1. 1
1. LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I LA PSICOLOGIA DE
L'EDUCACIÓ COM A DISCIPLINES
-L’OBJECTE D’ESTUDI
Psicologia de l'educació: l'objecte d'estudi és l'educació ( procés d'ensenyament aprenentatge,
com a un procés continu).
Variables que intervenen: educador, educand,metodologia, medi , continguts, avaluació...
Psicologia del desenvolupament: estudi de la persona a nivell físic, cognitiu,social , emocional,
llenguatge. Això ens ajudarà a conèixer als nostres alumnes més bé, d'una forma més objectiva.
Fa referència als canvis que es van produint al llarg de la nostra vida.
Cognitiu= intel·lectual= mental
- LES RELACIONS ENTRE PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I PSICOLOGIA
DE L'EDUCACIÓ
− P. del desenvolupament: l'objecte d'estudi es descriure, explicar, preveure i optimitzar els
processos de canvi conductual ,tant intraindividual ( dins de la persona) com interindividual
(entre els individus) que es donen en l’ésser humà al llarg del cicle vital.
− P. de l'educació: l’objecte d'estudi són els processos de canvi comportamental que es
produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en activitats
educatives. ( coll,1998).
- EDUCACIÓ FORMAL: és aquella que està regulada per la Institució. El sistema educatiu està
ordenat des dels primers anys de vida fins a la Universitat. Dóna una titulació homologada.
- EDUCACIÓ NO-FORMAL: tota activitat educativa sistemàtica, impartida fora del sistema formal,
per subministrar determinats tipus d’aprenentatges a subgrups concrets de la població.
- EDUCACIÓ INFORMAL: procés al llarg de tota la vida pel que cada persona adquireix i acumula
coneixements,habilitats, actituds i criteris, a través de les experiències quotidianes i de la seva
relació amb el medi.
EDUCACIÓ FORMAL + NO FORMAL = INTENCIONAL
EDUCACIÓ INFORMAL = NO INTENCIONAL (És més difosa).

2. 2
-ELEMENTS DE QUALSEVOL SITUACIÓ EDUCATIVA, (CALFEE Y BERLINER, 1996)
− Algú: persona que actua amb la intenció d'ensenyar (agent educatiu professor, pares,
medis de comunicació)
− Algo: alguna cosa. Continguts ( objecte d'ensenyament- aprenentatge)
− A algú: aprenent. Característiques de l'aprenent: alumne
− En un context institucional: escola, família
− Propòsits: finalitats de la interacció educativa. El desenvolupament de les capacitats,
l'adquisició de coneixements
− Avaluació: esperar resultats del comportament de l’aprenent que sovint són avaluats per
verificar si s'han arribat als propòsits perseguits ( avaluació del procés ensenyament-
aprenentatge)

3. 3
2. PRINCIPALS TEORIES I MODELS DEL DESENVOLUPAMENT
Per estudiar la persona hi ha diferents models: cognitiu, psicoanalític, conductista, sistèmic,
humanista...
-MODEL DEL CICLE VITAL
- Enfocament de cicle vital: trenca amb tots els altres models. És un enfocament que
prioritza tota la vida, estudia a la persona al llarg de tota la seva vida. El desenvolupament avarca
tota la vida. Per tant, ens desenvolupem sempre i, hi ha moltes influències. És un procés continu i
que canvia sempre. No hi ha un patró fix de canvi evolutiu de la persona ( no hi ha etapes).
És complex ( es pot canviar en qualsevol moment de la vida. Canvi constant. Pèrdues i guanys)
Aquests canvis es poden donar seguint dos elements importants:
- direccionalitat: canvis que impliquen creixement ( ascendent), canvis que impliquen
declini (descendent)
- temporalitat: els canvies es poden donar i es poden acabar en qualsevol moment de
la vida.
* relació practica docent: a cada nen se l'ha de tractar de diferent manera, ja que tots són
diferents. Diferències individuals: no hi ha dues persones iguals, ja que tenen trajectòries
evolutives diferents.
Factors que més ens determinen:
− entorn ( medi) - mitjans de comunicació
− família - experiències
− escola - nivell econòmic
− amics - cultura (ètnia, raça, religió)
− herència ( maduració)
Tot això influencia la manera de ser de la persona. Hi ha tres tipus d’influència:
1. Influència normativa relacionada amb l'edat i el gènere: fa referència als
factors biològics o socio-ambientals que afecten a totes les persones d'una
comunitat en certs moments de la seva vida i en certs intervals de la seva edat.
Ex: la escolarització, els canvis físics, jubilació (són factors que ens passen a
tots, segons les edats).
2. Influència normativa relacionada amb la història: fa referència als efectes
de canvis biosocials que varien en funció del temps històric, tal com s'evidencia
en els efectes generacionals. Ex: una guerra, la crisi econòmica ( aspectes o

