1. 4. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
JÚLIA BATANÉS
GUILLEM LÁZARO
JORDI MAS
ARTUR VARGAS
Gener 2013 - 1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
APARTATS
1. Els porífers i celenterats
2. Els cucs
3. Els mol·luscs
4. Els artròpodes
5. Els equinoderms

2. 5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS Els porífers
I ELS
CELENTERATS La majoria dels animals porífers són marins, però alguns també són d’aigua dolça. Les esponges són les
que més abunden.
Característiques Les esponges están perforades per diferents porus, que es comuniquen per canals
generals dels
porífers i
celenterats
Els porífers i els
celenterats són
animals d’una or-
ganització molt
senzilla, ja que no
tenen ni òrgans ni
aparells.
Imatge de animal porífer Imatge animal celenterat
1.A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el Els celenterats
nom de porífer?
El cos de les esponges està perforat per nombrosos porus. Això fa re- Són animals aquàtics, gairebé tots marins, tot
ferència al nom de porífers. i que les hidres viuen en aigua dolça.
2.En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’assem- Presenten simetria radial. Tenen el cos tou,
blem? amb una única obertura envoltada de tenta-
Es diferencien en que els pòlips viuen fixats al fons del mar i les meduses cles. L’obertura comunica amb la cavitat gas-
viuen nedant o surant a l’aigua. S’assemblen en que els dos tenen tenta- trovascular.
cles. Els tentacles contenen substàncies paralitza-
24.Indica el recorregut que fa el corrent d’aigua en una esponja dores que permet capturar les preses. Els
des que hi entra fins que en surt. celenterats són carnívors.
L’aigua, carregada de nutrients, entra pels porus i, després de deixar les Poden presentar dues formes d’organització
substàncies nutritives, torna a sortir per l’òscul. corporal molt diferents:
25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i  Forma de pòlip
celenterats.
A) Identifica-hi els animals de cada grup.  Forma de medusa
Porífers: Esponges.
Celenterats: Meduses, coralls...
B) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de
pòlip i quins de medusa.
Pòlip: Coralls
Medusa: Meduses

3. 2. ELS CUCS
 Els platihelmints
Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de
locomoció.
Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden autofecundar i
produeixen milers d’ous.
 Els nematodes
Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majo-
ria són de vida lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres.
No tenen òrgans respiratoris.
 Els anèl·lids
Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenen els
mqteixos òrgans. Aquesta repetició d’anells s’anomena metameira.
A la part inferior de cada anell tenen uns apèndixs rígids molt petits, anomenats quetes.
Alguns tenen un engruixament, anomenat clitel, que intervé en la reproducció.
La majoria són aquàtics, i hi ha espècies que són hermafrodites.
3.Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
Que la forma del seu cos és diferent.
4.Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.
Platihelmint:
Anèl·lid:
5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de
respiració?
Dons que han de mantenir la pell humida perquè respiren a través de la pell, com els amfibis.
28.Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits. Justifica a
què creus que és degut aquest fet.
Perquè necessiten la humitat per mantenir la pell molla i poder respirar a través de la pell.
30- A) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?
Serveixen per matenir-se subjectat al cos de l’individu afectat
B) Investiga com es reprodueix la tènia i com es el seu cicle vital.
La tènia és hermafrodita. S’autofecunda i després deixa anar ous, que surten per l’anus.

4. 3. ELS MOL·LUSCS
Com són els mol·luscs? Grups de mol·luscs
 Tenen simetria bilateral.
 Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa vis- Gasteròpodes:
ceral i el peu. Tenen quatre ten-
 El peu és musculós i el fan servir per nadar, reptar o excavar, tacles, un peu mus-
segons el tipus de mol·luscs. culós i una espècie
 Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada man- de llengua anome-
tell, que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a nada ràdula.
l’exterior una conquilla amb funció protectora.
Bivalves: Estan
formats per dues
Com són les funcions dels mol·luscs? valves.
Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que els
terrestres respiren mitjançant un pulmó.
Tenen una alimentació molt variada. Alguns son carnívors i s’alimenten
d’altres animals, i n’hi ha que són herbívors i s’alimenten de vegetals.
Hi ha mol·luscs hermafrodites i també ni ha que tenen els sexes sepa-
rats. En moltes espècies l’embrió que surt de l’ou es transforma directa- Cefalòpodes: El seu
ment en adult, mentre que en molts altres de l’ou en surt una larva, peu s’ha transfor-
que experimenta un procés de metamorfosi. mat en tentacles.
Els mol·luscs es classifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpo-
des.
 Gasteròpodes
Poden ser terrestres o aquàtics.
Tenen quatre tentacles en els quals dos d’ells hi tenen els ulls. El peu es musculós i el fan servir per reptar. A la boca tenen una espècie
de llengua amb dents petites, anomenades ràdula.
Els gasteròpodes marins respiren per brànquies i els terrestres per un pulmó.
 Bivalves
Son els que tenen dues valves que formen la conquilla. Tots els bivalves son aquàtics, i la majoria, marins. Respiren a través de brànqui-
es i s’alimenten filtrant l’aigua.
 Els cefalòpodes
Tots els cefalòpodes son marins. El peu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca.
Respiren a través de brànquies. Son carnívors i, mitjançant els tentacles, que estan proveïts de ventoses, subjecten les preses.
6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs ?
El fan servir per nadar, reptar o excavar.
7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·luscs ?
La simetria bilateral, el cap, el peu, la massa visceral, el mantell, una conquilla i les valves.
8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpodes , bivalve i cefalòpode.
Gasteròpodes: un tipus de mol·luscs, que tenen quatre tentacles i un peu musculós.
Bivalve: un tipus de mol·luscs, que estan formats per dues valves.
Cefalòpodes: un tipus de mol·luscs que el seu peu son tentacles.
9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres ? Per què ?
Als bivalves perquè estan formades per dues valves.

