Tesina d'Albert Vinyals, puntuada amb una matrícula d'honor.

1. Departament de psicologia bàsica
Programa de Doctorat: percepció, comunicació i temps.
El processament de la informació
en els Nadius Digitals
Autor:
Albert
Vinyals
i
Ros
Tutor:
Dr.
Santiago
Estaún
i
Ferrer

2. ).
lèfon. es, 2011
es de te es (Red.
am b líni artphon
n yols més Sm
% d ’Espa u amb , 201
1).
117,9 ís europe NE
ter n e t (I
2n pa per In
vega a 59,7% escolten radio/ día (EGM, 2012).
la n
Es p anyo
ció ).
pobla re, 2012
67,1%
is (Octub s amb les TIC
ns d’usuar ie
es diàr , 2010).
io hor
1000 mil Joves: 7:25 ació Kaiser
k ar r iba als U. Fun
d
aceboo
U (EE.
F
3.500 hores d’Internet.
250.000 mails, SMS i mis
satges al Messenger.
10.000 hores mòbil. (Pew In
ternet Project, 2011)

3. ).
lèfon. es, 2011
es de te es (Red.
am b líni artphon
n yols més Sm
% d ’Espa u amb , 201
1).
117,9 ís europe NE
ter n e t (I
2n pa per In
vega a 59,7% escolten radio/ día (EGM, 2012).
la n
Es p anyo Jove
blació s
(EE : 7:25 h
2012).
p o
67,1% re re,
.U o
und ctub iàri
U. F
s( O c s d es
usuari a ió Kai amb
0 milions d’ ser, l
2010 es TIC
00
ar riba als 1 ).
Fac ebook
3.500 hores d’Internet.
250.000 mails, SMS i mis
satges al Messenger.
10.000 hores mòbil. (Pew In
ternet Project, 2011)

4. CANVIS
QUE
IMPULSAREN
LA
SOCIETAT
INFORMACIONAL
Revolució
de
les
TIC
Creixement
dels
moviments
socials
i
culturals.
Crisis
econòmiques
del
capitalisme
i
Ki
de
l’estatisme.

5. Innovació
=
productivitat
Flexibilitat
=
competitivitat

6. Els
NADIUS
DIGITALS
(Marc
Prensky,
2001)
Qüestionari
sobre
“Cultura
General”
Context
Sociopolític.
Context
Socioeconòmic.
Context
SociodemogràKic.
Cultura
general.
Resultats:
Mostra:
121
alumnes
de
18
a
54
anys.
Mitja
de
36%
de
respostes
encertades
Els
nascuts
abans
de
1988
mostraven
un
56,4%
d’encerts.

7. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
SOM
TAN
DIFERENTS?
L’aprenentatge
en
els
ND
García,
Portillo,
Romo
y
Benito
(2007)
en
“Nativos
digitales
y
modelos
de
aprendizaje”

8. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
L’aprenentatge
en
els
ND
INVESTIGACIONS:
Enquesta
a
2.120
estudiants
universitaris
sobre
l’ús
de
les
TIC.
“Ser
membre
de
la
Net
Generation,
no
és
sinònim
de
saber
usar
estratègicament
la
tecnologia
como
per
optimitzar
l’aprenentatge”
.
Judd,
Churchward,
Gray
y
Krause
(2008).
EE.UU.
Enquesta
a
821
estudiants
universitaris
on
s’examinava
sobre
l’ús
de
les
TIC
.
“La
Net
Generation”
només
existeix
si
pensem
en
termes
d’eines
bàsiques
de
comunicació
,
com
el
correu
electrònic
o
els
xats”.
Nagler
y
Ebner
(2009).
Àustria.
Les
eines
usades
pels
ND,
no
difereixen
gaire
de
les
usades
per
les
següents
generacions.
Kyayik
(2005).
EE.UU.
596
joves
multidisciplinaris
,
entrevistats
sobre
l’ús
d’Internet.
Jones
i
Cross
(2009)
Anglaterra.
“Usen
Internet
per
cercar
informació
i
comunicació,
enlloc
de
crear
i
compartir
contingut”.
Tenien
alt
ús
de
les
TIC,
però
baix
en
tasques
d’ensenyança
i
aprenentatge.
Brown
&
Czerniewicz
(2008)
Sudàfrica
.
Internet
simpliKica
el
treball
escolar,
disminuint
la
capacitat
d’aprenentatge
.
Li
Ya
(2010)
Xina.

9. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
TIC
i
resultats
acadèmics
INVESTIGACIONS:
Espinosa,
Laffey,
Whittaker,
i
Sheng
(2006)
.
Efectes
positius
en
la
primera
infància.
Lei
i
Zhao
(2005)
.
Per
aconseguir
bons
resultats
era
imprescindible
el
control
i
seguiment
dels
adults.
Kubey,
Laviniy
Barrows
(2006).
A
major
ús
d’Internet,
pitjors
resultats
entre
adolescents.
Vanden
Boogart
(2007).
Ús
intensiu
de
Facebook,
va
relacionat
amb
baixos
resultats.
Kirschener
i
Karpinsk
(2009).
Investigació
sistemàtica
.
Internet
no
és
el
causant
dels
problemes,
sinó
les
oportunitats
socials
de
la
xarxa.
DiKicultat
metodològica
d’aïllar
múltiples
variables
inKluents.

10. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
CARACTERÍSTIQUES
DELS
ND
• Ús
intensiu
de
les
TIC.
30%
del
temps
d’oci
connectats
a
Internet
(TNS
Global,
2008).
Joves
Espanyols
de
14
a
24
anys
segons
l’EGM
(AIMC,
2012)
ü 86,75%
veuen
la
televisió
al
dia.
Mitja
població
general:
88,6%.
ü 70%
usa
Internet
l’últim
dia.
Mitja
població
general:
43,4%.
ü 31,7%
llegeix
el
diari.
Mitja
població
general:
36,9%
.
• Són
multitasques
en
l’ús
i
consum
de
les
TIC
(Grafman,
2009).
37%
compaginen
el
consum
de
diferents
mitjans
simultani.
(Piscitelli,
2006).

11. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
DATES
PER
DEFINIR-­‐LOS
Usuaris
d’Internet
a
l’Estat
Espanyol
(1996-­‐
2011)
Nascuts a partir de:
• 1980 (Palfrey Gasser, 2008).
• 1977 fins al 1997 (Tapscott, 1998).
• Dècada de 1980 (Prensky, 2001).
• 1982 fins al 1991(Oblinger, 2003).
• 1984 (Jones i Cross, 2009).
!
! ! ! ! ! ! ! ! !!!"#$%&$'!()*!
AIMC, 2011

12. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
CARACTERÍSTIQUES
DELS
ND
• Identitat
virtual
i
real
interconnectades.
68,4%
d’internautes
adolescents
entra
diàriament
a
xarxes
socials.
(Williams
i
Rowlands,
2007).
• Canvis
en
l’autoritat
educativa.
Fi
de
l’era
de
la
tradició.
(Giddens,
1991;
citat
per
Tapscott,
1998)
.
• Facilitat
en
treball
col·laboratiu
(Prensky,
2001).
• Facilitat
de
nous
aprenentatges
de
les
TIC
(Roca,
2008).
• Preferència
per
la
informació
visual
a
la
textual
i
la
interactivitat
al
consum
passiu
(Williams
y
Rowlands,
2007).
Estudi
sistemàtic.

13. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
VALORS
dels
ND

14. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
VALORS
dels
ND
• Compartir
informació.
• Intolerància
al
retràs.
(Williams
y
Rowlands,
2007).
• Diferent
concepte
dels
drets
d’autor.
• Preferència
per
la
informació
creada
pels
seus
coetanis.
Prosumers.
• Impulsivitat
en
la
presa
de
decisions
(Felipe
García,
Javier
Portillo,
Jesús
Romo,
Manuel
Benito,
2007).
• Canvis
en
el
concepte
d’intimitat
i
transparència
a
les
xarxes.
• Lluita
generacional
(Juan
Cueto,
2007).

15. “Los
jóvenes
de
hoy
aman
el
lujo,
tienen
manías
y
desprecian
la
autoridad.
Responden
a
sus
padres,
cruzan
las
piernas
y
tiranizan
a
sus
maestros”
“Los
jóvenes
de
hoy
no
parecen
tener
respeto
alguno
por
el
pasado,
ni
esperanza
alguna
para
el
porvenir”.

16. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
Però…
Realment
existeixen
els
ND?
Empíricament
es
qüestionen
les
diferències
en
l’ús
de
les
TIC
(Kennedy,
Judd,
Churchward,
Gray
&
Krause,
2006;
Ebner
et
alt.,
2008)
.
Assajos
teòrics
també
ho
qüestionen
(Bayne
y
Ross,
2007;
Bennett
et
al.,
2008).
Inclús
Marc
Prensky
(2009).
No
usen
la
tecnologia
més
eKicientment,
sinó
més
intensivament.
(Bullen,
2008).
Ús
limitat
d’eines
per
aprendre
i
socialitzar-­‐se
(Margaryan
i
LittleJohn,
2010).
Ús
de
les
TIC
no
és
exclusiu
dels
més
joves.
Hem
canviat
el
nostre
entorn
i
aquest
ens
ha
transformat.
Persones
Digitalitzades
i
No-­‐Digitalitzades.

17. Els
NADIUS
DIGITALS
(Prensky,
2001)
ClassiZicació
(Prensky,
2001)
v NADIUS
DIGITALS
v IMMIGRANTS
DIGITALS
v NO-­‐DIGITALITZATS
(ANALFABETS
DIGITALS)

18. El
processament
de
la
informació
en
la
societat
informacional
La
sobre-­‐información
a
la
que
estamos
sometidos,
queda
patente
en
datos
como
que
actualmente,
en
sólo
2
días,
se
genera
la
misma
cantidad
de
información
que
desde
el
nacimiento
de
la
escritura
hasta
2003
.
David
Ugarte
en
“El
poder
de
las
redes”
(2007).
Plasticitat
cerebral
“Cuando
la
cultura
opera
cambios
en
el
modo
en
que
ocupamos
nuestro
cerebro,
el
resultado
es
un
cerebro
diferente.
Fortalece
aquellos
procesos
especíKicos
que
se
ejercitan
con
más
intensidad.
(…)
Su
uso
continuado
entraña
consecuencias
neurológicas.”
Michael
Merzenich
(2008).

19. El
processament
de
la
informació
en
la
societat
informacional
Presa
de
decisions:
• SacriKiquem
la
capacitat
de
concentració,
en
detriment
d’una
àgil
presa
de
decisions.
(Maryanne
Wolf,
2007)
Condicionament
Instrumental
Reforços
positius:
forta
atracció.
(Christopher
Chabris,
2008)
Programa
de
reforços
intermitents
(amb
taxa
de
resposta
variable)
Trastorn
d'addicció
a
Internet
(IAD).
Al
futur
DSM-­‐V.

20. El
processament
de
la
informació
en
la
societat
informacional
ATENCIÓ:
Excessiva
sobrecàrrega
d’estímuls,
velocitat
i
interrupcions.
(Carr,
2011).
a) Atenció
sostinguda
• La
lectura
online
diKiculta
la
capacitat
de
concentració
(Wolf,
2007).
• Tendència
a
la
superKicialitat
(Liu,
2005;
Grafman,
2009;
Carr,
2011).
b)
Atenció
dividida/
Multitasques.
No
estem
capacitats
per
a
les
multitasques
(Kirschner
y
Karpinsk,
2010).
Els
“salts
cognitius”,
suposen
alts
“costos
de
commutació”:
sobrecàrrega
dels
recursos
mentals
(Carr,
2011).
Evidencia
empírica:
• Estudi
de
l’APA,
2006;
citat
per
Ophira,
Nass
i
Wagner,
2009).
• Adolescents
consultaven
menys
pàgines
i
més
superKicialment
(David
Nicholas,
2009)

21. El
processament
de
la
informació
en
la
societat
informacional
MEMÒRIA:
a) Memòria
de
treball
• Llibres:
Klux
constant
d’informació
(Sweller,
1999).
• Internet:
múltiples
Kluxos,
distractors,
presa
de
decisions
=
alta
càrrega
cognitiva
(DeStefano & LeFevre, 2007).
•
Incapacitat
per
mantenir
tota
la
informació
a
la
MCT
=
diKicultat
en
l’aprenentatge.
(T. Klingberg, 2008).
Desorientació
per
sobrecàrrega
cognitiva
(Erping
Zhu,
1999).
b)
Emmagatzemar
la
informació.
MLLT
Amb
baixa
concentració,
tenim
problemes
per
emmagatzemar.
Externalitzar
la
memòria
=
Google