4. 4
factors que ens condicionen molt a nivell de generació)
3. Influència no normativa o de caràcter individual): fan referència als factors
biològics o socio-ambientals que afecten a persones concretes, en un moment
precís de la seva vida. Exemple: embaràs, divorci,matrimoni...
A l’alumne l’hem d’entendre atenent les seves característiques individuals. Està immers en
la cultura del moment i hem de tenir en compte l’edat i el gènere. Això condiciona a com nosaltres
ens desenvolupem.
La persona és un organisme actiu, capaç d'adaptar-se ( capaç de compensar les seves pèrdues)
En aquest procés d’adaptació (referit a recursos per adaptar-nos a la vida, a les pèrdues)
es distingeixen 3 estratègies, segon Baltes
1. Selecció dels àmbits prioritaris: seleccionem en funció de l'ambient,de les demandes
de les habilitats, de la satisfacció... Aquesta selecció la fem perquè no podem fer-ho tot.
2. Optimització de l’actuació dels dominis escollits: Tractem de mantenir un nivell màxim
en les nostres activitats
3. Compensació: compensem les possibles pèrdues a través de les capacitats o de les
d'ajudes tècniques. Ex: pèrdua de vista, portar ulleres
Aquestes estratègies formen part del model SOC (model que ens explica com evolucionem). Ens
adaptem a l'ambient a través d'aquestes estratègies i a la seva evolució. Tota persona al llarg de
la seva vida té pèrdues i guanys
Aquest procés d’adaptació ha de ser guiat pels mestres. L’ésser humà s’adapta a les
circumstàncies i a la seva evolució ja que som mecanismes actius.
Hi ha moltes causes que fan que nosaltres siguem d’una manera o d’altre, ja que la
persona evoluciona i intervenen molts factors o causes. Per tant, podem dir que la psicologia
humana és complexa i multicausal
Aspectes important de l’evolució:
− Diferències intraindividuals: processos de canvi que podrien no afectar
necessariament de la mateixa manera a totes les dimensions de la persona.
− Diferències interindividuals: els processos de canvi poden ser diferents a
cada persona com a producte de les seves influències ( historia, gènere, edat)
− Co-corrència de pèrdues i guanys: en tots els moments de la nostra vida
tenim pèrdues i guanys, i ens adaptem.

5. 5
3. CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT EN EL CICLE VITAL
LES TRES ETAPES PRENATALS: GERMINAL, EMBRIONAL I FETAL
Durant tots els períodes de desenvolupament hi ha un control necessari (ecografies),
una cura prenatal.
-RISCOS DE L’AMBIENT
Els riscos més freqüents respecte l’entorn són:
- radiacions: poden causar una mutació genètica (canvi abrupte al material genètic,
malformacions)
- substàncies químiques: pol·lució ambiental i residus tòxics, pesticides
- maternes: malalties infeccioses, rubèola, sífilis, herpes genital, SIDA,drogues,
alcohol, tabac , medicines, incompatibilitat sanguínia ( factor RH)
- embarassos múltiples
- per corporal de la mare
- temperatura de la mare
- edat de la mare: defectes genètics ( down) o defectes congènits
- estat emocional de la mare
- varicel·la:la
- perills clínic
NENS PRENATURS
Es considera nen prematur quan no arriba a les 37 setmanes de gestació o bé quan
pesa menys de 2.5 kg. Les dues variants que es tenen en compte són el temps i el
pes. Si passa de 42 setmanes s’ha de provocar el part.
Causes:
- estrès
- fumar,drogues
- 2 o més avorts
- Infecció placenta
- Menors de 17 anys i majors de 37
- Hipertensió o diabetis

6. 6
- Control inadequat
4. DESENVOLUPAMENT FÍSIC
Hipotonia muscular: ho tenen els nens al néixer. Baix to muscular. Són hipotònics.
També estan desproporcionats ( el cap es més gros que el tronc). El desenvolupament
segueix aquests dos principis:
- Cefalocaudal: cap a peus
- Proximodistal: dins a fora
Se’n va a la pell greixosa dels nens. El cap al néixer és més ovalat perquè puguin
sortir de la panxa de la mare. Només néixer se’ls fa el test APGAR, test que es fa als
infants per veure el ritme cardíac, la respiració, el to muscular, els reflexes i el cor.
Aquest test es fa als dues vegades, només néixer i al cap de 5 minuts.
Reflexa: actes o accions voluntàries. Poden ser permanents (sempre) o temporals
(desapareixen)
Fets clau a nivell psicomotor:
1. Aguantar el cap:
 girar el cap, al mes comencen a aixecar un temps curt el cap, en
posició bocaterrosa
 3 mesos- en posició vertical, aguanta el cap
 5 mesos- en totes les postures, aguanta el cap
 6 mesos- esforç actiu per tirar el cap endavant
2. Tronc:
Asseguts:
 al néixer no aguanta el equilibri
 3-4 mesos- pot seure poca estona
 6 mesos- pot seure sol però encara es desequilibra
 8 mesos- domini total de la posició asseguda
 9 mesos- passa de l’estirat a l’assegut. Utilitzant els dos genolls i una
mà.
 2 anys- fa la mateixa maniobra que els adults

7. 7
Dret:
 6-7 mesos- fa pressió amb els peus quan el poses dret, però poc
temps. Flexió de cames
 8-9 mesos- dret però amb suport
 10 mesos- pot aixecar-se però amb un suport i aguantant-s’hi
 14 mesos- s’aixeca sol i pot caminar
3. Premsió:
Voluntària fins als 4 mesos
4.Desplaçaments
 3 mesos- raptació, es mou poc amb la panxa
 6-7 mesos- repten, es mouen a través de l’abdomen
 8-9 mesos- gategen
 9-10 mesos- caminar, aguantar-se amb les dues mans
 11 mesos- caminar amb una mà
 12 mesos- caminen sols
 14 mesos- millora del caminar
 2 anys- caminen com els adults
5. Pujar i baixar escales
més equilibri al pujar
 13 mesos- 4 grapes
 18 mesos- pugen amb dos peus a cada graó, agafant-se amb una
m,à
 20-24 mesos- pugen alternant els peus, agafant-se, baixen parant-se
a cada graó
 2.5-3 anys- pugen i baixen ( suport) alternant peus
 4 anys- baixen sols
6. Lateralitat:
Predominació d’una part del cos sobre l’altre:
 Creuada ( mà dreta, peu esquerre o viceversa)
 Dretana ( part dreta)

