Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Peluts - 13
1. Peluts
www.protectoramataro.org
Revista de les Protectores
Alaska
d’Animals de Mataró i Cabrera
Octubre 2009
Exemplar gratuït
n.13 Implicada amb
els animals
L’ós bru, el retorn
d’un mite abandonats
La ràbia: malaltia
desapareguda?
Sant Boi, un nou
refugi d’animals
1
2. A
pa tam ho
M ra b ra
pe ién
ax rr
os
i
El sabor más saludable
ADVANCE presenta el nuevo Duo+effect:
un alimento de alta gama que ofrece toda
la protección y ventajas nutricionales del
actual ADVANCE junto con lo mejor de las
frutas: sus beneficios de salud (gracias a
los polifenoles, antioxidantes y fibra) y todo
su extraordinario sabor.
La combinación de carne fresca de pollo y
arroz con la selección de frutas hace de
Duo+effect un alimento sumamente sano,
sabroso y digestible.
2
3. Editorial
Sumari
PROTECTORA
Protectora
4 Ara, el refugi de Sant Boi
10 Daina, un nou projecte
Text: Miquel Bonet
Professor i Director de P. Competències de la UB. 16 Vincles: teràpies per a
malalts d’esquizofrènia
20 Vincles: escola Auxilia
26 Abans i després
28 EQNV: Entrevista
29 Biografies gat i gos
32 Busquem família
34 Entrevista: Alaska
38 Han trobat família
39 Adopcions “Gent gran”
Tot i que no sempre sabem so· I aquest projecte funciona perquè
lucionar els nostres problemes, els seus treballadors, socis i volun· 40 Breus
tots ens considerem éssers intel· taris creuen en la cooperació i en
LA FINESTRA
ligents. Fins fa 50 anys, pensàvem què existeix l’oportunitat de crear
que calia un coeficient intel·lectual xarxes social que permetin fer ar· La finestra
alt per conquistar el millor lloc de ribar el missatge del seu projecte a 43 Cultura
treball. Per sort, en els darrers anys altres parts de Catalunya. Per això,
44 Ós Bru
s’ha demostrat que la intel·ligència la SPAM s’ha compromès a gestio·
emocional i social són decisives en nar un nou refugi d’animals, el de 48 Protegim els amfibis
el camí a l’èxit, és a dir, per sentir· Sant Boi del Llobregat. Gràcies al
ELS EXPERTS
se feliç amb el que un mateix fa. suport municipal que ha rebut, la
Protectora de Mataró farà arribar el Parlen els experts
La intel·ligència social existeix si hi seu missatge fins aquesta comarca 50 La ràbia
ha consciència social, és a dir, em· per construir una societat una mica
52 Alimentacio gats 2a part
patia i sintonia amb el nostre en· millor per a tothom.
torn: relació, influència, preocupa· 54 Micció i defecació
ció i compromís envers els altres. Qualsevol que ara estigui llegint
Tot això contribueix al creixement aquestes línies sabrà perfectament
Opinió
OPINIÓ
d’una comunitat i la seva absència que l’èxit d’un projecte depèn de la
es tradueix per ambició, avarícia i implicació de les persones que el 57 El termòmetre
egoisme. conformen. De ben segur que la
58 Dofins en captivitat
intel·ligència social ens ajudarà a
Per a algunes persones, com els que mantenir la nostra visió altruista 60 ADDA: i després què?
conformen l’equip de la SPAM, no sense oblidar que per a dur a terme
hi ha prou amb crear un projecte aquesta missió cívica cal la contri·
social propi i per això s’agrupen bució i recolzament econòmic de
per donar vida a un projecte més moltes persones com ara vostè, lec·
altruista on l’objectiu és assegurar tor, que no es confirma amb mou·
als animals abandonats una exis· re el cap sinó que divulgarà aquest
tència òptima i, de pas, millorar el projecte per formar·ne part de la
civisme. seva realització. l
3
4. Ara, el refugi
de Sant Boi
La SPAM ja gestiona
tres centres d’acollida
Text: Isabel Navarra i Dúnia Ramiro.
Redacció
Des del juny, la SPAM ges·
tiona el refugi de Sant Boi
del Llobregat. L’ajuntament
del municipi ha dipositat
tota la confiança en la Pro·
tectora de Mataró per mi·
llorar les condicions de vida
dels animals que hi viuen.
4
6. La voluntat i objectiu princi· núscules on els animals només s’hi Pati per jugar i gatera
estaven uns dies mentre esperaven a
pal de la SPAM és el benes·
ser sacrificats. Quan la SPAM va gua· El refugi està ubicat en un recinte on
tar dels animals abandonats nyar el concurs públic per gestionar hi ha la Policia Municipal, a la Riera
i així ho està demostrant aquest centre, va decidir millorar al del Fonollar, 2. Compta amb un pati
des de fa molts anys. El màxim el benestar dels animals que central envoltat de gàbies, un quirò·
juny de 2009, l’ajuntament hi viuen. Una de les primeres accions fan on els veterinaris municipals fan
que va dur a terme és treure els gos· les cures i esterilitzacions, un despatx
de Sant Boi del Llobregat li sos de les gàbies i deixar·los lliures pel i una zona de bany on ara provisional·
va concedir la possibilitat pati durant el dia perquè els donés el ment hi viuen alguns gats en gàbies.
de demostrar un cop més el sol i retornar·los només a les minús·
que es pot fer amb un cen· cules gàbies per dormir·hi. A dia d’avui, l’ajuntament hi està fent
tre d’acollida. I els resultats millores importants per condicionar
La SPAM està comptant amb el su· els espais. La primera obra és la cons·
estant sent més que satis· port incondicional de la regidora de trucció d’un nou pati per als gossos.
factoris. Salut Pública del municipi, Rosa La segona és la construcció d’una ga·
María Berrio, que té intenció que el tera perquè els gats gaudeixin d’un
De gossera a refugi refugi funcioni com els dos de Ma· espai on viure en condicions que els
taró, garantint·hi el màxim benestar, permeti prendre l’aire, ja que abans
El centre de Sant Boi del Llobregat fomentant l’adopció i obrint les portes que la SPAM gestionés aquest centre,
allotja els animals abandonats d’aquest al voluntariat. Alhora, la responsable vivien dins del pati dels gossos total·
municipi i els de Santa Coloma de de Benestar Social de l’ajuntament de ment tancats.
Cervelló i, fins ara, recollia aproxima· Sant Boi del Llobregat, Sonia Guerra,
dament uns 200 gossos i uns 60 gats ha decidit que ben aviat els gossos del Un equip de primera
cada any. Les instal·lacions responen centre es destinaran a projectes socials
a la construcció típica de les gosseres i terapèutics, obrint la porta al projecte L’Eva Casado i la Maria Rosa Porta
de la dècada passada amb gàbies mi· VINCLES de la SPAM. obren el centre a diari de 9h a 17h
6
7. L’equip de la SPAM:
Maria Rosa Porta,
Mahmadou Traore, Peluts
PROTECTORA
n.13
Eva Casado,
i la veterinària mu-
nicipal Raquel Aznar
Edita:
sp m
A
Societat Protectora d’Animals de Mataró
NIF: G·58223785
Refugi Cal Pilé
Ctra. Nacional II. Qm 648,4 · 08301. Mataró
CAAC Mataró
C. Galícia s/n · 08303. Mataró
CAAC Sant Boi de Llobregat
Riera del Fonollar, 2 · 08830 Sant Boi
Telèfon d’atenció: 902 90 80 43
Apartat de Correus 1232.
