SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  25
ESCULTURA
Antonio Núñez 2017
CONCEPTES BÀSICS
Índex
1.- L’Escultura: Definició
3- Les Tècniques Escultòriques
2- Tipologies Escultòriques.
2.2- Exempta i Relleu
2.3- Representació Figura Humana
2.1- Figurativa i Abstracta
L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres dimensions.
Jorge OteizaConstrucción con tres
cuboides vacíos, 1958.
L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai.
1.- L’ESCULTURA: DEFINICIÓ
TIPOLOGIES
ESCULTÒRIQUES
En funció de si les formes que presenta una l’escultura són o no, recognoscibles en la
naturalesa , és a dir el seu grau d’iconicitat, la podem classificar en:
ESCULTURA FIGURATIVA ESCULTURA ABSTRACTA
Aquella que representa temes i formes
recognoscibles : Persones, animals,
objectes...
Aquella que no representa temes
convencionals sinó volums, formes
geomètriques, signes...
2.1- ESCULTURA FIGURATIVA - ABSTRACTA
En el cas de les escultures figuratives, també hem de tenir present que en funció del grau de
semblança que presenta amb la realitat representada les podem classificar en:
REALISTA IDEALITZADA ESQUEMÀTICA
Quan l'element representat
mostra una gran similitud
amb la realitat. En les
representacions de persones
rep el nom de retrat.
Quan l'element
representat s’idealitza,
eliminant o millorant les
imperfeccions que poguí
presentar en la realitat.
Quan les formes estan
simplificades o no contenen
totes les parts dels elements
representats, sinó només
aquelles que les identifiquen.
ESCULTURA FIGURATIVA I REALITAT REPRESENTADA
Segons el volum que presenta l’obra hem de diferenciar entre escultura:
EXEMPTA
Quan es representa en ple volum (embalum
rodó). Es representa la figura de forma
completa i es pot girar al seu voltant
RELLEU
Quan l’obra, tot i ser tridimensional, està
adherida a un pla, del que sobresurt en
major o menor mesura.
2.2- ESCULTURA EXEMPTA – RELLEU
En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es troba adherida
el classifiquen en:
ALT RELLEU
Quan la figura sobresurt del
pla més de la meitat del seu
volum
MIG RELLEU BAIX RELLEU
Quan el que sobresurt és
aproximadament la meitat del
volum de la figura
Quan el que sobresurt del pla
és menys de la meitat de la
figura.
Cal tenir present però, que en una mateixa obra poden aparèixer els tres tipus de relleu a la
vegada.
EL RELLEU
UNIFACIALITAT: Quan tot i que es treballa
tot el volum, presenta un únic punt de
vista òptim .
MULTIFACIALITAT: Quan l’obra presenta
una multiplicitat, varietat, de punts de
vista òptims.
L’ESCULTURA EXEMPTA: UNIFACIALITAT I MULTIFACIALITAT
Així com el relleu presenta un únic punt de vista òptim (frontal), l'escultura exempta amb relació
a l’espectador pot presentar:
Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes
principals de les realitzacions escultòriques.
Segons la posició o la part del cos que l’escultor ha representat , les escultures les
classifiquen en:
SEGONS LA POSICIÓ:
Dempeus: Quan l'escultura representa
una única figura dreta.
Sedent: Representació d’una figura
asseguda.
Orant: Representació d’una figura en
posició de pregar.
Jacent: Figura estirada a terra o
damunt d’un llit.
Eqüestre: Figura representada
dalt d’un cavall
2.3.- LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA
Quan no es representa tot el cos , sinó sols una part d’aquest , segons la part representada
reben el nom de:
SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA
BUST TORS
Representació de la part superior del
cos humà: Part del tronc , coll i cap.
Representació del cos humà sense cap
ni extremitats..
Aquests tipus d’escultura no es consideren obres inacabades, sinó que formen per
si mateixes una obra complerta.
2.- TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES (ESQUEMA RESUM)
C) SEGONS COM ES REPRESENTA
LA FIGURA HUMANA
B) SEGONS EL SEU VOLUM:
EXEMPTA (EMBALUM RODÓ)
RELLEU
ALT RELLEU
MIG RELLEU
BAIX RELLEU
UNIFACIALITAT
MULTIFACIALITAT
LA POSICIÓ
LA PART DEL COS REPRESENTADA
DEMPEUS
SEDENT
ORANT
JACENT
EQÜESTRE
BUSTS
TORS
A) SEGONS LA ICONICITAT:
FIGUTATIVA
ABSTRACTA
TÈCNIQUES
ESCULTÒRIQUES
Molts i diversos són els materials que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història per crear
escultures. Uns tous com l’argila o el guix, i d’altres molts durs i resistents com la pedra o el
metall.
Els volums s’aconsegueixen afegint,
modelant o traient material.
Cada un d’aquests materials requereix d’una tècnica diferent per donar-li forma.
