquisidesa de les imatges.
-Antinaturalisme, hieratisme, frontalitat.
No hi ha perspectiva ni profunditat.
3
Intent de volum.
63. SANT CLIMENT DE TAÜLL
ASPECTES PLÀSTICS
Dibuix acurat; Perfilat negre
Contorns remarcats per un traç enèrgic
Sense clarobscurs
Us d'una gamma de colors inusualment brillants
No barreja colors
Vermells, blaus (mineral aerinita), grocs, blanc i negre
Exquisidesa de les imatges representades
Disposició jeràrquica. Imatge de Déu superior en tamany
64. SANT CLIMENT DE TAÜLL
ESTIL
Romànic
No hi ha un acord unànime sobre les influències
que reflecteix el conjunt iconogràfic.
1- el bizantisme.
2- les reminiscències aràbigues plasmades en
l’ús dels manuscrits hispànics.
3- influencia d'Itàlia.
Santa Maria de Taüll
Presència de mestres de gran nivell
Evolució cap el gòtic
66. SANT CLIMENT DE TAÜLL
TEMÀTICA
Única i exclusivament religiosa.
Teofania (basada en la segona
parusia, arribada de Crist al món,
narrada a l'Apocalipsi de sant
Joan)
67. SANT CLIMENT DE TAÜLL
Agnus Dei
anyell místic de set ulls
Dextera Domini
Mà de Déu que beneeix
Teofania
manifestació de la divinitat de Déu
68. SANT CLIMENT DE TAÜLL
Descripció iconològica
Dividida en tres parts
1- CEL Maiestat Domini
Pantocràtor: Crist-Jutge presidint la composició.
-inscrit en una màndorla o ametlla mística
-assegut sobre una sanefa (la volta celeste)
-peus sobre la terra
peix
69. SANT CLIMENT DE TAÜLL
Ā w
EGO SUM LUX MUNDI
principi fi
beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra
sosté el llibre de les escriptures
70. SANT CLIMENT DE TAÜLL
Maiestat Domini
-Àngel: Mateu
-Lleó: Marc -Àguila: Joan
-Brau: Lluc
71. SANT CLIMENT DE TAÜLL
2- ESGLÉSIA Apòstols i Verge
Tots els personatges porten Nimbe
Verge Maria amb el
Sant Greal
Apòstols: sant Bartomeu, sant Tomàs,
sant Jaume, sant Felip i sant Joan
Evangelista.
72. SANT CLIMENT DE TAÜLL
FUNCIÓ
La funció d’aquesta pintura és eminentment
Religiosa i Il.lustrativa (didàctica)
73. SANT CLIMENT DE TAÜLL
L’estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l’absis en
diversos registres:
La simetria domina la pintura.
Les figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges
paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada.
74. SANT CLIMENT DE TAÜLL
Planta basilical amb tres naus.
Sostre de fusta, construcció
passada de moda i substituïda
a la època per la volta de
pedra.
75. SANT CLIMENT DE TAÜLL
Es conserva també un fragment escrit
en una de les columnes, on apareix la
data de consagració de l'església:
«Anno ábside incarnacione
Domini MCXXIII IIII idus decembris
Venit Raimundus episcopus Barbastre
Nsis et consacravit hanc ecclesiam in
honore Sancti Clementis Martiris et
ponens reliquias In altare sancti Cornelii
Episcopi et Martiris»
Arquitectes llombards seran els que
utilitzaran els arcs cecs recolzats en
franges verticals i la gran torre.
77. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
Frontal de Santa Maria d’Avià
Desconegut
Estil romànic
Cronologia 1170 - 1190
Tècnica tremp d’ou amb colradures i estocats
Tema religios
Localització actual Museu Nacional d’Art de Catalunya
78. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
Antipendis - Part davantera d'un altar
CONTEXT HISTÒRIC
És un frontal d’altar. Antipendis
Aprofitar la post de fusta.
Primers frontals del segle IV.
-tapissos o riques teles.
Més tard van donar origen als retaules
79. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
ASPECTES BÀSICS
Pintura al tremp sobre fusta
Provinent del món Bizzantí.
Pintura de tremp d'ou pintura a l'oli
-El rovell d'ou te la propietat d'assecar-se de pressa i adherir-se fermament.
-Preparada amb pigments polvoritzats amb morter de mà sec i rovell d'ou.
-Produeix un acabat llis i mat.
-No es pot aplicar en capes gruixudes.
-Els colors al tremp no canvien amb el pas del temps.
No hi ha perspectiva ni profunditat
Figures planes
80. Art romànic. Catalunya
Element plàstics
Tècniques complementàries:
-com l’estucat o la colradura (aplicació d’un vernís
transparent tenyit de color groguenc).
Gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia
dels personatges.
Colors plans. Contrast entre colors i colradura.
Fons monocroms (blaus o vermells).
La composició transmet equilibri i sensació de moviment.
Estil
Les figures allargades, cobertes de riques vestidures
típiques d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen
la tradició dels mosaics bizantins.
81. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
1 2
ANÀLISI FORMAL
A
Composició
3 4
Estructura bàsica tancada
Dividida en cinc compartiments
Escenes amb intenció narratives de la vida mariana
A- part central:
Verge sosté l’Infant a la falda
1- Anunciació i la Visitació
2- naixement
3- Epifania
4- Presentació de l’infant Jesús al temple.
82. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
1 2
A
3 4
1- Anunciació i la Visitació
84. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
1 2
A
3 4
3- Epifania.
Adoració dels Reis Mags.
(representació de les tres
edats)
85. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
1 2
A
3 4
4- Presentació de l’infant
Jesús al temple.
86. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
Nimbe
Fons pla
- Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament
entorn d’un eix central.
- Vivacitat de Jesús en la imatge central.
- No hi ha perspectiva ni profunditat. (perspectiva jerarquica)
- Hieratisme però amb una certa humanització i frontalitat.(figures planes)
87. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
ASPECTES PLÀSTICS
El frontal presenta tècniques complementàries:
- l'estucat
- la colradura (aplicació d’un vernís transparent tenyit de color
groguenc)
S’hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l’anatomia
dels personatges.
Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu
moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura.
La composició presenta equilibri i sensació de moviment.
Línia negra que delimita el contorn
88. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
ESTIL
Romànic
Les figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques
d’Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels
mosaics bizantins.
El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic
català fou la pintura mural.
La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a
les composicions que la pintura mural
89. Art romànic. Catalunya
Interpretació
Temàtica
Dedicat a la Mare de Déu. Sedes Sapientiae.
Nen Jesús beneint amb la mà dreta les primeres escenes de
la història.
Contingut i significació
Verge i l’Infant central presenten una mida superior a la resta
de personatges per establir les jerarquies.
Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l’Església.
Funció
Els frontals tenien com a funció decorar l’altar i també captar
irremeiablement l’atenció dels fidels que anaven a l’església.
90. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
A la part central la Verge i l’Infant
presideixen el frontal; presenten una
mida superior a la resta de personatges
per establir les jerarquies.
Els laterals es divideixen en dos
compartiments cadascun que presenten
escenes relacionades amb la vida de
Maria i el naixement de Jesús. Es tracta
de traduir en imatges la vida de Maria
seguint sempre la tradició plàstica
relacionada amb cada tema. Aquesta
obra va ser encarregada i pagada per
l’Església.
91. FRONTAL DE SANTA MARIA D'AVIÀ
Funció
Els frontals tenien com a funció decorar
l’altar i també captar irremeiablement
l’atenció dels fidels que anaven a
l’església.
93. TAPÍS DE LA CREACIÓ
Tapís de la creació
Desconegut
Cronologia primera meitat del segle XII
Estil romànic
Tècnica brodat de llana
Suport sarja de lli
Localització actual catedral de Girona
95. Art romànic. Catalunya
• El Tapís de la Creació és el teixit romànic més important que ha arribat fins als nostres
dies. Es tracta d’un brodat que mostra un complex programa iconogràfic i que presenta
tota mena d’influències.
ANÀLISI FORMAL
Composició
La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt apreciada avui dia. La composició
gira entorn de la figura del Pantocràtor, situat al cercle central. Al seu voltant es
desenvolupen, en un cercle concèntric més gran, vuit escenes del Gènesi. Aquests dos
cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres que conformen el tapís. En el
segon registre hi ha els mesos i les estacions de l’any; i en el tercer es desenvolupa un fris
continu amb diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de
la pintura romànica, les figures són completament planes.
Element plàstics
Es tracta d’una obra immensa brodada amb punt de cadeneta en sentit longitudinal. Va
ser confeccionada
amb llana molt fina de colors molt vius amb predomini de vermells, blancs, verds i grocs
purs, sense
barreges tonals. Els dibuixos estan delimitats per línies gruixudes molt perfilades.
96. Art romànic. Catalunya
• ESTIL Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica:
expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures
planes,etc. L’artista volia introduir vivències religioses, no
formes o esdeveniments reals.
El Tapís de la Creació s’inspirà en miniatures bíbliques
contemporànies i té uns antecedents orientals
molt antics. A més, recull influències gregues i romanes.
