1. ELS PLÀSTICS

2. Què són ? El terme plàstic en la seva significació més general, s'aplica a les substàncies de diferents estructures que manquen d'un punt fix d'ebullició i tenen durant un interval de temperatures propietats d'elasticitat i flexibilitat que permeten modelar-les i que adaptar-les a diferents formes i aplicacions. Tanmateix, en sentit restringit, es deu que denota certs tipus de materials sintètics obtinguts mitjançant fenòmens de polimerització o multiplicació artificial dels àtoms de carboni a les llargues cadenes moleculars de composts orgànics derivats del petroli i altres substàncies naturals.

3. Origen dels plàstics: L' invent del primer plàstic es deu a Leo Hendrik Baekeland que va descobrir el 1850 un material plàstic a què va cridar baquelita, la primera d'una sèrie de resines sintètiques que van revolucionar la tecnologia moderna iniciant l'era del plàstic». Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer extremadament popular i va arribar a substituir a altres materials tant en l'àmbit domèstic, com a industrial i comercial

5. Tenen un baix cost de producció

6. Poseeix baixa densitat

7. Solen ser impermeables

8. Bons aïllants elèctrics

9. Acceptables aïllants acústics

10. Bons aïllants tèrmics, encara que la majoria no resisteixen temperatures gaire elevades.

11. Resistents a la corrosió i a molts factors químics

12. Alguns no són biodegradables ni fàcils de reciclar, i si es cremen, són molt contaminants.

14. Són bons aïllants tèrmics i elèctrics, resistèixen als esforç de tracció i compresió, tenen una bona resistència als disolvent i són modelables.

17. Processos de fabricació La fabricació de les matèries plàstiques a càrreg de grans multinacionals ofereix a la resta les matèries primeres per a transformar les plàstiques en objectes d'ús humà. Aquestes grans empreses de producció de matèriesplàstiques emmagatzemen les matèries, normalment, en forma de boleteso en petits quadrats que es reuneixen en "biblioteques de colors" Extrusió: s'escalfa el plàstic fins que es torna manejable, a continuació es fa passar per un forat especial obert en una placa metàl·lica fins que n'agafi la forma. Extrusió-bufat (cossos buits): s'escalfa el plàstic fins a tenir-ne una massa dissolta manejable a la qual s'insufla aire en el motlle per tal que formi una bombolla que s'expandeix fins a omplir tot el motlle i agafar la forma desitjada mantenint l'interior buit. Premsatge: és el procediment més comú per a donar forma al plàstic, consisteix en premsar i modelar la matèria i després esperar a que es refredi perquè no es deformi. Calandratge: consisteix en fer passar una pel·lícula de matèria contínua per uns corrons superposats aprofitant l'acció combinada de la pressió i el lliscament. Termoconformat:consisteix en aprofitar les qualitats tèrmiques dels materials per donar-los la forma desitjada gràcies a un conformador compost per grans quantitats de pues mòbils que, aplicades contra la superfície d'un cos, permeten reproduir-ne amb exactitud la forma i les dimensions.

18. Procés de reciclatge dels plàstics La utilització del plàstic en un procés de transformació comporta una sèrie d'inconvenients, entre ells, la ingent producció de residus difícilment degradables i,per tant, el seu greu impacte sobre el medi ambient. És per aquest motiu que el reciclatge d'aquest material i el seu consum òptim i conscient, són, cada dia amb més rellevància, unes de les més importants questions a tenir en compte per tal de garantir la sostenibilitat del nostre planeta i dels recursos que aquest ens ofereix. És habitual sentir parlar de la llei de les tres «R»(reduir, reciclar i reutilizar) com a mesura per a fer front al problema dels residus plàstics: 1) Reduir el consum (No utilitzar més productes plàstics d'aquells que siguin necessaris) Comporta una reducció tant en la font, és a dir, en l'etapa productiva dels productes, com en el consum final del producte. 2) Reciclar per evitar malgastar les matèries primeres i aplicar procediments més eficaços per a recuperar la major quantitat de residus possible. Dins d'aquest apartat trobem el reciclatge mecànic (aplica calor i pressió als objectes per donar-los una nova forma), químic (a partir de l'escalfor o la utilització de productes químics descompon els monòmers que integren la estructura molecular del plàstic) i energètic (els plàstics es cremen per a poder obtenir energia calorífica i elèctrica) 3) Reutilitzar els objectes plàstics i donar-los nous usos.