Monestir de Sant Ramon de Portell

MONESTIR DE SANT
RAMON DE PORTELL
Roger Capdevila
Eduard Garrabou
Laia Granell
Religió 2012-2013

MONESTIR DE SANT RAMON DE PORTELL
Pàgina 2
ÍNDEX
Història del monestir.......................pàg. 3-4
Sant Ramon Nonat..........................pàg. 5-6
Llegenda.........................................pàg. 7
Origen i breu història de la
població..........................................pàg. 8-9
Història de la Manresana................pàg. 10-12
Descripció.......................................pàg. 13-14
Opinió............................................pàg. 15

Pàgina 3
HISTÒRIA DEL MONESTIR
La idea de construir el
convent va sortir de Pere
Nolasc, redemptor de
cristians captius dels
sarraïns. El motiu era
d'establir un enclavament
per a la col·lecta d'almoïna amb destí a l'Obra de Redempció dels
Captius, a la comarca de la Segarra. El pare Bertrando fou
l'encarregat de fer tots els tràmits, i va considerar que l'ermita de
Sant Nicolau, que era la parròquia de Portell i terme municipal
del Castell de Majanell, era el lloc més apropiat per construir-lo.
El 8 de juny de 1245, el Bisbat de Solsona va donar a l'Ordre de la
Mercé l'ermita de Sant Nicolau. En les construccions que es van
fer al voltant de l'ermita, els mercedaris van començar l'activitat
de demanar almoines per aquells paratges. Durant els segles XIV
i XV apareixen documents de la fundació mercedaria amb el nom
de Priorat de Sant Nicolau, i el 1450 va prendre com a definitiu el
nom de Convent de Sant Ramon. La fama del Sant va anar en
augment, les antigues construccions de l'ermita van donar pas al
conjunt arquitectònic que avui es contempla amb la construcció
Monestir de sant Ramon de Portell

Pàgina 4
durant cinc segles del convent antic, al nou i l'església. Després
de 690 anys de presència mercedaria al convent, la comunitat de
frares es ve veure forçada a abandonar el convent per uns
decrets de l'extinció de les ordres religioses i la incautació de tots
els seus béns per l'Estat i per les lleis de desamortització dels
anys 1835-
1836. L'Estat va abandonar a l'Ajuntament de Portell el dret
d'administrar el convent, i va demanar que establís una escola i
tingués oberta l'església per a la devoció de les relíquies del Sant.
El Ministeri d'Hisenda, el 14 de Novembre del 1900, va ordenar
un altre administrador del convent. Va ser escollit el prelat de
Solsona, Ramon Riu i Cabanas, per continuar la tasca i fer-se
càrrec de la conservació de l'edifici. El 12 d'abril de 1901, el Bisbe
de Solsona, Ramon Riu i Cabanas va fer la donació del convent al
pare provincial de la Mercé, Fr. Florencio Nualart, per restablir-hi
la tasca començada pels mercedaris, desprès de seixanta-dos
anys de ser desterrats. Ja s'han complert 108 anys de la cessió
del convent a la comunitat mercedaria, i s'ha fet una excel.lent
tasca en la conservació de l'anomenat Escorial de la Segarra.

Pàgina 5
SANT RAMON NONAT
Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) fou un religiós
mercedari, cardenal. És venerat com a sant de l'església catòlica.
La seva historicitat és tothora molt discutida.
La tradició l'anomena Nonat (que no ha nascut) perquè va ser
extret del cos de la seva mare, que havia mort el dia anterior,
fent servir un arma de tall (el que
pot recordar una cesària); això va
ocórrer a Portell l'any 1204. Estava
emparentat amb la família noble
dels Cardona, i fou el senyor de
Cardona qui, amb la seva espasa o
daga feu néixer el nadó.
En la seva joventut va ser pastor, i
portava el seu ramat fins a una
ermita on es venerava la Mare de Déu mogut per la seva devoció
per aquesta. Més tard sent parlar de Pere Nolasc que buscava
gent per formar l'Orde dels Cavallers de la Mercè per a rescatar