08301. Mataró (Barcelona)
E·mail: info@protectoramataro.org
www.protectoramataro.org
de la tarda. Els caps de setmana el re· setmana i coneguin quelcom proper a.p.a.c.
fugi obre de 9h a 14h i compte amb el a una família. Associació Protectora d’Animals de Cabrera
NIF: G·62715610
suport, a més, del preciat ajut de Pepa, Per això, des de setembre, la SPAM i
Camí de Can Segarra, 40
voluntària molt fidel de la SPAM. El ser· l’ajuntament del municipi han orga· (Can Bartomeu) 08349. Cabrera de Mar
LaTelèfon: 647 78 28 71 un nou servei
SPAM ofereix / 647 78 28 72
vei de recollida dels animals abandonats nitzat un curs adreçat a tots aquells
alsE·mail: info@protectoracabrera.org les
ajuntaments: el control de
de la comarca el realitza en Mahmadou que vulguin aprendre a passejar gos·
colònies de gats de carrer per do·
www.protectoracabrera.org
Traore. sos.
nar resposta a la problemàtica que
Consell Redactor:
suposaSerra, Isabel Navarra,Dúnia Ramiro.
Silvia la presència d’aquests ani·
En Sant Boi s’obren moltes possibilitats D’aquest curs, en sortiran voluntaris Publicitat: Isabel Navarra (647 94 92 88 /
mals en els municipis.
isabel@protectoramataro.org)
per fer un projecte pel qual la SPAM passejadors que passaran a formar
Coordinació i revisió d’estil: Dúnia Ramiro
duu treballant molts anys que pot per· part d’aquesta nova família de Sant
Disseny i maquetació: www.airecsg.com
metre donar una oportunitat als cente· Boi. El cap de benestar animal de la
Dipòsit Legal: B-19999-2005
nars d’animals que ara viuen confinats Protectora de Mataró, Jaume Fatjó, Tiratge: 30.000 exemplars
ha impartit el curs i la pròpia regidora El Saló pel Benestar i
a unes gàbies sense tenir cap possibilitat Agraïments: A tots els socis i col·laboradors
de trobar una família. Junts, Sant Boi i de Salut Pública, Rosa Maria Berrio, Defensa de l’Animal
que han participat de forma desinteressada
la SPAM, treballarem perquè en un fu· n’ha estat la coordinadora. Abandonat,d’aquest conegut
en la realització
més projecte.
tur no massa llunyà la dura realitat de com “l’Animaladda”,
Col·laboren:
Aquest és un projecte molt impor·
l’abandonament del Baix Llobregat sigui va afavorir l’adopció de
tant. Els passejadors garanteixen el
només un mal son del passat.
contacte d’aquests gossos amb les molts gossos i gats, entre
El voluntariat persones. els quals 43 van ser de la
Després d’aquest primer curs, la Protectora de Mataró
La SPAM i l’Ajuntament de Sant Boi SPAM i l’ajuntament també comen·
del Llobregat volen obrir el centre al vo· çaran a treballar per buscar vountaris
luntariat, que fins ara era inexistent.El que facin de casa d’acollida i de mai· El Saló pel Benestar i Defensa de
voluntariat permetrà que els gossos que naders, figures també vitals pel be· l’Animal Abandonat es va celebrar
hi viuen surtin a passejar els caps de nestar de molts animals. l
7
8. La regidora de Sant Boi,
Rosa Maria Berrio
compromesa amb el canvi
La regidora de Salut Pública, Agricultura i Parc
Agrícola de Sant Boi, Rosa María Berrio, ha estat
una de les impulsores perquè els animals del
centre de Sant Boi del Llobregat tinguin l’opor·
tunitat de millorar les seves condicions de vida
amb la gestió de la Protectora de Mataró.
Entrevista: Dúnia Ramiro.
Redacció
La gossera de Sant Boi ja la gestionava la millor opció. Vam anar a Mataró per la funció educadora i terapèutica i serà
una empresa des de feia anys, per què conèixer directament com treballava la a més llarg termini. Actualment, ofe·
la vau voler canviar? SPAM com vam fer amb la resta de can· rim a les escoles un programa educatiu
El primer contacte amb el refugi de didats a la gestió. per formar en la tinença responsable i
Sant Boi em va mostrar totes les defici· el respecte envers als animals de com·
ències que hi havien (de funcionament, I un cop cop seleccionada la SPAM, en panyia. A més, molt aviat col·laborarem
d’estructura i sobretot de filosofia). Era què ha millorat el centre? en un programa pilot d’ajuda a persones
un refugi desconegut per bona part de Qualsevol persona s’adonaria que els malaltes d’Alzheimer, per promoure la
la població del municipi, on les adop· animals són molt més feliços. La seva seva autonomia en la primera fase de
cions eren insuficients i el benestar millora en qualitat de vida és el més
la malaltia amb l’ajuda de gossos ensi·
animal no era prioritari. Des de Salut destacable i això es deu al treball diari
nistrats, òbviament els candidats seràn
Pública teníem clar que volíem que el de les persones encarregades del refugi
gossos del nostre refugi amb les carac·
nostre municipi fos una ciutat amiga i a les millores estructurals realitzades.
terístiques adequades per desenvolupar
dels animals. L’educació és la millor Hi ha altres millores destacables, com
aquesta tasca.
opció per conviure en harmonia i ga· l’augment d’adopcions i el fet que des
rantir·hi la bona convivència. Lamen· d’aquest setembre hem començat a tre·
Per tant, la valoració és positiva?
tablement, els esforços per treballar en ballar amb voluntaris.
Molt positiva. No podria ser de cap altra
aquesta línia amb l’empresa que gesti·
onava el refugi van ser estèrils. Quins són els propers projectes? manera. Amb l’esforç de la SPAM, PRO·
Acabar la nova gatera. Inicialment, vi· GAT Sant Boi i l’Ajuntament de Sant Boi,
Per què la SPAM? vien en unes gàbies sense cap raig de el Refugi Municipal d’Animals de Com·
Un cop decidit que calia un canvi a la sol ni espai per moure’s. Amb la nova panyia de Sant Boi dos anys després de
gestió del refugi vam començar a con· gatera disposaran d’un espai interior i la meva primera visita viu de cara la ciu·
tactar amb diferents possibilitats per un pati amb sol i estaran fora de la zona tadania, amb la intenció de col·laborar
garantir que, posats a fer aquest gran de gàbies de gossos, fet que garantirà la amb la ciutat per millorar la seva relació
esforç que suposa canviar dinàmiques seva major tranquil·litat. amb els animals de companyia i oferir el
ben establertes, la nova gestió sigués Un altre projecte està relacionat amb màxim de serveis a aquesta. l
8
9. Peluts
PROTECTORA
El programa que dóna veu els
animals abandonats de la SPAM
Escolta’ns Mataró Ràdio: 89.3 FM
Dijous 16 h - dissabte 15 h
Canet Ràdio: 107.6 FM
Dissabte 21 h
Ràdio Montornès: 91.2 FM
Dijous 17 h
Ràdio Despí: 107.1 FM
Diumenge 14 h
Cerdanyola Ràdio: 105.3 FM
Dimecres 11 h
Vilassar Ràdio: 98.1 FM
Dimarts 17.30 h
Papiol FM: 101.2 FM
Dimecres 20 h - dijous 13 h
Ràdio Vilamajor: 92.2 FM
Dimarts 21 h - diumenges 11 h
Ràdio Mollet del Vallès: 96.3 FM
Divendres 16 h
Ràdio Barberà: 98.1 FM
Dissabtes 11:30 h
Ràdio Argentona: 104.6 FM
Dilluns 18:00 h
Ràdio Sant Boi: 89.4 FM
Dissabtes 17:00 h
Ràdio Esparraguera: 89.4 FM
Dijous 18:00 h
Ràdio Cardedeu: 90.7 FM
Dissabtes 15:00 h
9
10. Escola DAINA:
Neix un nou projecte
Text: Jaume Fatjó
Cap de benestar animal SPAM
cop es troba una família adoptant, “En un futur proper, l’es-
La Protectora de aquesta ha de rebre el recolzament cola oferirà programes de
tècnic per garantir la bona convi·
Mataró crea una vència i adaptació al nou entorn.
