3. EL VIRATGE DE LA PREHISTÒRIA BALEAR:Un nouestadi cultural A finals del II mil·lenni aC es produeix una mutació a la prehistòria de les Balears: la cultura del Pretalaiòtic donarà pas a una nova fase cultural, el Talaiòtic. Diferències entre ambdós estadis culturals són evidents en: els monuments, aixovars i sistemes funeraris, per bé que no es detecta un tall o ruptura radical respecte de la fase cultural prèvia Cal parlar d’un període de transició entre ambdós períodes. La cultura talaiòtica és l’etapa més coneguda de la prehistòria balear i rep el nom del seu monument més característic, el talaiot. La cultura talaiòtica no es manifesta a la totalitat de l’arxipèlag, sinó que es circumscriu a les Balears estrictes (Mallorca i Menorca), i Cabrera. Les Pitiüses tendran durant aquesta fase una evolució diferent (colonitzacions).
4. Diferentspropostes de periodització i interpretació: Cultura talaiòtica conjunt NO homogeni, sinó que anirà evolucionant, al llarg de tot el primer mil·lenni aC, d’acord amb: La seva pròpia dinàmica interna Les influències exteriors, cada cop més intenses Propostes de periodificació de la cultura talaiòtica diverses i falta d’unanimitat absoluta entre els investigadors.
5. LA TRANSICIÓ AL TALAIÒTIC:autoctonisme o difusionisme? Debat sobre la gènesi del canvi Pretalaiòtic – Talaiòtic l’interrogant: el canvi cultural es deu a causes endògenes o exògenes? Tesi Difusionista:tesi que parla de l’existència d’una base comuna a totes les illes de la Mediterrània. Aquesta teoria suggereix que el detonant del canvi serien les turbulències que afectaren la Mediterrània cap al 1200 aC, lligades sovint als que els “Pobles de la Mar”. Tesi Autoctonista o Evolucionista:considera l’eclosió del Talaiòtic com la culminació de l’evolució interna de la cultura pretalaiòtica. El canvi no es produeix per agents externs, sinó per causes locals socials (de tipus demogràfic –augment demogràfic- i competitiu –sobreexplotació del medi-) procés de jerarquització social ( aparició de caps amb autoritat per a una redistribució dels mitjans de subsistència).
6. Característiquesgenerals de la cultura talaiòtica: Monumentsciclopis* (només a Mallorca i Menorca): Taules Talaiots * MONUMENTS CICLOPIS: creació d’espais arquitectònics amb una tècnica constructiva consistent en murs de molt gruix formats per grans blocs superposats i assentats en sec sense cap tipus d’element cohesionant.
7. ElsTalaiots (I)Monumentsméscaracterístics de la cultura Talaiòtica Anàlisi formal: Exterior: torre troncopiramidal o troncocònica, les parets de la qual estan bastides per una cara externa de grans blocs i una cara interna construïda amb pedres de menor volum; l’espai entre ambdós paraments s’ha omplert amb pedres més petites i terra.
8. ElsTalaiots (II) Interior: el talaiot pot tenir o no cambra interior nombroses variants tipològiques. La cambra és molt freqüent a Mallorca, però rara a Menorca. Menorca: els talaiots massissos o bé tenen un corredor estret. Mallorca: cambra interior amb el sostre sustentat per una columna polílítica de tipus mediterrani a la qual s’accedeix mitjançant un portell amb llinda seguit d’un corredor. En alguns casos, no massa freqüents, hi ha indicis d’un pis superior.
9.
10. ElsTalaiots (III) Plantes: presenten una notable diversitat, car n’hi ha de circulars, ovalades o el·líptiques i quadrades. Mallorca: són de planta circular o quadrangular; si els primers tenen un alçat troncocònic, els segons el tenen troncopiramidal. Menorca: solen presentar plantes circulars irregulars. Tècnica: ciclòpia
15. ElsTalaiots (IV) Emplaçament gran diversitat d’emplaçaments, ja que podem trobar talaiots a l’interior dels poblats, formant part de la muralla o bé aïllats. La tipologia Talaiot molt diversa seriosos dubtes al hora d’identificar com a talaiots molts monuments que han rebut fins ara aquesta denominació. Poblat de SesPaïsses (Artà)
16. ElsTalaiots (V) Paral·lelismes: el talaiot té paral·lelismes amb altres construccions similars de Còrsega (torre) i Sardenya (nuraghe).