5. 4. ELS ARTRÒPODES
Actualment es coneixen més d’un milió d'espècies diferents d'artròpodes.
Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça. Presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres de viu-
re.
Com és el cos dels artròpodes
 Presenten simetria bilateral.
 Tenen el cos cobert per un esquelet o exosquelet, format per peces
articulades i compost d’una substancia anomenada quitina.
 Tenen apèndixs articulats, com potes, ales o peces bucals.
 La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l’abdo-
men. Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax.
Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces bocals. Els òrgans dels sentits
estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o com-
postos.
Els artròpodes tenen dues ante-
nes, dues ales, el cap, l’abdo-
men, el tòrax i sis potes.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artròpodes carnívors, herbívors , carronyaires, etc.
La majoria dels artròpodes tenen els sexes separats, i els mascles i les femelles són diferents. Són ovípars i la fecundació sol ser interna.
Fan el procés de metamorfosi.
Per créixer s’han de desprendre de l’esquelet extern i n’han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda.
Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.
10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
Artròpode: un tipus d’animal invertebrat que es exosquelet.
Un tipus d'artròpode son els insectes.
11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
Protegir-los dels depredadors i evitar la dessecació del cos.
12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Han de mudar la seva coberta externa per créixer. D’aquest procés s’anomena muda.

6. Els insectes
Aparells bucals dels insectes
Com són els insectes
Les mandíbiules
tallen i trituren els
Presenten simetria bilateral.
aliments sòlids i les Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, format per peces
mandíbules i el llavi articulades i compost d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet, a
les empenyen cap més de protegir-los dels depredadors, evita la dessecació del cos, característi-
a l’esòfag. ca que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats terrestres.
Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de
potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres.
Està adaptat sola-
La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l'abdomen. Alguns
ment per a la in- tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen les ante-
gestió d’aliments nes, els ulls i les peces bucals. Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats.
líquids. Les mandí- Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o compostos.
bules i maxil·les no
són funcionals.
La larva, és un estadi de desenvo-
lupament embrionari d'un animal
dins la metamorfosi. Molt sovint
Està adaptat a
les larves són morfològicament
l’absorció de lí-
diferents dels adults.
quids. Les mandí-
bules són de tipus
mastegador i les
empren per a sub-
jectar les preses.
Les mandíbules es La crisàlide, es troben fixades a
presenten en for- les branques o als troncs d'arbres o
ma de fulles esmo- matolls per l'extrem de l'abdomen.
lades i les maxil·les
en forma de llargs
estilets.
Metamorfosi de la papallona. De cada ou que ha
post le femella, neix una larva, anomenada eruga.
L’eruga després d’un período de creixament i ma- L’insecte adult, al cap hi ha els
duració, passa per una fase de nimfa, en la qual ulls, les antenes i la boca, al tòrax
s’embolcalla dins un capoll, que rep el nom de les ales i les potes i a l’abdomen hi
crisàlide, i experimenta un seguit de canvis fins que ha el cor i els òrgans de digestió i
es converteixen una papallona. reproducció.
13. Perquè creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè tenen sis potes.
14. Com respiren els insectes?
Per mitjà d’uns tubs ramificats anomenats tràquees.
29. Les fotos següents són d’un anèl·lid i d’una eruga?
A) Quin és cadascun?
La a és l’eruga i la b es l’anèl·lid
B) En què s’assemblen i en què es diferencien?
`S’assemblen en que els dos són allargats i es diferencien en que l’eruga té potes i l’anèl·lid no en té.
37. Quins dels animals també es consideren insectes socials?
A) formigues, B) escarabats, C) xinxes, D) llagostes.