formació per a persones
que volen dedicar-se pro-
escola d’educació D’acord amb aquesta filosofia, la
SPAM ha creat un departament fessionalment a l’educació
canina, com es fa a refugis
d’animals d’etologia i benestar de la SPAM
que ha posat en marxa de forma de referència de països eu-
progressiva diferents activitats, ropeus i nord americans”
com l’escola DAINA
Per primer cop a Es· Primeres passes de l’esco- d’obediència per a gossos. Hi ha
panya, una protectora la DAINA
evidència que els animals que han
estat sotmesos a aquestes sessions
d’animals crea la seva
La primera activitat de l’escola ha han tingut més facilitat per ser
pròpia escola d’educació sigut la creació d’un programa adoptats i a més s’han s’adaptat mi·
canina i felina. Un refu· d’educació bàsica per a tots els llor al seu nou entorn.
gi modern que mira cap cadells adoptats dels refugis de la
SPAM. Molts cadells són retor· Propers objectius
a Europa ha de comptar nats al refugi als pocs mesos de
amb aquesta vessant i la ser adoptats pel no enteniment L’escola vol esdevenir un punt de
de l’amo amb l’animal. Per evitar referència per a totes les persones
SPAM ha decidit apos· amb interès pel comportament i
aquesta situació, la protectora va
tar per aquest projecte. decidir oferir un curs amb consells benestar del seu animal de compa·
Amb l’escola DAINA, bàsics d’educació canina. L’escola nyia. Aquests, a més, han de voler
DAINA també ofereix assessora· participar i donar suport a una ac·
es posa en marxa un tivitat solidària com és el manteni·
ment etològic gratuït als propie·
programa del qual se’n taris dels animals adoptats en els ment d’un refugi d’animals.
beneficiaran, sobretot, centres de la SPAM que mostren
En un futur proper, DAINA oferirà
un problema de comportament
els animals abandonats. programes de formació per a per·
durant els mesos posteriors a la
sones que volen dedicar·se profes·
seva adopció.
sionalment a l’educació canina, tal
L’activitat d’un refugi d’animals Finalment, l’equip de l’àrea d’eto· com fan altres refugis de referència
modern ha de ser més àmplia que logia de l’escola ha participat en a països europeus i nord ameri·
la gestió dels seus gossos i gats. Un una prova pilot d’ensinistrament cans.
10
11. PROTECTORA
Diferents moments d’una sessió del curs d’educació bàsica al refugi de Cal Pilé.
“Per als educadors de la SPAM, el benes-
tar dels gossos i dels gats és fonamental i
en cap cas es faran servir mètodes que pu-
guin afectar-los negativament”.
11
12. L’escola tindrà dos línies de
treball fonamentals:
Les cares de DAINA i el
D’assistència i formativa. Pel que fa a
DAINA: voluntariat
la línia d’assistència, es consolidaran
les activitats que es fan actualment i Per bé que la gestió dels centres
s’hi incorporaran de noves, com ara: d’acollida d’animals s’està pro-
• Programa d’educació bàsica per ca- fessionalitzant cada cop més, el
dells: d’accés gratuït per a tots els paper del voluntariat continua sent
nous adoptants i obert també als pro· esencial, com a qualsevol activitat
pietaris que han adoptat o comprat de caire social. En aquest sentit,
un cadell i que volen millorar la seva Núria Alonso Llicenciada en biolo- l’àrea d’etologia i benestar animal
gia i Màster en etologia aplicada. de la SPAM ha volgut comptar
adaptació a la família.
amb l’ajut dels voluntaris.
• Programa d’obediència canina indi-
vidual: per a famílies que volen edu· El voluntari educador
car el seu gos en l’obediència bàsica
i disposar d’un programa educatiu a L’escola ha participat en els pro·
mida de les seves necessitats. grames educatius per a voluntaris
de passeig i mainaderes. A més, fa
• Programa d’obediència canina en uns mesos es va posar en marxa un
grup: per a famílies que volen edu· Paula Calvo Llicenciada en biolo-
gia i Màster en etologia aplicada. programa pilot per crear la figura
car el seu gos en l’obediència bàsica del voluntari educador.
a l’aire lliure, juntament amb altres
propietaris, tot gaudint dels espais El voluntari educador rep una for·
que disposa la SPAM. mació específica per ensenyar a un
gos les ordres bàsiques d’obedièn·
• Servei d’assessorament: per a famí· cia. Un cop habilitat, el voluntari
lies que tenen problemes de convi· pot participar en sessions d’educa·
vència amb el seu animal de compa· ció de gossos que encara es troben
nyia. a un dels nostres refugis.
Elena García Llicenciada en vete-
Pel que fa a la línia formativa, l’escola rinària. Hi ha evidència que els gossos de
es planteja oferir en un futur proper
refugi que han rebut ensinistra·
un curs de formació per educadors ca·
ment d’obediència tenen més faci·
nins.
litat per ser adoptats i a més a més
s’adapten millor al seu nou entorn.
La filosofia de DAINA: Els resultats d’aquesta primera ex·
el benestar dels animals periència indiquen que és una ac·
tivitat molt ben valorada pels parti·
L’àmbit de l’educació canina ha canvi· cipants, que ja ha ajudat a diversos
at molt en els darrers anys. Avui, les Mar Moradell Educadora canina.
gossos en el seu procés d’adopció.
principals associacions d’especialistes
en educació canina recomanen siste· A més de participar en les sessions
mes d’educació basats en la recom· d’obediència, el voluntari d’educa·
pensa de la bona conducta i no en la dor també podrà donar suport als
utilització d’estímuls negatius. Per als educadors canins del servei d’etolo·
educadors de la SPAM, el benestar gia en les sessions de modificació
dels gossos i dels gats és fonamental i de conducta per a gossos adoptats
en cap cas es faran servir mètodes que que presenten problemes de com·
puguin afectar·lo negativament. Jaume Fatjó Doctor en veterinària portament. l
i especialista europeu certificat en
medicina del comportament.
12
15. Vincles El projecte social de la SPAM
Teràpies amb gossos Escola Auxilia Fes-te Mecenes
per a malalts amb Primera activitat de Creant Vincles tots
trastorns mentals VINCLES fora del refugi hi guanyem
15
16. Part del grup de les teràpies amb
l’Equip tècnic d’AREP: Meritxell (abaix a
la esquerra) i Sílvia (abaix a la dreta)
16
17. Teràpies amb gossos
PROTECTORA
per a malalts amb
trastorns mentals
Text: Equip tècnic del centre AREP
i Míriam Pérez, educadora social SPAM
Associació AREP
www.arep.cat
El Centre de Dia de l’As· Parlar de salut mental implica fer·ho
en termes relatius: una persona que
sociació per a la Rehabili· pateix un trastorn mental fluctua en·
tació del malalt Psiquic de tre èpoques amb una presència més o
menys intensa de símptomes i períodes
Barcelona (AREP) va inici· d’absència relativa d’aquests. El mateix
ar un programa de teràpia podríem dir dels individus que, col·
assistida amb gossos de la loquialment definim com “sans”, per·
què ells també poden passar per etapes
SPAM a començaments on experimenten cert malestar psíquic.
d’any a través del projecte
En el cas de les persones diagnosticades
“Vincles”. Aquesta inicia·
de trastorn esquizofrènic, determinem
tiva treballa aspectes cog· el seu diagnòstic a partir de la presèn·
nitius, socials, relacionals cia de la simptomatologia psicòtica, del
deteriorament personal i de les alteraci·
i de comportament alhora ons relacionals.
que aprofita el vincle que Aquesta patologia cursa també amb
s’estableix amb els ani· grans dificultats de comunicació i rela·
ció interpersonal, baixant l’autoestima i
mals per millorar el dete· disminuint la pròpia confiança.
riorament que presenten
Teràpia assistida
els usuaris, inserint·los en Les accions terapèutiques en les que in·
un entorn diferent al seu. tervenen els animals, en aquest cas, els
17
18. gossos de la Protectora, es divideixen Cada sessió es va preparar prèviament
en dos grans grups: activitats assistides i es van adaptar al ritme de les perso·
amb animals (AAA) i teràpies assistides nes que hi van participar. L’elecció dels
amb animals (TAA). La primera aporta gossos també va variar depenent del
situacions motivacionals, educacionals programa de la sessió. En general, els
i/o lúdiques que beneficien la qualitat gossos van tenir tots un perfil dòcil,
de vida de les persones sense que hi amb bona capacitat d’interacció social
hagi uns objectius marcats. La segona i un bon estat de salut.