L’artista dona forma a la matèria amb
els dits i amb diverses eines actuant
sobre materials tous com la cera,
l’argila o el guix.
Al llarg de la història SIS (6) han estat les tècniques o mètodes més emprats per realitzar les
escultures:
El material més comú que s’utilitza per
aplicar aquesta tècnica és el fang o
argila.
3.- LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES
1.- EL MODELATGE
El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o
motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra o
el metall.
Quan s'utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a material
preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que anomenem terracota
Sarcòfag dels esposos (520 a.C)
Miquel Àngel deia : “ el bloc del material conté dintre seu l’obra, L’escultor l
l’únic que ha de fer es treure el material sobrer”
Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, ( pedra o fusta) per tal de
donar-li la forma desitjada.
Les formes sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”. És per tant
una tècnica subtractiva
2.- LA TALLA
Segons el material que es faci servir s'utilitzaran unes eines o unes altres.
Els materials habituals als que s'aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta
Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant.
Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives, doncs
aquesta tècnica no permet fer rectificacions.
Per evitar errors, prèviament els escultors solen realitzar un model a mida real en un
material mal·leable com l’argila o el guix, i a partir d'aquí fan unes marques en el bloc de
pedra o fusta que indiquen on s’ha de colpejar.
Aquesta operació es coneix amb el nom de “saca de punts “
LA TALLA: MATERIALS I EINES
Les escultures realitzades mitjançant la tècnica de la talla , en acabar-les es poleixen per tal
d’eliminar les marques deixades per les eines al devastar el material.
En el cas de la pedra això s’aconsegueix fregant la superfície amb materials abrasius com la
sorra o la pedra tosca.
En ocasions, l’acabat final es realitza aplicant policromia (color) sobre la superfície.
A la fusta aquesta feina es fa amb paper de vidre o llimes
LA TALLA: POLIMENTACIÓ I POLICRONIA
És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en bronze , però
també en or i plata.
El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera...)
a partir del qual s'obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall.
Henry Moore Figura ajaguda 1962
3.- LA FOSA
És una variant de la tècnica de la Fosa que més es va utilitzar en l’antiguitat per realitzar
escultures en bronze.
És fa un model amb material tou i refractari
com el fang o el guix. (1)
És un procés una mica complicat però que
essencialment consisteix en:
Desprès, per un orifici practicat a la part
superior s’hi aboca el bronze fos que
desplaça la cera (4) i que , en solidificar-se,
adoptarà la forma del model inicial
Desprès, es trenca el recobriment deixant al
descobert la figura en bronze (5).
Finalment es tallen els tubets sobrants i és
poleix la figura, obtenint així l’escultura
definitiva. (6)
TÈCNICA DE LA CERA PERDUDA
Després, aquest model és recobreix d‘ una
capa de cera i amb la mateixa cera es crea
una xarxa de canals (2)
Posteriorment el model es recobreix del
mateix material refractari que s’havia utilitzat
per realitzar-lo. (3)
Es una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall , normalment el ferro,
mitjançant l’aplicació de forces de comprensió.
Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent
4.- EL FORJAT
De vegades una escultura pot estar formada per varies peces independents que cal unir.
En aquest cas, un cop donada la forma a les peces de metall que formaran l’escultura
definitiva, aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en calent
Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’elements ja existents
per crear un objecte o escultura nou.
H.A Schult “Save the beach” (Barcelona 2013)
5.- ASSEMBLATGE
Entre elles cal destacar l’encofrat, una tècnica que s’utilitza per donar forma al formigó i que
bàsicament consisteix en crear un motlle de fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual
s’endureix agafant la forma del motlle.
El desenvolupament de nous materials al llarg del segle XX com la silicona, la fibra de vidre,
el formigó... I la seva utilització per la realització d’escultures, ha fet necessari el
desenvolupament de noves tècniques.
6.- ENCOFRAT