8. 8
 Esquerrana (part esquerra)
 Ambidextre (les dues per igual)
5. DESENVOLUPAMENT COGNITIU
- PENSAMENT SENSORIOMOTOR DE PIAGET (veure fotocòpia subetapes
Piaget)
Sensoriomotora: segons Piaget, perquè es desenvolupen els sentits i la motricitat. A través dels
sentits, del moviment coneixem. (el fet de caminar ens facilita molts coneixements)
- ETAPES SENSORIO-MOTORES DE PIAGET
Subetapa 2: Reaccions circulars primàries
• El nen és capaç de reaccionar, d’una manera molt senzilla, a les accions bàsiques
• Dóna resposta als estímuls que té. Comencen a fer l’esforç actiu per repetir una
activitat (fixen la mirada, observen)
• És capaç de somriure als rostres humans, més que als objectes
Totes les activitats que porta a terme el nen d’aquesta edat, són activitats que es repeteixen
(circulars) actuen sobre el propi cos
Subetapa 3: Reaccions circulars secundàries
• 8 m- comença el gateig. Per tant hi ha una coordinació més elaborada. Explora
millor l’ambient.
• Comença a tenir més coordinació (coordinació visiomanual).
• Imita accions, només si les veu. ( pseudoimitació).
• Comença a fer accions per aconseguir alguna cosa ( acció intencionals)
• Segueix més a la recerca si l’hi amaguen coses
• No es relaciona només amb sí mateix, sinó que també amb l’entorn.
• Fa servir el somriure com l’adult; somriu per provocar ( comporta una resposta)
Es tracta d’un tipus d’accions que van més enllà de les primàries.
Subetapa 4: Coordinació d’esquemes secundaris
* Modifica les seves accions a través de la experiència ( ja intervé la experiència)
• Anticipar successos.
• Observació i imitació
• Comença a demanar ajut a l’adult per fer certes activitats
• Pot caminar de la mà de l’adult.
Ara ja no només reacciona sinó que hi ha un desenvolupament més complexe.

9. 9
Subetapa 5: Reaccions circulars terciàries
• Subetapa d’experimentació activa d’assaig i d’error (entendre que hi ha passos
necessaris i altres que no tant)
• Soluciona molts dels problemes ell sol (mètode d’assaig i d’error)
• es crea la personalitat científica. S’ho pregunta tot
• Comença a parlar. Llenguatge més desenvolupat:època de molts aprenentatges, de
molts canvis. Entén i es fa entendre
• Les reaccions estan molt més desenvolupades.
• Li agrada el joc de fet i amagar
Subetapa 6: Representació mental
• Està desenvolupada l’anticipació dels fets
• Imitació molt precisa dels models tant humans com no humans. Permanència
d’objectes
• Inventen paraules, jocs
• Invenció de nous mitjans, mitjançant la combinació mental (representen els
objectes a través dels símbols) entenen el simbolisme.
Per tant, van més enllà de l’observació ja que ja dominen el llenguatge. Entenen el significat de les
coses ( cada cosa té la seva paraula).
PIAGET
- ETAPA PREOPERACIONAL
( Abans de fer les operacions concretes)
Amb l’adquisició de la funció simbòlica es dóna el pas del període sensoriomotor cap a
l’etapa pre-operacional. La funció simbòlica fa referència a l’habilitat per imaginar, fer
representacions mentals i donar-lis significat. Donen significat a les representacions.
Calen 2 elements per representar coses: símbols i signes. Els símbols són
representacions mentals personals d’alguna experiència sensorial. Els signes són paraules o
nombres que no necessiten tenir cap connotació sensorial. Són convencionals, és a dir , no són
personals, sinó que s’acorden de forma social ( ex. El català)
És a dir,el nen ja és capaç d’atribuir significat de símbols i signes; pot representar mentalment les
coses i donar-lis significat.
Els significats són els símbols i els signes. Els significants són quelcom que representa

10. 10
alguna cosa pel nen, tant pot ser conscient com inconscient ( són capaços d’interioritzar, de donar
significat a les coses. És capaç de veure que tot el que ens envolta ens ho podem imaginar).
L’ús de signes i símbols és FUNCIÓ SIMBÒLICA. Podem veure si el nen ha adquirit la
funció simbòlica a través de la utilització de:
- Joc simbòlic
- Llenguatge
- Imitació diferida : capacitat d’ebocar mentalment persones o coses.
Una altra característica és la COMPRENSIÓ D’IDENTITAS: el nen ja compren que algunes
coses segueixen sent iguals tot i que li canviem la forma, tamany o l’aparença. Ex: una mateixa
persona amb diferent vestimenta, un mateix globus inflat i desinflat o un mateix líquid en diferents
recipients.
També hi ha la COMPRENSIÓ DE FUNCIONS el nen compren les relacions bàsiques
entre els dos fets. ( semblant a causa/efecte)Ex: persiana – manibel·la o comandament – tv.
-LIMITACIONS DEL PENSAMENT PRE-OPERACIONAL:
 Egocentrisme: es una limitació important. És l’incapacitat de veure les coses des del punt
de vista d’una altra persona. No perquè no vulgui sinó perquè no pot (és involuntari)
Ex: es col·loca una taula i dues cadires al costat. Un ninot i un nen, tres pilons de sorra en
diferents mides. El nen creurà que el punt de vista que veu ell, és el mateix que veu el ninot.
O al jugar a fet i amagar quan només s’amaguen tapant-se el rostre i tot el cos queda descobert
 Centratge: el nen se centra en un aspecte d’una situació i deixa de banda els altres
aspectes.
Ex: els gots iguals plens d’aigua i el llarg i l’estret. El nen creu que hi ha mes aigua en el llarg,
quan hi ha la mateixa
 Irreversibilitat: el nen és incapaç de percebre les transformacions de l’entorn (no pot
tornar al punt de partida d’una acció que acaba de veure). El seu pensament és intuïtiu (no
hi ha concreció, no té aquesta capacitat mental de conservar. No ho analitza tot).
 Raonament transductiu: el raonament es basa en la lògica abstracte. Va d’allò particular
a allò particular. No dedueix d’allò general a allò particular i d’allò particular a allò general.
El raonament és molt primari. No dedueix amb raonament.
Ex: diferents gossos de la mateixa raça els atribueix el mateix nom.
- ASPECTES DE LA REALITAT QUE HEM DE CONÈIXER:
1. Realisme: els nens i les nenes confonen els fets psicològics amb la realitat objectiva. Veuen els
noms , les imatges, els pensaments i els sentiments com a entitats reals. Hi ha tres etapes:

11. 11
• fins els 5-6 anys: els nens consideren els noms de les coses com a reals i
immutables, creuen que els somnis venen de l’exterior i entren dins l’habitació.
• fins els 7-8 anys: els somnis s’originen al cap i reconeixen que no són reals, però
encara poden veure com imatges que es troben fora de la persona.
• fins els 9-10 anys: reconeixen que els somnis són posats per les persones i que els
somnis no existeixen , sinó que són fruit del cap.
2. Animisme: atribueixen vida a objectes inanimats, així com consciència i voluntat.
Hi ha 4 etapes:
• fins als 6-7 anys: els nens consideren que allò que és útil, en qualsevol sentit, té
vida.
• fins els 7-8 anys: qualsevol cosa que es mou o pot ser moguda, té vida
• fins els 11-12anys: les coses que es mouen espontàniament tenen vida, però les
que necessiten d’algú no tenen vida.
• als 11-12 anys_: consideren que només tenen vida els animals, les plantes i
nosaltres.
3. Artificialisme: el nen es considera el centre de l’univers i desenvolupa un sentiment
d’omnipotència. Hi ha tres etapes:
• fins els 7-8 anys: explica la presencia del sol i la lluna com a la creació d’agents
humans i divins.
• cap als 8 anys: el nen ja veu l’origen del sistema solar, meitat natural,meitat
artificial.
• cap als 9-11 anys: es dona compte de que l’home no ha tingut res a veure amb la
creació del sistema solar.
Totes aquestes idees corresponen a un pensament molt particular. Quan el pensament avança,
aquestes idees van desapareixent., i per tant, el seu pensament es va tornant més lògic. És el
moment en què el nen passa a l’etapa d’operacions concretes
- ETAPA D’OPERACIONS CONCRETES
En aquesta etapa hi ha un pensament lògic. Cap a la final de la primària ( 11-12 anys) el seu
pensament ja és reversible(és possible el retorn d’una acció al seu punt de partida),deductiu i
inductiu, també ja analitza, ja és lògic.
Per a que hi hagi una conservació del pensament, han de caure les idees respecte a la realitat de
l’etapa anterior ( animisme, artificialisme i realisme). La conservació va del més concret al més
abstracte
En aquesta etapa ,operacions concretes, el nen és capaç de fer operacions mentals però basades

12. 12
en la realitat, les ha de veure. Per tant, el seu pensament és concret,real.
 1r conservació del líquid: ex. 2 pots plens d’aigua, un es mes llarg que l’altre. Hi
ha la mateixa quantitat d’aigua?
 2n conservació de la substància: ex. 2 plastilines iguals, però modelades de
diferent manera. Hi ha la mateixa quantitat?
 3r conservació del número: ex. Un seguit de botons en dues files, uns més
escampats. Hi ha els mateixos botons?
 4t conservació del volum. Ex. Dos gots i una pilota. Caurà la mateixa quantitat
d’aigua?
- ETAPA D’OPERACIONS FORMALS
Al pensament d’operacions formals no tothom hi arriba. El pensament està desenvolupat
completament. Les seves característiques són:
capaç de comprendre conceptes i definicions, compren el significat de conceptes abstractes
 Capaç de definir , senyalar la vida o l’aspecte general de les coses,conservant les
diferències
 Capaç de formular hipòtesis, s’allibera d’allò que és concret i passa al pensament lògic
i abstracte ( és capaç de considerar un problema preveure totes les possibles
solucions), després mitjançant la lògica pot trobar la solució pensament
hipoteticodeductiu.
 Caràcter proposicional. Entén els enunciats difícils, proposicionals
 Capaç de fer anàlisi convinacional ( pot fer totes les variables possibles i canviar-les i
resoldre la qüestió)
 Intel·ligència espacial, tècnica mecànica, motora i verbal estan desenvolupades
totalment

13. 13
6. APRENENTATGE I PENSAMENT
- Aprenentatge ( segons Piaget)
El coneixement sorgeix de la relació entre els subjectes i els objectes. L’objecte a vegades
no és conegut o no el percebem de la mateixa manera i depèn dels esquemes de coneixement del
subjecte.
L’aprenentatge és individual i personal. El procés d’aprenentatge ha de tenir un punt de
referència del desenvolupament en què es troba el subjecte (nivell de desenvolupament) per
donar aprenentatges
• Procés d’acomodació: es un procés en què l’organisme es reestructura per poder
incorporar els objectes o esquemes de coneixement o de conducta. Acomodar és fer lloc
als coneixements que venen. I és un procés que s’ha de fer conjuntament amb el procés
d’assimilació.
• Procés d’assimilació: és un procés d’integració d’elements exteriors en estructures
prèvies, les quals poden romandre inalterades o ser més o menys modificades sense ser
destruïdes i ajustant-se, simplement a la nova situació.
Aquests dos processos es donen a la vegada, i són els conceptes bàsics de la teoria de Piaget.
L’ASSIMILACIÓ I L’ACOMODACIÓ és un procés únic i està present en tots els processos
d’aprenentatge. “Si no van junts hi ha un desequilibri i no hi ha aprenentatge”
- Què és per Piaget aprendre?
És fer aquest procés conjunt d’assimilar i d’acomodar, per tal que hi pugui haver-hi aquest
equilibri d’aprenentatge. En aquest procés hi poden haver conflictes:
 Pertorbació: obstacles que dificulta el procés d’assimilació-acomodació. Implica un
procés de compensació o regulació per a que es torni a produir aquest equilibri.
 Compensació: es necessària per compensar la pertorbació. L’objectiu del procés de
compensació o de regulació és eliminar les pertorbacions existents. La compensació és
la base de la construcció cognitiva ja que és responsable. Hem de buscar:
 És important buscar l’Equilibri, per poder compensar les accions. Tota compensació
activa aporta al subjecte per compensar les pertorbacions que rep del medi. ( l’equilibri
total no es pot assolir si l’organisme està viu)
 Adaptació: és el resultat del procés d’equilibri. Suposa un ajustament recíproc i continu
entre les relacions internes i externes. Una bona adaptació: la despesa en els
intercanvis entre l’organisme i el medi és mínim.