• INTERPRETACIÓ
• Contingut i significació
• El cicle complet de la creació s’hi explica amb versicles del
Gènesi. Les escenes arriben fins al moment de la creació
d’Eva i no fan cap al·lusió al pecat original. Completen
aquestes seccions diversos elements naturals.
A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a
més de personatges que representen l’any i les
quatre estacions. A sota hi ha un fris seguit que narra la
història de la invenció de la creu. Respecte a la
procedència de la peça, s'ha confirmat que es tracta d’una
obra datada del segle XII que va ser brodada
a Catalunya, a Septimània o a Itàlia . La uniformitat del color
vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec
podria ser d’origen cortesà.
• Funció
• La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a
un absis o un baldaquí.
97. MARE DE Déu
Mare de Déu de Montserrat
desconegut
segle XII
Estil
Romànic
Tipologia
Escultura exempta. 95 cm.
Material
fusta d’àlber
Santuari del monestir benedictí de Montserrat
Cronologia
Mare de Déu del segle XII.
-Segons la tradició popular és del segle I.
Nen Jesús del segle XIX.
99. Art romànic. Catalunya
Descripció formal
Figures de color daurat amb vermell i blau
Mare de Déu en majestat
-posició frontal i hieràtica
-asseguda en un tron
-cap cobert amb toga i corona
-mà dreta aguanta un orbe (cosmos)
Nen Jesús
-formes arrodonides
- rostre expressiu
-cap amb corona
-mà dreta beneint
-mà esquerra amb una pinya (signe de fecunditat i de vida perenne)
Temàtica
Mare de Déu presentada com a Tron de Saviesa (Sedes Sapientiae).
Nen Jesús com a Crist-Jutge
100. Art romànic. Catalunya
Tapís de la Creació
Desconegut
segle XI
Estil
romànic
Tècnica
brodat de llana
Suport
sarja de lli
Catedral de Girona
Tema
El cercle central mostra Crist en actitud
de beneir, mentre que les diverses
imatges que formen el segon cercle
presenten escenes del Gènesi, com ara
la creació d’Eva, Adam que posa nom
als animals, la separació de la llum i la
foscor, o l’àngel de la llum i l’àngel de
les tenebres.
També hi ha representació dels mesos i
de les estacions de l’any.
101. Art romànic. Catalunya
Anàlisi Formal
Composició
La iconografia li atorga una ingenuïtat deliciosa, molt
apreciada avui dia.
1r Registre
Cercle central ! la figura del Pantocràtor.
Al seu voltant es desenvolupen, en un cercle concèntric
més gran, vuit escenes del Gènesi.
2n Registre
Els mesos i les estacions de l’any.
3r Registre
Fris continu amb diverses escenes de la història de la
invenció de la Santa Creu.
En la línia de la pintura romànica, les figures són
completament planes.
102. Art romànic. Catalunya
Element plàstics
Es tracta d’una obra immensa brodada amb
punt de cadeneta en sentit longitudinal.
Va ser confeccionada amb llana molt fina de
colors molt vius amb predomini de vermells,
blancs, verds i grocs purs, sense barreges
tonals.
Els dibuixos estan delimitats per línies
gruixudes molt perfilades.
Estil
Al Tapís hi ha tots els trets de la pintura romànica:
-expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures planes,etc.
L’artista volia introduir vivències religioses, no formes o esdeveniments reals.
El Tapís de la Creació s’inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i té uns
antecedents orientals molt antics.
Recull influències gregues i romanes.
103. Art romànic. Catalunya
Iconografia
Narra diversos episodis de la creació del món.
Presenta tota mena d’influències que van des de Grècia fins
a Roma passant per l’imperi carolingi.
Artista culte, que coneixia el món clàssic i el va plasmar
respectant les convencions dictades per l’Església.
104. Art romànic. Catalunya
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
El cicle complet de la creació explica’t amb versicles del Gènesi.
Les escenes arriben fins al moment de la creació d’Eva i no fan cap al·lusió al pecat original.
Completen aquestes seccions diversos elements naturals.
A les faixes rectes hi ha plasmades les figures del temps a més de personatges que
representen l’any i les quatre estacions.
A sota hi ha un fris seguit que narra la història de la invenció de la creu.
Respecte a la procedència de la peça, s'ha confirmat que es tracta d’una obra datada del
segle XII que va ser brodada a Catalunya, a Septimània o a Itàlia.
Encàrrec
La uniformitat del color vermell en el fons fa pensar que l’encàrrec podria ser d’origen
cortesà.
Funció
La seva utilitat és dubtosa; probablement fou dissenyat per a un absis o un baldaquí.
