2. Índex
01 El relleu: marc físic de les activitats humanes 09 L’economia catalana
02 Els paisatges de la Terra 10 L’organització política de les societats
03 Organització econòmica de les societats 11 La Unió Europea
04 L’agricultura, la ramaderia i la pesca 12 Organització política del territori
05 La indústria i l’energia 13 La globalització: cap a un sistema mundial
06 Els serveis. El desenvolupament del turisme 14 La globalització: l’organització de l’espai
07 El comerç i els transports
Climas y paisajes de España, Europa y la CA 15 La globalització: els fenòmens migratoris
08 L’economia espanyola 16 Natura i societat: harmonies, crisis i impactes
POLIS 3
3. 04
L’agricultura, la ramaderia i la pesca
1. El sector primari. Les activitats agràries
2. Els paisatges agraris
3. L’agricultura de subsistència
4. L’agricultura de mercat
5. La ramaderia al món
6. La pesca. Tipus de pesca
7. On es pesca?
8. Els problemes de la pesca
POLIS 3
4. 04
Introducció
• L’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal són
activitats econòmiques que formen part del sector primari.
• Als països rics l’agricultura té una productivitat alta gràcies a la
tecnologia, mentre que als països pobres es mantenen collites
escasses i irregulars.
• Des d’un punt de vista econòmic, es distingeix entre agricultura
i ramaderia de subsistència i agricultura de mercat.
• La pesca actual planteja alguns problemes. Les tècniques
modernes de pesca impedeixen la reproducció normal dels
peixos.
POLIS 3
5. 04
1. El sector primari. Les activitats agràries
1.1. El sector primari
1.2. Les activitats agràries
• Població activa al sector primari per països (mapa)
POLIS 3
6. 04
1.1. El sector primari
• El sector primari comprèn l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
També inclou l’explotació forestal.
• Actualment, el 39% de la població mundial treballa en aquest
sector, però hi ha grans diferències entre les diverses zones de
la Terra.
POLIS 3
7. 04
1.2. Les activitats agràries
• Pel que fa al sector primari, les activitats agràries hi ocupen un
lloc molt important. Estan condicionades pels factors següents:
• El clima. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques
per desenvolupar-se. Les temperatures excessivament baixes o
altes, o l’escassetat de precipitacions limiten o impedeixen el
seu desenvolupament.
• El relleu. L’agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de
les valls més amples.
• El sòl. L’aprofitament agrari del sòl depèn de la seva textura i
de la seva acidesa.
POLIS 3
8. 04
Població activa al sector primari per països
POLIS 3
9. 04
2. Els paisatges agraris
2.1. Característiques del paisatge agrari
2.2. Les parcel·les
2.3. Els sistemes de conreu
2.4. El poblament
POLIS 3
10. 04
2.1. Característiques del paisatge agrari
• El paisatge agrari és el paisatge modificat amb la finalitat
d’obtenir productes de la natura i que ha evolucionat per
augmentar-ne l’aprofitament.
• Els elements que caracteritzen els paisatges agraris són les
parcel·les, els sistemes de conreu i el poblament.
POLIS 3
11. 04
2.2. Les parcel·les
• Una parcel·la és un tros de sòl dedicat al conreu. Es diferencien
les unes de les altres per la mida, la forma i els límits. Segons
aquests criteris podem distingir :
• El paisatge de camps oberts o openfield, format per parcel·les
obertes.
• El paisatge de camps closos o bocage, format per parcel·les
tancades.
POLIS 3
12. 04
2.3. Els sistemes de conreu
• Per obtenir els productes agraris, els agricultors utilitzen
diverses tècniques o sistemes de conreu:
• En el policonreu l’espai agrari es divideix en moltes parcel·les,
on es conreen espècies diferents. En el monoconreu l’espai
conrea un sol producte.
• Als paisatges de regadiu l’aigua s’extreu del subsòl o
d’embassaments i, per mitjà de canals, es condueix cap als
camps. Els conreus de secà només reben l’aigua de la pluja.
• L’agricultura intensiva produeix la quantitat més gran de
productes en el mínim espai possible. L’extensiva es practica a
llocs amb molt terreny amb la finalitat d’obtenir grans
quantitats dels productes conreats a un preu baix.
POLIS 3
13. 04
2.4. El poblament
• El poblament rural és la part de l’espai rural habitat per les
persones. Pot ser dispers o concentrat.
• Actualment el 39% de la població mundial viu en espais rurals,
tot i que hi ha diferències molt grans entre continents i països.
POLIS 3
14. 04
3. L’agricultura de subsistència
3.1. Característiques
3.2. L’agricultura de subsistència al món
• Localització de l’agricultura de subsistència (mapa)
POLIS 3
15. 04
3.1. Característiques
• L’agricultura de subsistència produeix tot el que és necessari
per a la supervivència. Conrea majoritàriament productes per a
l’ autoconsum.
• Les tècniques de conreu que s’utilitzen són rudimentàries i es
basen en les que es van desenvolupar durant el Neolític.
• L’explotació constant de les terres, la poca eficàcia de les
tècniques de conreu i la mala qualitat de les llavors fan que el
rendiment sigui molt baix.
