Pregunta: “Què vol dir aprendre a ser lletrat a l’era digital?” Tres components de la pregunta: aprendre, lletrat i digital Aprenentatge: actiu, constructiu, acumulatiu, amb objectius, en un context social i físic específic (situat), multisensorial Lletrat: freqüentació amb textos, lectors, influència de la llengua i la cultura escrita Digital: referència només als multimèdia

1. Relacions recíproques entre
competències lingüístiques i
tecnologia digital
PRIMER CICLE EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EXEMPLES DE L’ESCOLARITZACIÓ
INICIAL
ANA TEBEROSKY
OED – UB
2011

2. Pregunta:
“Què vol dir aprendre a ser lletrat a l’era digital?”
2
Tres components de la pregunta:
aprendre, lletrat i digital
 Aprenentatge: actiu, constructiu, acumulatiu, amb
objectius, en un context social i físic específic (situat),
multisensorial
 Lletrat: freqüentació amb textos, lectors, influència de
la llengua i la cultura escrita
 Digital: referència només als multimèdia

3. Exemple de Narració
(Classe de Primer, CEIP Lavínia, Les Corts, prof. Laura Pareja)
3
Sóc el més ben plantat
Llistes d’adjectius
de Mario Ramos

4. Exemples II
4
Llistes d’adjectius Produccions dels alumnes

5. Produccions dels alumnes
5

6. Produccions dels alumnes: Storyboard
6

7. Produccions dels alumnes: L’escenari
7

8. Produccions dels alumnes: Les fotografies
8

9. Produccions dels alumnes: Les fotografies II
9

10. Elements Multimodals
10
 Dibuixos de l’autor
 Textos alumnes
 Dibuixos alumnes
 Esquema del guió
 Manipulació d’objectes
 Muntatge amb plastilina i objectes
 Fotos
 Textos pels diàlegs

11. Procés de construcció
11
1. Lectura en veu alta i visualització del text
(professora, PPT, pissarra digital)
2. Personatges (extracció per escriure textos
(adjectius) de caracterització)
3. Story board amb dibuixos (estructura del conte
que es recupera de la memòria)
4. Crear l’escenari amb manipulació dels objectes
5. Re-visitar les escenes per fer fotografies
6. Escriure els diàlegs amb textos per explicar
escenes visuals

12. Tipus de coneixement
12
 Conèixer què (declaratiu o conceptual)
 Conèixer com (procedural)
 Conèixer per què (experimental)
 Conèixer qui (personificat)
 Conèixer on i quan (circumstancial)

13. Tipus de representació
13
 Què fa? (recuperació amb esquema)
 Què diu? (recuperació amb llenguatge)
 Com és? (text i dibuix)
 On i quan? (text i dibuix, fotos, vídeos, animació)

14. Multimèdia (entre paper i digital)
14
 De tipus híbrida, d’interfase, entre oral i escrit, que integra llegir i
escriure, lectura i producció, autor i audiència, textos i dibuixos, entre
paper i digital
 Amb noves possibilitats de configuració, de disseny, d’edició, de
manipulació de textos i il·lustració (afegir, separar, senyalar, disposar,
reduir, etc.)
 Amb disposició de textos i de il·lustracions no lineal ni contingent
 És reciclable: amb interacció sobre el propi producte o sobre el
producte d’una altra persona
 Té muntatge: no parteix de zero sinó que es pot ajuntar peces
preexistents, es pot combinar medis, etc.
 De forma simultània: el medi digital permet integrar
simultàniament: text, imatges, elements gràfics no textuals, recursos
sonors, gravació de veu, animació, etc.
(Handler Miller, 2008)

15. Els components dels multimèdia
15
 Ofereixen situacions autèntiques (films, vídeos, etc.)
 Motiven i situen a l’alumne en un context social i físic.
 Presenten informació multimodal
 Permeten l’observació, la manipulació i la
comprovació dels resultats
(Schnotz & Bannert, 2003)

16. Multimèdia és un context nou de presentació
de la informació, però ...
16
 Sense referència als aspectes tècnics (aparells,
recursos informàtics, etc.), sinó
 És un nou format semiòtic
(o de representació en textos, imatges i gràfics)
 Amb modalitats sensorials integrades (visual,
auditiva)
(Mayer, 2005)
 Processament: el llenguatge natural i la MT processen la
informació seqüencialment

17. Multimèdia integra ....
17
 Això que l’escriptura havia separat:
 Escriptura separa:
oral/escrit producció/recepció
gràfic/sonor enunciació/enunciat
ull/veu discurs/text
(Akermann, 2004)
 Locutor  Enunciat Audiència
(oral: relació directa)
 Escriptor  Text  Lector
(escrit: relació indirecta)

