T-1 Història del Món Contemporani. 1r BATX Al llarg del segle XVIII, a Europa tres processos revolucionaris: La Il·lustració, l’inici de la Revolució Industrial i l’inici de les Revolucions liberals amb l’esclat de la Revolució Francesa, posaran en qüestió el sistema econòmic, polític, social i cultural de l’Antic Regim existent a les hores i fixaran les bases sobre les que se construirà el Món Contemporani, el nostre món. Nota: Part del contingut d'aquesta presentació apreix en forma d'animació. Per poder visualitzar-les es recomanable descarregar la presntació en el seu format original de PowerPoint.

1. Antonio Núñez 2019
REV. INDUSTRIAL

2. 1.- Elements que configuren una societat: Economia, Política,
Organització Social i Cultura.
3.- Segle XVIII: L’Antic Regim ( El món d’abans )
Índex
4.1.- Revolució Cultural: La Il·lustració
4.2.- Revolució Política: Liberalisme i Nacionalisme
4.3.- Revolució Econòmica: La Revolució Industrial
2.- Concepte de Revolució: La Dinàmica de la Història
4.- Crisis de L’Antic Regim: Primers canvis (Cap un nou món)

3. 1.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT
1.- ELEMENTS QUE CONFIUREN UNA SOCIETAT
Totes les societats humanes, presents o passades tenen quatre elements que les
configuren o les caracteritzen
SOCIETAT( Paleolítica, egípcia, romana, medieval, moderna, ...
ECONOMIA POLÍTICA ORG. SOCIAL CULTURA

4. És la manera com una societat satisfà les seves necessitats: Alimentació, vestimenta,
aixopluc....
L’economia de les societats humanes han estat depredadores o productores....
Economia Depredadora: quan no es produeix res, sols es consumeix (Econòmia pròpia
del paleolític... Caçadors i recol·lectors
Economia Productora: quan la societat és capaç de produir allò que els essers humans
necessiten... (a partir del neolític)
Segons el sector productiu que predomina podem parlar de:
- Economia AGRARIA
Quan l’activitat principal dels membres de la societat és la
producció d’aliments (agricultura i ramaderia)
- Economia INDUSTRIAL
Quan l’activitat principal dels membres de la societat és la
producció en la industria o fabriques
- Economia DE MERCAT O SERVEIS
Quan l’activitat principal dels membres de
la societat ja no es la producció, (aliments o
bens ) sino l’intercanvi de productes o la
prestació de serveis.
1.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ECONOMIA)
L’ ECONOMIA

5. 1.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
LA POLÍTICA
És la forma com es governa una societat. Segons qui ostenta (té) el poder i segons
l’origen d’aquest poder podem diferenciar diferents sistemes polítics.
MONARQUIA OLIGARQUIA DEMOCRACIA DICTADURA
ANARQUIA ( Absència de poder )
Forma de govern que rebutja l’existència de l’Estat perquè considera que
aquest limita la llibertat dels individus
Parteix de la base de que no cal dirigents, doncs, considera que tots els
individus que integren la societat són responsables; i que les seves
actuacions dins de la comunitat aniran dirigides a aconseguir el be comú.

6. L’ ORGANITZACIÓ SOCIAL
L’organització social és la manera que tenen els individus d’una societat de relacionar-se
entre ells. Al llarg de la Història hi trobem dos tipus de societats.
SOCIETAT IGUALITARIA
Tots els individus que
formen la societat són
considerats iguals, no
es considera que hi
hagi uns més important
que altres. (relació
d’igualtat)
SOC. JERARQUITZADA
Són les societats en que uns individus són
considerats més importants o superiors que els
altres. Hi ha una relació de desigualtat
CIVIL / JURIDICA ECONÒMICA
Propi de les societats
prehistòriques o o en
les tribus primitives
actuals.
SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES
1.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)

7. 2.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA
REVOLUCIÓ
CONCEPTE DE REVOLUCIÓ
CANVI O TRANSFORMACIÓ
Una Revolució és una transformació o canvi profund d’una situació anterior
Les revolucions poden ser :
Rev. PARCIALS
Rev. TOTALS
Quan no més afecten a un dels aspectes que
configuren la societat: L’economia, la Política ,
l’Organització Social o la Cultura.
Quan afecten a tots els aspectes que configuren la
societat .
En aquest darrer cas, quan la revolució és total, observem que la societat, ha canviat
totalment, que ja no te res a veure amb la societat anterior... Que és una societat
nova...en definitiva que s’ha produït, doncs un canvi d’etapa històrica.