Pàgina 6
cristians captius dels musulmans i decideix de formar-ne part de
l'orde, on ingressa als 21 anys.
Ja mercedari, en els seus viatges a Àfrica per a alliberar captius es
va bescanviar per un presoner, quedant-hi com a ostatge. En
destaquen tres d'aquestes redempcions de captius: una a
València, encara en mans musulmanes, en 1224, on alliberà 233
captius; una segona a Alger, amb 140 captius lliures i, cinc anys
més tard, també a Alger, amb 150 captius. A la presó continuava
predicant i convertint musulmans; la tradició diu que els guardes,
per impedir-li-ho, li van foradar els llavis fent-hi passar un
cadenat.
Va ser rescatat per l'orde i va tornar a Barcelona el 1239. Morí
poc després, el 1240, al castell de Cardona (Bages), on era de
camí cap a Roma. Sentin-s'hi morir, va demanar el viàtic i, com
que el sacerdot no arribava, fou el mateix Jesucrist qui, segons
una llegenda pietosa, li donà l'eucaristia.
A la Segarra hi ha una gran devoció pel sant, i el 31 d’agost (dia
del sant) la gent va al monestir a pregar i fa tres tombs a la
capella del sant.
Alguns historiadors l’emparenten amb Ramon de Penyafort.

Pàgina 7
LLEGENDA
La cultura popular diu que Portell i dos pobles del voltant es
disputaven on enterrar el sant i van decidir posar el sant damunt
una somera moribunda, on morís la somera enterrarien el sant.
La somera va ajaçar-se a Portell i va semblar morta de tant
agonitzada que estava però es va aixecar i va morir a una
parcel·la on hi havia una ermita i va ser allà quan van enterrar el
sant i van construir el monestir.

Pàgina 8
ORIGEN I BREU HISTÒRIA DE LA POBLACIÓ
El poble de Sant Ramon és
relativament modern,
perquè té l'origen en el
monestir de mercedaris
que és fundà al segle XIII,
en el lloc on abans existia
una ermita dedicada a Sant Nicolau. La construcció del
Monestir en honor a Sant Ramon, va donar nom a aquesta
població.
El primer cens de la població del qual tenim notícia data del 1356
i fou manat per Pere IV.
El nucli de la població amb un creixement més gran sens dubte
és, La Manresana, que prolonga la seva extensió aixecant les
seves cases a banda i banda del camí que anava de Cervera a
Calaf, fins arribar al límit del seu terme a Portell. Ubicats amb
aquest nucli de la població, s'hi troba el castell de La Manresana i
l'església que té com a patró Sant Jaume i com a patrona Santa
Madrona.
Sant Ramon

Pàgina 9
L'època d'expansió fora del nucli que envoltava el castell s'inicià
a finals de segle XVII, data en la qual ja està construït el convent
vell i la devoció a Sant Ramon porta molts devots a visitar la seva
tomba.
Les cases construïdes a peu del camí pertanyen a nou vinguts al
poble i a antics veïns que es traslladen al nou raval. Els nous
vinguts són en la seva major part artesans i comerciants.
La construcció del Monestir, iniciada l'any 1674, fou l'arribada de
nous pobladors; feia falta mà d'obra i aquesta s'establí a l'entorn
del monestir.
Diu la llegenda que el santuari es
creà en el lloc on una mula cega
que transportava les despulles
de Sant Ramon Nonat caigué
morta després de donar tres tombs. Clogué la disputa que existia
entre les poblacions de Cardona, Portell i Barcelona sobre qui
s'havia de quedar amb el cos del Sant.
Cardona

Pàgina 10
HISTÒRIA DE LA MANRESANA
L'origen del nom del poble de la Manresana ve
d'una torre que hi havia a dalt al castell, que
delimitava com a lloc fronterer del Comptat
de Manresa amb la Vegueria de Cervera.
S'anomenava la torre "Manresana". És aquest
l'origen del nom del poble, ratificat per l'historiador Duran i
Santpere .
La Manresana va ésser un poble que va néixer a l'entorn d'un
castell. Les seves primeres referències són de l'any 930 i era del
comtat de Manresa.
L'any 1356 és la primera vegada que és té notícia d'un cens de
població. Fou manat per Pere IV i figurava amb 16 focs (famílies),
el 1782 ja tenia 101 habitants, després va passar a 544 habitants
el 1936 i després ja va anar davallant.
Torre Manresana