14. 14
* Procés d’aprenentatge: és un procés ( aprenem al llarg de tota la vida) individual que ningú ens
pot fer.
El subjecte s’enfronta a l’objecte de coneixement. És probable que el subjecte posseeixi un
esquema de coneixement previ. Tant si l’infant posseeix l’esquema de coneixement previ, la
primera condició per a que s’iniciï el procés d’aprenentatge és que es produeixi un desequilibri a
les pertorbacions. ( Per a que hi hagi un aprenentatge cal que hi hagi un desequilibri)
- APLICACIONS PEDAGÒGIQUES DE LA TEORIA DE PIAGET
A nivell curricular:
1. Establir objectius educatius per a cada nivell d’ensenyament.
2. Ordenació dels continguts escolars segons la complexitat i els estudis evolutius del
nen.
A nivell metodològic:
1. Construir coneixements a través de l’acció.
2. Motivar a través del conflicte cognitiu.
3. Error com a aspecte positiu, com a font d’aprenentatge.
4. La interpretació constructiva a partir del que ja sap.
Aquesta tècnica de Piaget té molta vinculació a nivell curricular i a nivell metodològic,aplicable a
moltes escoles.
VIGOTSKY
- CONCEPTES BÀSICS DE LA TEORIA DE VIGOTSKY
• Com Piaget, Vigotsky també considera que per aprendre ha d’haver una relació del
subjecte amb el medi. Si no hi ha interacció, no hi ha aprenentatge
• Dóna més importància a la influència de la cultura en la gènesi i desenvolupament
del pensament ( no només influencia el nostre entorn, sinó que el context cultural
també influencia el nostre pensament).
• El llenguatge també té un paper molt important en el desenvolupament del
pensament. Vigotsky a través del llenguatge desenvolupa el pensament, mentre
que Piaget a través del pensament desenvolupa el llenguatge.
Per tant, per a Vigotsky, el procés de desenvolupament no coincideix amb el procés
d’aprenentatge, sinó que és molt més ample perquè l’aprenentatge pot convertir-se en
desenvolupament.
Per tant, Vygotsky divergeix:

15. 15
 1r llenguatge i després aprenentatge
 El procés de desenvolupament no coincideix amb el procés d’aprenentatge
 La cultura ( com la cultura ens ajuda a desenvolupar la ment) per tant, ensenyem
estratègies per aprendre.
- TIPUS DE DESENVOLUPAMENT
• Desenvolupament actual: determinat pel nivell de desenvolupament de les
funcions psicointel·lectives del nen que han estat aconseguides coma resultat d’un
procés de desenvolupament ja realitzat ( el que ha estat aconseguit per un mateix)
• Desenvolupament potencial: aquell que sorgeix amb l’ajut de la imitació o
observació en l’activitat col·lectiva. Amb l’ajut dels altres, a través de la imitació o de
l’observació, aprenem. No surt només de nosaltres mateixos , surt per la interacció
amb els altres.
“ La persona pot fer molt més del que pot fer de manera independent”. L’aprenentatge és personal
i intransferible. Com a mestres hem d’intentar que els nostres alumnes es desenvolupin al màxim.
Hi ha una ZONA DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL, que és la distància entre el
nivell de desenvolupament determinat per la capacitat de resoldre un problema independent i el
nivell de desenvolupament potencial, determinat per la resolució de problemes sota la guia d’un
adult o un altre company.
“ El que el nen pot fer avui amb ajuda dels adults ho podrà fer demà per sí sol”. Hi ha
aprenentatges que surten espontàniament. L’ajuda de l’adult o altres fa que els aprenentatges
siguin més autònoms, més perfeccionats. Cal que perfeccionin aquests aprenentatges
(desenvolupament potencial)
 Necessiten referents per tenir pautes i que després ells les puguin desenvolupar.
 El que el nen no pugui aprendre per sí sol, ara necessita l’ajuda d’un adult, però més
endavant ja ho sabrà fer sol.
Hem de buscar la manera de que la distància sigui òptima. Cal ensenyar a aprendre a partir de la
distància òptima ( ni massa elevada, ni massa curta) per tal que no hi hagi inclusions i hi hagi
aprenentatges ( tots han d’aprendre) D’aquí la importància de les avaluacions inicials.
BRUNER
Per a Bruner, l’aprenentatge és un procés d’adquisició de conceptes. Per adquisició de
conceptes entén que és un procés mitjançant el qual s’aprèn quins trets de l’entorn són els
rellevants per agrupar esdeveniments en classes externament definides.
Per tant, cal aprendre a trobar atributs definitoris predictius, a través dels quals construirem
categories mitjançant el procés de categorització. ( Aprenem a partir de categories, que es fan