és la introducció d’un animal com a
part integral d’un pla de tractament di· A les sessions, hi van participar els usu·
rigit a uns objectius establerts. aris del Centre de dia AREP, els educa·
dors del mateix centre i un mínim de
Per això, el programa amb el Centre cinc persones del Departament d’Etolo·
de dia AREP ha sigut un clar exemple gia i teràpies de la SPAM.
d’un programa de teràpia assistida amb
objectius, tot seguint un protocol en el Els beneficis del gos
qual han participat els técnics del pro· Els gossos han estat un estímul mul·
grama i els terapeutes i educadors del tisensorial que ha proporcionat una
centre. motivació en les sessions, ajudant a
potenciar actituts d’interacció entre els
“Els gossos seleccionats te- companys, expressions de sentiments,
nien un perfil dòcil, una bona captació d’atenció i concentració, entre
capacitat d’interacció social i d’altres.
un bon estat de salut”.
Sobretot, no hem d’oblidar que el gos
és capaç de catalitzat emocions, senti·
Primer contacte ments i actituts que s’expressen envers
AREP volia un programa novedós per a ell i que esdevenen el primer pas per
als seus usuaris i va començar a treba· poder·les transferir a les persones. l
llar amb la Protectora de Mataró amb
una prova pilot per conèixer el tipus de Objectius aconseguits:
pacient i la viabilitat del programa. Des· • Inserció comunitària
prés d’analitzar els possibles usuaris
• Establiment de vincles
es va decidir tirar endevant la primera
teràpia assistida iniciant un programa amb animals
de 12 sessions amb una durada de 3 • Relació i interacció amb
mesos (juny, juliol i setembre). els companys
• Millora de les capacitats
Un programa fet a mida
Per establir el programa pels usuaris
cognitives
d’AREP es van tenir en compte els ob·
jectius o finalitats, sempre tenint en
compte el gos com a vincle i eina de La Meritxell en un moment de la teràpia
treball. amb un dels usuaris del Centre de dia AREP
18
20. Escola Auxilia
Primera activitat de VINCLES
fora del refugi
Text: Marta Masmitjà
Coordinadora Projecte Vincles
Els animals de la pro· ser decisiu a l’hora d’escollir on es bon maneig dels gossos a l’hora
realitzaria l’activitat terapèutica. de posar·los sobre els genolls dels
tectora havien sigut nens.
fins ara una eina tera· El nen i el gos
L’activitat es va portar a terme en La directora del centre, Sílvia Cla·
pèutica dins del recin· els propis jardins de l’escola Auxi· ret, i l’equip de l’escola va partici·
te del refugi. Però a lia i es va enfocar en el contacte del par·hi organitzant grups per edats
nen amb el gos mitjançant el tac· per tal que tots gaudissin d’una
partir de maig, els gos· te. Val a dir que molts d’ells patei· estona amb els gossos.
sos que participen en xen deficiències auditives i visuals
i l’únic contacte amb el món real
els programes de terà· que tenen és mitjançant el tacte. “Tots els gossos escollits
pies van sortir del cen· Per a ells, sentir un ésser viu entre pesaven menys de 10 kg,
els seus braços és molt estimulant, eren dòcils i d’edat avan-
tre per realitzar una només calia veure els somriures i çada per assegurar un bon
activitat terapèutica a les expresions de les seves cares. maneig sobre els genolls
L’equip de VINCLES va escollir
l’escola Auxilia, on hi tres gossos dòcils de mida petita
dels nens”.
ha nens que presenten del Refugi de Cal Pilé, a Mataró.
Tots ells eren d’edat avançada, Un cop acabada l’activitat, l’equip
diverses discapacitats. de VINCLES va quedar atrapat en·
“Els nens pateixes deficiènci- tre els somriures d’aquells nens
i va quedar meravellat de la feina
El passat 25 de maig, una part de es auditives, visuals i de mo- que fa l’escola Auxilia.
l’equip de Vincles va visitar l’Escola bilitat i l’únic contacte amb
Auxilia, un centre privat i concertat el món real que tenen és el Activitats terapèutiques que fun·
amb el Departament d’Educació de tacte. Per a ells, sentir un és- cionen amb èxit es veuen sovint,
la Generalitat de Catalunya, per a ser viu entre els seus braços però com aquesta que es va fer, es
donar resposta a les necessitats es· va ser molt estimulant” pot assegurar que n’hi ha poques.
pecífiques de nens amb discapaci·
tats. Concretament en aquesta es·
cola hi ha un gran nombre d’alum· molt tranquils i no pesavem més Els nens de l’escola es beneficien del
nes amb cadira de rodes, fet que va de 10kg. Així, es van assegurar un contacte amb els gossos
20
21. La directora de l’escola Auxilia, Síl·
PROTECTORA
via Claret, va apostar per la SPAM
a l’hora de fer una activitat terapeu·
tica. PELUTS vol saber de primerà
mà com valora l’experiència.
Quants nens hi ha a l’escola?
Actualment, tenim uns 35 alumnes
pluridiscapacitats. Són nens amb
afectacions neurològiques, sensori·
als, físiques i psíquiques i amb un
important retard en el seu desenvo·
lupament global.
Per què vau voler organitzar una acti-
vitat terapèutica amb gossos?
Un dels nostres alumnes va adoptar
un gos de la Protectora de Mataró. A
partir d’aquí, vam conèixer el projec·
te VINCLES i la seva vessant terapèu·
tica i ens va semblar molt interessant
per als nostres alumnes.
Com valores la resposta dels nens?
Els nens van estar tranquils tot
el temps i cada un d’ells va poder
gaudir,en la mida de les seves pos·
sibilitats, de l’estona que van estar
amb els gossos. Guardarem un re·
cord molt entranyable de les imat·
ges d’alguns acaronant els gossos
i tibant de la corda per passejar·los
amb expressions de sorpresa, ale·
gria i emoció.
Quina valoració en faries?
La valoració és del tot positiva. Re·
petiríem l’experiència sense pensar·
nos·ho. Val la pena donar l’oportu·
nitat de poder sentir el vincle que
suposa tenir un gosset sobre teu
amb totes les emocions i sensacions
que això comporta.
Per acabar, voldria agrair a tot
l’equip de teràpies de VINCLES la
qualitat professional i personal que
van aportar durant la seva estada i el
fet d’haver·nos deixat participar en
aquesta experiència. l
www.fundacioauxilia.org
21
23. Vols ser mecenes
del Projecte Vincles?