17. ElsTalaiots (VI) Funcionalitat: punt de discussió entre els especialistes. Les propostes són diverses és possible que els talaiots (que tenen formes i tipologies molt variades) més d’una funció. Diferents funcions: Tradicionalment funció defensiva = construcció determinada per les necessitats de la comunitat. Ús defensiu no incompatible amb la funció d’hàbitat = residència del cap del poblat. Actualment se pensa en altres possibilitats (almenys els mallorquina, ja que a Menorca l’absència de cambra interior invalida aquesta hipòtesi) fossin llocs de reunió i emmagatzematge on es realitzàs la redistribució de béns. CONCLUSIÓ: la seva funció s’hauria de cercar dins l’àmbit social o ideològic, sense descartar la funció de control de l’espai de cada comunitat.
18. Societat: una societat de cabdills? Implantació de la cultura talaiòtica canvi important en la societat testimoni = noves construccions, aixovars, formes d’enterrament i rituals de culte. Diferents teories d’aquest canvi: Origen extern de la cultura talaiòtica cultura guerrera forana sotmeté els habitants pretalaiòtics i la seva descendència, els quals gairebé no comptaven amb armament ofensiu. Aquesta minoria dirigent imposa el seu mode de vida i cultura. Actuals interpretacions transició gradual entre les cultures pretalaiòtica i talaiòtica
22. Familia i Poblats Família fonament de la societat talaiòtica: Estructura patriarcal Divisió del treball per sexes i edats Producció basada en el sistema domèstic capaç de generar alguns excedents Comportament matrimonial exogàmic Dona important paper en l’aprenentatge dels fills (segons fonts clàssiques) Poblats organitzats en unitats domèstiques que practicaven una economia de subsistència però el conjunt de la comunitat = col·laborava en les tasques col·lectives (construcció de talaiots, muralles i altres edificis col·lectius).
23. L’ordenació de l’espai insular durant el Talaiòtic. Elsassentamentsmallorquins. 80% dels assentaments del pretalaiòtic a zones planes o llocs amb pendent suau (descarten elevacions o enclavaments estratètics). El canvi de concepció de l’espai en el Talaiòtic tant els talaiots aïllats com els poblats promontoris o llocs estratègics amb ample domini visual sobre els voltants. L’altitud mitjana dels poblats mallorquins:120 sobre el nivell del mar. Assentaments talaiòtics mallorquins prefereixen les elevacions suaus amb un bon domini sobre els terrenys plans, aprofitables per l’agricultura i la ramaderia.
28. UNA SOCIETAT PASTORAL I AGRÍCOLA.Pastors i pagesos L’agricultura i la ramaderia eren el fonament de l’economia de la societat talaiòtica, si bé existien altres activitats productives. L’activitat agrícoladocumentada per l’existència de nombrosos molins de mà (amoló) i de falç posa de manifest el predomini del conreu de cereals (principalment el blat i l’ordi). Durant el Talaiòtic no es cultivaven ni la vinya ni l’olivera introduïts a les Balears a partir del comerç púnic.
39. Útils metàl·lics de pesca: hams i peces d’argila (pesos de xarxes?). Conclusió: les Balears món pràcticament autàrquic pel que fa als recursos alimentaris i afectat per qualsevol crisi agrària = sequeres + altres inclemències meteorològiques població local crisis subsistència.
45. Armament espases, punyals, puntes de llança i fletxa, destrals de doble fulla, bassetja o fona.Aixovar, estris, vestimenta i armament
46. Ceràmica Ceràmica talaiòtica canvi radical respecte de la cultura pretalaiòtic. De factura simple, elaborada sense utilitzar el torn i cuita sense forn. Fabricació d’atuells de ceràmica no era una tasca especialitzada d’artesans terrissers (= inexistència d’una estandardització de les peces), sinó realitzada dins l’àmbit domèstic (per les dones?) ceràmiques talaiòtiques = aspecte molt primitiu, sobretot si les comparam amb les de les cultures mediterrànies coetànies.
