2. Introducció
A començament del segle XX, la
Restauració va entrar en crisi definitiva.
El 1923, el general Primo de Rivera va
instaurar una dictadura.
La crisi de la dictadura va portar al
derrocament de la monarquia i l’any 1931 es
va proclamar la República.
Els governs republicans van emprendre un
programa de reformes que va trobar
l’oposició dels grups més conservadors.
3. Introducció
El conflicte entre els partidaris de les
reformes i els seus opositors va esclatar el
1936.
La Guerra Civil que va durar tres anys i va
finalitzar amb l’establiment d’una dictadura
militar fins l’any 1975.
4. El reformisme dinàstic
El 1902 el nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d’edat
i va inaugurar el regnat amb la intenció de mantenir el torn
pacífic i de regenerar la vida política espanyola.
El president conservador Maura va dur a terme algunes
reformes com: la hisenda, l’administració local i la llei
electoral.
A partir del 1910 els liberals, liderats per Canalejas, van
intentar un reforçament del poder civil de l’Estat davant la
influència de l’Església Catòlica i la descentralització de
l’Estat.
Però els anarquistes van assassinar al president
Canalejas al 1912. Es va obrir un període d’inestabilitat
que va conduir a la crisi de 1917.
8. L’obrerisme
Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya
va guanyar implantació un nou grup d’ideologia
republicana creat per Lerroux el (Partit Radical).
Aquest presentava un discurs obrerista,
revolucionari i anticlerical. Tenia un fort component
espanyolista i pretenia ser el contrapès de la
influència catalanista.
Però, l’anarquisme va ser la peincipal força dins
l’obrerisme català.
L’any 1910 es va fundar la Confederació Nacional
del Treball.
11. El catalanisme i Solidaritat Catalana
La Lliga Regionalista era el partit hegemònic
dins el catalanisme.
L’any 1907 va aconseguir d’agrupar totes les
forces polítiques de Catalunya, llevat dels
radicals de Lerroux i dels partits dinàstics, en
una coalició electoral, Solidaritat Catalana.
La coalició va guanyar les eleccions i el dirigent
de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser
nomenat president de la Diputació de
Barcelona.
12. La Setmana Tràgica
L’any 1909 es va produir un deteriorament profund
de la vida política amb motiu de la revolta popular a
Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica.
El conflicte va esclatar per l’oposició al reclutament
de soldats per a la Guerra del Marroc.
L’aixecament va ser reprimit i la repressió fou
desproporcionada.
Aquests fets van provocar la repulsa de l’opinió
pública i la dimissió del president del govern,
Antonio Maura.
15. La Mancomunitat de Catalunya
A partir de 1910 els governs liberals van iniciar
un procés de descentralització de l’Estat.
El 1914 es va crear la Mancomunitat, una
institució de govern per a Catalunya. Agrupava
les quatre diputacions catalanes i va ser
presidida per Prat de la Riba.
La seva actuació va anar encaminada cap a la
creació de noves infraestructures i serveis
públics i a endegar un nou projecte cultural i
educatiu.
16. La crisi del 1917
El 1917 va esclatar el descontentament polític i social amb
els governs dinàstics.
La conjuntura econòmica creada a Espanya per la Gran
Guerra va originar un gran moviment de protesta.
Les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van
aplegar en l’anomenada Assemblea de Parlamentaris i van
exigir al govern una convocatòria de Corts constituents.
Grups de militars van organitzar juntes de defensa i
s’enfrontaren a la política del govern.
Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general
revolucionària amb l’objectiu d’enderrocar-lo.
17. Governs de concentració
(1917-1923)
Governs de concentració. Amb la crisi de 1917,
es van formar governs de concentració (liberals,
conservadors i nacionalistes catalans) que no
van estabilitzar el sistema.
Conflictivitat social. Els sindicats i els grups
polítics d’esquerra van impulsar mobilitzacions
obreres, especialment intenses entre els
treballadors industrials.
Apareix el pistolerisme
18. Governs de concentració
(1917-1923)
La derrota d’Annual.
El 1921, a Annual, l’exèrcit espanyol va patir
una gran derrota contra les tropes del Rif.
Es van demanar responsabilitats de la
derrota i es va encarregar una investigació:
L’informe Picasso
Sectors de l’exèrcit van propiciar un cop
d’Estat.
21. La dictadura de Primo de Rivera
(1923-1931)
El 1923, el general Primo de Rivera, amb el consentiment d’Alfons XIII,
va protagonitzar un cop d’Estat que va donar pas a una dictadura
militar inspirada en el feixisme italià.
