SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  9
Télécharger pour lire hors ligne
FEBRER /2015 1er
ESO-A
La revista Animal
Aran Sitjas
Maria Guerrero
Paula Graupera
Robert Vargas
Quim Garcia
1.Els porífers i els celenterats
2.Els cucs.
3.Els mol·luscs.
4.Els artròpodes.
5.Els equinoderms.
Ciències de la naturalesa
2014 / 2015
Animals invertebrats
Els porífers
Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines.
El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per
mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat general, que comunica amb l’exterior per un orifici ano-
menat òscul.
Tenen una gran capacitat de regeneració.
1)A quina característica del cos d’una esponja de referencia el
nom d’un porifer?
El cos de les esponges té forma de sac i està performat per
nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de canal.
2)En què es diferencien un pòlip i una medusa? En que s’assem-
blen?
En que un pòlip tenen forma de sac tubular, amb l’obertura a
l’extrem superior del cos, en canvi la medusa tenen forma de
paraigua amb l’obertura a l’extrem inferior.
I s’assemblen en que tots dos són celenterats.
24) Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de
fletxes el recurregut que fa el recorre-
gut que fa el corrent d’aigua des que hi
entra fins que en surt.
L’aigua entre pels porus i surt per l'òs-
cul.
En el dibuix següents es poden observar diversos porífers i ce-
Els celenterats
Presenten simetria radial, és a dir, el seu cos es pot dividir
per diversos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una
única obertura envoltada de tentacles. L’ obertura comu-
nica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un
estómac.
Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que
tenen com a funció paralitzar i capturar les preses. Els
celentarats són carnívors.
 Característiques
generals dels
porífers i celen-
terats
Tenen forma de
pòlip: Tenen forma
de sac tubular, amb
l’obertura a l’extrem
superior del cos.
Forma de medusa:
Tenen forma de
paraigua amb obertu-
ra a l’extrem inferior.
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS
2. ELS CUCS
El teme cuc índou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.
 PLATIHELMINTS
 Els cucs són més senzills.
 Alguns són aquàtics o medis humits i d’altres paràsits.
 No tenen aparell digestiu ni respiratori.
 Son hemafrodites.
 NEMATODES
 Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells.
 La majoria són de vida lluire, habiten en ambients aquàtics i altres en terrestres.
 Alguns són paràsits i fan malalties.
 No tenen òrgans respiratoris.
 ANÈL·LIDS
 Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.
 A la part inferior de cada anell tenen un apèndix anomenat queta.
 Alguns tenen el ditell que es un engruixament que serveix per la repruducció.
 La majoria són aquatics, molts són paràsits i alguns terrestres.
 n’hi ha que son hemafroditas i d’altres amb sexes separats.
Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30
Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Els mol·louscs tenen simetria bilateral, tenen el
cos tou, dividit en cap, massa visceral i el peu.
El peu és musculós i el fan servir per nedar.
Tenen el cos cobert d’una membrana fina anome-
nada mantell, que produeix una conquilla.
Aquesta està formada per una o dues peces ano-
menades valves.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Respiren per mitjà de brànquies, els terrestre
per mitjà d’un pulmó.
Tenen una alimetnació molt variada, alguns són
carnivors i alguns hervibors.
La majoria són ovípars.
L’embrió experimenta un procés de metamorfo-
si, es clasifiquen en gaseròpodes, bivalves i ca-
falòpodes.
Gastròpodes: Cap desenvolupat amb quatre tentacles, el peu és musculós
i tenen una rádula a la boca que utilitzen per alimentar-se.
Bibalves: el seu nom prové de dues valves, tots són aquàtics, es poden en-
terrar a la sora.
Cefalòpodes: tenen el cap desenvolupat, amb ulls grossos, el peu s’ha
transformat en tentacles.
Grups de mol·luscs
6. Quines funcions té el peu dels mol·lusco?
El fan servir per nedar, reptar o escalar.
7. Quines són les parts principals del cos d’un mul·lusc?
En cas de perill, el
popdesprèn tinta com
estratègia de defen-
sa.