L’animal abandonat pot i ha de ser un canal d’aju-
da per a determinats col·lectius necessitats i un
Com ens pots ajudar?
mitjà per educar els infants envers el respecte als
animals. Amb aquesta finalitat neix el projecte 1 Fes un donatiu on-line a través de la
social “Vincles” en les seves dues vessants. nostra web:
Vessant terapèutica www.protectoramataro.org
Per aconseguir millores en el pacient com a conse· Fes un donatiu mitjançant transferència
qüència de la teràpia assistida amb els gossos pel
2
bancària, indicant “Vincles”, al número
que fa a la comunicació, la mobilitat, l’emotivitat i
de compte:
l’autoestima entre d’altres aspectes a treballar.
2042·0000·70·3300070104
Vessant educativa
3 Fes-te mecenes del projecte “Vincles”,
Programa educatiu adreçat a les escoles, per formar omple la butlleta i envia·la. Amb
els infants en la responsabilitat i el respecte envers només 30 euros al trimestre seràs un
als animals de companyia i fomentar·ne així el civis·
dels nostres mecenes fundadors del
me i la bona convivència.
primer projecte social de la Protectora
d’Animals de Mataró.
Butlleta de Omple les teves dades personals
Nom i cognoms � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �
Mecenatge
Adreça � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � CP � � � � �
Ciutat � � � � � � � � � � � � � � � � Província � � � � � � � � �
e-mail � � � � � � � � � � � � � � � � Telèfon � � � � � � � � �
DNI ����������
Modalitats de pagament
Dades bancàries
Trimestral 30 =
C 60 =
C
Ent. � � � � � Of. � � � � � DC. � � � CC.� � � � � � � � � �
Semestral 60 =
C 120 =C
120 = 240 =
La comunicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquesta comunicació s’utilitzarà exclusivament
Anual C C per a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectora d’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançant
la indicació de les seves dades, i conforme amb el que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals de
Mataró per tal de que procedeixi, en compliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.
Si no desitgés rebre informació sobre promocions comercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NO autoritzar la comunicació a tercers
de les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.
En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-se en qualsevol moment a aquesta
Aportació voluntària anual entitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.
No vull autoritzar la comunicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de la
Societat Protectora d’Animals de Mataró.
C
=
Envia-ho per fax al: 93 756 22 69 / O per correu: AP. 1232 · 08301 Mataró 23
25. Els que Espai dedicat
als animals de
ningú vol
difícil adopció
Abans i després: Entrevista: Biografies:
Nitx, Nara i Kenshu Isabel, la reina dels Yayo i Mika
gats que ningú vol
Isabel, la
reina dels
gats que
ningú vol
25
26. Abans i després A 1 d’Octubre de 2009
ja tenim més de 450
padrins que ens
Espai dedicat als animals de difícil adopció ajuden en el seu
dia a dia.
“Els que ningú vol” són gos· Volem fer una crida en favor
sos i gats de difícil adopció d’ells. Busquem padrins que Des de gener s’han
perquè estan malalts, perquè ens ajudin en el seu manteni· adoptat 158 animals de
necessiten atencions especials ment i adoptants disposats a la campanya
o senzillament perquè són donar·los tot l’amor i l’estima
vells i suposen una càrrega. que necessiten.
“Els que ningú vol”
Ells, com tots els nostres gos· Pegats aconseguirem que
sos i gats dels refugis, esperen visquin la darrera etapa de la
una nova família però sabem seva vida dignament.
que serà molt més complicat
per a ells i que molts acabaran
vivint la resta dels seus dies
entre nosaltres.
Nitx
Té 8 anys i la seva família el
va deixar el 2006 al refugi,
on cada dia estava més en·
sopit. Fa uns mesos va patir
una intervenció quirúrgica i
va necessitar recuperar·se en
una casa d’acollida. El temps
que s’hi va estar va ser sufi·
cient com per guanyar·se el
cor de l’Àngela Blasco qui
finalment no va poder ni
voler tornar·lo a la pro·
tectora i l’ha adoptat.
26
27. Nara
PROTECTORA
La Nara vivia a Mérida. Al seu amo
el van ingressar en una residència
i ella va passar molts dies al carrer
esperant·lo, davant de la porta.
Gràcies a la protectora, va deixar el
carrer i va arribar a Mataró. Estava
en molt mal estat: era gran d’edat,
cega d’un ull, i estava molt prima i
espantada.
Davant de la situació d’urgència
que corria la seva vida, la família
de la Silvia Perpiña i Sanitjas, va
decidir tenir·la a casa en règim
d’acollida fins que es recuperés.
Però s’en van enamorar d’ella i
l’han adoptada. Ara viu els seus
darrers anys junt amb dos pastors
alemanys (un d’ells, la Lilian,
també adoptada a la SPAM) molt
agraïda d’haver trobat una nova
família.
Kenshu
El Kenshu va ser abandonat davant
de la porta del refugi el 2006 en
molt mal estat. Tenia una ferida
molt greu a l’abdomen produïda per
un accident de trànsit o una caiguda
des d’un pis. Els veterinaris de la
protectora el van operar i en Kens·
hu va demostrar tenir moltes ganes
de viure perquè es va recuperar al
poc temps. Més tard també va patir
encefalitis que li va deixar el cap en
una posició una mica torta.
La família d’en Rafel Medina, però,
va decidir que en Kenshu ja havia
patit massa i que es mereixia una
llar. Ara, es passa els matins dor·
mint al sofà i aprofitant la sort que
ha tingut.
27
28. Entrevista
Isabel
La reina dels gats
que ningú vol
Entrevista: Dúnia Ramiro. Redacció
Sempre la trobarem amunt i
avall, buscant un gat que s’ha
amagat, o explicant als visitants
què implica conviure amb
aquests felins, però sobretot,
ocupant-se dels gats que ningú
vol, aquells que tenen més difi-
cultats per a ser adoptats. Grà-
cies a la seva feina, la qualitat
de vida dels gats de la SPAM ha
augmentat exponencialment.
Isabel Pujol té clar què és el que més li Per què els gats? Què veus en ells? bilitats acabaran els seus dies amb mi,
agrada a la vida: els nens i els animals. M’agraden tots els animals, però tro· a la gatera, sense conèixer què és una
I és una persona afortunada perquè ha bo que els gats estan més indefensos família. A vegades, algunes famílies ve·
tingut la sort de treballar en tots dos davant la societat. I aquest és un sen· nen i et diuen: “Vull ajudar el que més
àmbits. De formació puericultora, va timent que m’acompanya des que sóc ho necessiti”, i és quan un gat dels que
fer feina a una guarderia durant molts petita. Fa ja unes dècades, a Espanya ningú vol troba el cop de sort que porta
anys. Ara, ha deixat la llar d’infants per es perpetraven barbàries amb els gats, mesos o anys esperant.
dedicar·se en cos i ànima a la protec· podien morir·se al carrer que ningú
tora. no s’hi fixava, ho trobaven normal tan Molts d’aquests gats els han abandonat
sols perquè es tractava de gats. Jo, en a la gatera quan ja són grans o amb ma-
Com vas introduir-te en la protectora canvi, no comprenia aquesta reacció lalties.
d’animals de Mataró? i els recollia del carrer i els intentava Com podem acabar amb l’abandona-
Fa uns tres anys, em va tocar el torn ajudar en allò que podia, però és clar, ment?
de presidenta de la meva zona re· era molt petita. Amb informació. El primer és l’este·
sidencial. Allà, molts veïns estaven rilització. La societat veu amb millors
preocupats per l’augment incontrolat Quins són els gats que ningú vol? ulls I la toxoplasmosi també augmenta
de gats al barri. Per soluciona·ho, em Són els més complicats de donar en molt l’abandonament. Molts gats que
vaig posar en contacte amb la SPAM. adopció. Sovint, es tracta de gats poc deixen a la protectora tenen una propi·
A partir d’aquí, vaig establir un con· domesticats que, malauradament, no etària que acaba de quedar·se embaras·
tacte diari amb ells. I quan em vaig interessen a l’adoptant. Però també sada. Elles han d’escoltar el seu metge,
assabentar que a la gatera hi faltaven són aquells que tenen malalties crò· però també haurien d’informar·se més
voluntaris, vaig començar a anar·hi niques o que són grans d’edat… A perquè seguint unes normes d’higiene
sovint i ajudar·los, fins que vaig aca· aquests els hi donc una atenció especi· concretes el risc disminueix notable·
bar treballant·hi professionalment. al perquè són els que amb més possi· ment. l
28
29. Adopta’ls o
Biografies apadrina’ls
PROTECTORA
En Yayo i la Mika són animals de la campanya “Els que ningú vol”. La seva adopció
és gratuïta i la SPAM es fa càrrec de l’alimentació i les despeses veterinàries que oca·
sionin fins els dia que ja no hi siguin. Només necessiten una família que se’ls estimi
i els cuidi per sempre més.