La Dictadura de Primo de Rivera va tenir dues etapes:
1.-Directori militar (1923-1925)
Va suspendre la Constitució
Va dissoldre el Parlament
Va prohibir els partits polítics i els sindicats.
Va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.
Es va solucionar el conflicte amb el Marroc. Desembarcament
d’Alhucemas
23. La dictadura de Primo de Rivera
(1923-1931)
2.-Directori civil (1925-1931):
Es crea un partit únic Unión Patriótica
Es realitzen diverses obres públiques com
l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.
La crisi del 29 i el clima d’oposició a la dictadura va
provocar la dimissió de Primo de Rivera.
Alfons XIII va nomenar cap de govern el general
Berenguer.
24. La proclamació de la República
Les eleccions municipals es van convocar el 1931 i
es van presentar com un plebiscit entre monarquia i
república.
La coalició republicanosocialista va triomfar a les
grans capitals i a les zones industrials.
El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i
un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van
sortir al carrer per demanar la proclamació de la
República.
Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va
abandonar el país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931
es va proclamar la República.
27. El govern provisional
Es va formar un govern provisional, integrat per
republicans, socialistes i catalanistes
d’esquerra, que va iniciar les primeres reformes:
Amnistia per als presos polítics i llibertat de
partits i sindicats.
Lleis socials per millorar la situació dels
jornalers.
Establiment d’una Generalitat provisional de
Catalunya.
Nova llei electoral per evitar el caciquisme
29. La Constitució del 1931
La Constitució reconeixia el sufragi universal masculí i
femení i proclamava l’aconfessionalitat de l’Estat.
Presentava una declaració de drets individuals i establia
grans llibertats públiques i privades.
El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu,
en el Consell de Ministres i en el President de la
República.
L’Estat es configurava de forma integral, però s’acceptava
la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes
regions.
Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá
Zamora va ser elegit president de la República.
31. Les reformes republicanes
La reforma militar. Azaña va iniciar la reforma de l’exèrcit,
elaborant una llei de retirs que va possibilitar la jubilació
de la meitat dels oficials. Es va sotmetre l’exèrcit al poder
civil.
La reforma religiosa i educativa. La Constitució va
separar l’Església de l’Estat. El govern va tractar de
promoure una educació laica.
La reforma territorial. La Constitució va obrir el camí a la
descentralització de l’Estat, oferint la possibilitat
d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs
autònoms.
La reforma agrària. Es va abordar el problema del
latifundisme.
33. L’oposició a les reformes
El reformisme republicà es va trobar amb l’oposició dels
grans propietaris agraris, la jerarquia de l’Església catòlica,
una part de l’exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.
El 1932, un cop d’Estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser
frenat pel govern.
Les forces de la dreta es van reagrupar en la
Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA).
Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española.
Els monàrquics i els carlistes es van unir a l’oposició.
Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar
Grups anarquistes van apostar per la insurrecció armada.
34. Els governs conservadors
El govern va entrar en crisi. Azaña va
presentar la seva dimissió i el president de
la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les
Corts i va convocar noves eleccions.
Les eleccions van ser guanyades pels partits
de dreta i de centre.
Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser
elegit president amb el suport parlamentari
de la CEDA.
35. Els governs conservadors
El nou govern va iniciar un procés de
desmantellament de l’obra reformista del
bienni anterior.
Aquesta situació va provocar la
radicalització dels partits de l’esquerra.
36. Les revoltes del 1934
El 1934 hi va haver una remodelació del
govern, que va donar entrada a tres
ministres de la CEDA.
Van esclatar revoltes a tot el país.
A Astúries, la revolució va tenir un caràcter
caràcter més social.
37. Les revoltes del 1934
A Catalunya, va ser el mateix president Lluís
Companys qui va encapçalar la insurrecció,
proclamant l’Estat Català dins de la
República Espanyola.
La rebel·lió va ser sufocada.
38. El Front Popular (1936)
Les desavinences entre els partits de la
coalició governamental i els escàndols de
corrupció al govern van portar a la
convocatòria de noves eleccions el 1936.
Les forces de centreesquerra es van agrupar
al Front Popular.
La dreta hi va acudir dividida entre el Bloc
Nacional, la CEDA i Falange Española.
39. El Front Popular (1936)
Va guanyar les eleccions el Front Popular.
Manuel Azaña va ser nomenat president de
la República.
Manuel Azaña
40. La preparació del cop d’Estat
La divisió entre dretes i esquerres cada
vegada era major.
Els sectors més radicals de l’esquerra
propugnaven la revolució social.
Els extremistes de dretes defensaven la
necessitat d’un cop d’Estat que posés fi a la
República.
Les tensions entre els blocs oposats va
desencadenar un clima de violència social.