El nàutil és l’únic cefa-
lòpode que té una con-
quilla protectora.
El musclo és un bivavle
que viu fixat a les ro-
ques per mitjà d’unes
secrecions filamento-
ses. Gairabé tots els
bivalves són marins,
però també n’hi ha que
viuen als rius, als bas-
sals o als llacs.
Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Presenten simetría bilateral.
Tenen el cos cobert per un esquelet o exosquelet format per peces articula-
des i una sobstància anomenada quitina.
Tenen apèndixs articulats.
Tenen el cos dividit en: cap, tòraxi abdomen.
Els ulls podenser simples anomenats ocels o compostos.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimentació molt variada.
La majoria tenen sexes separats.
Són ovípars i la fecundació sol ser interna.
Alguns fan la metamorfosi.
Han de formar un nou esquelet del qual aquest procés s’anomena muda.
Es clasifiquen en: insectes, aràcids, crustàcisimiràpodes.
Té ales, abdomen, potes, tòrax, cap i antenes.
10.Busca en els conceptes clau l’origen del terme artòpode.
- Artòpode: gru d’animals invertebrats que estan recoberts d’un endoesquelet i que tenen el
cos segmentat i proveït de potes articulades, com l’escarbat l’aranya o el canc.
11.Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes?
- Els protegeix dels depredadors, evita la dessacació del cos, permet adaptar-se atots els
hàbitats terrestres.
- Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
- Per créixer, s’anomena muda.
Construeixen el grup més nombros d’animals, actualmente es coneixen mésd’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.
Viuen en tots els medis: terra, mar i aigua dolça.
Com són els insectes
Els insectes
El saltamartí ¡, un escarbat, una papallona i una mosca.
-Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos
-Dos o tres ocels i un parell d’antenes.
-Tres parells de potes articulades i generalment un o dos aprells d’ales
-Respiació per tràquees.
-Son ovípars.
Aparells bocals dels insectes
Boca mastegadora
de la formiga
Boca xucladora de
la papalloon
Boca mastegadora
i llepadora de la
abella.
Metamorfosi de la papallona monarca:
De cada ou que posa la femella, neix una lar-
va,anomenada eruga.Despres d’un periode de crei-
xement,pasa per unafase de nimfa,el cual s’embol-
calla dins dun capoll, i experimenta un seguit de
canvis fins que esconverteix en una papallona.
Larva
Crisàlida
Insecte adult
Activitat 13:
13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè el prefix hexa– en grec significa sis i –podes significa potes: hexàpodes: que tenen sis potes.
14. Com respiren els insectes?
Respiren per tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’abdomen, encara que també n’hi
pot haver al tòrax.
29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una oruga.
A)Identifica quin és cadascun. Primera foto: oruga. Segona foto: anèl·lid.
En què s’assemblen i en què es diferencien? Els dos tenen forma de cuc, un te cap diferenciat i l’altre no, un té potes i l’altre no.
37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials? a) Tèrmits, formigues i vespes.
Boca picadora i
xucladora del mos-
quit.
Els aràcnids
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots
són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
-Cos dividit enn dues regions:cefalotorax i l’abdomen
-Cefalotórax: 2 quelíceres serveixen per menjar. Dos pedi-
palps amb funció defensiva i táctil. Quatre parells de po-
tes.
-Respiren per mitjà de tràquees
-Carnivors
-Glandules verinoses per capturar les preses
-N’hi ha que son ovipars, altres son vivipars i tambe n’h han
de oviovípars.
Els crustacis
Un llamantol, una gamba, una cabra i un percebeson crustacis.
-Gairebé tots són marins, però també n’hi ha d’aigua dolça, com el cranc
de riu.
-Tenen el cos dividit en el cap, el torax i l’abdomen.
-En molts casos el cap i el tórax están units formant el cefalotórax.
-Al cap hi teenen dos parells de antenes.
-Cinc parells de potes.
-Respiren per mitjà de brànquies.
-Aliementació molt variada: són carnivors però tambè n’hi ha alguns que
son filtradors i altres que son paràsits
-Son ovípars i presenten metamorfosi.
Pag 82 act 15
Que són els quelícers dels aràcnids i quina qualitat tenen?
Els quelícers están al cefalotórax i serveixen per menjar.