50. Metal·lúrgia (I) Cultura talaiòtica s’inicia les tècniques d’elaboració del bronze. Aixovars abundància: estris metàl·lics: Armament: puntes de llança, destrals i espases de bronze Indumentària personal: polseres circulars, anells, agulles de cap... Ús domèstic Se passa de la tècnica del bronze i coure a la metal·lúrgia del ferro es va deure a la introducció de les noves tècniques de fosa i manipulació del ferro per agents fenicis, a partir del segle IX aC. Motlle de fosa
51. Metal·lúrgia (II) El ferro s’utilitza profusament des del segle VIII aC, però encara s’utilitza el bronze de manera recurrent com a material d’elaboració dels objectes sumptuaris. imiten peces de formes foranes + cert gust orientalitzant en les estatuetes, banyes de bou i pectorals. A partir del segles VI / V aC aparició d’estatuària punt culminant: caps de brau de Costitx, representacions tauromorfes i zoomorfes, i les divinitats bèl·liques. Totes aquestes figures estan fabricades en bronze. Un altre metall molt utilitzat és el plom: s’elaboraven pectorals decorats (finalitat ritual i funerària), fíbules i plaques.
52. Altresmaterials Os: estris abundants i de tradició pretalaiòtica: botons perforats amb V, punxons, agulles, botons circulars, etc. Els primers indígenes eren capaços de fabricar teixits a partir de les llana de les seves ovelles i les fibres vegetals (jaciments talaiòtics = peces pesos de telers?). Fusta: poques mostres, però devien ser ben abundants i d’ús quotidià: paletes, pintes, culleres, bols, espàtules... Materials lítics: molins de rotació (variants tipològiques, però constituïts per dues peces), morters, tafones?
65. Creences, divinitats i cultes Molt difícil esbrinar les creences de l’home talaiòtic major part testimonis = període final cultura talaiòtica = molt influïda cultures dels pobles colonitzadors. Home talaiòtic, com el pretalaiòtic: Especial preocupació per la vida d’ultratomba rituals funeraris. Considerar el seu món màgic i simbòlic, i els lligams amb unes divinitats encara molt mal conegudes autors proposen cultes astrals, taurolàtrics i divinitats bèl·liques. Cultes astrals deducció de Menorca concepció del recinete de taula = observatori astronòmic. Cultes taurolàtrics banyes de brau de bronze i representacions tauromorfes (caps de Costitx). S’adoraven divinitats que es materialitzaven en figures d’animals, com el toro, la qual cosa era força corrent a tota la Mediterrània occidental durant el darrer mil·lenni. Divinitats bèl·liques ben documentades a partir del segle V aC s’han de relacionar amb la cultura púnica. Figuretes de bronze = imatge de guerrers nuus, tocats amb elm, armats d’escut i llança i representats amb actitud agressiva d’avançar Guerrers de bronze Mars balearicus = podrien ser les imatges de la divinitat bèl·lica que veneraven els mercenaris illencs.
71. Santuaris (I). LES TAULES Coves naturals podien esdevenir santuaris amb un ritual molt complex. Però també hi ha santuaris a l’exterior, sovint espectaculars per les seves dimensions i complexitat constructiva. Els santuaris més coneguts són lestaulesde Menorca. Els recintes de taula són unes construccions de planta més o menys en forma de ferradura, amb façana lleugerament còncava on s’obre el portal d’accés. Al seu pati interior s’alça una columna monolítica de base rectangular coronada per un capitell.
72. Santuaris (II). LES TAULES FUNCIÓ: El caràcter religiós de les taules menorquines avui és acceptat unànimement pels investigadors. Dins el recinte de la taula s’hi realitzaven diversos rituals (presència d’una foguera, sacrifici i trossejament d’animals, etc.) que tenien lloc principalment durant l’estiu. El recinte seria un temple o santuari, mentre que la taula podria ser una representació simbòlica de la divinitat Però interpretacions i hipòtesis són molt diverses. Altres interpretacions funcionalitat com a observatori astronòmic. Els recintes de taula podrien ser llocs destinats a àpats rituals de caràcter màgicoreligiós, centres del poder religiós, recintes destinats a àpats i repartiments redistributius i recintes amb elements simbòlics de la Deesa Mare.