8. La Revolució Industrial és un exemple de revolució parcial de caràcter econòmic
La Revolució Francesa és un exemple de revolució parcial de caràcter polític
2.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA

9. SOCIETAT
ECONOMIA POLÍTICA ORG. SOCIAL CULTURA
LA TRASFORMACIÓ HISTÒRICA
Tots els elements que configuren una societat presenten una estreta relació entre ells
La seva relació és tan estreta, que si es modifica o canvia un d’ells ( Revolució Parcial),
aquest canvi afecta als altres, produint en ells modificacions i transformant-los...
I així, amb els transcurs del temps, el que havia començat com una revolució parcial
acabarà transformant-se en una revolució total, és a dir, donarà lloc a l’aparició d’una
nova societat diferent de l’anterior.
2.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA
APARICIÓ D’UNA NOVA ETAPA
HISTÒRICA

11. A Europa des de el segle XVI Fins el segle XVIII es va donar l’anomenada societat de
l’Antic Règim. Una societat que presentava una economia, una política, una
organització social i una cultura amb les següents característiques:
ECONOMIA
Agrària, basada en una agricultura i una ramaderia
tradicional de baixa productivitat.
Una producció de bens manufacturera i artesanal,
també molt escassa.
Un comerç també escàs i poc
desenvolupat (resultat de que
hi havia poc productes amb el
que comerciar)
ECONOMIA
DE
SUBSISTÈNCIA
3.- SEGLE XVIII: L’ANTIC REGIM

12. POLÍTICA
El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme
Un sistema polític en el que el monarca (rei)
exerceix totes les funcions de govern sense cap
limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i
el rei jutge el seu compliment
Luis XIV ( el rei Sol )
El rei acumula tots
els poders en la
seva persona per
designi diví.
El rei governarà
auxiliat per un
gran aparell
burocràtic
(funcionaris) que
formen el que
anomenem ESTAT
3.- SEGLE XVIII: L’ANTIC REGIM

13. ORGANITZACIÓ SOCIAL
L’Antic Règim, presentava una organització social ESTAMENTAL, es a dir una
societat organitzada en dos grups: Privilegiats i NO Privilegiats
Una societat doncs, que hi havia una gran DESIGUALTAT CIVIL (Desigualtat per llei)
DESIGUALTAT CIVIL
PRIVILEGIATS (minoria) NO PRIVILEGIATS (majoria)
El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat
social, és a dir, no es podia canviar de grup o estament.
3.- SEGLE XVIII: L’ANTIC REGIM

14. CULTURA
La cultura a l’antic Regim estava marcada per la religió. Tot s’explicava per la
divinitat.
Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada
un ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement)..
Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta explicació del món, es van crear uns
tribunals, que s’encarregaven de controlar a tots aquells que no respectaven o
qüestionaven aquesta explicació del món: LA SANTA INQUISICIÓ.
Milers de persones van morir a tota
Europa per mostrar una idees diferents a
les explicacions del món donades per
l'Església cristiana.
Aquesta manera d’explicar el món i
aquest control, va dificultar molt el
desenvolupament de la ciència i el
progrés social.
3.- SEGLE XVIII: L’ANTIC REGIM

16. Al llarg del segle XVIII es van produir un conjunt de transformacions i canvis
culturals, polítics i econòmics que faran trontollar (desestabilitzar) el sistema polític,
econòmic i cultural de l’Antic Regim.
4.- SEGLE XVIII: PRIMERS CANVIS I TRANSFORMACIONS
Tres, són els canvis fonamentals que es
produïren al llarg d’aquest segle:
- Una Revolució Cultural: La Il·lustració. Un moviment cultural que
proposa una nova visió del món i dona lloc a l’aparició de noves idees.
- Una Revolució Econòmica: La Revolució Industrial. Un nou sistema de
producció, que aplicant les màquines a la producció d’aliments i bens
transformarà totalment l’economia de l’Antic Regim.
- Una Revolució Política: Que proposa un nou sistema de governar la
societat: EL LIBERALISME un sistema que proposa que siguin els propis
governats els que triïn els governants a través del vot.