16- Busca els conceptes clau el significat de miràpode.
Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i
dividit en nombrosos segments, Cada segment te un o dos
parells de potes, com el centpeus o el milpeus. Del grec
myriás:molt nombros, i podós: peu
17- A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les
paparres?
Escorpins: Aràcnid.
Paparres: Aràcnid.
18– Quina es la principal diferencia que hi ha entre els
centpeus els milpeus?
Els centpeus tenen un parell de potes i el milpeus dos pare-
lls de potes.
Els miriàpodes
Els centpeus, coml’escolopendra, i els milpeus
són miriàpodes
-Són artòpodes terrestres que viuen en llocs
foscos i humits.
-Tenen el cos allargat i format pel cap i el
tronc.
-A cada segment poden tenir un parell de
potes, com en el cas del centpeus, o dos pare-
lls de potes, com els milpeus.
-Al cap tenen un parell d’antenes, ulls simples i
una boca amb mandíbules mastegadores.
-Respiren per mitgà de tràquees.
-Tenen una alimentació molt variada: alguns
son carnivors com els centpeus,
-Son ovípars i presenten metamordosif
El milpeus és un
miràpode que
s’enrrotlla com a
mecanismo defen-
siu.
Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
 Tenen simetría radial (les larves la tenen bilateral)
 Tenen el cos de forma arrodonida (garotes); cilín-
drica (holotúries); estrellada (estrelles de mar)
 Tenen un esquelet intern: format per petites pla-
ques a sota la pell; lliures, articulades o soldades en-
tre si.
 No tenen un cap diferenciat.
 Tenen la boca situada a la part inferior del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
 Es desplacen per mitjà de l’aparell ambulacral: sis-
tema de tubs interns plens d’aigua (els peus ambula-
crals) finalitzats en ventoses.
 Respiren a través de la pell per mitjà de l’aparell
ambulacral(alguns amb brànquies poc desembolupa-
des).
 Son carnívors
Grups d’equinoderms
Estrelles de
mar
19– Busca en els conceptes clau el significat del terme
el significat del terme equinoderm.
Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria ra-
dial cobertsper plaques i espines. Es desplacen pel fons
del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que tenen.
Per exemple les estrelles i eriçons de mar (del grec:
“ekhînos”; eriçons i “dérma”; pell).
20– Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?
L’aparell ambulacral és l’aparell que tenen els equinoderms
que els serveix per desplacar-se.
Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua,
que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en
ventoses.
Garotes o
eriçons de
mar
Falses es-
trelles
Cogombres
de mar
Clavelines o
lliris de mar
A fons
Els insectes constitueixen el nombre d’espècies i d’individus més nombrós.
Es coneixen prop d’un millió de diferentes espècies d’insectes, totes adaptades al seu hábi-
Himenòpters.
Formigues, abelles…
Tenen: dos parells d’ales membranoses,
tot i que alguns no en tenen. L’aparell
bucal està adaptat per llepar, mossegar
i xuclar líquids. Viuen en societats
organitzades.
Dípters.
Mosques i mosquits.
Tenen: un parell d’ales membrano-
ses (les posteriors están reduïde-
sa òrgansque mantenen l’equilibri-
quan volen; els balancins). Aparell
bucal xuclador.
Coleòpters.
Escarabats.
Tenen: dos parells d’ales
(anteriors gruixudes i les poste-
riors membranoses i plegades sota
les primeres en repòs). Aparell
bucal mossegador i mastegador.
Dermàpters.
Estisoretes.
Tenen: ales anteriors molt curtes i
posteriors molt grosses i membra-
noses,, plegades sota les primees en
repòs. Aparell bucal mastegador.
Ortòpters.
Saltamartins i grills.
Tenen: dos parells d’ales: ante-
siorsendurides i posteriors plega-
des sota les primeres en repòs.
Aparell bucal mastegador.
Heteròpters.
Xinxes.
Tenen: dos parells d’ales: ante-
riors amb una part engruixuda i
posteriors membranoses. Apa-
rell bucal perforador i xuclador.
Lpidòpters.
Papallones i arnes.
Tenen: dos parells d’ales mem-
branoses amb escates. Aparell
bucal xuclador, enrollat en estat
de repòs.
Odonats.
Libèl·lules.
Tenen: dos parells d’ales estre-
tes, grosses i membranoses. Apa-
rell bucal mastegador.
Sifonàpters.
Puces.
No tenen ales. Les potes estàn
adaptades per saltar. Aparell
bocal xuclador adaptat per per-
forar la pell.