YAYO
En Yayo és un gos gran de raça canitx, petitó i molt simpàtic. Un
conductor gairebé el va atropellar, però en parar el cotxe, el va
agafar i el va portar al refugi. En arribar tot ell era una boleta de pèl
brut, estava molt descuidat i tenia cataractes.
Al refugi de Sant Boi, ens fem càrrec d’ell. Ara està net i polit
però no s’hi veu gaire tot i que això no és problema per en Yayo.
Ell és un gos espavilat que et segueix per tot arreu, camina d’una
manera molt elegant, quasi bé de puntetes i sempre sap on trobar
menjar, té un olfacte!!!
Amb el fred de la tardor i l’hivern, en Yayo necessitarà el caliu
d’una llar més que mai. Ell necessita un bon llit i les carícies d’un
amo bo i dolç que el sàpiga cuidar bé la resta de la seva vida.
MIKA
Tot i que només té dos anys, ja té una llarga història a les seves es·
quenes. La vam trobar a les portes del refugi, miolant, sense saber
exactament com havia arribat fins allà. Presentava un estat molt
lamentable, estava bruta i famèlica. Però l’equip del refugi de Sant
Boi la va acollir i al poc temps ja s’havia recuperat.
Malauradament, la Mika té immunodeficiència felina que fa
que sempre tingui les defenses molt baixes. Ella és portadora del
virus i això fa que sigui un risc deixar·la amb els altres gats de la
gatera. Per tant, viu aïllada a una gàbia esperant que arribi el seu
moment.
Si haguéssim de descriure la Mika en una paraula podríem dir
que és un encant! És bonica, dolça, carinyosa, molt tranquil·la i
gens esquerpa. La Mika t’espera, vine a conèixer·la!
29
30. Ajudan’s Ajuda als animals vells i malalts
que són rebutjats, els que estan
destinats a no tenir una família
com els altres.
“Apadrina els Fent-te padrí garanteixes que
podran gaudir d’una bona qua·
que ningú vol” litat de vida, en els nostres refu·
gis, fins el dia de la seva mort.
30
31. Marca, omple i envia
Ajudar-nos és fàcil
1 Marca les opcions que prefereixis
Apadrinament
El granet de sorra que aportis, per insignificant que et
Desitjo apadrinar un animal de la campanya
pugui semblar, sempre esdevé gegantí quan parlem
“Apadrina els que ningú vol”
d’animals que ho han perdut tot.
Dipositeu el donatiu directament al nostre compte:
Modalitats d’apadrinament:
2042-0000-70-3300070104
Trimestral 30 =
C 60 =
C Aportació voluntària anual
Semestral 60 =
C 120 =
C C
=
Anual 120 =
C 240 =
C
La major part dels nostres voluntaris desenvolupa la seva
tasca als refugis, ajudant a passejar, banyar, raspatllar, jugar
Fent-te soci
i sociabilitzar els gossos i gats, però també n’hi ha que
s’estimen més col·laborar en les tasques de divulgació o
organització d’events. Desitjo fer-me soci
Si les teves inquietuds es centren en ajudar un gat o un
gos especialment dissortats, pots consultar els animals
inclosos a la campanya “Apadrina els que ningú vol”.
Si vols ajudar els gats de carrer perquè disposin de menjar
i d’atenció veterinària, escull l’opció d’apadrinament de
“els sense sostre”. 2 Omple les teves dades personals
Nom i cognoms....................................................................................................
Adreça ................................................................................... CP
Ciutat ........................................... Província ......................................................
e-mail ............................................................ Telèfon
Els socis, amb les seves quotes, són el recurs econòmic DNI
Mòbil
que ens permet portar a terme el dia a dia de les nostres
activitats, però sobretot són la font de finançament que
ens permet gestionar els nostres refugis prescindint de
practicar l’eutanàsia.
La comunicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquesta
comunicació s’utilitzarà exclusivament per a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectora
d’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançant la indicació de les seves dades, i conforme amb el
que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals de Mataró per tal
de que procedeixi, en compliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.
Si no desitgés rebre informació sobre promocions comercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NO
autoritzar la comunicació a tercers de les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.
En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-se
en qualsevol moment a aquesta entitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.
A l’SPAM, acollim en els nostres refugis gats i gossos No vull autoritzar la comunicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de la
Societat Protectora d’Animals de Mataró.
abandonats i els cuidem fins que els trobem una nova
3
família. A través de la web tindràs informació actualitzada
de tots els gossos i gats que estan en adopció a les nostres
instal·lacions. Ells necessiten una nova llar i tu t’emportaràs Envia-ho per correu o fax
a casa la seva companyia i el seu amor incondicional. Protectora d’animals de Mataró.
Apartat de correus 1232 - 08301 Mataró
O per Fax: 93 756 22 69
www.protectoramataro.org
31
32. Busquem Gossos
família
Aretha Biret Blanqueta
Bresac Buf Cèlia Coki Crash Denis
Duna Encantador Fletxa Flipa Focus Frank
Goofy Grace Grau Honda Ibiza Jony
Leon Lligat Llina Moly Montesa Mundo
Neptuno Nitro Olligat Philip Pigat Rocki
32
33. Gats
Baldufa Blavi Bolet Chop Dilluns
Dimarts Filtipaldi Frankita Garbo Grano Jutji
Kikiku Kiku Loti Mañi Marlon Momo
Persi Pristi Pixi Plus Pop Rovelló
Els que
ningú vol
Argos Aska Bambi Betty Brinca
Brito Cabri Capy Chumba Florinda Fosquet
Potser en el moment de publicar·se aquesta revista, alguns dels animals que apareixen a les fotos estan ja adoptats i n’hi altres de nous. Si esteu
interessats en adoptar un gat o un gos, truqueu·nos o entreu a la nostra pàgina web. www.protectoramataro.org
33
34. La cèlebre
cantant de
Fangoria,
a PELUTS
Text: Dúnia Ramiro. Redacció
Fotografia: Carola Schmitt / ANIMAL-ART
Alaska
Olvido Gara, més coneguda
com Alaska, és una icona
de la música espanyola. Va
començar la seva carrera el
1978 i encara avui continua
en els primers llocs de les
llistes de vendes del nostre
país.
Tot i que té una agenda in·
creïblement completa, ens
rep a un hotel de Barcelona
i ens assegura que de totes
les entrevistes que té concer·
tades la nostra és la que li ve
més de gust fer. I ens ho cre·
iem, només cal observar com
li brillen els ulls quan parla
de gossos i gats.
34
35. “Amb accions contra
PROTECTORA
les curses de braus
s’actua com a una
campanya electoral,
buscant guanyar el vot
dels indecisos, dels
que mai s’ho havien
plantejat abans.”
35
36. “Agraeixo la feina que fan les
protectores perquè, davant de
totes les adversitats, encara
aconsegueixen reunir diners
i espai per tirar endavant els
animals abandonats”.