Contenu connexe

Tendances

ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleJulia Valera
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Julia Valera
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansJulia Valera
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...Julia Valera
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollJulia Valera
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiCarme Aranda- Mònica Navarro
 

Tendances (20)

ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
 
Boticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de VenusBoticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de Venus
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Chillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aiguaChillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aigua
 

En vedette

Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partJulia Valera
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a partJulia Valera
 
17 Aqüeducte de Segòvia
17 Aqüeducte de Segòvia17 Aqüeducte de Segòvia
17 Aqüeducte de SegòviaRamon Pujola
 
18 Poeta tràgic -Pompeia-
18 Poeta tràgic -Pompeia-18 Poeta tràgic -Pompeia-
18 Poeta tràgic -Pompeia-Ramon Pujola
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
Historia del arte: Linea del tiempo
Historia del arte: Linea del tiempo Historia del arte: Linea del tiempo
Historia del arte: Linea del tiempo UIA
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIAntonio Núñez
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicasbrunoculturaa
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
Mapa Conceptual Historia del Arte
Mapa Conceptual Historia del ArteMapa Conceptual Historia del Arte
Mapa Conceptual Historia del ArteClepsidra
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSAntonio Núñez
 

En vedette (20)

Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)1a part
 
14 Panteo
14 Panteo14 Panteo
14 Panteo
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
 
17 Aqüeducte de Segòvia
17 Aqüeducte de Segòvia17 Aqüeducte de Segòvia
17 Aqüeducte de Segòvia
 
20 Ara Pacis
20 Ara Pacis20 Ara Pacis
20 Ara Pacis
 
15 Colosseu
15 Colosseu15 Colosseu
15 Colosseu
 
18 Poeta tràgic -Pompeia-
18 Poeta tràgic -Pompeia-18 Poeta tràgic -Pompeia-
18 Poeta tràgic -Pompeia-
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
Historia del arte: Linea del tiempo
Historia del arte: Linea del tiempo Historia del arte: Linea del tiempo
Historia del arte: Linea del tiempo
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
Mapa Conceptual Historia del Arte
Mapa Conceptual Historia del ArteMapa Conceptual Historia del Arte
Mapa Conceptual Historia del Arte
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 

Similaire à Escultura, conceptes bàsics

012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'esculturaJulia Valera
 
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.pptKristyan Luna Martinez
 
El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1Mercè Bigorra
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i martaepcalop24
 
7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'esculturajesus gutierrez
 
Itinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per PalmaItinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per Palmaguest796252
 
Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Ana Blesa
 
2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'esculturalamasena
 
L'escultura
L'esculturaL'escultura
L'esculturaailadrac
 
Power point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanPower point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanepcalop24
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAYAntonio Núñez
 
7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policlet7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policletAndreu Exposito
 
Fitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaFitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaJulia Valera
 
17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aigua17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aiguajgutier4
 
La pintura
La pinturaLa pintura
La pinturaneusgr
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 

Similaire à Escultura, conceptes bàsics (20)

012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
 
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
 
El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i marta
 
7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura
 
Itinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per PalmaItinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per Palma
 
Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010
 
2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura
 
Escultura
EsculturaEscultura
Escultura
 
L'escultura
L'esculturaL'escultura
L'escultura
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i marta
 
Power point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanPower point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joan
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policlet7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policlet
 
Fitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaFitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aigua
 
6-DISCÒBOL DE MIRÓ
6-DISCÒBOL DE MIRÓ6-DISCÒBOL DE MIRÓ
6-DISCÒBOL DE MIRÓ
 
17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aigua17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aigua
 
La pintura
La pinturaLa pintura
La pintura
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 

Plus de Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 

Plus de Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 

Dernier

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Dernier (9)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Escultura, conceptes bàsics