Contenu connexe

Tendances (20)

Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Grup 2
Grup 2Grup 2
Grup 2
 
revista invertebrats
revista invertebratsrevista invertebrats
revista invertebrats
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Presentació del animals
Presentació del animalsPresentació del animals
Presentació del animals
 
Montse santos 4B
Montse santos 4BMontse santos 4B
Montse santos 4B
 
1 esot5 art
1 esot5 art1 esot5 art
1 esot5 art
 
Joan castellà 2A
Joan castellà 2AJoan castellà 2A
Joan castellà 2A
 
Berta boixadé 2B
Berta boixadé 2BBerta boixadé 2B
Berta boixadé 2B
 
Grup 3
Grup 3Grup 3
Grup 3
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 
Revista invertebrats
Revista invertebrats Revista invertebrats
Revista invertebrats
 
Grup 1
Grup 1Grup 1
Grup 1
 
Animals invertebrats pdf
Animals invertebrats pdfAnimals invertebrats pdf
Animals invertebrats pdf
 
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsPlantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
 
Pol leal 6B
Pol leal 6BPol leal 6B
Pol leal 6B
 
Els invertebrats
Els invertebratsEls invertebrats
Els invertebrats
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 
Martina coll 4A
Martina coll 4AMartina coll 4A
Martina coll 4A
 

Similaire à Robert vargas 6A (14)

animals invertebrats
animals invertebratsanimals invertebrats
animals invertebrats
 
Revista invertebrats
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebrats
 
Diana sagues 3B
Diana sagues 3BDiana sagues 3B
Diana sagues 3B
 
Aina altadill 1B
Aina altadill 1BAina altadill 1B
Aina altadill 1B
 
Animals invertebrats
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebrats
 
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
 
Grup 7
Grup 7Grup 7
Grup 7
 
Grup 4
Grup 4Grup 4
Grup 4
 
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
 
Grup 3
Grup 3Grup 3
Grup 3
 
Grup 4
Grup 4Grup 4
Grup 4
 
Grup 5
Grup 5Grup 5
Grup 5
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Tema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebratsTema 4. Els animals invertebrats
Tema 4. Els animals invertebrats
 

Plus de alex_mascu (20)

Voyager
VoyagerVoyager
Voyager
 
Projecte cassini
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassini
 
Mart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avui
 
L’home a mart
L’home a martL’home a mart
L’home a mart
 
Forats negres
Forats negresForats negres
Forats negres
 
Astronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesa
 
Astronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antiga
 
Tintín
TintínTintín
Tintín
 
Projecte apolo 11
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11
 
Maies inques asteques
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
 
Estació espacial nasa
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasa
 
Els ovnis (16)
Els ovnis (16)Els ovnis (16)
Els ovnis (16)
 
El cometa halley
El cometa halleyEl cometa halley
El cometa halley
 
Coets i llançadores especials
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especials
 
