Trabajo de Investigación

1. UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA, ESTUDIS DE L´ÀSIA ORIENTAL
Deslocalització industrial
a l´Àsia Oriental
Treball d´investigació realitzat per
Àlex Mestre Giménez
Dirigit per Juan José Ruiz Rodríguez i Dídac Cubeiro
Barcelona, 3 de Juny de 2011

2. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Agraïments
Les següents persones han col·laborat en la realització d´aquest treball :
Alejandro Álvarez-Canal Estrada, Consultor en Comerç Exterior, ICEX
Jordi Armengol, Consultor en comerç Exterior, ARMEN 5
Montse de Riquer Mestres. Consultora en Internacionalització de PIMES, ACC1Ó
Santi Santamaria, Delegat d´ACC1Ó a Singapur
Gemma Brullés, Head of Barcelona Office at China Consultants
Jordi Quejido, International Trade at Lleida Chamber of Commerce
Luis Juste Valero, Area Manager Àsia Pacífic
Alejandro Algaba, Coordinador de Nous Projectes a Casa Àsia
Manel Ollé, Chinese History and Culture professor -Universitat Pompeu Fabra
Àlex Mestre Giménez pág. 2

3. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Índex General
1. Presentació de la problemàtica de recerca
2. Justificació del tema de recerca
3. Objectius
4. Metodologia
5. Marc teòric
6. Model d´anàlisi
7. Resultats
8. Bibliografia
9. Anexes
Índex d´abreviatures
AOD (Ajuda oficial al desenvolupament
APEC : Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic, en anglès Asia-Pacific
Economic Cooperation
ASEAN : Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, en anglès ANSA(Association of
Southeast Asian Nations)
CI : Comerç Internacional
EUA : Estats Units de d´Amèrica
GATT : Acord General en Comerç i Tarifes, en angles General Agreement on Tariffs
and Trade
ISI : Industrialització per Substitució d´Importacions
NN.UU : Nacions Unides
PVD : Països en Vies de Desenvolupament
OCDE : Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
OMC : Organització Mundial de Comerç
TLC : Tractat de Lliure Comerç
UE : Unió Europea
ZEE (Zones Econòmiques Especials)
Àlex Mestre Giménez pág. 3

4. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Presentació de la problemàtica de recerca
Els processos d´integració econòmica regional entre països s´accentuen a meitats
del SXX, amb Europa com a pionera però seguida per Àsia i les Amèriques a partir
de la dècada dels 80. A l´Àsia, amb el precedent de l´ASEAN, la idea d´una nova
organització destinada a fomentar l´intercanvi econòmic entre Estats va prenent cos
al llarg de la dècada dels 80 fins a constituir-se al 1989: l´APEC.
El Fòrum per a la Cooperació Econòmica a Àsia i el Pacífic constitueix una
organització regional formada per 21 països de la conca del Pacífic : Austràlia,
Brunei, Canadà, Xile, Xina, Corea del Sud, Estats Units, Filipines, Hong Kong,
Indonèsia, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Papua-Nova Guinea, Singapur,
Taiwan, Vietnam, Rússia i Tailàndia. Aquesta organització tindria com a objectiu
prioritari la cooperació econòmica, així com la liberalització del comerç exterior i de
les inversions a la regió.
L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic -coneguda internacionalment per les
seves sigles en anglès, ASEAN s´ha consolidat com a punt de referència dels
projectes d'integració regional entre països en vies de desenvolupament. La
Declaració de Bangkok, signada al 1967 per Singapur, Tailàndia, Filipines, Malàisia i
Indonèsia determinava el naixement de l'ASEAN. Posteriorment s'ha produït
l'adhesió de Brunei, Myanmar, Laos, Cambodia i Vietnam.
Les intencions de l'APEC de formar una zona de lliure comerç transpacífica per a
l'any 2020 reforcen la credibilitat d'un projecte AFTA, la zona de lliure canvi de
l´ASEAN que, en el llarg termini, quedaria inclòs en l'espai econòmic de l'APEC.
Tot això succeeix en el context de la globalització, marcat per la fi del món bipolar i
l´emergència del Japó, la Xina i els Tigres Asiàtics, una indústria que cerca aquells
mercats més atractius i les desregulacions dels moviments de capital, que els
permet invertir en qualsevol part del món. Això ve acompanyat per unes tecnologies
que permeten aquest fenomen i per elements culturals.
Per “economia global” entenem la formació d'una economia mundial interdependent
on les fronteres cotitzen a la baixa i el mercat mundial constitueix l'escala òptima
d'actuació per a les grans empreses, així com punt de referència dels consumidors.
Alguns actors emergents aconsegueixen papers estel·lars, contribuint a decantar la
balança a favor del multilateralisme.
En aquest sentit, la globalització dicta les seves normes i el regionalisme està al
servei de la globalització. Els blocs comercials suposen un instrument òptim que
permet abordar el nou escenari amb majors garanties.L'entrada en un bloc comercial
té tres lectures per a aquells països que tracten d'abordar l'economia global :
Àlex Mestre Giménez pág. 4

5. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
En primer lloc, suposa una assesegurança que protegeix contra l'hegemonia del
mercat mundial. Alguns interessos corporatius intenten utilitzar aquesta cobertura
per evadir la seva inserció plena als mercats globalitzats.
En segon lloc, proveeix un marc que facilita l'aprenentatge per a un millor
desenvolupament en l'escenari global. L'obertura comercial dins d'un àrea és un
primer pas per adquirir la cultura d'uns mercats internacionals sense fronteres. Els
acords regionals faciliten un accés gradual a l'economia global.
En tercer lloc, un bloc regional s'assembla a un “sindicat de països” on els afiliats
busquen la unió per aprofitar les economies d'escala derivades d'un mercat de major
grandària i abordar l'economia global des d'una posició més competitiva : el cas de
la UE constitueix el millor exponent ; uns mercats nacionals fragmentats rebaixaven
les opcions del vell continent davant l'escenari mundial.
En clau d'economia política, la globalització dels mercats es recolza en tres pilars
fonamentals, com són les estratègies de les empreses transnacionals, el poder
reforçat dels consumidors i el protagonisme de les grans ciutats en l'economia
mundial.
Table III.74
Merchandise exports of ASEAN countries by region, 1990-99
(Billion dollars and percentage)
ASEAN
Destination (10) All other regions World
Other
Origin Total Asia regions
Value
ASEAN (10) 1990 28,95 115,13 ... ... 144,09
1998 72,28 257,14 ... ... 329,42
1999 79,20 279,53 ... ... 358,73
Indonesia 1990 2,57 23,11 15,31 7,80 25,68
1998 9,35 39,50 20,10 19,41 48,85
1999 8,28 40,39 21,97 18,42 48,67
Malaysia 1990 8,62 20,80 9,65 11,14 29,42
1998 17,87 55,44 22,64 32,80 73,31
1999 20,13 64,33 27,57 36,75 84,46
Philippines 1990 0,59 7,47 2,59 4,88 8,07
1998 3,82 25,68 8,45 17,23 29,50
1999 4,99 31,66 11,55 20,11 36,65
Singapore a 1990 13,57 39,18 15,16 24,02 52,75
1998 28,86 81,03 33,43 47,60 109,90
1999 32,14 82,55 36,19 46,36 114,69
Thailand 1990 2,75 20,32 6,78 13,54 23,07
1998 9,91 44,55 16,31 28,24 54,46
1999 10,84 47,55 18,48 29,08 58,39
Share
ASEAN (10) 1990 20,1 79,9 ... ... 100,0
Àlex Mestre Giménez pág. 5

6. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
1999 22,1 77,9 ... ... 100,0
Indonesia 1990 1,8 16,0 10,6 5,4 17,8
1999 2,3 11,3 6,1 5,1 13,6
Malaysia 1990 6,0 14,4 6,7 7,7 20,4
1999 5,6 17,9 7,7 10,2 23,5
Philippines 1990 0,4 5,2 1,8 3,4 5,6
1999 1,4 8,8 3,2 5,6 10,2
Singapore 1990 9,4 27,2 10,5 16,7 36,6
1999 9,0 23,0 10,1 12,9 32,0
Thailand 1990 1,9 14,1 4,7 9,4 16,0
1999 3,0 13,3 5,2 8,1 16,3
Annual percentage change
1990-
ASEAN (10) 99 12 10 ... ... 11
1998 -18 -3 ... ... -7
1999 10 9 ... ... 9
1990-
Indonesia 99 14 6 4 10 7
1998 3 -11 -18 -2 -9
1999 -11 2 9 -5 0
1990-
Malaysia 99 10 13 12 14 12
1998 -19 -2 -12 6 -7
1999 13 16 22 12 15
1990-
Philippines 99 27 17 18 17 18
1998 11 19 11 23 18
1999 31 23 37 17 24
1990-
Singapore 99 10 9 10 8 9
1998 -24 -7 -13 -2 -12
1999 11 2 8 -3 4
1990-
Thailand 99 16 10 12 9 11
1998 -21 -1 -12 8 -5
1999 9 7 13 3 7
a Includes significant re-
exports.
Les economies asiàtiques tendeixen a augmentar la seva interrelació econòmica des
de fa vàries dècades. La progressiva inserció de la Xina en el comerç mundial a
partir de l´any 1979, moment en el que inicia un desmantellament parcial de la
planificació i la descentralització de les decisions econòmiques juntament amb
l´autorització per a que el capital estranger invertís en sectors intensius en mà
d´obra, ha accentuat aquest procés. L´actual crisi econòmica que pateixen alguns
països de la OCDE no es produeix a l´Àsia Oriental. Avui dia l´Àsia Oriental és un
pol de desenvolupament econòmic equiparable al nordamericà o a l´europeu. Els
països asiàtics juguen una doble estratègia complementària en dos eixos, el del
regionalisme i el del multilateralisme.
El primer és el més recent i es sustenta en el creixement de les economies
asiàtiques en les darreres dècades. Ve acompanyat per un increment del comerç
intraindustrial entre aquelles economies més riques i industrialitzades, i per una
deslocalització dels processos productius amb menys valor afegit entre països més
desenvolupats i menys desenvolupats de la zona.
Àlex Mestre Giménez pág. 6

7. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
El segon fou endegat pel Japó de la posguerra i seguit en la dècada dels 60 i 70 per
països com Taiwan, Singapur o Corea del Sud. És el conegut model dels “Tigres
Asiàtics”, exportadors de mercaderies als mercats madurs i rics d´Occident. És un
patró al que s´hi afegeix la Xina a partir de la dècada dels 80.
Els països tracten d´internalitzar la prosperitat de la conca del Pacífic mitjançant el
seu compromís amb una determinada organització, com si es tractés d'una etiqueta
de qualitat l'objectiu de la qual consisteix a mostrar als inversors internacionals
l'existència d'un bon clima per fer negocis. Un aspecte destacat de l'APEC és la
presència d'un aparell institucional reduït.
La tendència indica que l'APEC deixarà de ser una organització dedicada
exclusivament a la cooperació, definint-se com un projecte d'integració econòmica
encaminat cap a la formació d'una zona de lliure canvi. L´objectiu de la integració es
fixa per a l'any 2020.
Table III.75
Merchandise imports of ASEAN countries by region, 1990-99
(Billion dollars and percentage)
ASEAN
Origin (10) All other regions World
Other
Destination Total Asia regions
Value
ASEAN (10) 1990 26,31 136,49 ... ... 162,80
1998 63,09 215,72 ... ... 278,81
1999 68,59 230,90 ... ... 299,49
Indonesia 1990 1,88 19,96 10,12 9,83 21,84
1998 4,51 22,83 10,45 12,38 27,34
1999 4,77 19,23 ... ... 24,00
Malaysia 1990 5,65 23,61 12,12 11,49 29,26
1998 13,22 45,10 23,25 21,84 58,32
1999 15,35 49,62 26,72 22,90 64,97
Philippines 1990 1,37 11,67 5,22 6,45 13,04
1998 4,72 26,83 14,03 12,81 31,55
1999 4,76 27,78 14,75 13,04 32,55
Singapore a 1990 12,45 48,45 20,78 27,67 60,90
1998 29,48 72,02 28,37 43,64 101,50
1999 31,29 79,77 33,66 46,11 111,06
Thailand 1990 4,37 29,01 15,82 13,19 33,38
1998 6,46 36,51 18,25 18,27 42,97
1999 7,98 42,32 21,48 20,85 50,31
Share
ASEAN (10) 1990 16,2 83,8 ... ... 100,0
1999 22,9 77,1 ... ... 100,0
Indonesia 1990 1,2 12,3 6,2 6,0 13,4
1999 1,6 6,4 … … 8,0
Malaysia 1990 3,5 14,5 7,4 7,1 18,0
1999 5,1 16,6 8,9 7,6 21,7
Àlex Mestre Giménez pág. 7

8. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Philippines 1990 0,8 7,2 3,2 4,0 8,0
1999 1,6 9,3 4,9 4,4 10,9
Singapore 1990 7,6 29,8 12,8 17,0 37,4
1999 10,4 26,6 11,2 15,4 37,1
Thailand 1990 2,7 17,8 9,7 8,1 20,5
1999 2,7 14,1 7,2 7,0 16,8
Annual percentage change
1990-
ASEAN (10) 99 11 6 ... ... 7
1998 -16 -27 ... ... -25
1999 9 7 ... ... 7
1990-
Indonesia 99 11 0 … … 1
1998 -17 -37 -40 -34 -34
1999 6 -16 … … -12
1990-
Malaysia 99 12 9 9 8 9
1998 -18 -28 -29 -28 -26
1999 16 10 15 5 11
1990-
Philippines 99 15 10 12 8 11
1998 -10 -20 -15 -24 -18
1999 1 4 5 2 3
1990-
Singapore 99 11 6 6 6 7
1998 -16 -26 -30 -23 -23
1999 6 11 19 6 9
1990-
Thailand 99 7 4 3 5 5
1998 -20 -33 -31 -36 -32
1999 24 16 18 14 17
a Includes significant imports for re-export.
La negociació de l'eliminació de les barreres comercials resulta extremadament
complicada com a conseqüència de la variabilitat dels nivells aranzelaris. Aquests
són molt elevats a Indonèsia, Tailàndia i Xina, moderats a Corea i Filipines, i
pràcticament inexistents a Hong Kong i Singapur. Les tasques més immediates han
anat encaminades a homogeneïtzar els procediments duaners i informatitzar les
dades sobre operacions de comerç exterior intra-APEC com a pas previ a les
negociacions específiques que abordin la reducció de les barreres proteccionistes.
Ara bé, un mercat interior també pot estar fragmentat. Aquest és el cas de la Xina,
amb barreres proteccionistes altes. Això sobretot es produí a partir de l 1978,
moment en el que els poders locals es van implicar en les activitats emprenedores
posant en marxa al mateix temps practiques autàrquiques, cosa que va contribuir a
una greu fragmentació del mercat. Avui dia la lliure circulació de persones està
restringida, en un intent de regular els fluxes migratoris del camp a la ciutat. Les
inversions xineses de les provincies costaneres cap a l´interior topen amb un
proteccionisme intens. La fragmentació del mercat intern xinès no només es
caracteritza per constar de diverses macroregions cadascuna dotada de factors de
producció diferents, sinó també perquè hi perviuen sistemes jurídics i reglamentaris
distints. Les economies costaneres efectúen una part aclaparadora dels intercanvis
exteriors, més del 90%.
Àlex Mestre Giménez pág. 8

9. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
El model seguit a partir dels anys 80 a les zones costaneres és el de les ZEE
(Zones Econòmiques Especials), on les indústries exportadores s´han beneficiat de
reduccions o exempcions de drets de duana per a les seves importacions. La creació
de ZEE és un indicador significatiu per mesurar la interrelació comercial entre
països, en el sentit que és un pol d'atracció de la inversió exterior per a l'exportació.
El model seguit per Filipines, Malaisia i Tailandia, és el d'atraure inversions nord-
americanes de components o béns intermitjos per re-exportar-los als EUA. És el
mateix model seguit per la Xina a través de les ZEE, amb la diferència que aquestes
han atret inicialment molt capital xinès dispers, especialment el taiwanés.
Cal destacar que la macro-zona de lliure canvi a Àsia i el Pacífic representaria la
unificació de facto entre els diversos projectes d'integració sub-regional que estan
protagonitzant els països membres de l'APEC, que són : el TLC entre EUA, Canadà i
Mèxic, la zona de lliure canvi entre Austràlia i Nova Zelanda (ANZCERTA), i l´ AFTA,
futura àrea de lliure comerç entre els països de l'ASEAN.
La consolidació de dos grans blocs en l'economia mundial, UE i APEC, pot agilitzar
les negociacions tendents a la consecució de la liberalització comercial multilateral
en el si de l'OMC. La raó rau en els menors costos de transacció en les
negociacions, derivats de l'existència de dos grans interlocutors.
Àlex Mestre Giménez pág. 9

10. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Justificació del tema de recerca
Dins de l´àmbit dels estudis en Economia, el meu treball de recerca gira al voltant de
la temàtica de la “Integració regional, ASEAN i APEC” :
"En el context de crisi econòmica actual, es produeix una intensificació en el procés
de deslocalització dels processos intensius en treball entre economies
industrialitzades i poc industrialitzades dins els països de l´Àsia Oriental".
El context actual en el que ens trobem té la particularitat de que ens trobem en la
pitjor crisi econòmica que hi ha hagut a nivell global des de la crisi d´entreguerres,
que té com a element referencial el crack del 29, igual que ara és la fallida de
Lehmann Brothers al Setembre del 2008 el moment i l´esdeveniment més repetit a
l´hora de posar una data a un procés que es venia gestant al llarg dels anys previs.
Però si aquest treball l´hagués endegat fa uns quants anys el context seria el de
creixement i bonança econòmica, més enllà dels desequilibris estructurals que
qualsevol país té i amb els que ha de carregar vagin bé o malament les coses.
Així mateix amb el context actual no n´hi ha prou, perquè sempre ha d´observar-se
la tendencia dels darrers tres o cinc anys, cosa que és molt habitual i necessària
quan parlem de CI.
Donat el context, puc formular la hipòtesi de que el fenomen de la crisi accentuarà
una tendència que es venia produint els darrers anys, inclús les darreres dècades. Si
fos a l´inrevés i no ens trobéssim en una crisi potser el fenomen s´accentuaria igual
o més. De fet, només cal mirar les estadístiques de 1990 fins el 2005 per veure que
això ja era així.
D´altra banda el marc teòric ens permet saber que el fenomen de la deslocalització
es produeix de manera natural en un entorn de lliure mercat. A mesura que una
economia industrialitzada es mecanitza cada vegada més i es concentra en aquells
processos de la cadena de valor que comporten un major valor afegit gràcies a una
millor gestió de recursos com el coneixement i la tecnología, desplaça els processos
intensius en mà d´obra poc qualificada a la perifèria més subdesenvolupada. Això és
degut a que els costos de la propia mà d´obra s´encareixen a mesura que un país es
fa cada cop més ric. Un indicador per saber això és la renda i el volum de la població
que passa a formar part de la clase mitja.
És aquest un fenomen que podem veure en el cas de la Xina. Vint anys enrera la
producció industrial occidental en una part molt significativa s´hi va desplaçar allà.
En el moment que la Xina porta 25 anys creixent prop del 10%, grans fortunes s´han
creat en aquell país, i una clase mitja de posem per cas 100 milions de persones és
una realitat. Creix el consum interior i els dirigents del país se n´adonen que els
interessa que minvi el fluxe interior de desplaçaments de població rural a les zones
costaneres, per por als desequilibris que això a la llarga pugui ocasionar.
Àlex Mestre Giménez pág. 10

11. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Aleshores les indústries locals deslocalitzen la producció als països del voltant, com
Vietnam o Filipines, economies en vies de desenvolupament on els costos de la mà
d´obra sóm molt inferiors.
Però és que ademés les economies asiàtiques riques han seguit un model de
creixement fonamentat en l´exportació de productes industrials. Els japonesos
sempre han tingut una productivitat exemplar, els xinesos mà d´obra barata i
abundant. I les economies riques occidentals diners per a comprar els seus
productes. És ben cert que per exportar, una moneda devaluada et permet ser més
competitiu cap enfora. Però arribarà un dia que la Xina no podrà mantenir aquesta
depreciació tan forta del yuan, bé sigui perquè les pressions dels USA siguin
insuportables bé sigui perquè necesita una moneda forta per a comprar energia a
l´exterior.
Si ademés la Xina ja té la suficient riquesa per a fonamentar el seu creixement en el
mercat interior, necessita d´una clase mitjana pròpia que consumeixi. Per a que això
succeixi els salaris han de ser més alts. Convé aleshores abaratir el cost del
producte per a que els propis nacionals el comprin. Això s´aconsegueix fabricant-lo
fora.
Table III.69
Merchandise exports of Asia by destination, 1999
(Billion dollars and percentage)
Value Share Annual percentage change
1999 1990 1999 1990-99 1997 1998 1999
Intra-Asia 649,6 42,1 46,6 9 2 -17 12
Japan 125,9 10,4 9,0 6 -3 -15 13
Australia and New Zealand 38,1 2,7 2,7 7 6 -2 9
China 84,6 3,3 6,1 15 5 -8 9
Other 401,0 25,7 28,8 9 2 -20 13
North America 366,6 28,3 26,3 6 9 3 8
Western Europe 251,6 20,0 18,1 6 9 8 1
European Union (15) 235,9 18,6 16,9 6 7 7 4
Middle East 36,9 2,9 2,6 6 6 9 -7
Latin America 34,6 1,8 2,5 11 22 4 -8
Africa 21,3 1,5 1,5 8 6 5 0
South Africa 5,9 0,2 0,4 14 -1 -2 -9
Other Africa 15,4 1,2 1,1 6 9 8 3
C./E. Europe/Baltic States/CIS 12,8 1,9 0,9 -1 11 -9 -13
C./E. Europe 6,5 0,4 0,5 10 17 0 0
Baltic States/CIS 6,2 1,5 0,4 -6 7 -16 -23
Inter-regional trade 723,8 56,4 51,9 6 9 5 3
World 1393,6 100,0 100,0 7 5 -6 8
Àlex Mestre Giménez pág. 11

12. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
A mesura que portes més anys en un procés tens més know how, guanyes en
eficiencia i productivitat, i també és un component que és exportable. Si ademés vols
assegurar el subministrament també pot ser apropiat tenir la propietat dels mitjans
de producció en origen, encara que sigui a l´estranger.
A la llarga això és doblement bo, perquè si els països del voltant creixen un dia els
podràs vendre els teus productes. I més en un entorn com l´actual on la demanda a
Occident està constrenyida degut a la crisi.
Tornant a l´enunciat inicial, parlo de crisi econòmica, però està clar que aquesta crisi
si mirem el creixement anual per països es trova bàsicament a l´entorn europeu i als
USA, malgrat sembla que la recuperació va milllor a Nord Amèrica si la comparem
amb Espanya. La Xina, India o Brasil segueixen creixent, i si no poden vendre els
seus productes a Occident com ho venien fent fins ara hauran d´aprofitar el seu
mercat nacional, demogràficament parlant molt potent i el seu entorn més inmediat.
Per tant el meu motiu d´estudi és veure si en els darrers anys el procés de la
deslocalització ha incrementat, s´ha mantingut o ha augmentat. Si el fluxe de comerç
ha augmentat entre la Xina i el seu entorn, si cada cop la Xina compra més a països
com Vietnam o Filipines.
Jo vull aventurar que sí, i aquesta és la meva hipòtesi de treball. Si ja no puc vendre
tant a Occident hauré jo de consumir més, i em calen productes més barats que es
fabricaran a països del voltant amb costos de producció més baixos.
L´evolució dels intercanvis de la Xina des de mitjans dels 90 mostren que l´Àsia té
un paper cada cop més important com a proveïdor de la Xina, i de l´altre part que els
Estats Units i la Unió Europea són cada cop més importants com a mercats
exportadors per a la Xina, mentre que el seu paper com a proveïdors s´estanca i fins
i tot experimenta una regressió. Ademés s´ha produït un canvi substancial en
l´estructura de les exportacions xineses per fases de producció, a l´augmentar el pes
dels béns d´inversió fins més d´un 30%. L´estructura i la dinámica de les
exportacions xineses a la UE no és gaire diferent de les de les exportacions xineses
totals. Dos sectors, la maquinària i les màquines electròniques han suposat gairebé
el 50%. La conseqüència d aquesta asimetría és que el déficit comercial de la Xina a
l´Àsia s´amplifica, i que el seu excedent sobre els Estats Units i la Unió Europea
s´eixampla simètricament.
El compte de capital tambe és fortament positu gràcies als fluxos massius
d´inversions directes estrangeres que entren a la Xina. Aquest doble excedent de la
balança de compte corrent i del compte de capital fan que la Xina hagi acumulat
reserves de canvi molt considerables, la major part en dòlars. És per això que avui
dia es coneix la Xina com el banquer dels Estats Units.
Àlex Mestre Giménez pág. 12

13. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Els fluxos d´inversions directes estrangeres han estat la font principal de
finançament exterior de la Xina. La seva estructura és diferent a la de la majoria dels
països emergents. En relació amb la resta de països asiàtics, la Xina depèn més de
les inversions directes estrangeres, que són capitals relativament estables, i menys
de les inversions de cartera, que són capitals més volàtils. Aquesta és una raó
important per la que la Xina no es va veure afectada directamentper la crisi financera
de 1997-1998. Les devaluacions de les monedes de la majoria dels països asiàtics
durant aquest període van comportar una apreciació real del iuan que va fer témer
que el comerç exterior xinès no pogués resistir aquesta pèrdua de competitivitat. En
negar-se a devaluar el iuan, malgrat les pressions a la baixa, les autoritats van evitar
una consecució de devaluacions a la regió i van donar a la Xina un paper
estabilitzador. Des de l´1 de gener de 1994, el tipus de canvi del iuan amb el dólar
no ha variat, i és de 8,277 iuans per un $.
Així doncs, la competitivitat xinesa no depèn principalmet del tipus de canvi del iuan,
sinó de factors estructurals. El nivell de sous és feble i relativament a la baixa tenint
en compte l´abundància de mà d´obra : una revaluació del iuan podria conduir les
empreses exportadores xineses a fer pressió a la baixa sobre els salaris per a
mantenir la seva competitivitat. L´apreciació efectiva del iuan el 1998, sota l´efecte
de l´esfondrament de la resta de monedes asiàtiques, es va traduir en baixades dels
sous en les empreses exportadores. Els preus de les exportacions xineses depenen
poc del tipus de canvi però es fixen en dòlars per part dels importadors / distribuïdors
estrangers. Més de la meitat de les exportacions xineses són, de fet, de filials
estrangeres implantades a la Xina que exporten majoritàriament béns de contingut
fort en importacions i són, per tant, poc sensibles als tipus de canvi.
Vietnam, Malaisia i Filipines, i podriem afegir a Tailàndia, han viscut devaluacions
competitives però d'un mode diferent al xinès. En el cas xinès es tracta d'una decisió
dirigida per un pla quinquenal. En el cas dels països del sudest asiàtic es tracta de
devaluacions competitives per respondre a les diferents crisis, de manera que s'ha
restaurat la competitivitat a costa del mercat interior, especialment amb ajustos
contra l'atur, ja que en política fiscal que seria una altra manera de realitzar l'ajust,
aquests països no tenen molt marge per mantenir sistemes impositius suaus. En el
cas de la crisi financera del 1997 al sudest asiàtic, les monedes es van devaluar
fortament i van permetre reemprendre el creixement posterior. Un altre fet rellevant
és la inversió japonesa. Durant el període posterior als acords del Plaza de Nova
York, es va forçar al Japó a mantenir un ien alt contra el dólar. Els països del sudest
asiàtic tendeixen a ser economies seguidores del dòlar i van atraure moltes
inversions-deslocalitzacions japoneses en aquesta epoca.
Les reticències de les autoritats xineses a revaluar la moneda es poden justificar
perquè no volen hipotecar el desenvolupament de les empreses locals i
comprometre la seva ompetitivitat en els mercats exteriors en un moment en que
s´enfronten a un augment de la competencia en el mercat interior a causa de la
reducció de les barreres d´entrada. El iuan probablement està subvalorat per les
empreses multinacionals, però no necessàriament per les empreses locals.
Àlex Mestre Giménez pág. 13

14. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
En un futur a la Xina li pot interessar apostar per una moneda forta de cara a fer més
barates les seves importacions, especialment les energètiques, però en l´actualitat la
Xina encara juga a ser competitiva en preu al mercat exterior. Mentre el seu mercat
intern no creixi i assumeixi una bona part de la producció nacional i el consum xinès
augmenti la dependència de les exportacions exteriors no serà tan gran i per tant
podrà apreciar la seva moneda. Està per veure si EUA especialment ho permet i fins
a quin punt, ja que el seu mercat nacional s'en ressenteix (i l'europeu).
Objectius
L´objectiu general del treball és semblant al que m´ha dut a seguir aquests estudis,
defugir en certa manera d´un còmode i propi etnocentrisme europeu per a situar-me
en un context cultural i geogràfic diferent, on al llarg de les darreres dècades
progressivament s´hi ha anat desplaçant part del pes econòmic, social i polític que fa
només un segle pertanyia gairebé en exclusivitat a Europa.
Dins els objectius específics en citaria els següents :
Conèixer les dinàmiques internes d´aquest procés d´integració regional.
Establir paralelismes amb el procés europeu.
Plantejar hipòtesis de futur del tipus “transferències de sobirania estatal cap a òrgans
supranacionals de poder”.
Metodologia
He enfocat el treball com una recerca sotmesa a la revisió continua amb l´objectiu de
millorar-ne els resultats. Per a aconseguir-ho, m´he dotat d´un sistema, digue´m-ne
una metodologia de gestió. Ha consistit primerament a identificar els processos
existents. Cada procés consta d´unes entrades o inputs, i d´unes sortides o outputs.
Aquest és el meu mapa de processos :
A) Gestió de la informació
B) Generació de continguts
C) Gestió de les oportunitats de millora
D) Gestió de les desviacions
E) Presa de requisits i objectius del treball
F) Revisió del sistema mitjançant valoració dels indicadors establerts
Àlex Mestre Giménez pág. 14

15. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Cada procés consta dels seus registres i instruccions. Un registre és un document
(digital o en suport físic) amb informació : llibres, blogs, documentals, arxius, mails,
entrevistes, xats, webs, videos, podcasts etc. Una instrucció és la descripció de com
fer una determinada tasca. Aquí entrarien totes les indicacions generals fetes pel
tutor i els consultors, així com les meves habilitats a l´hora de fer una tasca, si bé he
de reconèixer que moltes accions d´aquest tipus es fn de manera inconscient.
Els registres els controlo en diverses carpetes guardades en el meu disc dur. Les
instruccions són borradors i esquemes fets a mà.
He interpretat cada fitxa PAC com un procediment, però no com un procediment que
descriu la totalitat o una part dels processos esmentats, sinó amb un caràcter
transversal.
La tècnica de recollida de dades que he trobat més adient és a partir de llibres de
text, informes institucionals i premsa especialitzada (entrevistes, reportatges), per a
continuació fer una anàlisi del discurs. És tracta d´un mètode de recerca que
consisteix a fer una anàlisi dels fets que han succeït i en l´establiment
d´associacions i connexions entre els mateixos.
Marc teòric
La globalització econòmica de les darreres dues dècades ha anat aparellada amb el
fenomen de la formació de grans blocs comercials regionals. Tradicionalment, des
de l'anàlisi econòmica, la consecució del lliure comerç a través de l'enfocament
multilateral ha constituït l'òptim a seguir (model GATT). Per contra, la liberalització
canalitzada a través de la signatura d'acords d'integració regional era la segona
opció. En el fons radica la polèmica de la creació versus desviació de comerç. Així
com es creu que el TLC reflecteix un biaix cap a la desviació de comerç, la creació
de comerç predominaria en l´Àsia Oriental.
Els èxits del GATT es basaven en la clàusula de “nació més afavorida”, que obligava
a que els països membres es dispensessin un tractament d´ iguals en les seves
transaccions conforme amb el principi de no discriminació. Segons estudiosos com
Bhagwati, els processos d'integració regional afavoreixen a certs grups d'interès
demandants de mesures proteccionistes.Vistes les dades recollides, no sembla que
aquest sigui el cas a l´Àsia Oriental, donat que el doble joc regional – multilateral i el
model exportador seguit pels països asiàtics fa que venguin arreu del món, des de
l´Àfrica als USA.
Àlex Mestre Giménez pág. 15

16. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Les seves economies, si bé gradualment, sempre tendeixen a obrir-se a l´exterior,
tot i que sovint Occident considera que aquesta apertura es fa massa a poc a poc.
No s´albira un retorn al neoproteccionisme a mig terme. Les duanes cotitzen a la
baixa i una zona de lliure canvi mundial apareix a l'horitzó.
El GATT és un acord signat al 1947 per 23 països la finalitat dels quals és fomentar
el comerç internacional. Es sustenta en el principi de clàusula de nació més
afavorida. Amb el precedent poc reeixit de la ITO, el GATT funciona mitjançant el
que es coneixien com rondes negociadores o conferències aranzelàries. A
continuació un breu resum de les vuit rondes :
Les 5 primeres (1947/1961) es van caracteritzar per la rebaixa d'aranzels de
productes industrials. Mecanisme rigorós, en fer-se les concessions producte per
producte. La sisena ronda, coneguda per Ronda Kennedy (1964/1967) es
caracteritza pel pas a negociacions sobre reducció d'aranzels globals i no producte
per producte. Introducció de partides de productes agrícoles. És considerada la més
important. La setena ronda negociadora (ronda Tòquio, 1973/79) segueix les
tendències observades, a més de posar èmfasis en la reducció de les barreres no
aranzelàries, amb la particularitat que es produeix entre dues crisis petrolíferes. La
vuitena i darrera ronda, anomenada Uruguay, s'inicia al 1986 i finalitza al 1994. La
seva importància rau en que per primera vegada es van incloure en les negociacions
els serveis i altres aspectes com la propietat intel·lectual. Ademés es caracteritza
per donar pas a la creació de l'OMC.
L'OMC és l'organisme, dins del marc de les NNUU, hereu del GATT i les seves
funcions. Per tant es tracta d'una organització supranacional que salvaguarda la
reglamentació normativa multilateral que regeix el CI. El seu objectiu és arribar a
abastar i disciplinar tot el CI.
Table III.2
World merchandise imports by region, 1999
(Billion dollars and percentage)
Value Share Annual percentage change
1999 1990 1999 1990-99 1997 1998 1999
World 5729 100,0 100,0 6 4 -1 4
North America 1280 18,4 22,3 8 10 5 11
United States 1059 14,8 18,5 8 9 5 12
Latin America 335 3,7 5,8 11 18 5 -3
Mexico 149 1,2 2,6 15 23 14 14
Western Europe 2418 48,7 42,2 4 0 6 1
European Union (15) 2232 44,7 39,0 4 0 6 1
C./E. Europe/Baltic States/CIS 214 3,3 3,7 5 6 -2 -12
Central and Eastern Europe 131 1,4 2,3 10 6 11 -1
Baltic States and the CIS 83 - 1,4 - 7 -14 -24
Africa 133 2,7 2,3 4 6 1 0
South Africa 27 0,5 0,5 4 10 -9 -9
Àlex Mestre Giménez pág. 16

17. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Middle East 150 2,8 2,6 5 8 -3 3
Asia 1200 20,3 20,9 6 0 -18 10
Japan 311 6,7 5,4 3 -3 -17 11
China 166 1,5 2,9 13 2 -1 18
Six East Asian traders 485 8,0 8,5 6 1 -25 11
Memorandum item:
NAFTA (3) 1428 19,5 24,9 9 11 5 11
MERCOSUR (4) 83 0,8 1,4 12 18 -3 -16
ASEAN (10) 299 4,7 5,2 7 -1 -25 7
Històricament distingim entre models d´industrialització integrals i els anomenats ISI.
El primer és el propi de les potències industrials clàssiques, on regna la diversificació
i l'heterogeneïtat productives. El segon, o Model de Substitució d'Importacions
es caracteritza per la protecció de la indústria nacional mitjançant instruments com
aranzels, subvencions etc. Normalment trobem una primera fase en la que es
produeixen béns de consum i també “durable goods” (productes més elaborats). De
la falta de mitjans per produir béns de producció (falta de tecnologia, de capital),
sorgeix la necessitat d'adquirir a l'exterior aquests béns per crear una autèntica
indústria nacional. Les divises requerides intentaran obtenir-se per diverses fonts :
exportació de primeres matèries o productes semielaborats, remeses exteriors,
turisme etc. És un model d´industrialització cap enfora, el propi dels paisos del sud-
est asiàtic. Creixement avesat a l'exportació. La indústria és el sector més obert al
CI.
Fins la seva entrada a l´OMC, l´any 2001, la Xina va seguir una política comercial
que combinava dos objectius : d´una banda, protegir el mercat interior i afavorir el
desenvolupament de les produccions locals destinades a reduir les necessitats
d´importacions, la mencionada política de substitució d´importacions, i per l´altra el
desenvolupament d´indústries exportadores per tal d´augmentar els ingresos en
divises i finançar importacions d´equipaments i tecnologies modernes. Una
característica de la política xinesa d´obertura n´ha estat el el seu carácter gradual.
Només durant la segona meitat dels anys noranta, a causa de la seva adhesió a la
OMC, la Xina va seguir una política de reducció de les seves tarifes aduaneres.
Per efecte desviació de comerç (Krugman) entenem la tendència de les economies
integrades a comerciar entre elles, perjudicant a tercers països que surten perdent
com a conseqüència de l'aranzel exterior comú. Els beneficis s'obtindrien a costa de
tercers països. És l´efecte substitució d'importacions : els països aliens a l'àrea
integrada queden fora del mercat encara que els seus productes siguin més eficients
i competitius. Això no es produeix a l´Àsia perquè no hi ha cap organització regional
a un nivell equiparable al de la UE amb un arancel exterior comú. Segons Krugman,
el GATT s'ha vist incapaç de lluitar contra els països neoproteccionistes que
apliquen restriccions al comerç mitjançant barreres no aranzelàries.
Àlex Mestre Giménez pág. 17

18. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Table III.66
Merchandise trade of Asia by region
and by major product group, 1999
(Billion dollars and percentage)
Value Share
Exports Exports Imports
Total 1394 100,0 100,0
Region
North America 367 26,3 17,2
Latin America 35 2,5 1,6
Western Europe 252 18,1 15,4
C./E. Europe/Baltic
States/CIS 13 0,9 1,4
Africa 21 1,5 1,3
Middle East 37 2,6 6,4
Asia 650 46,6 56,7
Product group
Agricultural products 99 7,1 10,6
Mining products 87 6,3 14,5
Manufactures 1177 84,5 72,5
Note: Import shares are derived from the Secretariat's network of world
merchandise trade by product and region.
Els països tracten d´internalitzar la prosperitat de la conca del Pacífic mitjançant el
seu compromís amb aquesta organització, com si es tractés d'una etiqueta de
qualitat l'objectiu de la qual consisteix a mostrar als inversors internacionals
l'existència d'un bon clima per fer negocis.Un aspecte destacat de l'APEC és la
presència d'un aparell institucional reduït.
Dins de l'organització pugnen dues tendències :
- Els “maximalistes” han propugnat la necessitat d'aprofundir un projecte d'integració
econòmica encaminat cap a l'edificació d'una gran zona de lliure canvi.
- Els “minimalistes” han defensat una concepció de l'APEC com a fòrum per a la
cooperació “tova” que afavoreixi una gradual liberalització del comerç internacional,
una tasca a realitzar bàsicament per la nova OMC. La institució podria esdevenir una
espècie OCDE regional o una versió transpacífica del G7.
Àlex Mestre Giménez pág. 18

19. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
La formació d'un bloc regional exitós exigeix quatre condicions segons Schott :
- Uns nivells similars de PNB per càpita.
- La proximitat geogràfica.
- Homogeneïtat o compatibilitat dels règims comercials.
- El compromís polític amb l'organització regional.
Des del punt de vista econòmic, la integració és un procés. A través d'ell, dos o més
mercats nacionals prèviament separats i de dimensions unitàries estimades poc
adequades s'uneixen per a formar un sol mercat (mercat comú) d'una dimensió més
idònia. A partir d'un cert estadi es fa pràcticament indispensable la transferència
d'una part de la sobirania nacional a unes institucions comunes que adquireixen amb
això un caràcter supranacional. El progrés en la integració econòmica imposa una
coordinació política més estreta.
Aquests són alguns dels avantatges de la integració econòmica :
- Intensificació de la competència : la signatura d'un acord d'integració per regla
general beneficia als consumidors en accedir aquests a un mercat de major
grandària i transparència. Per contra, aquells empresaris escassament competitius
que tradicionalment han pressionat a favor del proteccionisme nacional encapçalen
el grup de perdedors.
- La possibilitat de desenvolupar noves activitats difícils d'emprendre de manera
aïllada. Aconseguir dotar-se de grans capitals per fer front a grans inversions.
- Un millor aprofitament de les economies d'escala i una major competitivitat a nivell
internacional. Les economies d'escala són aquelles on a mesura que augmenta la
producció en unitats el cost unitari descendeix. Alts costos fixos inicials i en R+D.
- Major eficiència en l'assignació de recursos, augment de la producció i la gamma
de productes.
- Augment del mercat.
- Protegir-se respecte a tercers mitjançant un augment del poder de negociació.
- Polítiques : disminució del risc de conflictes interns.
La dinámica de creació de nous avantatges comparatius als països de l´Àsia Oriental
s´ha interpretat sovint a la llum del paradigma del “vol de les oques salvatges”,
desenvolupat per Akamatsu. En aquest model les innovacions es propaguen d´un
país que innova als altres països, i la trajectòria de desenvolupament dels que
arriben els últims reprodueix la dels països que els han precedit. L´augment del
poder sovint depèn estretament de l´emergència, de la maduració i del declivi d´un
sector industrial concret. La trajectòria econòmica del país en aquest cas està lligada
a la teoria del cicle del producte, que mostra que la localització d´una producció
manufacturera està relacionada amb el cicle de vida del producte.
Àlex Mestre Giménez pág. 19

20. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
La producció d´un producte nou requereix R+D i innovació i té lloc, per tant, als
països de renda elevada. A mesura que el producte arriba al seu estadi de
maduresa la seva funció de producció canvia, les despeses de capital i de treball
augmenten, i la fabricació tendeix a desplaçar-se cap als països menys avançats.
Finalment, quan el producte arriba a la fase d´estandarització, la producció requereix
sobretot el treball no qualificat i es desplaça als païsoso on el cost del treball és baix.
Model d´anàlisi
El model d´anàlisi seguit ha estat el de la revisió del sistema. Les revisions del
sistema s´han dut a terme un cop rebuda la correcció de la PAC pel tutor. Per tant,
tres vegades. El mètode de recerca ha consistit a fer una anàlisi dels fets que han
succeït, i en l´establiment d´associacions i connexions entre els mateixos. Això ho he
fet mitjançant la bibliografia seleccionada i la recerca de textos a internet. Espero
haver pogut aportar cert valor afegit preguntant a contactes propis establerts a
determinades xarxes socials, com la de ICEX a Linkedin.
"En el context de crisi econòmica actual, es produeix una intensificació en el
procés de deslocalització dels processos intensius en treball entre economies
industrialitzades i poc industrialitzades dins els països de l´APEC"?
CONCEPTES MARC DIMENSIONS D´ANÀLISI INDICADORS
TEÒRIC
Divisió geogràfica del Relació real d´intercanvi Balança exterior
treball Relació comerç exterior /
Producció mundial
Models d´industrialització Diversificació industrial, ISI
Grau de proteccionisme Aranzels
Contingents
Subvencions
Àlex Mestre Giménez pág. 20

21. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Globalització Integracions econòmiques Comerç intraregional
econòmica regionals
Origen públic / privant dels Comerç intramultinacional
intercanvis
Països industrialitzats i en IDH, R per càpita, PIB
vies d´industrialització % de la població amb poder
adquisitiu – classe mitja
% población urbana i rural
Consum intern
Valor afegit Processos intensius en mà Eficiència
d´obra i processos intensius Productivitat
en coneixement Salaris
R+D+i
Àlex Mestre Giménez pág. 21

22. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Resultats
La hipòtesi central del model de “les oques salvatges” planteja com aquelles
economies “seguidores” que inicialment importen béns industrials des d'un país
capdavanter reverteixen aquesta situació durant el període de desenvolupament. En
una segona fase, s'inicia la producció interna , mentre les economies “seguidores”
acaben exportant aquests mateixos productes industrials en un tercer estadi. El país
capdavanter acaba important des dels seguidors aquells béns que en el passat va
començar exportant quan era més innovador. Per exemple, Japó exportava
televisors i vídeos a Corea del Sud i Malàisia, mentre en l'actualitat ocorre el contrari.
L'extrema diversitat regional en les dotacions de factors productius facilita
l'especialització dels països en aquells trams industrials on radica el seu avantatge
comparatiu. El model de les “oques voladores” interpreta adequadament una
característica de la interdependència asiática : les modalitats d'inserció econòmica
resulten reversibles, i els importadors de capital acaben transformant-se en
exportadors. Atès que els diferents estadis de fabricació d´un producte corresponen
a funcions de producció diferents, un país pot tenir un avantatge comparatiu en un
estadi de producció i un desavantatge comparatiu en un altre estadi de producció del
mateix producte. La segmentació internacional dels processos productius ha donat
lloc a una acceleració del comerç de productes intermedis.
Chart III.16
Merchandise trade of Asia, 1989-99
(Billion dollars)
1600
1400
1200
1000
Exports
Imports
800
600
400
200
0
89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
Àlex Mestre Giménez pág. 22

23. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
No obstant això, la formació d'una divisió regional del treball també comporta un risc
d'inestabilitat en termes geo-econòmics : la major interdependència entre les
economies de l'àrea enforteix els llaços entre les grans ciutats de l'àrea ; no obstant
això, a nivell intern augmenta l´escletxa entre el sector modern i el sector tradicional
en aquelles economies on el dualisme resulta més palès. L'augment de les
expectatives migratòries cap a les grans ciutats desenvoca en una expansió del
sector informal, augmentant la congestió i aguditzant el dèficit d'infraestructures.
Table III.73
Merchandise imports of United States, European Union and Japan from China by major product, 1999
(Billion dollars and percentage)
Share in
economy's
total merchandise tolal imports by Annual percentage
Value imports product group change
1990-
1999 1990 1999 1990 1999 99 1997 1998 1
United States
Total merchandise imports 87,8 100,0 100,0 3,1 8,3 21 21 14
Agricultural products 1,4 4,3 1,5 1,8 2,1 8 13 7
Food 1,0 3,6 1,1 2,0 2,0 6 10 2
Mining products 0,8 5,8 1,0 1,1 0,8 -1 25 -14
Manufactures 84,6 89,0 96,4 3,9 10,0 22 21 15
Chemicals 1,8 2,2 2,0 1,5 2,8 19 22 14
Other semi-manufactures 6,7 4,6 7,7 2,1 9,0 28 26 25
Machinery and transport equipment 27,7 15,6 31,6 1,2 5,7 30 25 24
Office and telecom equipment 17,1 8,2 19,5 2,1 9,7 33 27 27
Electrical machinery and apparatus 6,7 4,1 7,6 3,4 13,8 29 25 15
Textiles 1,7 4,3 1,9 10,3 11,8 10 31 5
Clothing 7,7 22,7 8,8 13,7 13,2 9 17 -4
Other consumer goods 38,5 39,1 43,9 11,0 30,8 22 19 13
Toys and games 12,7 14,7 14,4 25,0 62,4 20 23 13
Footwear 8,9 9,6 10,1 15,7 60,3 21 16 8
Travel goods 2,1 4,6 2,4 31,4 47,9 12 15 0
Furniture 3,8 1,0 4,3 3,1 21,8 41 38 43
European Union (15)
Total merchandise imports 50,2 100,0 100,0 0,9 2,2 16 10 11
Agricultural products 2,2 12,7 4,4 0,8 0,9 3 -4 3
Food 1,4 7,8 2,8 0,7 0,7 3 -7 7
Mining products 1,0 3,0 2,1 0,2 0,6 11 17 17
Manufactures 46,9 84,1 93,5 1,0 2,7 17 11 12
Chemicals 2,4 6,2 4,8 0,5 1,0 13 10 3
Other semi-manufactures 3,9 6,4 7,9 0,6 2,1 18 16 13
Machinery and transport equipment 15,6 13,7 31,2 0,3 1,8 27 16 23
Office and telecom equipment 8,7 8,8 17,3 0,9 3,1 25 16 24
Electrical machinery and apparatus 4,4 2,0 8,8 0,5 4,4 36 20 20
Textiles 1,6 8,5 3,2 2,3 3,0 4 5 8
Clothing 7,5 21,5 14,9 5,1 8,6 11 8 1
Other consumer goods 15,6 27,4 31,1 2,6 7,2 17 9 8
Toys and games 3,3 9,2 6,5 13,7 29,4 11 13 1
Footwear 1,1 2,6 2,3 2,6 8,2 14 6 -2
Travel goods 1,5 4,7 3,0 19,0 39,3 10 3 10
Furniture 0,7 0,8 1,3 0,7 3,4 22 20 27
Àlex Mestre Giménez pág. 23

24. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Japan
Total merchandise imports 42,8 100,0 100,0 5,1 13,8 15 4 -11
Agricultural products 6,2 23,1 14,5 5,5 10,4 9 0 -12
Food 5,3 17,5 12,4 6,2 11,3 11 0 -9
Mining products 2,2 28,8 5,2 4,4 3,3 -5 11 -35
Manufactures 34,1 47,6 79,6 5,7 19,2 22 4 -9
Chemicals 1,3 4,5 3,1 3,6 5,7 10 3 -8
Other semi-manufactures 2,2 2,4 5,1 2,6 15,9 25 11 -7
Machinery and transport equipment 9,2 3,8 21,4 1,3 10,8 40 19 -1
Office and telecom equipment 4,3 1,4 9,9 1,5 9,7 43 15 -2
Electrical machinery and apparatus 3,0 1,2 7,1 3,7 26,5 40 21 2
Textiles 1,7 6,7 4,0 19,7 38,0 9 -1 -20
Clothing 11,4 19,9 26,7 27,5 69,7 19 -10 -9
Other consumer goods 7,9 7,5 18,5 4,5 24,7 27 11 -11
Toys and games 1,6 1,2 3,7 7,6 46,4 31 35 -10
Footwear 1,7 1,4 4,0 12,5 62,0 29 4 -20
Travel goods 1,0 1,0 2,4 9,6 39,4 27 -3 -15
Furniture 0,7 0,5 1,7 4,6 24,0 30 -8 -12
Resumint, els primers dracs asiàtics han superat la seva caracterització com a
exportadors de béns de consum, desplaçant la seva competitivitat cap a les
produccions de béns intensius en capital. Això es produeix quan cada generació de
dracs experimenta una elevació dels nivells d'estalvi intern, uns costos laborals a
l'alça i la tendència a l'apreciació de les seves monedes. Llavors un nou grup de
països amb nivells de desenvolupament inferior inicien el seu desenvolupament
recolzant-se en produccions intensives en mà d'obra i orientades cap als mercats
exteriors.
Això és el que ara succeeix per exemple en les relacions de la Xina amb els països
de l´ASEAN (tret de Singapur), donat que aquests països perceben el gegant asiàtic
com a un competidor en els mercats mundials de productes de forta intensitat de mà
d´obra i en els fluxos internacionals de capital. Aquests països han estat els darrers
en arribar a l´escenari internacional, i es caracteritzen per una absència de tradició
industrial, una forta dependencia de les empreses estrangeres implantades al seu
territori i per unes exportacions amb un elevat contingut en importacions i poc efecte
d´arrossegament entre el sector exportador i les indústries locals.
Els avantatges comparatius són dinàmics i evolucionen al llarg del temps. L'extrema
competitivitat de l'entorn així ho exigeix : uns costos laborals baixos són efímers ; la
posada en escena d'un nou drac amb salaris inferiors acaba amb aquesta posició
relativa de privilegi. El perfeccionament de l'avantatge comparatiu representa una
altra dimensió de la dinàmica de les “oques salvatges” : els “dracs” comencen
exportant béns intensius en mà d'obra, evolucionant el seu teixit industrial cap a
aquells segments que incorporen més component tecnològic i capital humà. La
primacia que reben les inversions en educació i R+D dins de la regió facilita
l'evolució de la competitivitat.
Àlex Mestre Giménez pág. 24

25. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
La dinàmica de les “oques salvatges” dictamina que el líder transfereix el seu
avantatge comparatiu en produccions amb intensitat tecnològica mitjana cap a la
primera generació de seguidors com a conseqüència de l'evolució del seu teixit
industrial cap als nínxols d'alta tecnologia i demanda forta. Els primers dracs es
converteixen en líders, deslocalitzants aquells segments industrials amb menor valor
afegit i forta intensitat en la utilització de mà d'obra no qualificada.
La major part de les exportacions del Japó i de les noves economies industrials
asiàtiques a la Xina no es destina a satisfer la demanda interior xinesa, sinó a
proveir d´inputs les seves filials, que treballen per a tercers mercats. El seu objectiu
no és el consumidor ni l´inversor local, sinó la mà d´obra xinesa. L´expansió
d´indústries extrovertides basades en inputs importats ha estat crucial pel
desenvolupament del comerç exterior xinès. Les empreses extrangeres instal·lades
a la Xina són responsables de més de la meitat de les exportacions i les
importacions xineses. Les seves operacions en territori xinès es basen en el
muntatge i la transformacio de productes intermedis i components importats, com
ara equips en telecomunicacions i material informàtic. D´aquesta manera el contingut
d´alta tecnología de les exportacions xineses ha augmentat en les darreres dècades,
cosa que ha permès que s´apropi al que caracteritza les exportacions dels països
avançats.
Així doncs, pel que fa als socis de la Xina, els guanyadors són els països
desenvolupats que tenen complementarietats econòmiques fortes amb la Xina. La
deslocalització de les produccions asiàtiques a la Xina condueix a una redistribució
del benefici de la Xina per les exportacions manufactureres asiàtiques cap al mercat
mundial. El déficit que presenten els Estats Units i Europa s´incrementa amb la Xina,
però s´estabilitza o es redueix amb la resta de països asiàtics. Aquesta divisió del
treball intra-asiàtic dóna lloc a un fort creixement de les importacions xineses que
procedeixen dels seus veïns.
De fet, els drets aduaners s´paliquen solament a les importacions destinades al
mercat interior donat que les importacions que serveixen les indústries exportadores,
tant xineses com filials d´altres països, es beneficien d´exempcions. D´aquesta
manera, els materials i components destinats al muntatge o a la transformació per a
l´exportació entren a la Xina sense drets de duanes. El règim d´importació té un
carácter dualista que permet conciliar la protecció del mercat interior i el foment de
les activitats exportadores basades en la transformació de productes importats. És
un règim que té precedents a l´Àsia, perquè el Japó i Corea del Sud també van
alliberar en el seu moment les seves importacions amb un cert endarreriment. Les
disposicions que eximeixen de drets d´aduana, els productes intermedis i els
equipaments destinats a les empreses exportadores han estat el mitjà més eficaç
per a promoure les indústries exportadores. També ha estat remarcable la reducció
de l´impost sobre els beneficis en relació amb l´imposat a les empreses xineses en
general, cosa que manifesta encara més clarament aquesta discriminació positiva
efectuada pels governants xinesos envers les indústries exportadores.
Àlex Mestre Giménez pág. 25

26. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Als anys 80 la Xina es va introduir als mercats mundials gràcies a les seves
indústries tradicionals, el tèxtil i la confecció i altres articles com joguines.
Posteriorment ha continuat la seva ascensió comercial gràcies a una ràpida
diversificació de les seves exportacions manufactureres. Entrat el SXXI, les dues
partides principals d´exportació de la Xina són els equips elèctrics i la maquinària.
Pel que fa a les importacions, als 90 la demanda xinesa es dirigia principalment a
productes manufacturats, ja fossin productes intermedis o béns d´inversió.
S´observa que a partir del 2002 en sector en el que l´impacte de l´expansió de la
demanda xinesa ha estat més espectacular és el de matèries primeres i l´energia.
Destaca el paper i les aliances que ha buscat Xina a l´Àfrica pel seu aprovisionament
de matèries primeres.
Chart III.17
Share of Asia in world merchandise trade, 1989-99
(Percentage based on value
data)
30
25
Exports
Imports
20
15
10
89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
La Xina depèn molt més dels seus socis asiàtics en la importació que en la
exportació. El Regne del Centre efectua més de la meitat dels seus intercanvis
exteriors amb l´Àsia, qui proporciona a la Xina dues terceres parts de les seves
importacions i rep la meitat de les seves exportacions.
Àlex Mestre Giménez pág. 26

27. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
La deslocalització a la Xina de les empreses japoneses o taiwaneses els perment
contenir els costos de producció, però té el perill de la fugida de les seves empreses
al continent i un augment de la competencia en tercers mercats. El Japó i Taiwan
són el primer i el segon proveïdor respectivament de la Xina. Les seves empreses
van deslocalitar primer les seves indústries tèxtils i posteriorment van diversificar les
seves inversions en material elèctric i electrònic. Com la producció que es fa a Xina
es reexporta en la seva major part, en aquests moments la Xina supera a aquests
dos països com a exportador mundial de productes electrònics. Això per a nivell
estadístic pot ser punyent per a aquests països, però la realitat és que l´expansió de
les exportacions xineses és un dels motors del creixement del Japó, ja de per si
afeblit des de fa 20 anys.
Xina és el segon proveïdor dels Estats Units per darrera del Canadà i per davant del
Japó, mentre que les importacions nord-americanes de la majoria dels països
asiàtics disminueix des de l´inici dels anys noranta i puja el percentatge de les
importacions provinents de la Xina. El canvi també és qualitatiu, donat que les
exportacions de productes electrònics nord-americans són principalment peces de
recanvi, mentre que les seves importacions són essencialment productes acabats.
Prenem com a exemple el el lideratge de Japó fins a la dècada dels 90, sustentat en
una orientació extrema cap a l'estalvi, la inversió i competitivitat del sector
exterior. L'economia nipona es va especialitzar en produccions amb un component
tecnològic intermedi com els automòbils i béns electrònics de consum durant els
anys 70 i 80´s. No obstant això, el teixit industrial tracta de desplaçar-se cap a l'alta
tecnologia.
Japó s'ha convertit en un gran exportador de capital com a conseqüència del
superàvit d'estalvi intern i la relocalització de la producció (promoguda per
l'apreciació del ien iniciada al 1985). La inversió directa (coneguda com IDE), suposa
un instrument vàlid per sortejar les barreres que dificulten l'accés als mercats interns.
Àlex Mestre Giménez pág. 27

28. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Per exemple, la indústria indonèsia de l'automòbil s'ha desenvolupat sobre la base
d'uns aranzels prohibitius que bloquegen l'accés d'automòbils estrangers, estimulant
l'entrada de capitals foranis per l´assemblatge dels seus vehicles a l'interior del país.
La deslocalització industrial contribueix a aminorar les exportacions, reduint la tensió
associada al superàvit comercial que per exemple Japó manté amb Estats Units.
Els keiretsus són grans holdings expandits horitzontalment que produeixen
simultàniament ordinadors, automòbils i multitud de béns amb elevats nivells de
productivitat. Les petites i mitjanes empreses completen una estructura dual,
vinculant-se com a proveïdors a través d'una relació molt jeràrquica als keiretsus : la
seva funció resulta important, encara que registren uns nivells de productivitat
notòriament més baixos que les grans corporacions, i són intensives en ocupació.
Corea del Sud ha replicat a aquest model formant empreses transnacionals
autòctones : els chaebol generen un 70% del PIB nacional. Samsung o Hyunday
fabriquen vídeos, televisors, automòbils, vaixells etc. Per contra, la competitivitat de
Taiwan radica a la seva densíssima xarxa de petites i mitjanes empreses.
L'economia japonesa ha incrementat espectacularment els seus llaços comercials
amb l´Àsia Oriental durant els últims anys, tenint com a contrapartida un descens
dels intercanvis realitzats amb Estats Units. S'exporten béns intensius en capital i
R+D cap al “hinterland” continental, important-se produccions intensives en factor
treball. És a dir, aprovisionament de béns intermedis dins d'Àsia Oriental i exportació
de béns finals amb alt component tecnològic als EUA. Les autoritats han fomentat
les inversions a l´Àsia amb l'objecte d'accelerar aquells canvis estructurals que estan
desplaçant el teixit industrial cap a les produccions de major valor afegit i component
tecnològic, la competitivitat de la que en depèn en major mesura la diferenciació dels
productes que no el factor preu.
Àlex Mestre Giménez pág. 28

29. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
La AOD (Ajuda oficial al desenvolupament japonesa a Àsia oriental) disposa d'una
base sòlida : el seu excedent d'estalvi susceptible de ser canalitzat cap a aquells
PVD (països en vies de desenvolupament) que demanden capital per cobrir les
seves necessitats d'inversió. Ara bé, les motivacions nipones per canalitzar
bilateralment la seva ajuda té una motivació econòmica : la AOD prepara el terreny
perquè les inversions privades que arribin amb posterioritat siguin rendibles.
Resumint, Japó busca l'especialització en els segments amb major intensitat
tecnològica ; Corea del Sud, Taiwan i Singapur s'especialitzen en els trams mitjans i
finalment, Malaisia, Tailàndia o la Xina costanera han buscat una inserció inicial en
labors intensives en mà d'obra com l'assemblatge de components electrònics. Per
acabar, esmentar que el biaix cap al comerç intrarregional té un valor major a Àsia
oriental que a Europa o Amèrica del Nord. Aquestes economies es caracteritzen per
l'escassa transparència imperant als seus mercats i pels seus elevats nivells de
proteccionisme, bàsicament barreres no aranzelàries.
Akamatsu : Economista japonès nascut al 1961 creador del model de les “oques
salvatges” (Patterns of industrialization and the flying – geese model)
Bhagwati : Nascut al 1934, és un economista indi i professor d´economia a la
Columbia University.
Krugman : Economista nord – americà nascut al 1953 guanyador del Premi Nobel al
2008.
Peter K. Schott : Economista nord- americà de la Yale University
Bibliografia
Una montaña de divisas en China, WEI GU, Cinco Días, 05/02/2011
Los bloques comerciales en la economía mundial, de SEGIO PLAZA CEREZO, Ed.
Síntesis, 1997.
Economía internacional e integración económica, de JUAN TUGORES QUES,
McCraw Hill, 1997.
Estructura económica internacional, de RAMÓN TAMAMES, Alianza Universidad
Textos, 1995.
La Sociedad Red (Vol.I) : Economía, Sociedad y Cultura.
La Sociedad Red (Vol.II) : El Poder de la Identidad.
de MANUEL CASTELLS per a la trilogia La Era de la Información, Alianza Ed.,1996.
Curso de especialistas, ICEX, 1996.
Àlex Mestre Giménez pág. 29

30. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Anexes
Informes Pais – Pais de ICEX :
Xina –Vietnam
Xina – Malàsia
Xina – Japó
Xina – Taiwan
Xina – Singapur
Xina – Filipines
Xina – Corea del Sud
Asian Development Bank : Basic Statistics 2011
Asia 2050. Realizing the Asian Century. Asian Development Bank.
Economic Regionalisation and intra – industry trade : Pacific – Asian Perspectives,
de Kiichiro Fukasaku. Working paper nº 53. 1992. OECD Development Center.
http://www.oecd.org/dataoecd/26/6/1919406.pdf
East-Asian Export Growth, Intra-Industry Trade and Adjustment, de Marius Brülhart
and Michael Thorpe. Publicat a Asia Pacific Journal of Economics and Business,
3(2): 34-47, 1999.
East Asian trade after the Uruguay Round, de David Robertson. Cambridge
University Press, 1997
Multitrack Integration in East Asian Trade : Noodle Box or Matrix ?, de Peter A. Petri.
Assia Pacific Issues, 2008.
Intra – Regional trade in East Asia : The Decoupling Fallacy, Crisis and Policy
challenges
La Multinacional Española ante in Nuevo Escenario Internacional. OEME
(Observatorio de la Empresa Multinacional Española) 2010.
Perfiles Comerciales 2010. OMC.
An Overview of PRC´s Emergence and East Asian Trade Patterns to 2020, de David
Roland – Holst. 2002.
Àlex Mestre Giménez pág. 30

31. TdR Març – Juny 2011 Deslocalització industrial a l´Àsia Oriental
Àlex Mestre Giménez pág. 31