22. El
processament
de
la
informació
en
la
societat
informacional
“Cuanto
más
inteligente
sea
nuestro
ordenador,
más
tontos
seremos
nosotros”
(Mario
Vargas
Llosa.
31
de
Julio
del
2011,
en
El
País)
“A
la
juventud
“conectada”
de
todo
el
mundo
el
saber
no
rentable
les
ha
dejado
de
interesar.
¿Para
qué
partirse
la
cabeza
leyendo
a
Joyce
o
KaKka,
si
Google
te
procura
en
un
instante
el
catálogo
de
todas
las
obras
y
autores
habidos
y
por
haber?
(Juan
Goytisolo.
21
de
Enero
de
2012,
en
El
País)
“La
fe
ciega
en
Internet
engendra
monstruos”.
(Umberto
Eco,
25
de
Mayo
de
2012,
la
Vanguardia)

23. El
processament
de
la
informació
en
la
societat
informacional
INTERNET
ENS
TORNA
IMBÈCILS?
En
comptes
de
recordar
les
coses,
recordem
on
trobar-­‐les.
Imbecillis format per im (anteposat a) i becillis, diminutiu de baculum (bastó),
“Sense bastó” = dèbil, per carència d’una eina.

24. LA
INVESTIGACIÓ
2
QÜESTIONS:
Té
relació
la
tecnologia
amb
el
fet
que
ens
costi
més
concentrar-­‐nos?
Existeixen
grans
diferències
entre
els
Nadius
i
els
Immigrants
digitals?
HIPÒTESIS:
Si
les
TICs
tenen
la
inZluència
distractora
que
se'ls
atribueix,
les
persones
no-­‐digitalitzades,
obtindran
millors
resultats
en
una
tasca
que
exigeixi
atenció
sostinguda,
como
és
la
comprensió
lectora.

25. LA
INVESTIGACIÓ
I. Conèixer si Internet influeix, i com ho fa, en el processament de la
informació. Concretament, en la comprensió d’un text.
II. Saber si existeixen diferències en la comprensió lectora entre ND, ID i no-
digitalitzats.
III. Analitzar si un alt número d’Hiperlinks en un text, dificulta la comprensió
lectora.
IV. Veure amb quina freqüència usen les TIC, llibres, diaris i revistes els
participants.
V. Comprovar si els participants son multitasques i quines correlacionen
VI. Analitzar si existeixen diferències significatives, en l’ús de les TIC, llibres i
revistes en els grups a estudiar.
VII. Analitzar si existeixen altres variables que també expliquin les diferències en
la capacitat de processar informació, tals com: nivell acadèmic, edat, gènere,
branca d’estudis i ús d’eines de gestió de la informació
VIII. Analitzar si la freqüència d’ús de les TIC, llibres, diaris i revistes té
influència en la comprensió lectora.

26. LA
INVESTIGACIÓ
a) Participants:
n
=
103
!"#$%"#&'(&)$&'%*'+)'#*,%&$#-).#/'0%"'.120$)3#+#$4)"')+&'5#6%"%*$&'-"(0&'57%&$(5#8'''
'
! 95)$' :1"%&'57;&' =*>&'57;&' <*$%"*%$'.12')'
57<*$%"*%$' 57<*$%"*%$' 61*$'
57#*61"2).#/'
?)$#(&' "#$%&'$!#! 12$!+3-!45)#!#6! 12$!+,!7!#89$!! ;*<!=8',)8,'!%5>!
@#-#$)+&' (#)'*)!+,!-./0! +*#! +3:$!!!! #!?58'!
+3*8?5)>#%*@!!!
<22#-")*$&' "#$%&'$! 12$!+3-!45)#!#6! 12$!+,!7!#89$! ;*<!=8',)8,'!%5>!
@#-#$)+&' (5$',)*5)>,8'! +*#! !+3:$!!!! #!?58'!
#!-./0! +3*8?5)>#%*@!!!
?1A "#$%&'$! 1,89$!+3-!45)#!#6! 1,89$!+,!7!#89$! "5!&$#!=8',)8,'!
5#-#$)+#$4)$&' (5$',)*5)>,8'! +*#! +3:$! %5>!#!?58'!
#!-./0! +3*8?5)>#%*@!!!
' '
!