POLIS 3
16. 04
3.2. L’agricultura de subsistència al món
• Les tècniques de conreu i els productes que usen els diversos
pobles que practiquen l’agricultura de subsistència són les
següents:
• L’agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica,
Amèrica del Sud i a algunes zones d’Àsia.
• L’agricultura extensiva de secà, que es fa a les zones seques
d’Àfrica.
• L’agricultura irrigada de l’arròs de l’Àsia monsònica.
POLIS 3
17. 04
Localització de l’agricultura de subsistència
POLIS 3
18. 04
4. L’agricultura de mercat
4.1. El pas de l’agricultura de subsistència a l’agricultura de
mercat
4.2. L’agricultura de mercat
• Localització de l’agricultura de mercat (mapa)
POLIS 3
19. 04
4.1. El pas de l’agricultura de subsistència a
l’agricultura de mercat
• El pas de l’agricultura de subsistència a l’agricultura de mercat
va començar als països desenvolupats amb la Revolució
Industrial.
• En aquell moment, les millores de les activitats agràries van fer
possible obtenir productes sobrants o excedents.
POLIS 3
20. 04
4.2. L’agricultura de mercat
• L’agricultura de mercat té dos grans objectius, augmentar les
vendes i reduir els costos. Tot això s’aconsegueix mitjançant:
• La mecanització del camp. Permet estalviar mà d’obra,
augmentar la producció i disminuir els preus dels productes
agrícoles.
• L’especialització de la producció agrària. Fa possible
augmentar la producció amb menys costos, produir més
quantitat i una millor comercialització.
• La ràpida comercialització dels productes agraris. Permet
agilitar la comercialització de productes frescos i utilitzar
transports adequats al tipus de producte.
POLIS 3
21. 04
Localització de l’agricultura de mercat
POLIS 3
22. 04
5. La ramaderia al món
5.1. La ramaderia tradicional
5.2. La ramaderia comercial o de mercat
• La ramaderia al món (mapa)
POLIS 3
23. 04
5.1. La ramaderia tradicional
• La ramaderia tradicional acostuma a complementar
l’agricultura, perquè el bestiar serveix per treballar el camp i
produir adobs.
• Es practica a zones intertropicals, a algunes zones monsòniques
i a algunes zones mediterrànies.
• Només a les zones molt seques, on amb prou feines hi ha
agricultura, sorgeix la ramaderia de subsistència pròpia dels
pastors nòmades.
POLIS 3
24. 04
5.2. La ramaderia comercial o de mercat
• Té com a objectiu vendre la producció al mercat i obtenir el
màxim benefici. Cal diferenciar entre:
• Ramaderia intensiva. Es practica en explotacions molt
especialitzades. El resultat és l’obtenció de molts exemplars en
un espai reduït.
• Ramaderia extensiva. Es practica a llocs que disposen de molt
terreny de pastura. Necessita poca mà d’obra perquè els ramats
pasturen lliurement.
POLIS 3
26. 04
6. La pesca. Tipus de pesca
6.1. La pesca
6.2. La pesca tradicional o artesanal
6.3. La pesca industrial
POLIS 3
27. 04
6.1. La pesca
• La pesca es basa en l’aprofitament dels recursos animals que
ofereix el mar.
• Actualment es distingeixen dos tipus de pesca: la tradicional o
artesanal i la industrial.
POLIS 3
28. 04
6.2. La pesca tradicional o artesanal
• Es realitza prop de la costa i utilitza la força humana i ormeigs
de pesca senzills.
• Es manté a regions poc desenvolupades. La seva producció és
escassa i serveix, bàsicament, per a l’autoconsum.
POLIS 3
29. 04
6.3. La pesca industrial
• Té com a objectiu obtenir un gran volum de captures. Per això
necessita recursos econòmics, una tecnologia avançada i unes
infraestructures portuàries.
• Segons el lloc on es practica, distingim entre:
• Pesca costanera.
• Pesca d’altura.
• Gran pesca.
POLIS 3
30. 04
7. On es pesca?
7.1. Principals zones pesqueres
• La pesca al món (mapa)
POLIS 3
31. 04
7.1. Principals zones pesqueres
• No tots els punts del mar són igualment rics en pesca. Les
captures són més abundants en uns llocs anomenats caladors,
que solen estar situats:
• A les zones on la plataforma continental és extensa.
• A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids.
• A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí
fred.
POLIS 3
33. 04
8. Els problemes de la pesca
8.1. Massa pescadors per a pocs peixos
8.2. L’explotació sostenible dels recursos marins
• L’explotació de la pesca al món (mapa)
POLIS 3
34. 04
8.1. Massa pescadors per a pocs peixos
• Els dos problemes més urgents que té plantejats actualment el
sector pesquer són la sobrepesca i la falta de caladors a causa de
l’ampliació de les aigües jurisdiccionals.
• Un altre problema rellevant és la creixent contaminació de les
aigües costaneres a causa dels abocadors tòxics industrials i de
les freqüents marees negres provocades per accidents dels
vaixells petroliers.
POLIS 3
35. 04
8.2. L’explotació sostenible dels recursos marins
• Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins es
considera urgent reemplaçar el sistema de depredació per una
explotació intel·ligent del mar.
• Algunes organitzacions internacionals treballen en aquest sentit
i per això estableixen normatives de pesca severes, alhora que
pretenen repoblar el mar amb la cria artificial de peixos.
POLIS 3