16. 16
classificant. Ex: per fer la divisió, abans has d’aprendre la classificació els números. Som capaços
d’aprendre quan podem classificar).
- CONCEPTE BÀSIC DE LA TEORIA DE BRUNER:
- Categoritzar: fer equivalents dues coses que es perceben diferent agrupar objectes,
esdeveniments , persones en classes i respondre a ells en termes de pertanyença de classe
abans en termes de la seva unicitat.
La categorització és un procés essencial , ja que a través d’ell trobem la forma més ràpida i
segura, els signes definitoris que donen identitat a un esdeveniment. La categorització no és
quelcom innat, sinó que s’ha aprendre. ( Veure com podem fer equivalents o relacionar coses
diferents. Quan sabem categoritzar [ fer l’abstracció] vol dir que sabem quelcom. Ex: sabem que
és un moble i, que la teula n’és un.)
- TIPUS D’APRENENTATGE
Segons Bruner hi ha dos tipus d’aprenentatge molt importants:
• Aprenentatge Extrínsec: aquell en el que la persona rep incentius des de
l’exterior.
• Aprenentatge Intrínsec: es porta a terme per part de la persona quan se sent
motivada des del seu interior, a realitzar un procés d’aprenentatge. Els motius
intrínsecs poden ser molt diversos: curiositat, el desig d’assolir una competència,
etc.

17. 17
7. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
GARDNER
Pel que fa a la concepció de la intel·ligència de Gadner, aquest afirma que no podem parlar
d’una única intel·ligència, sinó que hi ha més d’una (intel·ligències múltiples) Cal conèixer
totes les intel·ligències per tal de complementar-les i desenvolupar-les.
La intel·ligència estàtica és aquella que ens ve dotada des del naixement.
Per a ell la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes. Dotació genètica que
dóna un determinat comportament cognitiu, però que a través de mitjans , d’estímuls, la podem
anar desenvolupant , estimulant. per tant, la intel·ligència també és dinàmica ja que la podem anar
desenvolupant.
Distingeix 8 TIPUS D’INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES:
 Intel·ligència lingüística verbal: habilitat de pensar amb paraules i utilitzar el llenguatge
per expressar i percebre significats complexes. Cal estimular-la molt. Fa referència a
l’esciure, llegir... tot allò relacionat amb paraules, tant del llenguatge escrit com de l’oral.
 Intel·ligència matemàtica lògica: habilitat de calcular, quantificar, utilitzar el raonament
lògic, considerar premisses, hipòtesis pautes i relacions i portar a terme operacions
matemàtiques complexes. Professions: matemàtics , físics, investigadors, científics,
estadístics...
 Intel·ligència espacial: capacitat de pensar de forma tridimensional i de percebre imatges
internes i externes, recrear-les, transformar-les i fer que els objectes i un mateix es moguin
segons l’espai i també puguin fer codificacions i produir gràfics. Els agrada dibuixar, fer
puzles i construccions, llegir mapes i gràfics, fer laberints. Professions: arquitectes,
pintors... tot allò relacionat amb l’orientació a l’espai.
 Intel·ligència corporal sinestèsica: habilitat de manipular objectes i de coordinar i
d’utilitzar el cos de manera harmònica, l’equilibri físic, la rapidesa i la flexibilitat.
Professions: dansa, esport, cirurgians, actors
 Intel·ligència musical: sensibilitat per percebre el to,la melodia, el ritme i l’entonació.
 Intel·ligència Intrapersonal: capacitat d’entendre’s a un mateix: reconèixer els seus punts
forts i febles, establir objectius personals. Reflexionar sobre ells mateixos, tenen molta
autodisciplina. Professions: filòsofs, psicòlegs

18. 18
 Intel·ligència Interpersonal: Capacitat d’entendre les persones i interrelacionar-se amb
elles. Habilitat de liderar, d’organitzar, de comunicar, de resoldre conflictes i de vendre.
Professions: comerciants, polítics, mestres.
 Intel·ligència naturalista: Capacitat d’observar la naturalesa i entendre les seves lleis i
processos, fent distorsions i identificant la flora i la fauna.
8. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
El concepte va sorgir de la psicologia humanista. Els psicòlegs humanistes defensen que
les persones tenim dues ments,una que pensa i una altra que sent i, aquestes dues formes de
coneixement interactuen per construir la nostra vida mental ( a la vegada que sentim , pensem, i a
la vegada que pensem, sentim. Hi ha una interacció).
Si la interacció entre les dues ments és positiva, no presentarà cap problema, però en cas que
aquesta fos negativa, suposaria molts problemes
Agrupa la intel·ligència intrapersonal i interpersonal
 Intel·ligència emocional: és la capacitat de reconèixer les emocions i els sentiments
propis i aliens, de conduir les relacions que tenim amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Per tant, es tracta de ser competents,de saber-los portar amb nosaltres mateixos per
després estar bé amb els altres.
- Pilars fonamentals:
• El tracte amb els altres ( és important percebre com se senten els altres)
• L’autoconeixement ( el coneixement d’un mateix)
- CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA AMB INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
• Suficient grau d’autoestima: l’autoestima és tenir sentiments positius vers un
mateix. Tenir confiança en les pròpies capacitats, saber controlar les situacions,
sentir-se capaç i tenir un suficient grau de seguretat o equilibri afectiva.
L’autoestima facilita la convivència.
• Ser positiu: - persones que ressalten més allò positiu que no allò negatiu ( no ser
superficial, ingenu).
- valorar qualsevol èxit, per petit que sigui.
- persones que saben descobrir i fomentar els punts forts que
tota persona té.
- persones que valoren més l’esforç que els resultats
- persones que troben l’equilibri entre la tolerància i l’exigència,
entre la comprensió i posar límits.
• Saber donar i saber rebre: - persones que saben donar el que correspon i en el
moment oportú.

