2. Obres essencials de la moral Fonamentació de la metafísica delscostums (1785) Crítica de la raó pràctica (1788) Primer aclarirem raó pura i raó pràctica -Raó pura : s’ocupa dels objectes del coneixement -Raó pràctica :tractaelsprincipis de determinació de la voluntatsegonselsqualsaquesta ha de produir les sevesdecisionsmorals
3. L'ètica de Kant es presenta com una novetat Fins a Kant havien estat Amb Kant Materials Èsaquella segons la qual la bondat o maldat de la conducta humana depèn d’alguna cosa que es considera bé suprem per a l’ésser humà Formals
4. La crítica Kantiana a les ètiques materials es desenvolupa en els termes següents: 1- Són empíriques, a posteriori , prové de l’experiència. Kant formarà una ètica amb imperatius universals i que no provinguin de la experiència , a priori. 2- Els o imperatius de les ètiques materials són hipotètics ,només són mitjans per assolir un determinat fi. Hi haurà persones que no estaran d’acord no pot ser universalment. 3- Les ètiques materials són heterònomes. Heteronomia vol dir que la llei moral es deriva de l’exterior de la voluntat, no de la pròpia voluntat. Amb això diríem que una ètica estrictament universal i racional no pot ser material, sinó formal.
5. Una ètica d’aquesta mena és buida de contingut, no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar. Un home actuamoralment, per tant, quanactuaper deure. “la necessitat d’una acció per respecte a la llei”: El valor moral d’una acció rau en allò que determina la sevarealització, i aquest “allò” és el deure.
6. L’exigènciad’obrarmoralments’expressaen un imperatiucategòric(“Fes A”) Kant ha ofertdiversesformulacions de l’imperatiucategòric, la primera de les qualsés la següent: Obra de tal manera que puguisvoler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en lleiuniversal
7. Hi ha, però, una segonaformulació de l’imperatiucategòric: “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevolaltre, semprecom un fi i maimeramentcom un mitjà”. Mostra el seu caràcter formal i la seva exigència d’universalitat L’ésserhumàno ha de ser maiconsiderat ni utilitzatcom a mitjà.
8. La KrVhaviaplantejat la impossibilitat de la metafísica com a ciència, és a dir, com a coneixementobjectiu sobre el món, l’ànima i Déu. Kant mai no va l’existència de Déu: s’havia limitat a establir que ànima i Déu no són objectes de coneixement científic objectiu.
9. El lloconparlaràd’aquests temes d’una forma positiva serà la KpV. Afirmarà que la llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica. Un postulat és una proposició no demostrable L’exigència moral d’obrar per respecte al deure suposa la llibertat , sense llibertat no tindria cap sentit la responsabilitat moral. També la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la moral El desacord que trobem en el món entre l’ésser i l’haver d’ésser exigeix l’existència de Déu com a realitat en què ambdós camps s’identifiquen, donant-se la unió perfecta de virtut i felicitat. Kant assenyala que la raó ens ordena aspirar a la virtut
