Polítiques d’Igualtat de Gènere
a la Gestió Pública
XXVIII Seminari d’Estudi i Pràctica
Jurídica. 5 de juliol de 2019
Nuria Pumar Beltrán
Profesora Derecho del Trabajo y de la Seguridad
Social (Universidad de Barcelona)

Sistema multinivell
antidiscriminatori
 Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació
contra la dona
 Convenis OIT sobre igualtat de gènere (núm. 100, 111, 156, 183)
 Directiva del Consell 2006/54/CE, d’igualtat d’homes i dones en el
treball
 Directiva del Consell 2004/113/CE, de 13 de desembre de 2004,
que aplica el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones a
l’accés a béns i serveis i el seu subministrament
 Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de
dones i homes
 Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes

Ejemplos recientes de la influencia de
Derecho Internacional
Organismos
Supervisores
 2019. Comisión de
Expertos en Aplicación de
Convenios y
Recomendaciones
España: Convenio sobre
igualdad de remuneración,
1951 (núm. 100) -
España (Ratificación :
1967)
 2015: Observaciones del
Comité de CEDAW
(CEDAW/C/CES/CO/7-8)
Novedades más
recientes
 AGENDA ONU 2030 :
OBJETIVO DE
DESARROLLO
SOSTENIBLE.
 OIT: Convenio relativo a
la Violencia y el Acoso
en el Trabajo (adoptado
por Asamblea General
ONU, 20 junio 2019

Estrategias la consecución de la
igualdad efectiva(formal y
sustancial)
 TRANSVERSALIDAD/PERSPECTIVA DE GÉNERO
 INTERSECCIONALIDAD
 EQUIDAD DE GÉNERO
 REPRESENTACIÓN PARITARIA/EQUILIBRADA
 ACCIÓN POSITIVA
 IMPACTO DE GÉNERO

Situaciones claramente
discriminatorias……
 EJEMPLO: PROTECCIÓN SOCIAL Y TRABAJADORES A TIEMPO
PARCIAL
 Acceso a las pensiones: STJUE de 22 de novembre de 2012, (Asunto Elbal
Moreno)
 Prestación por desempleo: STJUE, de 9 de novembre de 2017 (Asunto Espadas
Recio), art. 3.4 RD 625/1985). Sin embargo STJUE de 17 de novembre de 2015
(asunto Plaza Bravo)
 Coeficiente parcialidad: STJUE de 8 de mayo de 2019 (Asunto Villar Laiz), STC
de 3 de julio de 2019.
 SIN EMBARGO APLICACIÓN DE DISCRIMINACIÓN INDIRECTA DE
MANERA MUY FORMAL Y RESTRICTIVA
 STJUE de 17 de novembre de 2015 (Asunto Plaza Bravo)
 STJUE de 14 de abril de 2015 (Asunto Cachaldora)

Obligatoriedad de la transversalidad
de género en el análisis de las
políticas públicas
Tratado de la Unión Europea (art 2, art. 3,
art. 13, art. 141)
Carta de los derechos fundamentales de la
Unión Europea (arts.3 y 33)
Ley orgánica 3/2007,de 22 de marzo(art. 4 y
15)
Estatut d’Autonomia Catalunya ( art. 41)
Llei 17/2015, de 21 de juliol , d’igualtat
efectiva de dones i homes

Transversalitat-perspectiva de
genere
 Art. 2 e). Perspectiva de gènere:
o la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit
o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de
polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions,
situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet
de visualitzar dones i homes en llur dimensió biològica, psicològica, històrica,
social i cultural, i també permet de trobar línies de reflexió i d'actuació per
eradicar les desigualtats.
 Arts. 3. Primer. Transversalitat:
o Transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d'igualtat de
gènere: els poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la
perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les
etapes, reconeixent el valor que aporten dones i homes i aplicant de manera
positiva els canvis necessaris per a millorar la societat i respondre a les
realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives dels dos sexes.

Discriminació Multiple-
Interseccionalitat
 Discriminació Multiple: La situació en què una dona, pel fet
de pertànyer a altres grups que també solen ésser
discriminats, pateix formes agreujades i especifiques de
discriminació (art. 2 m)
 Interseccionalitat : necessitat d’adoptar polítiques
integradores que prenguin en consideracions col·lectius en
especial situació d’exclusió social: dones amb discapacitat,
dones gitanes, LGTBIQ…etc.