18. Multimèdia integra .... (II)
18
 Escriptura ha donat lloc al text (objecte separat):
 El text fixa el llenguatge en l’espai i en el temps
 Com objecte rep vàries formes d’anàlisi lingüístic
 El text està subjecte a revisions
 Com a subjecte en revisió es converteix en un
instrument de pensament
(Olson, 2010)

19. Però, no tot ha estat separat…
19
 Hi ha fusions, integracions:
 L’oralitat secundària és el resultat de la fusió entre
oral/escrit, és a dir una nova forma d’oralitat sostinguda
per l’escrit (Ong, 1982)
 L’àlbum és una integració entre text i il·lustració: la
informació s’expressa per aquestes dues vies (o el
còmic)

20. I en relació a l’E/A inicial?
20
 S’han presentat el formats semiòtics
separats en:
 Seqüències:
 Molts dels formats abans mencionats s’han localitzat
dins d’una seqüència de desenvolupament i didàctica
 S’ha demostrat que no hi ha seqüència evolutiva:
- Gestos i imatges abans de paraules
- Representació externa com expressió d’una representació interna
- Lectura abans d’escriptura
- Lletres abans d’escriure
- Llibres amb dibuixos i sense textos abans que llibres amb textos
- Primer desxifrar i després comprensió
- Primer competència i després performance, etc.

21. Multimèdia requereix un model d’E/A diferent
21
 Vàries teories s’han proposat per explicar com traslladar
informació digital (textos, vídeos, fotos, narració,
diagrames) a un model mental integrat
(Mayer, Schnotz, Paivio, Baddeley)
 Coincideixen en: dues formes de representació,
processament limitat i seqüencial, aprenentatge actiu i
complementària informació

22. Multimèdia en Educació inicial i aprenentatge de la
llengua
22
1. Dues formes de representació: icònica i lingüística
 icones, símbols que s’assemblen a això que representen,
 signes que representen per convenció (Morris, 1938, citat en Olson,
2010).
(la presentació i el processament són diferents, , la modalitat i el
format semiòtic, també. Pot haver complementació, no fusió)
 Dues formes amb funcions diferents
2. Dues modalitats: oral/escrit es poden fusionar en l’oralitat
secundària
(pensar la parla i l’escrit en termes del sistema d’escriptura, pot haver
fusió, Ong, 1982)
3. Dues activitats sobre el mateix objecte: escriure a partir de
llegir, reescriptura
(els textos són reciclables: sobre el producte d’una altra persona)

23. Multimèdia en Educació inicial i aprenentatge de la
llengua (II)
23
4. Dos processos amb inversió de la seqüència: performance
before competence
Actuació abans de assolir les competències, és un patró d’adquisició
(Gee, 2003; Tomasello, 2003)
5. Dues fonts d’informació: output as input
Fins fa poc l’output s’entenia com un producte, com sinònim del
que havien après, ara s’entén com part del procés i de l’acte de
produir (llenguatge, dibuixos, fotos
(Swain, 1985; Tomasello, 2003)
6. Més de dos: fer intervenir també la manipulació d’objectes i
d’artefactes
Fer (i pensar) es confronta amb els resultats de les accions, pot
haver aprenentatge a partir de les conseqüències
(Harel & Papert, 1991)

24. Multimèdia en Educació inicial i aprenentatge de la
llengua (III)
24
7. Una interactivitat o tornar sobre sí mateix
Com re-visitar la pròpia producció, metacongnició
(Schnotz & Bannert, 2003)
8. És el sentit de facilitació recíproca entre llengua i
multimèdia

25. Referències bibliogràfiques
25
 Akermann, E. (2004). Constructing knowledge and transforming the world. In
M. Tokoro & L. Steels (Eds.). A learning zone of one’s own: Sharing
representations and flow in collaborative learning (1-37). Amsterdam: IOS
Press.
 Gee, J. P. (2003). What video games have to teach us about learning and
literacy. New York: Plagrave Macmillan.
 Harel, I., & Papert, S. (Eds.). (1991). Constructionism. Norwood, NJ: Ablex.
 Mayer, R. (2005). Introduction to multimedia learning. En R. E. Mayer (ed.).
Cambridge Handbook of Multimedia Learning (1-16). Cambridge: Cambridge
University Press.
 Schnotz, W. & Bannert, M. (2003). Construction and interference in learning
from multiple representations. Learning and Instruction, 13, 141-156.
 Swain, M. (1985). Communicative competence: some roles of comprehensible
input and comprehensible output in its development. En S. Gass & C. Madden
(Eds.). Input and Second Language Acquisition (235-253). Rowley, Mass.
Newbury House.
 Tomasello, M. (2003). Construing language. Harvard: Cambridge University
Press.