2. 4.1 Cuba, la perla de les
Antilles
• Després de la Pau de Zanjón (1878) els cubans esperaven una
sèrie de reformes per part dels espanyols, però aquestes
peticions no van ser possibles a causa de la oposició de grans
propietaris.
• Cuba es va tornar bipartidista, es van crear dos grans partits:
el Partido Autonomista i la Unión Constitucional.
• José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano al 1893.
Que tenia com a objectiu la independència.
• El comerç exterior cubà principalment es dedicava a la venda de
sucre i tabac.

3. 4.2. La gran insurrecció
 L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció, l’anomenada “Guerra
Chiquita”.
 Al 1895 hi ha un nou aixecament que es va generalitzar: “El Grito de Baire”
 Martínez Campos no pot controlar la situació a Cuba i pren el poder Valeriano
Weyler, qui pren un forta repressió. Va organitzar les concentracions de
camperols per evitar contacte amb els combatents.
 En el terreny militar la situació no va ser favorable pels soldats espanyols.
 El 1897 mor Cánovas i el substitueix Ramón Blanco, qui expulsa a Weyler.
 Al 1896 hi ha una rebel·lió a les Filipines. Interes pels
espanyols pel tabac i per que era una font de comerç amb
el continent asiàtic.
 El nou govern va establir una pacificació momentània.

4. 4.3. La intervenció dels
estats units
 1895 es va fer evident l’independentisme cubà,
 1898 cuirassat Maine pateix explosió, pretext per inciar el
conflicte.
Inici de la guerra Hispanonord-americana.
 Batalla de Santiago, Batalla de Cavité.
 1898 es signà la Pau de París,
abandonar Cuba, Puerto rico i les
filipines – Protectorat nord-americà.

5. 4.4. Les actituds dels
catalans davant la guerra
 -Quan esclata la guerra la majoria de les claesses benestants i les
principals entitats econòmiques catalanes, van defensar
l'esànyolitat de les colònies.
 -En canvi les classes populars, que patien les conseqüències de
l'injust servei militar, van mostrar un clar sentiment d'oposició
contra la guerra, basant-se en actituds antimilitaristes i en e rebutj
de les quintes.
 -Pel que fa a la premsa, no va atacar als patriotistes cubans fins
l'any 1887, quan van criticar el fracàs del projecte autonomista del
govern liberal de Sagasta i van defensar la necessitat d'aconseguir
la pau amb una negociació.