19. 19
- persones que saben rebre. Per rebre s’ha de
ser conscient de les limitacions pròpies i de què el contacte amb tercers ens enriqueix.
- persones que saben demanar ( no
autosuficients)
• Empatia: - persones que saben posar-se en la pell de l’altre
- persones que respecten i fan seus els sentiments dels altres
- persones que s’adonen de les necessitats de l’altre ( capacitat
d’adonar-se dels sentiments no expressats amb paraules)
• Reconèixer els propis sentiments: persones que són conscients dels seus estats
d’ànim, dels seus sentiments
• Capacitat d’expressar els sentiments i les emocions: persones capaces
d’expressar tant les emocions positives ( alegria, il·lusió, entusiasme) com les
negatives ( disgust,agressivitat, pena...) en el moment i en el lloc oportú.
Expressant, assimilem el que ens passa, ho curem.
• Ser capaç de controlar els sentiments i les emocions: - saber trobar l’equilibri
entre l’expressió i el control de les necessitats, desitjos i emocions.
- saber
expressar el que sent dintre d’un ordre i un control ( ni impulsiu ni reprimit)
• Motivació: persones que fan les coses amb il·lusió, amb interès , amb ganes. El
seu objectiu és satisfer les necessitats, impulsos i desitjos. La mandra, la passivitat
i l’avorriment són tot el contrari de la motivació.
• Tenir valors alternatius: és important tenir algun valor que doni plenitud a la nostra
existència ( família, amistat, cultura...). Cal cultivar i afavorir més d’un valor: tenir a
la vida valors alternatius dóna molta més seguretat personal i permet assimilar
millor les pèrdues i els conflictes.
• Capaç de superar les dificultats i les frustracions: persones que malgrat els
fracassos saben resistir, no s’enfonsen, tiren endavant i aconsegueixen superar-se.
- EDUCACIÓ EMOCIONAL
Es parteix de que els estudiants poden aprendre a comportar-se d’una forma més intel·ligentment
emocional.
Vïdeo: Una classe dividida
Posada en comú:
− empatia: reflexionar, aprendre a aprendre a través d'una mateix.
− Autoestima: ( relacionat amb els resultats de l'aprenentatge) donant reforços positius
millorem l'autoestima i a través de reforços negatius, la fem empitjorar.

20. 20
− Motivació: canviant l'estructura d'una classe ( trencant la dinàmica i posant una pràctica),
no s'esperen res ( són novetats, noves experiències). Els nens experimenten, tenen noves
sensacions a la seva pell, afloren molts sentiments, emocions que els ajuda a pensar
( curiositat, necessitat, desig) Es dóna més protagonisme als alumnes ja que no hi ha
paraules, sinó que hi ha fets, experiències.
− Aprenentatges significatiu: sobre la discriminació
− Manipulació: el paper del mestre és molt facilitador, determinador en quant a la
intel·ligència emocional. La mestra en poc temps ha creat una situació de por, ha variat les
relacions interpersonals: ha canviat l'amistat per l'odi, desfà lligams; les vols canviar per a
que les visquin en la seva pròpia pell. Vol trencar lligams i després els vol crear ( l'objectiu
final és la discriminació)
− Repressió dels sentiments: la ràbia acumulada projecta el seu neguit amb la mirada, amb
el gest... amb la comunicació verbal i no verbal. És important treballar els sentiments, cal
que l'alumne pugui expressar què han sentit.
A l'aula es crea un paper d'una “petita societat”. El nen veu la distància entre la mestra i l'alumne.
La mestra treballa la empatia i alhora crea un aprenentatge significatiu, ja que ho han interioritzat,
ho han assimilat... els ha servit per conviure.
9. PERSONALITAT
- TEORIA SEXUAL DE FREUD ( 5 ETAPES)
Teoria del desenvolupament de la personalitat, és una teoria psico-sexual, formada per 5 etapes:
1. Etapa oral ( 0-18 mesos) : la zona principal de plaer està a la boca. Hi ha dues fases:
- oral dependent: a partir de la succió i de llepar
- oral agressiva: s'inicia quan surten les primeres dents. Ara el nen obté també
plaer mossegant.
És important facilitar-lis joguines, jocs ... per tal que puguin obtenir plaer.
2. Etapa anal (18-24 mesos): la zona erògena és l'anus. El nen sent el plaer en
l'extracció dels excrements ( control dels esfínters)
no controlar-los pot ser un símptoma agressiu, un problema sensorial ( tenir desig de voler tornar a
ser petits) si això és habitual es pot transformar en trastorn. Anoresi ( no control d'orina), Acopresi
( no control defecacions)
3. Etapa fàl·lica ( 2-6 anys): la zona erògena principal és als òrgans sexuals. Els nens i
les nenes ja són capaços de veure les diferències entre ells.
- Complex d'Edip: el nen sent un enamorament,una preferència pel progenitor,
normalment del sexe oposat. Sent una atracció per aquesta persona, el vol per ell sol i, hi ha un
rival: el pare. Aquest complex acaba en el moment que s'identifica amb el pare. Dintre d'aquest
complex hi ha el complex de castració:el nen pot pensa que si es toca molt l'òrgan sexual li pot