18. LES NOVES IDEES: LA IL·LUSTRACIÓ
La Il·lustració és un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle
XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món:
4.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ
És un moviment que defensa que L'ÚS DE LA RAÓ (Intel·ligència humana) és l’únic
mitjà per poder entendre el món.
I s’hi oposa fermament a ...
Tradició Revelació
Divina
L’ Autoritat
a una explicació del món basada
en:

19. Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del
món)
Llibertat i Igualtat Tots els humans neixen lliures i iguals
Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió.
Progrés
El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat
a la Terra (objectiu últim de la vida humana)
Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions
entre els homes
Basant-se en l’ús de la raó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt
de noves idees:
PRINCIPALS IDEES
4.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ

20. Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUEN i QÜESTIONEN tots els
aspectes de la societat de l’Antic Regim:
Rebutjant la
Societat
Estamental
-No a la pertinença al grup
social per naixement
-Mobilitat social: promoció
social segons la vàlua de
cadascú
Organització
SOCIAL
Organització
ECONÒMICA
No a la
reglamentació
dels gremis.
LLIBERTAT ECONÒMICA
(lliure producció i venta de
productes)
Organització
POLÍTICA
Crítica de
l’Absolutisme
Estableix les bases d’una
nova forma política:
EL LIBERALISME
Camp de la
CULTURA
Condemna de la
Intolerància
religiosa
Proposen la Llibertat de
creences. La relació entre
les persones s’ha de basar
en la Tolerància i el
Respecte
3.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ

21. Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades
Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de l'Enciclopèdia (1751) i
dels salons o reunions d'il·lustrats.
LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES
4.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ

22. Voltaire
-Llibertat de pensament i tolerància religiosa.
Molt crític ...
Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional”
IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS
Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen
els seus majors representants.
Montesquieu
- Planteja la Divisió de poders, al seu llibre
“L’esperit de les lleis”, 1748.
Montesquieu
PRINCIPALS
IL·LUSTRATS
Totes aquestes idees s’utilitzaran
posteriorment per donar origen a
un nou sistema polític que
substituirà al absolutisme:
EL LIBERALISME POLÍTIC
4.1. REVOLUCIÓ CULTURAL: LA IL·LUSTRACIÓ

23. EL LIBERALISME...
EL NACIONALISME

24. Qui va participar a les revolucions?
EL TERCER ESTAT: La burgesia, les classes populars urbanes i els camperols
Qui va dirigir les revolucions?
LA BURGESIA
Què van canviar?
El sistema polític: Van abolir l’absolutisme, i van
establir un nou sistema polític: El Liberalisme.
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES:
De 1789 a 1848 a Europa, la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la
Il·lustració promou una sèrie de revolucions per desmantellar l’ordre polític i social de
l’Antic Regim i implantar un nou ordre polític i un nou ordre social.
També modificaren l’organització social i van
establir la igualtat civil i la mobilitat social
Per aquest motiu es considera que les revolucions que es van produir entre 1789 i
1848 són REVOLUCIONS BURGESES i LIBERALS
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

25. Revolucions
1820
Revolucions
1830
Revolucions
1848
1ª Revolució:
La Revolució
Francesa
1789
ON I QUAN ÉS VAN PRODUIR LES REV. LIBERALS BURGESES ?
Fora d’Europa també es produïren Revolucions liberals burgeses en EEUU (1776) i en Amèrica del
Sud (1808-1826) lligades a processos d’independència d’aquestes colònies respecte d’Europa.
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

26. UN NOU SISTEMA POLÍTIC: EL LIBERALISME
El liberalisme és un sistema polític en el que , a diferència de l’absolutisme el poder
no l'atorga la divinitat, sinó el poble o nació.
Totes aquestes revolucions tenien com objectiu eliminar l’Absolutisme i instaurar un
nou sistema polític: EL LIBERALISME
El liberalisme és un sistema polític en el que , a diferència de l’absolutisme el poder
no l'atorga la divinitat, sinó el poble o nació. És a dir, són els governats els que
mitjançant el vot designen els governants.
Al liberalisme, doncs, les persones són
considerades ciutadans i no súbdits, és a dir
tenen drets i deures.
El liberalisme, és doncs, un sistema polític que
va des d’abaix (governats) a dalt (governants)
diferent de l’absolutisme, que anava des d’adalt a
baix. ( Divinitat - Rei – Súbdits ).
Aquest sistema sorgeix a partir de les idees dels
i.lustrats: Sobirania nacional (Rousseau)
Separació dels poders, (Montesquieu), Igualtat
Civil de tots els ciutadans (Loke) i garantia de
drets individuals (Voltaire)
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

27. Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o
pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts.
Tres poders separats :
ELEMENTS QUE CONFIGUREN UN ESTAT LIBERAL
1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals
s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis elaborades pel poder legislatiu
2.-Poder Executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer
complir les lleis: L’Exèrcit, la policia, hisenda i els funcionaris....
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

28. LIBERALISME I NACIONALISME: FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS
Així, al llarg segle XIX van néixer molts dels estats importants que actualment formen
Europa.
El triomf a molts indrets d’Europa del liberalisme va anar acompanyat de la formació
d’ Estats Nació.
EUROPA 1812 EUROPA 1914
Per què passa això ?
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

29. La raó principal és que paral·lelament al liberalisme a Europa durant el segle XIX es
desenvolupen les idees de NACIÓ i de NACIONALISME.
I què és una NACIÓ ?
Un conjunt de persones que habiten en un
territori i que tenen una mateixa llengua,
una mateixa cultura, unes tradicions i
formes de vida, i una història comuna i
sobretot una voluntat de viure junts.
I què és el NACIONALISME ?
És el sentiment personal de
pertànyer a una nació. És a dir, de
formar part d’un grup humà que
comparteix una llengua, una cultura ,
una història i unes tradicions
EL NACIONALISME POLÍTIC (INDEPENDENTISME)
És el desig o la voluntat del poble que forma una
nació de tenir estat propi independent, de triar el seu
propi govern i decidir sobre el seu futur.
El NACIONALISME POLÍTIC DEFENSA:
El dret de les nacions a crear un Estat propi
El dret de les nacions decidir per elles mateixes
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

30. A diferència del sistema polític absolutista on el govern era triat per la divinitat i els
habitants del regne no decidien res, donats que sols eren súbdits i no tenien drets.
En el sistema polític liberal, qui tria el govern són els ciutadans que formen la nació.
Així doncs, Liberalisme i nació són dos conceptes que al llarg
del segle XIX presenten una estreta relació entre ells
LIBERALISME I NACIÓ
En el sistema polític del Liberalisme qui tria els governants ?
LA NACIÓ
És pot triar doncs, els governants si no hi ha nació ?
NO
És necessari doncs, formar nacions per saber qui te dret a
triar el governant ? SÍ
Així doncs, si el liberalisme es un sistema polític en el que la
nació (ciutadans) tria per mitja del vot els governants
Podem concloure doncs, que Liberalisme i Nacionalisme
són dos conceptes que presenten una estreta relació
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

31. “LA PRIMAVERA DELS POBLES”: FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS
Així, al llarg segle XIX
van néixer molts dels
estats importants que
actualment formen
Europa com Itàlia,
Alemanya o Grècia.
Al llarg del segle XIX la caiguda l’absolutisme i el triomf a molts indrets d’Europa del
liberalisme va anar acompanyat de la formació de molts Estats Nació, un fenomen que
és conegut com “La Primavera del Pobles”
I que continuarà
desenvolupant-se al
llarg del segle XX
(Finlàndia, Noruega,
Irlanda...) i que
arribarà fins i tot, als
nostres dies.
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

32. Liberalisme CONSERVADOR Liberalisme PROGRESSISTA
TENDENCIES DEL LIBERALISME
En el procés de creació i construcció de l’ESTAT LIBERAL, al llarg dels segles XIX
i XX és van donar dues grans tendències:
A nivell Econòmic, tots dos comparteixen la defensa del dret a la de la propietat
privada , el lliure mercat i la no intervenció de l’Estat en l’economia.
Drets polítics limitats: Sufragi
censatari (limitat als rics)
Drets polítics amplis: Sufragi
universal (tots, rics i pobres)
Drets col·lectius com la llibertat
d’associació o de manifestació molt
restringits i acuradament regulats
Drets col·lectius com la llibertat
d’associació o de manifestació més
amplis, menor regulació.
Govern i lleis a favor de les classes
benestants de la societat (rics i
poderosos)
Govern i lleis a favor del conjunt de la
societat, no sols de les classes
benestants.
4.2- REVOLUCIÓ POLÍTICA: LIBERALISME I NACIONALISME