73. Santuaris (III). LES TAULES Interpretacions arquitectòniques del recinte de taula dues postures: El recinte era un santuari descobert. L’espai interior de la taula estaria cobert, amb el sostre centrat en la pilastra central. Encara que és una qüestió que roman oberta, les evidències actuals indueixen a pensar en un recinte descobert o sols parcialment cobert. Tampoc no s’ha determinat amb precisió la cronologia dels recintes de taula.
74.
75.
76. Santuaris (IV). EL SANTUARI MALLORQUÍ El santuari mallorquí s’ha definit com: Edifici no turriforme, de planta quadrada amb la façana de lleugerament còncava i testera absidal. Interior tenen un nombre indeterminat de monòlits verticals o “bètils” (entre un i tretze) distribuïts de manera diversa. Es tractava de santuaris descoberts a l’interior dels quals s’hi celebraven rituals molt similars als dels recintes de taula menorquins (fogueres, àpats, sacrificis d’animals).. Els recintes de taula es troben a l’interior dels poblats, els santuaris mallorquins es troben a l’interior dels poblats, extramurs, a les immediacions o aïllats. Cronologia: objecte de debat entre els investigadors, però podrien haver-se construït a partir del segle IX aC i restaren en ús fins després de la conquesta romana.
78. Necròpolis i Ritual funerari (I) El ritual utilitzat era la inhumació, que es realitzava en coves o aprofitant abrics naturals. Les navetes seguirien funcionant com a ossaris col·lectius durant les fases inicials del Talaiòtic. Els hipogeus, continuen utilitzant-se en els primers moments del Talaiòtic els de forn o de cambra polilobular. Més tard s’excaven hipogeus als barrancs i a zones costaneres, que es desenvoluparien a mitjans del I mil·lenni aC.
79. Necròpolis i Ritual funerari (II) Ritual funerari: Juntament als aixovars ceràmics, metàl·lics, d’os i de fusta, els cabells humans tenien un protagonisme essencial en els rituals. Part dels cabells dels difunts tallats i dipositats dins d’uns contenidors de fusta o de banya. Cranis separats de la resta del cadàver i col·locats en zones específiques d’una de les sales de la cova. A principis del segle VII aC es constata a Mallorca i Menorca la introducció d’un nou ritual funerari la inhumació en calç. A la fase final del Talaiòtic, els rituals es diversifiquen. inhumacions en calç + inhumacions en baguls de fusta Aquest sistema té paral·lels en el món semita i la seva introducció a les Illes pot situar-se pels volts del segle V aC. També a Mallorca existia el sistema d’inhumació en urnes, tant de pedra com de ceràmica.
81. Necròpolis i Ritual funerari (III) Cas excepcional: necròpoli de Son Real i s’Illot des Porros: Formada per construccions de diferents tipus destaquen per la seva perfecció constructiva i singularitat formal. Es tracta d’una necròpoli a l’aire lliure, la qual cosa la converteix en un cas únic a les Balears talaiòtiques. A son Real es practicaren tant la inhumació com la incineració.
82. Necròpolis i Ritual funerari (III) Durant període del Talaiòtic final a Mallorca increment dels enterraments amb aixovars individuals = reflex de la jerarquització social. Els aixovars també es diversifiquen en la segona meitat del I mil·lenni aC, car apareixen objectes d’importació com ara els collars de pasta de vidre de factura púnica. Durant els segles finals del Talaiòtic a Menorca segueixen en ús les necròpolis rupestres, en hipogeus que eren tombes col·lectives. Les inhumacions en calç són molt freqüents, mentre que els enterraments en taüts sols s’han documentat a Calascoves.
84. CONCLUSIÓ La cultura talaiòtica va evolucionant al llarg dels segles i experimenta una aculturació progressiva a casa de les intenses influències exteriors que s’accentuen a partir dels segles VII-VI aC. El fenomen colonitzador a les Balears (proper tema) no és pot deslligar de totes les característiques de la cultura talaiòtica, ja que els fets són sincrònics.