  • 2. Índex 1.- L’Escultura: Definició 3- Les Tècniques Escultòriques 2- Tipologies Escultòriques. 2.2- Exempta i Relleu 2.3- Representació Figura Humana 2.1- Figurativa i Abstracta
  • 3. L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres dimensions. Jorge OteizaConstrucción con tres cuboides vacíos, 1958. L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai. 1.- L’ESCULTURA: DEFINICIÓ
  • 5. En funció de si les formes que presenta una l’escultura són o no, recognoscibles en la naturalesa , és a dir el seu grau d’iconicitat, la podem classificar en: ESCULTURA FIGURATIVA ESCULTURA ABSTRACTA Aquella que representa temes i formes recognoscibles : Persones, animals, objectes... Aquella que no representa temes convencionals sinó volums, formes geomètriques, signes... 2.1- ESCULTURA FIGURATIVA - ABSTRACTA
  • 6. En el cas de les escultures figuratives, també hem de tenir present que en funció del grau de semblança que presenta amb la realitat representada les podem classificar en: REALISTA IDEALITZADA ESQUEMÀTICA Quan l'element representat mostra una gran similitud amb la realitat. En les representacions de persones rep el nom de retrat. Quan l'element representat s’idealitza, eliminant o millorant les imperfeccions que poguí presentar en la realitat. Quan les formes estan simplificades o no contenen totes les parts dels elements representats, sinó només aquelles que les identifiquen. ESCULTURA FIGURATIVA I REALITAT REPRESENTADA
  • 7. Segons el volum que presenta l’obra hem de diferenciar entre escultura: EXEMPTA Quan es representa en ple volum (embalum rodó). Es representa la figura de forma completa i es pot girar al seu voltant RELLEU Quan l’obra, tot i ser tridimensional, està adherida a un pla, del que sobresurt en major o menor mesura. 2.2- ESCULTURA EXEMPTA – RELLEU
  • 8. En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es troba adherida el classifiquen en: ALT RELLEU Quan la figura sobresurt del pla més de la meitat del seu volum MIG RELLEU BAIX RELLEU Quan el que sobresurt és aproximadament la meitat del volum de la figura Quan el que sobresurt del pla és menys de la meitat de la figura. Cal tenir present però, que en una mateixa obra poden aparèixer els tres tipus de relleu a la vegada. EL RELLEU
  • 9. UNIFACIALITAT: Quan tot i que es treballa tot el volum, presenta un únic punt de vista òptim . MULTIFACIALITAT: Quan l’obra presenta una multiplicitat, varietat, de punts de vista òptims. L’ESCULTURA EXEMPTA: UNIFACIALITAT I MULTIFACIALITAT Així com el relleu presenta un únic punt de vista òptim (frontal), l'escultura exempta amb relació a l’espectador pot presentar:
  • 10. Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes principals de les realitzacions escultòriques. Segons la posició o la part del cos que l’escultor ha representat , les escultures les classifiquen en: SEGONS LA POSICIÓ: Dempeus: Quan l'escultura representa una única figura dreta. Sedent: Representació d’una figura asseguda. Orant: Representació d’una figura en posició de pregar. Jacent: Figura estirada a terra o damunt d’un llit. Eqüestre: Figura representada dalt d’un cavall 2.3.- LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA
  • 11. Quan no es representa tot el cos , sinó sols una part d’aquest , segons la part representada reben el nom de: SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA BUST TORS Representació de la part superior del cos humà: Part del tronc , coll i cap. Representació del cos humà sense cap ni extremitats.. Aquests tipus d’escultura no es consideren obres inacabades, sinó que formen per si mateixes una obra complerta.
  • 12. 2.- TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES (ESQUEMA RESUM) C) SEGONS COM ES REPRESENTA LA FIGURA HUMANA B) SEGONS EL SEU VOLUM: EXEMPTA (EMBALUM RODÓ) RELLEU ALT RELLEU MIG RELLEU BAIX RELLEU UNIFACIALITAT MULTIFACIALITAT LA POSICIÓ LA PART DEL COS REPRESENTADA DEMPEUS SEDENT ORANT JACENT EQÜESTRE BUSTS TORS A) SEGONS LA ICONICITAT: FIGUTATIVA ABSTRACTA