34. 4.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Paral·lelament a la Revolució Cultural i la Revolució Política, a Europa, al segle XVIII
també es va iniciar una revolució econòmica: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
La Revolució Industrial és un conjunt de transformacions econòmiques, basades essencialment
en l’aplicació de la màquina a la producció, que va permetre produir molta més quantitat de
productes i aliments en menys temps.
Aquest canvi es va iniciar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i s’estengué posteriorment
per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
La Revolució Industrial va ser una revolució (canvi) tan gran, que no sols va canviar el sistema
econòmic, sinó que , també va transformar la societat , transformant la manera de viure i fins i
tot, les idees i els comportaments de las persones.

35. Com era l’economia i societat a l’Antic
Règim? Segle XVIII
Com és l’economia i societat a finals del
Segle XIX?
Una economia agrària: El 80% de la
població treballava al camp.
Una economia industrial en que la major part
de la població treballa a la indústria
Una societat rural 80% de la població vivia
en el camp o en pobles
Una societat urbana: La majoria de la població
viu en ciutats
Una economia estancada la producció
creixia poc. Economia de subsistència. Es
produeix majoritàriament per l’autoconsum.
Una economia amb creixement continu.. La
producció creix any rere any. Es produeix per
la venda (comerç).
Una societat estamental: Privilegiats i No
Privilegiats. (Establert pel naixement)
Nova divisió social: Propietaris Mitjans de
producció (burgesia) i treballadors (proletariat)
Per comprendre l’abast de les transformacions que la Revolució Industrial va provocar compararem
la societat i l’economia de l’Antic Regim (s. XVIII) amb la societat i l'economia resultant de La
Revolució Industrial (s. XIX)
LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI ECONÒMIC I SOCIAL
4.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

36. LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
La Societat industrial
Societat urbana Societat de classes
La Revolució Industrial, doncs, no va ser sols un canvi econòmic (Es produïa més i
més ràpidament), sinó que també va transformar les maneres de viure, i d’organitzar-
se dels essers humans donant lloc a l’aparició d’una nova societat:
Una societat on la majoria de les
persones viuran a les ciutats.
La societat s’organitza en dos
grups socials:
Predomini absolut de les ciutats
que incrementen ràpidament la
seva població per l’emigració de la
població del camp cap les ciutats
en busca de feina en les noves
fàbriques que es creen a les
ciutats.
-Burgesia: Propietaris de les
industries (mitjans de producció)
- Proletariat: Força de treball
(sense propietats)
4.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

37. UNA NOVA ORGANITZACIÓ SOCIAL: LA SOCIETAT DE CLASSES
Amb la revolució Industrial la societat va tornar a quedar dividida, però ara ja no entre privilegiats i
no privilegiats, com a l’Antic Règim.
Les diferències davant la llei havien estat eliminades amb les Revolucions Liberals i la implantació
del liberalisme.
Ara, les diferències vindrien donades per la capacitat econòmica. La societat es dividirà en dos
nous grups socials: La Burgesia i el Proletariat. Dos grups amb igualtat davant la llei, però amb
condicions econòmiques i de vida molt diferents.
BURGESIA PROLETARIAT
Propietaris de les empreses industrials,
comercials i financeres i que gaudien
d’unes magnífiques condicions de vida.
Són la força de treball industrial i
agrària. Treballen per un sou o salari.
Pèssimes condicions de vida
IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES
4.3- REVOLUCIÓ ECONÒMICA: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

38. PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Apunts “Antic Règim”
VIDEOS
1.- Audiovisual “Antic
Règim”
Aquí tens una sèrie d’enllaços amb textos i vídeos que es permetran repassar i
ampliar alguns dels temes més importants tractats en aquesta unitat.
2.- Audiovisual “La
Il·lustració
2.- Apunts “Revolucions Liberals”
3.- Apunts “ La Revolució Industrial”
2.- Audiovisual “La Revolució Industrial”