Astronomia grega
Astronomia gregaAstronomia grega
Astronomia grega
 
Nous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASA
 
Aigua a Mart
Aigua a MartAigua a Mart
Aigua a Mart
 
Projectes NASA
Projectes NASAProjectes NASA
Projectes NASA
 
Temes astronomia
Temes astronomiaTemes astronomia
Temes astronomia
 
Sputnik i Laika
Sputnik i LaikaSputnik i Laika
Sputnik i Laika
 

Dernier

Dernier (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Robert vargas 6A

  • 1. FEBRER /2015 1er ESO-A La revista Animal Aran Sitjas Maria Guerrero Paula Graupera Robert Vargas Quim Garcia 1.Els porífers i els celenterats 2.Els cucs. 3.Els mol·luscs. 4.Els artròpodes. 5.Els equinoderms. Ciències de la naturalesa 2014 / 2015 Animals invertebrats
  • 2. Els porífers Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines. El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat general, que comunica amb l’exterior per un orifici ano- menat òscul. Tenen una gran capacitat de regeneració. 1)A quina característica del cos d’una esponja de referencia el nom d’un porifer? El cos de les esponges té forma de sac i està performat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà de canal. 2)En què es diferencien un pòlip i una medusa? En que s’assem- blen? En que un pòlip tenen forma de sac tubular, amb l’obertura a l’extrem superior del cos, en canvi la medusa tenen forma de paraigua amb l’obertura a l’extrem inferior. I s’assemblen en que tots dos són celenterats. 24) Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recurregut que fa el recorre- gut que fa el corrent d’aigua des que hi entra fins que en surt. L’aigua entre pels porus i surt per l'òs- cul. En el dibuix següents es poden observar diversos porífers i ce- Els celenterats Presenten simetria radial, és a dir, el seu cos es pot dividir per diversos plans de simetria. Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de tentacles. L’ obertura comu- nica amb la cavitat gastrovascular, que funciona com un estómac. Els tentacles tenen vesícules amb substàncies urticants que tenen com a funció paralitzar i capturar les preses. Els celentarats són carnívors.  Característiques generals dels porífers i celen- terats Tenen forma de pòlip: Tenen forma de sac tubular, amb l’obertura a l’extrem superior del cos. Forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb obertu- ra a l’extrem inferior. 5. Els animals invertebrats 1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE- RATS
  • 3. 2. ELS CUCS El teme cuc índou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.  PLATIHELMINTS  Els cucs són més senzills.  Alguns són aquàtics o medis humits i d’altres paràsits.  No tenen aparell digestiu ni respiratori.  Son hemafrodites.  NEMATODES  Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells.  La majoria són de vida lluire, habiten en ambients aquàtics i altres en terrestres.  Alguns són paràsits i fan malalties.  No tenen òrgans respiratoris.  ANÈL·LIDS  Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.  A la part inferior de cada anell tenen un apèndix anomenat queta.  Alguns tenen el ditell que es un engruixament que serveix per la repruducció.  La majoria són aquatics, molts són paràsits i alguns terrestres.  n’hi ha que son hemafroditas i d’altres amb sexes separats. Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30
  • 4. Com són els mol·luscs? 3. ELS MOL·LUSCS Els mol·louscs tenen simetria bilateral, tenen el cos tou, dividit en cap, massa visceral i el peu. El peu és musculós i el fan servir per nedar. Tenen el cos cobert d’una membrana fina anome- nada mantell, que produeix una conquilla. Aquesta està formada per una o dues peces ano- menades valves. Com són les funcions dels mol·luscs? Respiren per mitjà de brànquies, els terrestre per mitjà d’un pulmó. Tenen una alimetnació molt variada, alguns són carnivors i alguns hervibors. La majoria són ovípars. L’embrió experimenta un procés de metamorfo- si, es clasifiquen en gaseròpodes, bivalves i ca- falòpodes. Gastròpodes: Cap desenvolupat amb quatre tentacles, el peu és musculós i tenen una rádula a la boca que utilitzen per alimentar-se. Bibalves: el seu nom prové de dues valves, tots són aquàtics, es poden en- terrar a la sora. Cefalòpodes: tenen el cap desenvolupat, amb ulls grossos, el peu s’ha transformat en tentacles. Grups de mol·luscs 6. Quines funcions té el peu dels mol·lusco? El fan servir per nedar, reptar o escalar. 7. Quines són les parts principals del cos d’un mul·lusc? En cas de perill, el popdesprèn tinta com estratègia de defen- sa. El nàutil és l’únic cefa- lòpode que té una con- quilla protectora. El musclo és un bivavle que viu fixat a les ro- ques per mitjà d’unes secrecions filamento- ses. Gairabé tots els bivalves són marins, però també n’hi ha que viuen als rius, als bas- sals o als llacs.