Acabes de tornar d’una gira per grup que li agrada, com també passa mitjana de 80 concerts en un any i
Mèxic, com us ha rebut el públic amb el públic espanyol. mig. Això és molt dins de la situació
d’aquest país? actual al nostre país.
Ha sigut tot un repte trobar un mo-
És el cop que millor ens ha anat, la ment per fer-te aquesta entrevista, En quin moment es troba la música
veritat. Hem sortit directament a les la teva agenda treu fum… espanyola?
llistes de vendes en el número qua·
És un no parar. Fins a finals d’any, En un molt bon moment. Hi ha tot
tre. No hem d’oblidar que a Mèxic
presentarem el disc a Espanya i tipus de formacions i artistes. Per al·
som un grup de culte, alternatiu.
després continuarem fent la seva tra banda, és difícil fer difusió dels
Fangoria és conegut perquè sóc me·
promoció a l’Amèrica Llatina, en nous grups i al final moltes d’aques·
xicana i tot el que aconseguim allà és
concret a Mèxic i l’Argentina. I no tes propostes queden diluïdes. Pen·
per a nosaltres un gran èxit perquè
sa que no hi ha gairebé programes
aquell país és un mercat molt gran. pararem de fer concerts, aquesta és
musicals a la televisió i en els ma·
la nostra filosofia.
Quines diferències trobes entre el gazines i late shows quasi no hi ha
públic mexicà i l’espanyol? Sí, perquè feu concerts tant al Fes- actuacions en directe. Qui es vulgui
tival de Benicàssim com a les festes informar de les novetats ho ha de
El públic mexicà és molt anglosaxó majors dels pobles… fer a internet. I les persones que no
amb la música, això vol dir que se· l’utilitzen gaire poden arribar a pen·
gueix la carrera d’un artista i no tant Per suposat. Per a nosaltres és im· sar que ens trobem en un moment
una cançó o un àlbum. Per altra ban· portant no parar de tocar i de donar musical molt pobre, tot i que no és
da, és molt demostratiu davant del a conèixer la nostra feina. Fem una així.
36
37. PROTECTORA
Alaska en un moment de l’entrevista realitzada per Dúnia Ramiro amb uns dels gatets de la Protectora d’animals de Mataró.
Quins artistes em recomanaries ara Sé que les persones que llegeixen que un metge m’ho va diagnosticar
mateix? aquesta revista pensen el mateix i em va dir que em desfés d’ells. No
que jo, però no perquè sembli obvi ho vaig fer, vaig esperar que tots
L’últim disc de Pet Shop Boys, Katie el que dic deixa de tenir força o sen· morissin i, després, mai més en vaig
Perry, The Kills i el darrer de Prohi· tit. Amb accions contra les curses de tenir. Per altra banda, he de mirar la
bida. braus s’actua com a una campanya part positiva de la situació: si no fos
electoral, buscant guanyar el vot dels per l’al·lèrgia, ara mateix en tindria
Has fet cinema i televisió. Si no po-
indecisos, dels que mai s’ho havien la casa plena.
guessis dedicar-te a la música, amb
plantejat abans. Perquè sabem que
quina opció et quedaries? Has visitat alguna vegada una pro-
a aquells als que els hi agraden no
canviaran per molt que els hi di· tectora?
La televisió, sense dubte. M’agrada·
ria presentar un magazine de contin· guem. Sí, i l’opinió que em mereixen és
guts generals. Durant un temps vaig T’encanten els gossos i gats però molt contradictòria. Per una banda,
fer·ho amb el programa “La tarde” malauradament n’ets al·lèrgica. agraeixo la seva lluita. Davant de
i allà havíem de decidir cada dia els Com vius aquesta situació? totes les adversitats, encara acon·
continguts: entrevistes, reportatges, segueixen reunir diners i espai per
actuacions… estava molt bé. Bé, l’al·lèrgia va començar fa 20 tirar endavant els animals abando·
anys quan vivia amb 8 animals, gos· nats. Però, per l’altra, molts d’ells
Parlem d’animals. Has demostrat sos i gats, a casa meva. Un matí, em es queden sense família i això em
públicament la teva oposició a les vaig llevar amb al·lèrgia. Vaig trigar provoca una sensació de felicitat i
curses de braus… mesos a saber què em passava fins depressió, alhora. l
37
38. Han trobat família
Des de gener de 2009 han trobat familia 1065 animals
(800 gossos i 265 gats).
2
per la
adoptats
3
os a y Dark
t pe r Marc Bonica,
ado Da m
nciso Gre
en
adopta Jose Solo ptada por Mar ia família E
1 Bach, olina
Vidal
M
h a ga
a
na Mar i
p er A
4 Mu
ado
ño
ptat ia
Foc, z i famil
5 Fura, adoptada per Montserrat
Pocurull 6 Minuet to, ad
Crespillo i K
optat per Elo
elin Béjar
i
7 Pasqui, adoptat per Svenja
Tom i la B
runa, ado
ptats per
9 Xata i Fuet ad
optats per
8 ado
Christina Müller Bea i Tomas
eles Delg
Mª A n g
38
39. Campanya
d’adopció per
PROTECTORA
“GENT GRAN”
La Francisca Noy té 67 anys
i acaba d’adoptar en Pipo.
Aquest gos l’ha ajudat a sor·
tir més al carrer, a tenir una
vida social més activa i a ser
una mica més feliç. Aquesta
és la seva història.
Per què va voler adoptar un gos de protectora?
Tinc 4 fills i quan el darrer es va anar de casa i
em vaig quedar sola, em vaig ensopir molt. Els
meus fills em van dir que un gos m’ajudaria a
recobrar els ànims perduts.
I vau visitar el refugi de la SPAM...
Sí. En arribar al refugi vam veure en Pipo, que
es deia Spaiki, i de seguida vaig tenir clar que
l‘adoptaria a ell.
Com van ser els primers dies?
Els primers dies, quan jo estava asseguda al
sofà, ell posava les potetes a la meva faldilla
com dient·me: “Puc pujar·hi?”. Avui, ja s’ha
acostumat i sempre seu sobre els meus genolls
quan miro el televisor.
En què ha millorat la seva vida?
Abans estava deprimida perquè ja no vivien els
meus fills amb mi. Des que en Pipo va arribar
a la meva vida, surto cada dia a passejar·lo i em
fa molta companyia. A més, he fet amistats de
persones que també treuen a passejar el seu
gos i cada tarda sortim tots plegats a fer una
volta pel carrer amb els nostres gossos. Reco·
mano molt aquesta experiència per a gent que
es trobi en la mateixa situació que jo em vaig
trobar. l
Campanya d’Adopció patrocinada per
fundació Affinity
www.fundacion-affinity.org
39
40. Breus
La SPAM troba a Catalunya un gos desapare-
gut a Benidorm fa un any
La protectora va trobar un gos de raça Lulu de Pome·
rània perdut a Sant Joan Despí el juny i el van dur
a un dels seus refugis. El gos duia xip però els seus
Els gossos rodamóns de La Roca i Esparraguera, propietaris no figuraven a la base de l’AIAC (Arxiu
a la SPAM Identificatiu d’Animals de Companyia).
La Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha Podia ser que la documentació del xip mai s’hagués
guanyat els concursos públics de La Roca del Vallès i arribat a formalitzar correctament o bé que el xip pro·
Esparraguera per fer el servei de recollida i acollida dels vingués d’una altra comunitat autònoma. La SPAM
animals perduts i abandonats en aquests municipis. va investigar fins descobrir que el gos havia desapa·
regut feia un any a Benidorm. Un cop confirmada la
Amb aquests, la SPAM suma ja 30 municipis repartits desaparició amb els antics propietaris, la protectora
en les comarques del Maresme, Vallès i Baix Llobregat. va enviar el gos a la família, que no s’ho acabava de
La protectora de Mataró dóna per tancada la capacitat
creure. l
dels seus refugis de Mataró per oferir el servei a altres
consistoris.