Discriminació multiple
jurisprudencia TEDH
 STEDH de 8 de desembre de 2009 (Caso Muñoz Díaz vs.
España)- género y origen étnico
 STEDH de 25 de julio de 2012 (Caso B.S. vs. España).
Reconocimiento explícito. Género origen racial/nacinalidad
 STEDH de 25 de julio de 2017 (Caso Carvalho Pinto d
Sousa Morais vs. España). Género y edad.

Equidad de género
 la distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions,
les oportunitats i els recursos sobre la base del
reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i
homes en la societat. (art. 2 f)

Acción Positiva
 LOIEMH: ART. 11.
 Con el fin de hac efectivo el derecho constitucional de la
igualdad, los Poderes Públicos adoptarán medidas
específicas en favor de las mujeres para corregir
situaciones patentes de desigualdad de hecho respecto de
los hombres. Tales medidas, que serán aplicables en tanto
subsistan dichas situaciones, habrán de ser razonables y
proporcionadas en relación con el objetivo perseguido en
cada caso

No toda medida destinada a las
mujeres es una acción positiva
STSJUE de 30 de septiembre de
2010 (Asunto Roca Alvárez)

Una acción positiva claramente
compensatoria….pero no
transformadora
 Complemento por maternidad en las pensiones
contributivas (art. 60 LGSS)
2 hijos (5%), 3 hijos (10%), 4 hijos o mas (15%)
(CUESTIÓN PREJUDICIAL : AUTO TSJ/CANARIAS, DE 7 DE
DICIEMBRE DE 2018)

Impacto de género
 Consiste en identificar y valorar loa diferentes resultados y
efectos de una norma o una política pública en uno y otro
sexo, con objeto de neutralizar los mismos para evitar sus
posibles efectos discriminatorios.
(Comisión Europea (1996): Guía para la Evaluación del
Impacto de Género

Llei 17/2015: Principis rectors de
les polítiques publiques (art. 3)
 Transversalitat de les polítiques de gènere i de les polítiques
d’igualtat
 Equilibri entre el treball de mercat i Treballs domèstic i
coresponsabilitat
 Erradicació de la violencia masclista
 Apoderament de les dones
 Democràcia paritaria /Participació de grups i associacions de
dones.
 Transversalitat de la perspectiva de les dones
 Redistribució de la riqueza i lluita contra la feminització de la
pobresa i l’exclusió social
 Ús no sexista i estereotipat del llenguatge

Mesures que garanteixen el principi de
transversalitat i l’avaluació de l’impacte en les
polítiques públiques
 Clàusules socials en la contractació, a les bases de les subvencions, beques
i qualsevol ajut públic.
 Plans estratègics d’igualtat
 Plans d’igualtat aplicable a l’organització de les Administracions
 Informes d’impacte de gènere
 Seguiment i avaluació de les polítiques d’igualtat.
 Principi de representació paritaria en el òrgans col·legiats
 Consecució de la igualtat en els pressupostos de la Generalitat
 Recollida d’informació segregada per sexe
 Capacitar i formar el personal
 Instruments de sensibilització i difusió de la igualtat
 Estudis i informes sobre la situación de las dones
 Infraccions i Sancions

Informes impacte de gènere
 Aplicable a totes les normatives i actes de la generalitat.
 Es una avaluació ex ante d’adoptar la mesura, preceptiva
però no vinculant
 Contingut essencial:
 Diagnosi de la situación de partida de dones i homes
 Revisió del compliment de la normativa i programes d’igualtat.
 Formulació de propostes.

Llei 17/2015: Clàusules socials a la
contractació, subvencions i ajuts
públics
Article 10. Contractació del sector públic 1. Els poders adjudicadors de
Catalunya que als efectes de la legislació de contractes del sector públic
tenen la consideració d’Administració pública, per mitjà de llurs òrgans de
contractació, han de procurar d'incloure clàusules socials en les bases de la
contractació amb la finalitat de promoure la igualtat de tracte i d'oportunitats
de dones i homes en el mercat laboral. Amb aquesta finalitat, d'acord amb la
normativa vigent en matèria de contractació pública, han de: a) Incorporar la
perspectiva de gènere en les ofertes de contractació pública.
b) Incloure condicions d'execució dels treballs objecte del contracte, per raó
de les quals l'adjudicatari adopti mesures tendents a promoure la igualtat de
dones i homes.
c) Indicar en els plecs de clàusules administratives particulars els barems
de puntuació addicional per a les empreses que disposin de plans d’igualtat,
en el cas que no hi estiguin obligades per llei, i les que disposin del distintiu
català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat a què fa referència
l’article 35 o adoptin mesures destinades a assolir la igualtat d’oportunitats
que perdurin en el temps i mantinguin l’efectivitat, segons el que s'estableixi
per reglament..