  • 5. Com és el cos dels artròpodes 4. ELS ARTRÒPODES Presenten simetría bilateral. Tenen el cos cobert per un esquelet o exosquelet format per peces articula- des i una sobstància anomenada quitina. Tenen apèndixs articulats. Tenen el cos dividit en: cap, tòraxi abdomen. Els ulls podenser simples anomenats ocels o compostos. Com són les funcions dels artròpodes Tenen una alimentació molt variada. La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i la fecundació sol ser interna. Alguns fan la metamorfosi. Han de formar un nou esquelet del qual aquest procés s’anomena muda. Es clasifiquen en: insectes, aràcids, crustàcisimiràpodes. Té ales, abdomen, potes, tòrax, cap i antenes. 10.Busca en els conceptes clau l’origen del terme artòpode. - Artòpode: gru d’animals invertebrats que estan recoberts d’un endoesquelet i que tenen el cos segmentat i proveït de potes articulades, com l’escarbat l’aranya o el canc. 11.Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes? - Els protegeix dels depredadors, evita la dessacació del cos, permet adaptar-se atots els hàbitats terrestres. - Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? - Per créixer, s’anomena muda. Construeixen el grup més nombros d’animals, actualmente es coneixen mésd’un milió d’espècies diferents d’artròpodes. Viuen en tots els medis: terra, mar i aigua dolça.
  • 6. Com són els insectes Els insectes El saltamartí ¡, un escarbat, una papallona i una mosca. -Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos -Dos o tres ocels i un parell d’antenes. -Tres parells de potes articulades i generalment un o dos aprells d’ales -Respiació per tràquees. -Son ovípars. Aparells bocals dels insectes Boca mastegadora de la formiga Boca xucladora de la papalloon Boca mastegadora i llepadora de la abella. Metamorfosi de la papallona monarca: De cada ou que posa la femella, neix una lar- va,anomenada eruga.Despres d’un periode de crei- xement,pasa per unafase de nimfa,el cual s’embol- calla dins dun capoll, i experimenta un seguit de canvis fins que esconverteix en una papallona. Larva Crisàlida Insecte adult Activitat 13: 13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes? Perquè el prefix hexa– en grec significa sis i –podes significa potes: hexàpodes: que tenen sis potes. 14. Com respiren els insectes? Respiren per tràquees, que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’abdomen, encara que també n’hi pot haver al tòrax. 29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una oruga. A)Identifica quin és cadascun. Primera foto: oruga. Segona foto: anèl·lid. En què s’assemblen i en què es diferencien? Els dos tenen forma de cuc, un te cap diferenciat i l’altre no, un té potes i l’altre no. 37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials? a) Tèrmits, formigues i vespes. Boca picadora i xucladora del mos- quit.
  • 7. Els aràcnids Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides. -Cos dividit enn dues regions:cefalotorax i l’abdomen -Cefalotórax: 2 quelíceres serveixen per menjar. Dos pedi- palps amb funció defensiva i táctil. Quatre parells de po- tes. -Respiren per mitjà de tràquees -Carnivors -Glandules verinoses per capturar les preses -N’hi ha que son ovipars, altres son vivipars i tambe n’h han de oviovípars. Els crustacis Un llamantol, una gamba, una cabra i un percebeson crustacis. -Gairebé tots són marins, però també n’hi ha d’aigua dolça, com el cranc de riu. -Tenen el cos dividit en el cap, el torax i l’abdomen. -En molts casos el cap i el tórax están units formant el cefalotórax. -Al cap hi teenen dos parells de antenes. -Cinc parells de potes. -Respiren per mitjà de brànquies. -Aliementació molt variada: són carnivors però tambè n’hi ha alguns que son filtradors i altres que son paràsits -Son ovípars i presenten metamorfosi. Pag 82 act 15 Que són els quelícers dels aràcnids i quina qualitat tenen? Els quelícers están al cefalotórax i serveixen per menjar. 