27. LA
INVESTIGACIÓ
b)
Instruments:
QÜESTIONARI
ON-­‐LINE:
Qüestionari
sobre
dades
sociodemogràKiques,
l’ús
•
de
mitjans
de
gestió
d’informació
• Proves
de
comprensió
lectora
amb
preguntes
obertes.
ü Text
amb
Hipervincles.
Distractors
i
sobrecàrrega
cognitiva
(Kim
&
Hirtle,
1995;
De-­‐Stefano
i
Le
Fevre,
2007;
Ignacio,
Van
Oostendorp
i
Puerta,
2009)
.
ü Text
sense
Hipervincles,
ni
Internet.
c)
Disseny
experimental:
Disseny
experimental
de
mesures
repetides.
Sistema
d’anàlisi:
anàlisi
de
variàncies
(ANOVA)

28. LA
INVESTIGACIÓ
a)
Dades
demogràZiques
de
la
mostra:
• Gènere:
48,5%
homes
i
51,5%
dones.
• Edat:
42,8%
son
menors
de
28
anys
(ND)
• Nivell
acadèmic:
77,7%
cursa
o
té
formació
universitària,
o
superior
• 69%
de
lletres;
el
31%
restant,
ciències.
Distribució per edats

29. LA
INVESTIGACIÓ
b)
Dades
descriptives
sobre
la
gestió
de
la
informació
de
la
mostra:
IV.
Veure
amb
quina
freqüència
usen
les
TIC,
llibres,
diaris
i
revistes
els
participants.
!"#$"%&'&(")*+,-,'#.-)/,")*,#'%&)0+10&.2)*.'3)4'%),-'&),%)25%.2)*+6)47#')"0-)-"(8"%&-)2.&9'%-:)))
)
A;3;<)
@;3;<)
?;3;<)
>;3;<)
=;3;<)
6;3;<)
;3;<)
B%&"#%"&) C"0"D.-.E%)
Radio F.'#.7-)G) H.I#7-) J&#7-)
#"D.-&'-)
)
)

30. LA
INVESTIGACIÓ
c)
Correlacions
entre
els
mitjans
de
gestió
de
la
informació:
V. Comprovar si els participants son multitasques i quines correlacionen
Correlacions significatives:
• Televisió amb Internet (0,005)
• Televisió amb radio (0,036)
• Televisió amb diaris i revistes (0,047)
Televisió amb Internet destacada per l’Estudi General de Mitjans (AIMC, 2012).

31. LA
INVESTIGACIÓ
d)
Els
3
grups
d’estudi
front
a
la
VD:
II.
Saber
si
existeixen
diferències
en
la
comprensió
lectora
entre
ND,
ID
i
no-­‐digitalitzats.
III.
Analitzar
si
un
alt
número
d’Hiperlinks
en
un
text,
diKiculta
la
comprensió
lectora.
Alt
grau
de
dispersió,
però
resultats
no
estadísticament
signiKicatius
(0,395)
!"#$%&'&#(")(%"#(*+",$)&"#(-"(./0*+")#12(%".&/+'3(*"+(,+$*#(
836(
835F(
835( 83H4(
83EF(
43FG(
8(
4378(
437( A+$"B'(./)(C1*"+%1)D#(
434=(
434( A+$"B'(#1)(C1*"+%1)%#(
436(
435(
9'&1:/#(;1,1&'%"#( >)01,+')&"#( 9/?-1,1&'%1@'-/#(
)<=7( -1,1&'%"#()(<==( )<=5(
(
(

32. LA
INVESTIGACIÓ
e)
Els
3
grups
d’estudi
vers
les
altres
variables:
VI.
Analitzar
si
existeixen
diferències
signiKicatives,
en
l’ús
de
les
TIC,
llibres
i
revistes
en
els
grups
a
estudiar.
• ND
consumeixen
més
hores
de
mitjans
a
través
de
pantalles
i
usen
menys
els
altres
(revistes,
diaris,
llibres
i
radio)
(Kirschner,
Aryn
i
Karpinsk,
2009)
• Diferències
estadísticament
signiKicatives
(0,001)
en
la
lectura
de
llibres,
entre
grups.
ND
llegeixen
menys.
• Diferències
estadísticament
signiKicatives
(0,028),
en
les
hores
d’Internet.
Mitjançant
relació
bi-­‐variants
es
comprova
com
l’edat
inKlueix
en
l’ús
d’Internet
(0,053).
A
més
edat,
menor
ús.