7. Els aràcnids
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i
solen viure en zones seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalo-
tòrax tenen dos quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb
funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes. L’aranya tigre, menja
aus i està coberta de
Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i estan proveïts pèls curts i pèls més
d'ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les preses. clars al costat dels
genolls. Les més grans
Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i tam- poden medir 16 cm de
bé n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas presenten metamorfosi. longitud.
Els crustacis
Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en
molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax.
Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que les
altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen, El cranc de riu és un
generalment, cinc parells de potes. L'abdomen està segmentat. crustaci que fa entre
10 i 12 cm de llarg
Respiren per mitjà de brànquies, situades a la base de les potes, o a sense comptar les pin-
través de la superfície del cos. ces. És de color marro-
Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carní- nós, verdós o grisós.
vors, però també n'hi ha alguns que són filtradors i altres que són Té el cos recobert d'u-
na closca dura.
paràsits.
La majoria tenen sexes separats. Són ovípars, i presenten meta-
morfosi amb més o menys fases larvàries per arribar a l'estat
adult.
Els miriàpodes
Tenen el cos allargat i format pel cap i el 15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina
tronc, amb un nombre variable de seg- utilitat tenen?
ments iguals. A cada segment poden tenir Membre que forma amb un altre el primer parell d’a-
un parell de potes, com en el cas dels pèndixs dels artròpodes quelicerats, els hi serveix per
centpeus, o dos parells de potes, com menjar.
tenen els milpeus. Al cap tenen un parell 16. Busca en els conceptes clau el significat de
d'antenes, ulls simples i una boca amb miriàpode.
mandíbules mastegadores. Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos
Els milpeus tenen el llarg i dividit en nombrosos segments. Cada segment té
cos dividit en cap i Respiren per mitjà de tràquees. Tenen un o dos parells de potes.
tronc; el cap és petit una alimentació molt variada: alguns són 17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els es-
i porta les antenes carnívors, com els centpeus, mentre que corpins i les paparres?
sensorials, els ulls d'altres són herbívors, com els milpeus. Pertanyen als aràcnids.
simples i les peces 18. Quina és la principal diferència que hi ha
bucals. entre els centpeus i els milpeus?
Tenen sexes separats. Són ovípars i no
Que els centpeus són carnívors i els milpeus són herbí-
presenten metamorfosi.
vors.

8. 7. Els equinoderms
Grups d’equinoderms
Com és el cos dels equinoderms Eriçons de mar.
Les principals característiques dels equinoderms són les següents:
Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.
Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les holotúries, o
estrellada, com les estrelles de mar.
Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que
poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si.
No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos. Estrella de mar.
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'ani-
mals, l'aparell ambulacral .
Respiren a través de la pell .
Són animals carnívors . Estrelles de mar
Normalment presenten sexes separats . falses.
Cogombres de
mar.
(Fer les activitats 19 i 20)
19 busca en els conseptes clau el significat del terme equinoderm. Cavellines o lliris
de mar.
Viuen al fons del mar, on es mantenen fixats als diversos tipus de substrat o s'hi des-
placen molt lentament.
20 què és l’aparell ambulacrat?
Quina funció fa?
es l’eparell per el qual es desplasen.
Serbeix per desplesarse.

9. A fons
Explica la informació de la classificació dels insectes.
La varietat de mides i formes que presenten és deguda, principalment, a les adaptacions als diversos ambients on viuen.
Himenòpters formiges, abelles, etc. Dípters. Mosques i mosquits. Celeòpters. Escarbats.tenen dos parells
Tenen dos parells d’ales membranoses, Tenen un aparell d’ales membranoses. d’ales.
tot i que alguns no en tenen.
Dermàpters. Estsores. Ortòpters. Saltamarti o grills. Heteròpters. Xinxes.
Tenen les ales anteriors molt curtes. Tenen dos parells d’ales, les anteriors Tenen dos parells d’ales. Les anteriors i
endurides i les pusteriors plegades sota les posteriors.
les primeres.
Lepidòpters. Papellones i arnes. Odonats. Libèl·lules. Sifonàpters. Puces.
Tenen dos parells d’ales membranoses Tenen dos parells d’ales estretes, grosses i No tenen ales les potes están adapta-
amb escates. membranosses. des per fer salts. La boca és xucladora i
està adaptada per forada la pell