Tot i així, la demanda continua augmentant i, per
aquesta raó, la SPAM estudia obrir noves vies de col·
laboració amb altres centres que permetin ampliar la
capacitat i el servei a partir del 2010.
La crisi i les adopcions
La crisi s’ha fet sentir també als refugis de la SPAM
malgrat els esforços i inversió que ha fet el 2009. Tot
i això. el període de juliol, agost i setembre es va tan·
car amb un lleuger augment de les adopcions respecte
l’any anterior.
L’equip de la protectora és optimista i seguirà treballant
per aconseguir que el nombre d’adopcions s’equipari,
com a mínim, al que es va aconseguir durant el 2008.
Rectificació article PELUTS
Per fer front a la crisi, la SPAM ha llençat una forta
campanya de comunicació. La premsa comarcal s’ha En referència a l’article “Col·laboració SPAM·UAB”
fet ressò dels nostres anuncis d’adopcions; en televisió, publicat en l’onzena edició de PELUTS, el consell de
ha comptat amb la difusió del Telenotícies i Els Matins, redacció de la revista rectifica les següents informa·
de TV3; en ràdio, la protectora continua emetent el pro· cions:
grama PELUTS que tot i que es fa des de Mataró Rà· · Va ser la Protectora d’Animals de Mataró qui va
dio ja s’escolta a 15 municipis catalans i aquesta tardor col·laborar en la realització del màster de la Uni·
s’emetrà des de la xarxa sindicada de COMRàdio. l versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i no pas a
l’inrevés.
· Només tres alumnes del màster realitzen el seu
projecte de recerca en l’àmbit dels gossos de refu·
gi. En aquest sentit, el terme recerca fa referència
a la formació de l’alumne i en cap cas suposa la
realització de procediments experimentals amb els
gossos del refugi.
· Qui va participar com a professor del màster d’eto·
logia aplicada va ser el cap de benestar animal de
la SPAM.
· En l’àmbit de la teràpia assistida, la col·laboració
de la SPAM amb la UAB no implica la validació
del programa científic de teràpia sinó que es limita
a millorar la formació d’un dels seus terapeutes, la
Míriam Pérez, alumna del màster. l
43. Anècdotes de
veterinaris
El millor amic de l’home
o de l’animal
Text: Dúnia Ramiro.
Redacció.
El nou llibre del vete·
rinari de la Protectora
d’Animals de Mataró,
Ricard Adán, ha tingut
una alta acceptació en·
LA FINESTRA
tre els lectors i un bon
ressò en els mitjans
de comunicació. I ha
agradat tant perquè
és un recull molt amè
d’allò que succeeix Anècdotes per donar i vendre.
dins de les consultes En aquest llibre trobareu un bon gra· ció de les nostres mascotes.
veterinàries. pat d’anècdotes: des d’animals que es Podeu també trobar alguns detalls in·
mengen coses que mai creuríeu que teressants com ara quins han estat els
es podrien empassar, persones fan gossos més famosos, les 10 coses que
En una consulta veterinària passen
moltes coses i algunes són força di· àlbums de fotografies de la seva mas· no ha de fer un propietari amb el seu
vertides. Quan entra una senyora que cota incloent·hi fotos de les proves his· gos per no maleducar·lo i les 20 pre·
t’explica que a la seva gata li agraden tològiques del seu tumor o gent tant guntes que s’ha de fer el futur propie·
molt les gambes et planteges com pots susceptible que se’n va de la consulta tari d’un gos per saber si està preparat
explicar·li quina és l’alimentació més quan el veterinari s’adreça al seu gat per ser·ho.
correcte per a un gat, de manera fàcil i perquè surti del transportaddor dient·
divertida. Va ser així com es va comen· li: “vinga grassonet, surt d’aquí”. “Anécdotas de veterinarios:
çar a gestar el llibre “Anécdotas de ve· el mejor amigo del hombre o
terinarios”. La intenció és passar una bona estona del animal” he estat editat per
tot i que també té intenció pedagògi· Styria i el podreu trobar en les
En Ricard Adán va contactar amb ve· ca: dels equívocs i desconeixements principal llibreries de la ciutat.
terinaris de tot Espanya que li van fer podem aprendre com s’han de fer les Segur que passareu una bona
arribar les seves històries, les seves coses. És per això que el llibre es di· estona al mateix temps que po·
anècdotes, per tal de fer·ne el recull i videix en temes, ja sigui l’alimentació dreu aclarir alguns dubtes sobre
publicar·les. del gos, dels animals exòtics o l’educa· els animals de companyia. l
43
44. Ós
bru
El retorn
d’un mite
Text: Frank Capdevila
Vicepresident de DEPANA
(Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural)
www.depana.org
44
45. LA FINESTRA
La història de l’ós bru del Pirineu és la his·
tòria d’un extermini. La persecució per part
de l’home va fer que la població d’óssos es
reduís de 200 l’any 1900 a només 5 a prin·
cipis dels anys noranta. Ara, però gràcies
a un projecte de reintroducció, el número
d’exemplars ha augmentat.
45
46. En concret, el 19 de maig del 1996 Pallars Sobirà i Vall d’Aran. Social· lació immobiliària també s’hi oposen.
l’óssa Giva (que en eslovè vol dir “lliu· ment, però, el projecte no ha estat Aquest any 2009 estem d’enhorabona,
re”) va ser transportada directament tan positiu. Una part de la població ja que l’óssa Hvala (vol dir “gràcies” en
des dels boscos eslovens fins la seva dels Pirineus va aprofitar la mala eslovè) ha tingut 2 cadells al munici·
nova llar, els Pirineus. La van seguir gestió i la manca d’informació per pi aranès de Bossòst. Actualment, es
l’óssa Melba i l’ós Pyros, en el que part de l’administració catalana du· calcula que viuen uns 20 óssos als Pi·
va esdevenir primer pas per evitar la rant la reintroducció per oposar·se a rineus.
seva extinció i recuperar l’espècie a la tornada de l’ós.
la nostra serralada. El segon pas va Cal tenir clar que l’ós bru, com a
ser durant el 2006, quan s’hi van re· símbol de conservació, té poderosos Biologia de l’ós bru
introduir 5 exemplars més: Paloma, enemics. Així, un sector dels caça· Els mascles d’ós són més grans que
Hvala, Sarousse, Franska i Balou. dors creu que la presència de l’ós les femelles i poden pesar fins a 240
bru suposarà una protecció excessi· kg. En canvi, les femelles rarament
va dels Pirineus. En la mateixa línia, superen els 150 kg. Pel que fa a la re·
Els óssos als Pirineus: un
alguns “lobbies” associats a l’especu· producció, les ósses pareixen d’1 a 3
èxit per a l’espècie cadells que neixen durant la hiverna·
L’adaptació dels óssos alliberats als ció, entre gener i febrer, però que no
Pirineus ha estat un èxit. I la mos· “Actualment, es calcula que surten de l’ossera fins l’abril o el maig
tra són les nombroses reproducci· viuen uns 20 óssos als Pi- amb un pes no superior als 350 grams.
ons que aquests animals han tingut. rineus, això és una petita i Les cries viuen amb la mare fins que
Els exemplars reintroduïts han fet tenen un any i mig, moment en què
servir les mateixes zones que els ós·
vulnerable població que fan
les cries seguiran juntes un any més
sos autòctons, és a dir, els boscos de que la muntanya sigui una sense la mare fins a la seva separació
faig, roure i avet de l’Alta Ribagorça, mica més salvatge”. definitiva.
46