  • 14. Molts i diversos són els materials que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història per crear escultures. Uns tous com l’argila o el guix, i d’altres molts durs i resistents com la pedra o el metall. Els volums s’aconsegueixen afegint, modelant o traient material. Cada un d’aquests materials requereix d’una tècnica diferent per donar-li forma. L’artista dona forma a la matèria amb els dits i amb diverses eines actuant sobre materials tous com la cera, l’argila o el guix. Al llarg de la història SIS (6) han estat les tècniques o mètodes més emprats per realitzar les escultures: El material més comú que s’utilitza per aplicar aquesta tècnica és el fang o argila. 3.- LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES 1.- EL MODELATGE
  • 15. El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra o el metall. Quan s'utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a material preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que anomenem terracota Sarcòfag dels esposos (520 a.C)
  • 16. Miquel Àngel deia : “ el bloc del material conté dintre seu l’obra, L’escultor l l’únic que ha de fer es treure el material sobrer” Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, ( pedra o fusta) per tal de donar-li la forma desitjada. Les formes sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”. És per tant una tècnica subtractiva 2.- LA TALLA
  • 17. Segons el material que es faci servir s'utilitzaran unes eines o unes altres. Els materials habituals als que s'aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant. Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives, doncs aquesta tècnica no permet fer rectificacions. Per evitar errors, prèviament els escultors solen realitzar un model a mida real en un material mal·leable com l’argila o el guix, i a partir d'aquí fan unes marques en el bloc de pedra o fusta que indiquen on s’ha de colpejar. Aquesta operació es coneix amb el nom de “saca de punts “ LA TALLA: MATERIALS I EINES
  • 18. Les escultures realitzades mitjançant la tècnica de la talla , en acabar-les es poleixen per tal d’eliminar les marques deixades per les eines al devastar el material. En el cas de la pedra això s’aconsegueix fregant la superfície amb materials abrasius com la sorra o la pedra tosca. En ocasions, l’acabat final es realitza aplicant policromia (color) sobre la superfície. A la fusta aquesta feina es fa amb paper de vidre o llimes LA TALLA: POLIMENTACIÓ I POLICRONIA
  • 19. És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en bronze , però també en or i plata. El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera...) a partir del qual s'obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall. Henry Moore Figura ajaguda 1962 3.- LA FOSA
  • 20. És una variant de la tècnica de la Fosa que més es va utilitzar en l’antiguitat per realitzar escultures en bronze. És fa un model amb material tou i refractari com el fang o el guix. (1) És un procés una mica complicat però que essencialment consisteix en: Desprès, per un orifici practicat a la part superior s’hi aboca el bronze fos que desplaça la cera (4) i que , en solidificar-se, adoptarà la forma del model inicial Desprès, es trenca el recobriment deixant al descobert la figura en bronze (5). Finalment es tallen els tubets sobrants i és poleix la figura, obtenint així l’escultura definitiva. (6) TÈCNICA DE LA CERA PERDUDA Després, aquest model és recobreix d‘ una capa de cera i amb la mateixa cera es crea una xarxa de canals (2) Posteriorment el model es recobreix del mateix material refractari que s’havia utilitzat per realitzar-lo. (3)
  • 21.
  • 22. Es una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall , normalment el ferro, mitjançant l’aplicació de forces de comprensió. Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent 4.- EL FORJAT
  • 23. De vegades una escultura pot estar formada per varies peces independents que cal unir. En aquest cas, un cop donada la forma a les peces de metall que formaran l’escultura definitiva, aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en calent
  • 24. Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’elements ja existents per crear un objecte o escultura nou. H.A Schult “Save the beach” (Barcelona 2013) 5.- ASSEMBLATGE
  • 25. Entre elles cal destacar l’encofrat, una tècnica que s’utilitza per donar forma al formigó i que bàsicament consisteix en crear un motlle de fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma del motlle. El desenvolupament de nous materials al llarg del segle XX com la silicona, la fibra de vidre, el formigó... I la seva utilització per la realització d’escultures, ha fet necessari el desenvolupament de noves tècniques. 6.- ENCOFRAT