16- Busca els conceptes clau el significat de miràpode. Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos llarg i dividit en nombrosos segments, Cada segment te un o dos parells de potes, com el centpeus o el milpeus. Del grec myriás:molt nombros, i podós: peu 17- A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les paparres? Escorpins: Aràcnid. Paparres: Aràcnid. 18– Quina es la principal diferencia que hi ha entre els centpeus els milpeus? Els centpeus tenen un parell de potes i el milpeus dos pare- lls de potes. Els miriàpodes Els centpeus, coml’escolopendra, i els milpeus són miriàpodes -Són artòpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits. -Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc. -A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas del centpeus, o dos pare- lls de potes, com els milpeus. -Al cap tenen un parell d’antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores. -Respiren per mitgà de tràquees. -Tenen una alimentació molt variada: alguns son carnivors com els centpeus, -Son ovípars i presenten metamordosif El milpeus és un miràpode que s’enrrotlla com a mecanismo defen- siu.
  • 8. Com és el cos dels equinoderms 7. Els equinoderms  Tenen simetría radial (les larves la tenen bilateral)  Tenen el cos de forma arrodonida (garotes); cilín- drica (holotúries); estrellada (estrelles de mar)  Tenen un esquelet intern: format per petites pla- ques a sota la pell; lliures, articulades o soldades en- tre si.  No tenen un cap diferenciat.  Tenen la boca situada a la part inferior del cos. Com són les funcions dels equinoderms  Es desplacen per mitjà de l’aparell ambulacral: sis- tema de tubs interns plens d’aigua (els peus ambula- crals) finalitzats en ventoses.  Respiren a través de la pell per mitjà de l’aparell ambulacral(alguns amb brànquies poc desembolupa- des).  Son carnívors Grups d’equinoderms Estrelles de mar 19– Busca en els conceptes clau el significat del terme el significat del terme equinoderm. Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria ra- dial cobertsper plaques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que tenen. Per exemple les estrelles i eriçons de mar (del grec: “ekhînos”; eriçons i “dérma”; pell). 20– Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa? L’aparell ambulacral és l’aparell que tenen els equinoderms que els serveix per desplacar-se. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses. Garotes o eriçons de mar Falses es- trelles Cogombres de mar Clavelines o lliris de mar
  • 9. A fons Els insectes constitueixen el nombre d’espècies i d’individus més nombrós. Es coneixen prop d’un millió de diferentes espècies d’insectes, totes adaptades al seu hábi- Himenòpters. Formigues, abelles… Tenen: dos parells d’ales membranoses, tot i que alguns no en tenen. L’aparell bucal està adaptat per llepar, mossegar i xuclar líquids. Viuen en societats organitzades. Dípters. Mosques i mosquits. Tenen: un parell d’ales membrano- ses (les posteriors están reduïde- sa òrgansque mantenen l’equilibri- quan volen; els balancins). Aparell bucal xuclador. Coleòpters. Escarabats. Tenen: dos parells d’ales (anteriors gruixudes i les poste- riors membranoses i plegades sota les primeres en repòs). Aparell bucal mossegador i mastegador. Dermàpters. Estisoretes. Tenen: ales anteriors molt curtes i posteriors molt grosses i membra- noses,, plegades sota les primees en repòs. Aparell bucal mastegador. Ortòpters. Saltamartins i grills. Tenen: dos parells d’ales: ante- siorsendurides i posteriors plega- des sota les primeres en repòs. Aparell bucal mastegador. Heteròpters. Xinxes. Tenen: dos parells d’ales: ante- riors amb una part engruixuda i posteriors membranoses. Apa- rell bucal perforador i xuclador. Lpidòpters. Papallones i arnes. Tenen: dos parells d’ales mem- branoses amb escates. Aparell bucal xuclador, enrollat en estat de repòs. Odonats. Libèl·lules. Tenen: dos parells d’ales estre- tes, grosses i membranoses. Apa- rell bucal mastegador. Sifonàpters. Puces. No tenen ales. Les potes estàn adaptades per saltar. Aparell bocal xuclador adaptat per per- forar la pell.