Pàgina 11
El poble va anar creixent a banda i banda del camí que anava de
Cervera a Calaf fins arribar al límit del seu terme, ja que era cap
de municipi.
Aquest carrer va prendre el nom de la ravaleta i va continuar
prenent un altre nom anomenat el raval de Sant Ramon que
també va prendre molt impuls per a la construcció del Santuari,
però el Raval ja era del terme de Portell.
L'any 1940 és creà un nou municipi anomenat Sant Ramon que
agregà els municipis de la Manresana i el de Portell.
El nom del poble de la Manresana va desaparèixer i quedà com a
cap de municipi el poble de Sant Ramon i com a agregats els
pobles de Portell, Gospí i Viver de Segarra.
Junt al castell s'edificà una església comunitària que estava
situada en el mateix lloc que l'actual i també dedicada a Sant
Jaume, que presideix l'entrada a l'actual església.
En l'apartat econòmic fou l'agricultura de secà la que tenia el
major nombre d'ocupats, també tenia molts artesans, hi havia
sabaters, fuster, ferrers, botigues d'aliments, forn de pa,
carreters, sastres, barberia, escorxadors, etc.
Cal destacar el gremi de traginers que amb els carros i tartanes
feia el transport de mercaderies i persones a les viles de la

Pàgina 12
rodalia, i ( d'ells) se'n conserva la tradició de fer els Tres Tombs
amb el "animals" al voltant del Santuari.
Cal destacar les nombroses festes que es feien, ja que també
tenia cafès, sala de ball, cinema...
La festa més destacada era el 25 de juliol, Sant Jaume. A
l'església del Sant es feia l'ofici, al sortir es repartia coca beneïda
i després el ball dels Majorals i a continuació, a fer un refresc o
beure mistela a Cal Sabater Tieto. A la tarda ,
després d'un bon dinar a ballar amb balls de
tarda i nit al Cafè Casino. També es celebraven
Santa Madrona, Sant Jordi, Sant Blai,
Divendres Sant, Corpus, Sant Isidre,
Carnestoltes, etc.
Cal destacar la rivalitat que hi havia entre Sant Ramon i la
Manresana. Voler fer les coses els uns millor que els altres i
treballar quan l'altre feia festa.
Corpus

Pàgina 13
DESCRIPCIÓ
Es va inaugurar el 1695, tot i que les obres no van finalitzar
totalment fins a l'any 1722. Es coneix com l'Escorial de la Segarra
per les seves dimensions. D'aquest gran conjunt barroc destaca
l'església, d'una gran nau amb cúpula sobre el creuer i quatre
capelles laterals a cada costat.
El monestir s'organitza al voltant
d'un claustre, datat el 1802, d'estil
neoclàssic, amb una cisterna templet
al mig, molt equilibrat i simètric, a partir de quatre columnes
amb els fusts tallats d'un sol bloc de pedra.
El portal d'accés principal va ser construït l'any 1702. És de
característiques pròpiament barroques, presidit per la imatge de
sant Ramon; les dues fornícules laterals guarden les imatges de
Sant Pere Nolasc i la Mare de Deu dels Socors o de Cervelló.
A l'interior, destacava el retaule major barroc de Pere Costa,
Claustre

Pàgina 14
datat al segle XVIII, que va ser destruït durant la Guerra Civil,
reconstruït posteriorment i consagrat l'any 1947 per Vicent
Enrique Tarancón, bisbe de Solsona. El retaule actual està
presidit per la imatge de sant Ramon amb la blanca vestidura de
la Mercè, el palmell amb les tres corones.
Destaca la important col · lecció d'exvots que es conserven al
petit museu (només es coneixen tres: en els monestirs de
Montserrat, Núria i Sant Ramon). Potser la seva importància no
rau en el valor artístic, sinó en el significat religiós, a més de
tractar-se d'unes peces absolutament singulars. Són un conjunt
de retaules pintats oferts a sant Ramon en compliment d'un vot
o record d'un benefici rebut, alguns dels quals daten del segle
XVII. L'edifici va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional
el 1980.

Pàgina 15
OPINIÓ
Creiem que ha estat fàcil trobar l’informació, tot i que hem
trobat poques pàgines en que hi hagués informació sobre el
monestir.
El vocabulari s’entenia perfectament, però hi han 3 o 4 paraules
que no en sabíem el seu significat.
Gràcies al treball hem aprés noves coses sobre el monestir.
Ens ha agradat poder fer aquest treball, i per això us recomanem
que mireu el vídeo que hi ha a la pàgina web següent:
http://santramon.ddl.net/video.php?id=34&id_seccio=5409

Monestir de Sant Ramon de Portell

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (6)

Similaire à Monestir de Sant Ramon de Portell

Similaire à Monestir de Sant Ramon de Portell (20)

Plus de Religió Escola Jaume Balmes

Plus de Religió Escola Jaume Balmes (20)

Dernier

Dernier (8)

Monestir de Sant Ramon de Portell