21. 21
arribar a caure, té por a que se li castri. Cal vigilar molt el llenguatge ja que els nens poden
interpretar les nostres paraules com a reals.
- Complex d'Electra: es dóna en les nenes. La mare és la primera font d'estimació ( és
qui dóna la primera succió de plaer). Les nenes senten enamorament vers el seu progenitor del
sexe contrari, el pare. Volen que el pare sigui per a ella. D'aquesta manera,la mare ara es
converteix en un rival, tenen sentiments hostils cap a la mare, la mare ocupa el lloc que la nena
vol ocupar. Aquest complex desapareix en el moment que la nena s'identifica amb la mare.
La nena també es pot sentir castrada: en tenia penis però li ha caigut o encara no li ha crescut.
Moltes vegades pot ser que la font d'enamorament siguin els mestres. Podem ser referents. Hi
ha situacions que podem facilitar o interrompre l'aprenentatge. Aquest complex s'acaba amb la
identificació. Això passa perquè el seu pensament encara no és lògic.
4. Etapa de Latència ( 6-12 anys): etapa de calma sexual, això fa que siguin molt
competents i que aprenguin amb més facilitat.
5. Etapa genital ( 12-... anys) : la zona erògena són els genitals. És l'etapa adulta.
Si la resta de les etapes no es superen o una persona es queda fixada en una,
poden arribar a tenir trastorns.
- TEORIA PSICOSOCIAL DE ERIKSON (8 CRISIS)
Erikson fa una teoria que estudia les etapes des del naixement fins a la mort. És una teoria
Psicosocial
La persona passa per una sèrie de crisis (moments difícils) que creen desequilibris que els hem de
superar.
1. Crisi de confiança bàsica v.s desconfiança bàsica ( 0-18mesos).: el nen
necessita evidències per confiar. Cal buscar l'equilibri: ni excessiva no poca
confiança. Al ser una crisi, cal facilitar l'equilibri. Si no has arribat mai a confiar
pot ser que la desconfiança t’acompanyi al llarg de tota la vida.
2. Autonomia v.s vergonya i dubte ( 18m-3 anys): el nen ja té autonomia total,
vol ser ell, però a la vegada és conscient que hi ha coses que no pot fer sol. Ha
de veure que hi ha coses que no pot fer sol. Hem de buscar un equilibri.
3. Iniciativa v.s culpa ( 3-6 anys) : ( relacionat amb l'edip) el seu pensament ja va
sent lògic i veu que hi ha coses que estan ben fetes i altres que no es poden fer,
que es poden fer, que estan mal fetes. No s'ha de sentir culpable, tots tenim
errors. Se sent culpable perquè les seves regles ja no estan interioritzades.
Tenen ganes de fer coses ( iniciativa), no esperen,s'anticipen, prenen decisions.
La culpa és un sentiment que el tenim a mesura que el nostre pensament és
lògic. Veuen persones bones i persones que fan mal ( tenen sentiment de culpa.
4. Competència v.s inferioritat ( 6-12 anys): els nens tenen ganes de saber . Se
senten competents. És important que cadascun d'ells se senti competents en

22. 22
alguna cosa. Els hem d'ajudar a que se sentin competents, útils per a que no
caiguin en un sentiment d'inferioritat. Tampoc s'ha de sentir el millor. Cal buscar
un equilibri. És important que com a mestres coneguem els nostres alumnes
( no només acadèmicament) i així fer-lis veure que són competents en alguna
cosa. Etapa de molta creativitat.
5. Crisi d'identitat v.s confusió de funcions (+ /- 12- +/- 20): hi ha una certa crisi
d'identitat. Tenen un pensament formal ( abstracte, fan combinacions,
hipòtesis...) en aquests moments se'ls crea moltes confusions, molts
interrogants propis de l'adolescència. Els cos els hi canvia. Han de començar a
centrar-se. Els hem d'ajudar a buscar un equilibri.
6. Crisi d'identitat v.s aïllament ( +/- 20- +/- 40): estem més centrats. Ja no
necessitem anar en gran colla, sinó amb la parella. Busquem afinitats, volem
intimitat,algú que ens entengui.
A vegades ens aïllem del món: jo i la meva parella. ( intel·ligència emocional) si falla
la parella un s'enfonsa. Cal buscar un equilibri
7. Crisi generativitat v.s estancament ( +/- 40- +/- 70) : necessita tenir cura dels
altres. Tenen necessitat de sentir que la seva vida ha estat útil,tant per ell, com
per a la societat. Necessita donar als altres. Hi ha el perill que com ara està tot
estable, un s'estanqui, no tingui projectes. Els projectes no tenen edat, però
alhora, al fer tantes coses no s'ha de descuidar la família. Cal buscar un
equilibri
8. Crisi d'integritat v.s desesperació ( +/- 60-...): hem de viure la vellesa, l'hem
d'afrontar amb integritat: sense llàstima, acceptar-la. Cal tenir un esperit jove.
L'hem de viure amb acceptació. Si no has viscut ( vida no aprofitada) la vellesa
pot ser desesperada. Hem d'acceptar la vellesa i el final de la vida.

23. 23
10. LES ENTREVISTES
És una conversa entre dos o més persones amb un objectiu determinat. És una tècnica dels
mestres com també ho és l’observació.
Les entrevistes amb els pares requereixen una preparació, s’ha de tenir un objectiu, preparar
físicament el lloc on es durà a terme, etc.
Respecte a la preparació hem de tenir en compte tres aspectes:
- Lloc: Hem de preparar un espai on poder realitzar una entrevista, on hi hagi tranquil·litat i
no ens puguin interrompre.
- Resgistre: l’entrevista ha de quedar registrada, hem de prendre notes i si s’escau, tot
demanant permís, s’ha de gravar.
- Preguntes: s’han de realitzar preguntes respecte diversos temes:
• Dades personals
• Dades evolutives significatives
• Dades acadèmiques
• Adaptació familiar, escolar..
• Observacions.
Aquestes dades són importants per veure quin és el desenvolupament del nen.
Sempre que es concerta una entrevista amb uns pares, ha d’ahver-hi un motiu que s’ha de
comunicar, ja que sinó de’ls pot fer patir inútilment. Hem de marcar el temps aproximat que
estarem amb l’entrevista, per tal que els pares es puguin planificar.
L’entrevista té tres moments:
- Inici: salutació, presentació (important)
- Desenvolupament: preguntes
- Tancament: síntesi del que s’ha parlat, si s’han arribat a acords, mencionar-los, i si s’ha
quedat per fer un seguiment a l’alumne, programar futures entrevistes.
*Pràctica: joc de rol, posar-se en la pell d’un mestre en una entrevista.

24. 24