33. LA
INVESTIGACIÓ
f)
InZluència
d’altres
variables
sobre
la
VD:
I. Conèixer si Internet influeix, i com ho fa, en el processament de la
informació. Concretament, en la comprensió d’un text.
VII Analitzar si existeixen altres variables que també expliquin les
diferències en la capacitat de processar informació, tals com: nivell
acadèmic, edat, gènere, branca d’estudis i ús d’eines de gestió de la
informació
VIII. Analitzar si la freqüència d’ús de les TIC, llibres, diaris i revistes té
influència en la comprensió lectora.

34. LA
INVESTIGACIÓ
f)
InZluència
d’altres
variables
sobre
la
VD:
• Nivell
acadèmic
i
VD
(0,00)
• Branca
d’estudis
i
VD:
lletres
millors
resultats
• Edat
i
VD:
18-­‐24
anys
(mitja
=
6,63),
de
29-­‐33
anys
(mitja
=
7,23)
Nivell acadèmic i VD

35. LA
INVESTIGACIÓ
f)
InZluència
d’altres
variables
sobre
la
VD:
• Ús
d’Internet
i
la
VD.
• Lectura
i
la
VD.
! !

36. LA
INVESTIGACIÓ
Té
relació
la
tecnologia
amb
el
fet
que
ens
costi
més
concentrar-­‐nos?
Existeixen
grans
diferències
entre
els
Nadius
i
els
Immigrants
digitals?
HIPÒTESIS
Si
les
TICs
tenen
la
inZluencia
distractora
que
se'ls
atribueix,
les
persones
no-­‐digitalitzades,
obtindran
millors
resultats
en
una
tasca
que
exigeixi
atenció
sostinguda,
como
és
la
comprensió
lectora.

37. LA
INVESTIGACIÓ
“Implantará
el
olvido
en
su
alma:
dejarán
de
ejercitar
la
memoria,
porque
se
basarán
en
lo
escrito;
invocarán
las
cosas
a
la
memoria,
ya
no
desde
dentro
de
sí
mismos,
sino
por
medio
de
marcas
exteriores”.
“Si
se
utiliza
para
el
conocimiento,
parecerá
que
saben
mucho,
pero
la
mayoría
de
ellos
no
sabrán
nada”.
Los
discípulos,
estarán
llenos
“no
de
sabiduría,
sino
del
orgullo
de
parecer
sabios”.
Fedro
(Φαίδρος)
de
Plató.
370.
a.C.

38. L’ús
de
les
TIC
ajuda
a
adaptar-­‐se
a
l’entorn,
facilitant
tasques
de
gestió
de
coneixement.
Però
no
hem
d’oblidar
altres
habilitats
que
Internet
no
potencia
i
que
també
ens
han
fet
avançar
com
a
espècie.
• Concentració,
necessària
per
aprofundir
en
el
coneixement
• Imaginació
i
la
creativitat,
necessàries
per
trobar
nous
camins

39. GRÀCIES
PER
LA
SEVA
ATENCIÓ
Albert
Vinyals
10/12/12
Albert.vinyals@uab.es
http://psicologiadelconsumo.wordpress.com/
http://albertvinyals.wordpress.com/

40. PROPOSTES
PER
A
FUTURS
ESTUDIS
• Suposició
que
a
mitjà
termini
s’apreciaran
més
canvis
en
els
usuaris
(o
no)
i
augmentaran
els
estudis
que
faran
servir
tècniques
de
neuroimatge
.
• Pressupost
i
equip
interdisciplinari.
• Millorar
la
representativitat
de
la
mostra.
• Millorar
el
qüestionari.
• Millorar
proves
de
comprensió.
• Comprovar
si
són
multitasques
amb
altres
mitjans.
• Estudiar
el
temps
d’execució.
• 3a
opció
per
la
VD:
paper.
• Analitzar
atenció
sostinguda
i
dividida.
• Usar
mètodes
estadístics
multivariants.
• Usar
eines
de
neuroimatge.